dilluns, 29 de febrer de 2016

FERRADINI, Antonio (c.1718-1779) - Sonate per il Clavicembalo

Jan van Huijsum - Arcadisch landschap met een offerfeest (c.1700-1749)
Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Amsterdam, 15 d'abril de 1682 - Amsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob (c.1687-c.1740), el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749)



Parlem de Música...

Antonio Ferradini (Napoli, c.1718 - Praha, 1779) va ser un compositor italià. Segons Fetis, va néixer a Nàpols el 1718 si bé la seva primera referència apareix el 1739, quan va publicar obra religiosa així com el seu oratori Giuseppe riconosciuto (Nàpols, 1745). Els anys 1751 i 1752 va publicar òperes per encàrrec de les ciutats de Lugo i Sinigaglia. Entre el 1757 i el 1760 va representar algunes de les seves obres a Itàlia i a Espanya. A Parma va estrenar, el 1757, Il Festino, la que seria la seva única òpera còmica. Segons Martin Gerber, va ser un brillant compositor tant de música religiosa com d'obra teatral. Els darrers anys va viure a Praga, ciutat on va morir el 1779 i a on el seu Stabat Mater fou interpretat els anys 1780 i 1781.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Opera seria unless otherwise stated:
Ermelinda, Lugo, Fair 1751
Ezio (P. Metastasio), Sinigaglia, 10 July 1752
Il re pastore (Metastasio), Madrid, Reale, 1756
Semiramide (Metastasio), Madrid, Reale, ?1756
Il festino (dg, C. Goldoni), Parma, Regio, carn. 1757
Solimano (G.A. Migliavacca), Florence, Pergola, carn. 1757
Ricimero (F. Silvani), Parma, carn. 1758, P-La
Antigono (Metastasio), Reggio, Fair 1758, La, S-Skma (excerpts)
Demofoonte (Metastasio), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1758, P-La
Didone (Metastasio), Lucca, aut. 1760, La

Music in:
Artaserse (pasticcio, Metastasio), Forlì, Pubblico, spr. 1752;
G. Latilla: L’opera in prova a all moda (dg, 3, G. Fiorini), Lodi, carn. 1752
Miscellaneous excerpts CZ-POa, D-Bsb, Dl, GB-LBl, I-MOe, PAc

Other:
Madrigals, 2 S, bc, I-PAc

Vocal religiosa:

Giuseppe riconosciuto (orat, Metastasio), Naples, 1745, ?D-Bsb, BS
Mass, 4vv, I-Fc* (dated Prague, 12 Sept 1775)
3 Ky-Gl, 2 in CZ-Pu (1 for S, A, SATB, orch), LIT
5 Cr, 2 in Pu, LIT (SATB, str), D-Bsb, DS (dated 1739)
Credidi, 4vv, 1739, Bsb, MÜs
Te Deum, 4vv, insts, 5 Nov 1773, Dl
Stabat mater, solo vv, orch, Bsb, I-Fc, PAc; vs, ed. L. Bettarini (Milan, 1969)
Gaude fideles turba, T, orch, CZ-LIT [?= Aria solennis, Pu]
Gaudete alatae mentes, A, orch, Pnm
Dextera Domini, 4vv, Pnm* (dated Prague, 29 March 1776)
Tenebrae factae sunt, pubd

Instrumental:

2 overtures, 1755, S-Skma; 1758, I-MAv;
sinfonia, D-Bsb
?Quartetto Armonioso, 3 vn, vc, Bsb;
Serenata Nocturna, 2 fl, b, MT
6 sonatas, hpd, Dl
12 duets for the Electress of Saxony, perf. 9 July 1769, Dl;
3 duets, 2 S, Dl;

Doubtful:
addl nos. in Leo: La finta frascatana (ob, G. Federico), Naples, 1750;
5 arias, I-Bc;
4 cants., Bc

Font: En català: Antonio Ferradini (c.1718-1779) En castellano: No disponible In english: Antonio Ferradini (c.1718-1779) - Altres: Antonio Ferradini (c.1718-1779)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

In performing the “Sei Sonate per il clavicembalo” by Antonio Ferradini, one must bear in mind that the composer adhered to the aesthetic of the Stile Galante, the 18th-century musical language which, through ever increasing sentimentality, “leads to the dissolution of a baroque unity, to the contrast of expression, [...] and lastly, to ‘graciousness’ as the final aim of composing”. All the sonatas feature passages of pathos, contrasting and repeated themes, and pre-romantic ideas exhibiting a ‘sensibility’ which emphasizes the passions of the soul. The favored ‘affects’ of Ferradini are delicacy, languor and tenderness, and the performer must make use of the rhythmic freedom of Tempo Rubato in order to portray them. Despite this, however, melancholy is not the only representative trait: Allegro movements con brio with elegantly flowing scales and arpeggios alternate with Adagios, and technical difficulties are inevitably proposed with grace and lightness.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Silvia Rambaldi (harpsichord)
TACTUS: FERRADINI, A. - 6 Harpsichord Sonatas
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FERRADINI, A. - 6 Harpsichord Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gracias!! El clave de este "periodo de transición" q es el Estilo Galante,
    me encantan. Saludos, Daniel, desde Madrid

    ResponElimina