dissabte, 20 de febrer de 2016

BECK, Franz Ignaz (1734-1809) - Symphonies

Johan Zoffany - Tribuna of the Uffizi (c.1775)
Obra de Johan Joseph Zoffany (1733-1810), pintor alemany (1)



- Recordatori de Franz Ignaz Beck -
En el dia de la celebració del seu 282è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Joseph Zoffany (Frankfurt am Main, 13 de març de 1733 - London, 11 de novembre de 1810) va ser un pintor alemany, actiu principalment a Anglaterra. Zoffany, d'origen bohemi, va néixer a Frankfurt i va començar els seus estudis en el taller d'un escultor, possiblement el de Melchor Paulus, a Ellwangen durant la dècada de 1740, i més tard a Regensburg amb l'artista Martin Speer. El 1750, va viatjar a Roma i va entrar a l'estudi d'Agostino Masucci. A la tardor de 1760, va arribar a Anglaterra a la recerca d'una feina amb el rellotger Stephen Rimbault, pintant vinyetes per als seus rellotges. A l'entorn 1764 va signar un contracte de patrocini amb la família reial anglesa, el rei Jordi III del Regne Unit i la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, per les seves escenes de caràcter informal com, per exemple, el retrat de la reina amb els seus dos fills grans (1765). També va ser notablement popular entre la família imperial d'Àustria i el 1776 va ser nomenat Baró per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Zoffany va ser, també, membre fundador de la nova Reial Acadèmia el 1769 i va gaudir de gran popularitat pels seus retrats nobles i teatrals tot pintant, sovint, molts actors i actrius destacats, en particular, David Garrick, l'actor més famós de la seva època, a qui sovint va caracteritzar amb la seva vestimenta. Els darrers anys, Zoffany va ser especialment conegut per la producció d'enormes quadres amb la presència de personatges del món artístic rodejats de gran quantitat d'obres d'art. Va morir a Londres el novembre de 1810.




Parlem de Música...

Franz Ignaz Beck (Mannheim, 20 de febrer de 1734 - Bordeaux, 31 de desembre de 1809) va ser un violinista, organista i compositor alemany, actiu principalment a França. Es va formar inicialment amb el seu pare Johann Aloys Beck (c.1680-1742), un oboista i rector d'un cor escolar de la cort del Palatinat. A l'entorn del 1741 va rebre classes de Johann Stamitz després d'una petició expressa de Kart Theodor, el duc de la cort. Algunes fonts també documenten el pas de Beck per Venècia on va rebre formació de Galuppi i a on va realitzar nombrosos concerts abans de fugir a Nàpols amb Anna Oniga, la filla del seu protector. A l'entorn de 1750 va viatjar a Marselle on va ser director de l'orquestra teatral. Poc després es creu que va viatjar a París on va publicar un mínim de 20 simfonies, sent dues d'elles programades per un concert al Concert Spirituel de 1757. En la informació del programa, es va citar a Beck com el 'virtuós de cambra de l'Elector del Palatinat' i com a 'primer violí de Concert a Marselle'. A l'entorn del 1760 va viatjar a Bordeaux on va esdevenir director del Grand Théâtre de la ciutat i on també va ser professor, amb estudiants com Pierre Gaveaux, Henri-Louis Blanchard i Bochsa, entre altres. L'octubre de 1774 va ser promocionat al càrrec d'organista de l'església de Saint Seurin de Bordeaux on va ser considerat com un excel·lent organista. El 1783 va viatjar a París on va estrenar el seu Stabat Mater. Els darrers anys va tornar a Bordeaux on va ser director de concerts de la Société du Musée. Durant la Revolució Francesa va escriure música patriòtica motiu que va afavorir les simpaties dels revolucionaris. Va morir a Bordeaux el desembre de 1809.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Bordeaux unless otherwise stated
Le combat des Muses (prol., L.-C. Leclerc), 1762, ?lost
Le nouvel an, ou Les étrennes de Colette (oc, S. Mamin), 1765, ?lost
La belle jardinière (bouquet, Caprez), 24 Aug 1767, pubd lib F-BO
Athalie (tragédie, J. Racine), 11 Sept 1775, 1 choral part BO
L’isle déserte (oc, C.-P.-H. Comte d’Ossun, after P. Metastasio), 14 Jan 1779, Pn, ov. ed. in S
Le jugement d’Apollon (épisode, Blincourt), Grand, 7 April 1780
La mort d’Orphée (ballet héroïque pantomime, A. Hus), Grand, 27 Oct 1784, ov. Pn, ed. in S
Le coq du village (ballet-pantomime, E. Hus), Grand, 1784, ?lost
Les trois sultanes, ou Soliman second (comédie, 3, C.-S. Favart, after J.-F. Marmontel), Grand, 1784, 5 ariettes Pn
Les plaisirs du printemps (ballet), c1784–90, ?lost
La fête d’Astrée (cantate allégorique, P.-H. Duvigneau), 28 Aug 1786, pubd lib BO
Esther (tragédie, Racine), Grand, 23 Oct 1788, music lost
Belphégor, ou La descente d’Arlequin aux enfers (comédie, 3, ?J. Le Grand), Grand, 9 Feb 1789, parts BO
La loterie d’amour (oc, Vallier), Grand, 4 June 1789
Pandore (mélodrame, d’Aumale de Corsenville), Paris, Monsieur, 2 July 1789, pubd parts BO
Sargines, ou L’élève de l’amour (opéra buffon, 4, Mlle Renaud, after F.-T.-M. de Baculard d’Arnaud), Grand, 5 Dec 1789
Le comte de Comminges, ou Les amans malheureux (drama, 3, F.-T.-M. de Baculard d’Arnaud, after Mme de Tencin: Mémoires du comte de Comminges), Grand, 19/20 Dec 1790, parts BO
Les peuples et les rois (oc), Grand, 1793, parts BO

Vocal religiosa:

Stabat mater, solo vv, chorus, orch, Paris, Concert Spirituel, April 1783, Pn (20th-century copy);
Hymne à l’être suprême (M.J. Chénier), solo vv, chorus, orch, 1794, Pn;
Hymme, 1793, BO;
TeD;
Mass movements;
Other works, lost;

Instrumental:

Orch:
6 ovs., str orch, op.1 (1758), 1 ed. in S;
6 syms., op.2 (1760);
6 sinfonie, op.3 (1762), 1 ed. in S;
6 sinfonies, op.4 (1766);
no.2 of 6 syms. … de différents auteurs, op.1 (c1760);
no.2 of 6 sinfonie … da vari autori, op.10 (1760);
no.17 of Simphonie périodique (1761);
no.1 of 6 sinfonie … da vari autori, op.13 (1762), and as no.7 of Simphonie périodique, ed. in S;
unpubd syms., CH-Bu, 1 ed. in S; CZ-KRa; DK-Sa; F-Pn; I-Gl;
no.1 of 6 sinfonie … da vari autori, op.9 (1757), doubtful

Kbd:
[18] sonates, hpd/pf, op.5 (c1772/R);
6 sonates, pf/hpd, op.5 (Bordeaux, c1774-85);
[4] fantesies, hpd/pf (Dresden, c1774), nos.1, 3 also pubd Paris;
Other works in contemporary anthologies and in F-BO, Pn

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Franz Ignaz Beck (1734-1809) - Altres: Franz Ignaz Beck (1734-1809)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si fa un parell de dies eren les simfonies de Gaspard Fritz les protagonistes, avui ho seran les d'un dels seus contemporanis més nòrdics, i ara sí, enllaçades de ple amb la potent Escola de Mannheim. Recordem que Franz Ignaz Beck va ser un compositor alemany nascut a Mannheim, la ciutat de moda en aquell temps gràcies a alguns dels seus veïns com els MonnHolzbauer o Stamitz, precisament Beck es va formar amb Johann Stamitz. Tot ells creadors, sobre la base de l'orquestra fundada pel príncep elector Karl Theodor, de l'anomenat so de Mannheim, que establiria definitivament la moderna forma simfònica i que agruparia elements principalment alemanys i italians. Mozart, naturalment, Haydn i Beethoven, i tantíssims altres, van rebre la influència, inevitable, d'aquella escola orquestral caracteritzada pel perfeccionament del treball temàtic, les audàcies harmòniques, el domini dels passatges contrapuntístics, el progressiu allunyament de l'estil galant, l'anhel de crear estructures més complexes, les reexposicions originals o els ritmes enèrgics gairebé desenfrenats. Aquests principis també van ser els propis de l'art de Franz Ignaz Beck qui, en certa manera, va saber anar per lliure i en paral·lel amb els seus col·legues més famosos. I probablement quan Beck va compondre les seves primeres simfonies a l'entorn de mitjans de la dècada de 1750, el gènere encara estava en la seva infància però en un estat prou evolucionat. Alhora, el seu mestre, referent absolut en relació al gènere simfònic a Europa, va traçar un camí lliure d'obstacles, però no de competència, on Beck va saber moure's-hi amb comoditat. Al nostre temps, les simfonies de Beck van començar a ser interessants des d'un punt de vista històric a principis del segle XX. Cal destacar que la majoria de les seves simfonies van tenir un espai temporal relativament estret ja que les hem de situar entre els anys 1755 i 1765 aproximadament. Considerat precursor, juntament amb CPE Bach, del dramatisme i sentiment del Sturm und Drang, la importància de Beck va radicar precisament en aquest fet causant sensació en autors coetanis com Haydn o el mateix Beethoven fins el punt que se'l va considerar com un dels més originals del gènere simfònic pre-clàssic. Pel que fa a les característiques formals, va destacar per la inclusió d'instruments de vents, dues parelles d'oboès i trompes, l'ampliació de 3 a 4 moviments (inclusió del minuet) i l'excepcional us de tonalitats menors, fet quasi inèdit en el seu temps. El resultat, com podrem comprovar en la Simfonia en Si bemoll major No.2 opus 4, és sovint singular amb sons, ritmes, harmonies i temàtiques per moments diferenciades de les inherents de Mannheim convertint-lo en un compositor amb una marca d'estil pròpia, fet, que sens dubte, s'agraeix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Komorní filharmonie Pardubice; Marek Štilec
NAXOS: BECK, F.I. - Symphonies 1, 2, 3 & 6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BECK, F.I. - Symphonies 1, 2, 3 & 6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Sovint m'he preguntat per què aquest gran autor de simfonies no va compondre cap concert ni obra de cambra.
    Moltes gràcies Pau!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Sincerament, no tinc ni idea! Les seves raons devia tenir... o potser si que ho va fer, van quedar en manuscrit i s'han perdut. No ho sabrem mai. En tot cas, Beck sempre m'ha semblat diferent a molts altres autors clàssics. Potser a la manera de CPE Bach, és a dir, com si el seu camí fos més lliure de les formes tradicionals. En tot cas, un plaer redescobrir-lo, no?

      Abraçada!
      Pau

      Elimina