divendres, 15 de gener de 2016

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Te Deum

Sebastiano Conca - La idolatría de Salomón (c.1750)
Obra de Sebastiano Conca (1680-1764), pintor italià (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 241è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Sebastiano Conca (Gaeta, 8 de gener de 1680 - Napoli, 1 de setembre de 1764) va ser un pintor italià i un dels més importants i cèlebres pintors romans del segle XVIII. Va assolir fama internacional gràcies a les seves pintures de cavallet, repartides per nombroses col·leccions europees. Va iniciar la seva formació al voltant del 1690, any en què va marxar a Nàpols. Allà va estudiar, a partir del 1693, amb Francesco Solimena, col·laborant amb el seu mestre el 1703 en la decoració de l'Abadia de Montecassino. Quatre anys després es va traslladar a Roma i es va dedicar a l'estudi dels grans mestres, amarant-se de les obres de Miquel Àngel, Raffaello i els germans Carracci. Va entrar en el cercle de Carlo Maratta, reconciliant l'estil barroc del seu antic mestre Solimena amb els conceptes acadèmics del pintor romà. El cardenal Pietro Ottoboni va ser el seu mecenes i li va facilitar el contacte amb la Cúria romana, rebent l'encàrrec de diversos retaules i pintures al fresc, com els de Sant Climent i el de Sant Joan del Laterà. Entre 1721 i 1724 va realitzar el fresc de la Coronació de Santa Cecília de la volta de Santa Cecília a Trastevere, obra clau per al desenvolupament del rococó romà. Els models van ser enviats per Francesco Acquaviva, ambaixador d'Espanya, a la reina Isabel Farnese. Conca va rebutjar la invitació de Felip V per treballar en les obres de decoració del Palau de La Granja de Sant Ildefons, però el 1735 va enviar una escena de la vida d'Alexandre i que formava part d'una sèrie en què van participar importants artistes de l'època, però que no van arribar mai a col·locar-se en aquest palau. Entre les dècades de 1730 i 1750, va viure la seva plenitud, treballant activament per complir amb els nombrosos encàrrecs de retaules sol·licitats. El seu estil líric de pinzellada expressiva i colors fluids va meravellar a la seva clientela. Va ser, també, un gran teòric i docent, que va dirigir una important acadèmia de dibuix a la qual van acudir molts deixebles de tot Europa, entre ells artistes de la talla de Pompeo Girolamo Batoni, Corrado Giaquinto i Anton Raphael Mengs. Entre 1729 i 1731 va ocupar la presidència de l'Acadèmia de Sant Lluc. Va morir a Nàpols el setembre de 1764.

Font: En català: No disponible En castellano: Sebastiano Conca (1680-1764) In english: Sebastiano Conca (1680-1764) - Altres: Sebastiano Conca (1680-1764)



Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milano, c.1700 - Milano, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà del també compositor Giuseppe Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Els anys 1730 es va dedicar de ple a la composició de simfonies, concerts, sonates i obres dramàtiques rebent el reconeixement de la seva música fora d'Itàlia. La seva primera òpera, Memet, es va estrenar a Lodi el 1732, i possiblement a Viena el mateix any. A Milà va estrenar, el 1734, L'ambizione superata dalla virtù, amb Vittoria Tesi i el castrat Angelo Maria Monticelli. A mitjans de la dècada del 1730 ja s'havia convertit en la figura principal de l'escola simfònica més antiga d'Europa, que va incloure altres compositors propers com Brioschi, Galimberti, Giulini, Lampugnani i Chiesa. En aquell temps també es va convertir en professor al Collegio de'Nobili on va tenir, entre molts altres, els alumnes Giorgio GiuliniChristoph Willibald Gluck. A partir del 1733 va exercir de jurat en múltiples premis i en concursos i oposicions a diversos càrrecs per a esglésies i la mateixa Catedral de Milà. Com a compositor més famós de Milà, Sammartini va tenir un paper destacat en la vida de la ciutat i en la composició i realització de músiques per a ocasions religioses i reials. Per exemple, el 1741 va escriure una Missa en honor al cardenal Benedetto Odescalchi i per celebrar el naixement de l'arxiduc Leopold II va compondre la cantata secular La dei gara geni (1747).

El 1758 es va convertir en membre fundador de la Societat Filharmònica de Milà amb l'objectiu de promocionar activament la música orquestral. Va ser en aquell temps que va conèixer i contactar amb J.C. Bach, en aquell temps resident a Milà (1755-1762), i amb Luigi Boccherini qui va estar a les ordres de Sammartini el 1765. També va entrar en contacte amb Mozart i el seu pare Leopold donant el seu suport a l'estrena de l'òpera Mitridate, re di Ponto de Mozart. El 1770 es va reunir amb Charles Burney, de visita a Milà. Durant la seva maduresa Sammartini va convertir en el compositor d'església més actiu a Milà. L'almanac Milano sacre de 1761-1775 el va incloure com a mestre de capella de vuit esglésies, mentre que l'almanac La Galleria delle stelle de 1775 la llista es va ampliar a onze. Els darrers anys va viure en contacte permanent amb els membres il·lustres de l'Accademia dei Trasformati i entre l'abril i el setembre de 1773 va escriure les que serien les seves últimes obres, una sèrie de sis quintets de corda. La seva mort, esdevinguda el gener de 1775, fou totalment inesperada ja que aquell any ja tenia calendari per un mínim de 24 actuacions en diverses esglésies de Milà. El seu funeral, massiu, es va celebrar el 18 de gener amb la interpretació d'una Missa Solemne.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)

Font: En català: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) En castellano: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) In english: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) - Altres: Giovanni Battista Sammartini (c.1700-1775) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quan fem referència al segle XVIII, si més no des d'una perspectiva musical, són dos els noms que amb més força se'ns dibuixen al nostre interior, Mozart i Haydn. No obstant, el reguitzell de mestres d'aquest període musical de gran plenitud dista considerablement més enllà d'aquests dos grans genis de la música. M'hi podria estendre amb desenes de compositors que van ser més o menys il·lustres, des del Pare Martini, passant per C.P.E. Bach o Hasse fins a Michael Haydn o els Stamitz per citar-ne breument una pinzellada. Però van ser molts més, alguns d'ells molt importants per entendre les formes i principis del classicisme fins i tot les pròpies dels citats Mozart i Haydn. Avui, per exemple, la referència és obligada i Giovanni Battista Sammartini, i col·lateralment la geografia on va viure, Milà, va ser fonamental i decisiva en bona part en la formació, desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic tant característic d'aquell temps. El seu esperit curiós i musicalment experimental va ser determinant en molts sentits però especialment en el sí del gènere simfònic, amb què va sorprendre els públics vinguts adhoc d'arreu, des del mateix Pare Martini, passant per Mozart pare i fill i fins a Johann Christian Bach, entre molts altres. Per mèrits propis, Sammartini se l'ha de situar entre els primers simfonistes de la història de la música, i si bé és un autor que roman en bona part allunyat dels escenaris, la seva influència, cabdal arreu d'Europa, va anar acompanyada d'un lideratge musical indiscutible.

Però bé, Sammartini va ser un ciutadà del seu temps i professionalment la seva formació va anar inherentment acompanyada i compassada d'un gènere musical, el religiós. Els seus nombrosos càrrecs a Milà, en diverses de les seves esglésies, l'hi imposaven un deure inalienable, el de compondre obra litúrgica per a les més diverses ocasions. Alhora, tenint en compte el paisatge i la cultura catòlica d'Itàlia, les obligacions en aquest sentit devien ser constants i possiblement esgotadores. Paradoxalment, el repertori de Sammartini recuperat en aquest sentit és sensiblement inferior al que hom pot imaginar i deduir d'un mestre de capella titular d'un mínim de 8 esglésies de Milà. Previsiblement, l'explicació rau que moltes d'aquestes obres, mai publicades i preservades en manuscrit, s'han perdut pels segles dels segles. Afortunadament, per dir-ho d'alguna manera, algunes d'elles s'han conservat i fins i tot recuperat i ens mostren un estil essencialment galant, amb àries de gran escala, amb moviments en forma sonata tant per a solistes com per a grups corals i amb fugues finals de gran presència i solemnitat. El Te Deum d'avui, que pertinentment introduirem amb una de les seves obertures-simfonies (recordem que en va compondre més de 100), és clar testimoni del llibre d'estil de Sammartini i ens permet delimitar la seva ciència i acadèmia però també, i naturalment, la intrínseca bellesa d'un opus, el religiós, encara per conèixer i admirar com pertoca!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

5 comentaris: