dimecres, 20 de gener de 2016

FIOCCO, Joseph-Hector (1703-1741) - Petits Motets

Carlo Ceresa - The vision of Saint Eustace, with a portrait of the donor beside his horse
Obra de Carlo Ceresa (1609-1679), pintor italià (1)



- Recordatori de Joseph-Hector Fiocco -
En el dia de la celebració del seu 313è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carlo Ceresa (San Giovanni Bianco, 20 de gener de 1609 - Bergamo, 10 de febrer de 1679) va ser un pintor italià. Fill d'Ambrogio i de Caterina Carrara, va tenir una infància difícil, viscuda en condicions d'extrema pobresa. El pare, nadiu de Cortenova, va arribar de la veïna Valsassina a la recerca d'una vida millor, treballant com sabater. Carlo, per la seva part, va mostrar interès per la pintura des de ben petit si bé no va tenir una formació acadèmica i va estudiar de forma autodidacta, degut a la complexa situació econòmica familiar. Als 20 anys va començar a pintar els primers frescos per a esglésies de la regió, assolint el reconeixement dels seus clients. Va ser aleshores quan va entrar en el taller de Daniele Crespi, pintor milanès, per tal d'aprendre noves tècniques i afinar la seva pròpia habilitat. La mort del seu mestre, esdevinguda el 1630, el va obligar a tornar a la seva regió natal, on va tornar a pintar en esglésies i santuaris locals. Les seves obres, comprensiblement, van ser de temàtica religiosa, mostrant una gran intensitat emocional, ja que emanaven una gran expressivitat. Ben rebut, va rebre nombrosos encàrrecs de retrats. Va ser en aquesta època que es va casar amb Catalina Zignoni, de bona família. Es va mudar a la Grabbia, en una casa propietat del pare de la seva esposa. Aquesta circumstància va canviar radicalment la vida de Ceresa, que amb millors recursos financers, es va poder concentrar definitivament en el seu art. Dels onze fills que va tenir, Giuseppe i Antonio Ceresa van ser pintors. No obstant, la mort de 5 dels seus fills i de la seva esposa va marcar profundament la seva vida i obra ja que en diverses ocasions els va plasmar, caracteritzats com a àngels o fins i tot com a madonnas, en les seves obres. Els darrers anys, molt sol·licitat, es va traslladar a Bèrgam on es va instal·lar a l'església de Sant Alessandro della Croce. Va ser allà on va morir el febrer de 1679. 

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Ceresa (1609-1679) In english: Carlo Ceresa (1609-1679) - Altres: Carlo Ceresa (1609-1679)



Parlem de Música...

Joseph-Hector Fiocco (Brussels, 20 de gener de 1703 - Brussels, 21 de juny de 1741) va ser un organista i compositor belga. Fill de Pietro Antonio Fiocco i Jeanne Françoise Deudon, es desconeix la primera etapa formativa. El 1726 es va casar amb Marie Caroline Dujardin, amb qui va tenir dos fills. Pel que sembla en aquell temps ja formava part de la capella ducal d'on va dimitir el 1731 per treballar en un nou càrrec de mestre de capella a la Catedral d'Anvers, on va succeir a Willem De Fesch. El 1737 va tornar a Brussel·les on va servir com a mestre de capella de la col·legiata de la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, substituint a Petrus Hercules Brehy. Tot i viure en un context flamenc, Fiocco va partir dels principis francesos a l'hora d'escriure la seva música. Va treballar en aquest càrrec tota la seva vida. Va ser especialment conegut per la nombrosa música religiosa però també per una col·lecció de Pièces de Clavecin molt propera a les formes de François Couperin. Va morir a Brussel·les el juny de 1741.

OBRA:

Vocal religiosa:

3 missa solemnis settings, 1, B-Bc: 7vv, insts; 2, 2vv, insts
Motets, 5vv, insts, Bc: Homo quidem/Ecce panis;
Salve regina
Motets, 4vv, insts, Bc: Alma redemptoris mater;
Ave Maria; Ecce panis;
Exultandi tempus est;
Homo quidem/Ecce panis;
Ite gemmae ite hores;
Laudate pueri Dominum, also F-Pn;
Libera me;
O beatissima;
O salutaris hostia;
Proferte cantica;
Salve regina
Motets, 2vv, insts, B-Bc: Benedicam Domine;
Exaudiat te Dominus, 1728
Motets, 1v, insts, Bc: Ave Maria;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domino, also F-Pn;
Jubilate Deo
Motets, 4vv, insts, Br: Festiva lux, dated 1803, 4vv, org reduction;
Sacra trophaea, dated 1800, 4vv, org reduction;
Tandem fuget, 1734
Te Deum, 4vv, bc, in C.J. van Helmont’s Psalmi vesperarum et completi de officiis decanalibus (1737) [survives only in MS, Br]
9 leçons des ténèbres, des mercredi, jeudi et vendredi saints, 1v, vc, bc, Bc

Lost (cited in an inventory compiled by C.J. Van Helmont, c1745; see Baratz):
5 masses;
1 requiem;
12 motets: Ad te Domine, Ascendit fumus, 2 Ave regina settings, Homo quidam, Nobis gaudia, Non me movet, Libera me, 2 Litaniae de venerabili Sacramento settings, Regina caeli, 4vv, insts (see under P.A. Fiocco), Te Deum

Instrumental:

[24] Pièces de clavecin, op.1 (Brussels, 1730)

Font: En català: No disponible En castellano: Joseph-Hector Fiocco (1703-1741) In english: Joseph-Hector Fiocco (1703-1741) - Altres: Joseph-Hector Fiocco (1703-1741) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si la memòria no em falla, dues són les entrades prèvies en relació a un dels més importants compositors del segle XVIII a Bèlgica, geografia poc propícia als grans noms musicals. Doncs bé, Joseph-Hector Fiocco, músic que en el seu dia vaig descobrir majestuosament gràcies a una de les seves Misses Solemnes (escoltar aquí), va ser fill d'un esplèndid compositor italià de nom Pietro Antonio Fiocco, i a qui també escoltarem un bon dia, instal·lat en aquell temps als Països Baixos. Comprensible doncs que Josep-Hector decidís seguir, amb fidelitat i paciència, els passos paterns fins a assolir un gran èxit a Bèlgica i per inèrcia als països del seu entorn. Des d'allà i en contacte amb la música francesa, alemanya, espanyola i italiana, va poder observar, des d'una perspectiva perifèrica, la disputa, agre però inevitablement positiva per l'esdevenir de la història de la música, entre l'estil francès, des de Lully, Rameau i Couperin, i l'estil italià de l'escola napolitana i veneciana. Fiocco, prou espavilat i ideològicament escèptic, va saber integrar, val a dir que amb resultats brillants, ambdós estils convertint aquest peculiar aiguabarreig en el portaestendard de la seva música. Precisament, l'edició d'avui, esplèndida tant per repertori com per interpretació, fa referència a un sub-gènere molt característic de França, el Petit Motet. Obres com el Salve Regina, el Beatus Vir o el Jubilate Deo, fan d'enllaç directe amb l'escola francesa, on la influència i principis hi són evidents, si bé i de forma subtil amb aparicions fulgurants d'espurnes italianes que perfectament podrien situar les nostres oïdes en la plenitud musical de Nàpols o Venècia. Els recursos de Fiocco són en tot moment de gran creativitat i la riquesa tant del timbre vocal com instrumental és precís i virtuós fins el punt que el paisatge que se'n genera resulta, definitivament, deliciós. No tinc el menor dubte que d'ençà que el vaig conèixer, Fiocco s'està convertint en una necessària referència musical del segle XVIII. Meravellós és quedar-se curt!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Scherzi Musicali; Nicolas Achten
RECICLASSICAT: FIOCCO, Joseph-Hector (1703-1741)
JPC: Fiocco - Petits Motets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Thank you, Pau, wonderful music!!! Abrazo, Sasja

    ResponElimina
  3. Estimado Pau,
    Ante todo, gracias por tanta música !
    Serías tan amable de reponer los links de Pedro Ruimonte ?

    Desde ya, infinitamente agradecido,

    Daniel

    ResponElimina
  4. merci beaucoup pour cette découverte

    ResponElimina