dimarts, 15 de desembre de 2015

NAUMANN, Karl Ernst (1832-1910) - Trio D-Dur Op. 12 (1883)

Alberto Pasini - Damascus (1880)
Obra d'Alberto Pasini (1826-1899), pintor italià (1)



- Recordatori de Karl Ernst Naumann -
En el dia de la commemoració del seu 105è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alberto Pasini (Busseto, 3 de setembre de 1826 - Cavoretto, 15 de desembre de 1899) va ser un pintor italià. El 1828 la seva família es va traslladar a Parma on van viure amb el seu oncle i pintor Antonio Pasini. Amb 16 anys va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma especialitzant-se en paisatgisme i dibuix. El 1850 va realitzar el seu primer encàrrec, una sèrie de litografies amb vistes de castells de la zona. El seu talent amb el dibuix va obrir-li les portes de París on va rebre el suport de Paolo Toschi. Allà va entrar a treballar en el taller de Charles i Eugène Ciceri i també es va adherir a l'Escola de Barbizon. El 1853 va exposar per primera vegada al Saló de París motivant el posterior ingrés al taller de Chassériau. Des d'allà va viatjar a Pèrsia i Armènia especialitzant-se en l'orientalisme. El seu talent en aquest camp fou immediatament reconegut a París assolint un gran èxit per les seves obres en què van destacar la fidelitat del dibuix i la vivacitat del color i la llum. El 1859 va tornar a fer un viatge pel Mediterrani Oriental plasmant novament els paisatges i escenaris que visitava. A partir d'aleshores la seva vida va ser un anar i venir per països com Turquia, el Pròxim Orient i altres països de la zona. També va visitar Espanya entre el 1879 i el 1883. En general la seva vida fou molt productiva amb un miler d'obres les quals van ser molt ben rebudes pels col·leccionistes. Va morir a Cavoretto el desembre de 1899.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Alberto Pasini (1826-1899) - Altres: Alberto Pasini (1826-1899)



Parlem de Música...

Karl Ernst Naumann (Freiberg, 15 d'agost de 1832 - Jena, 15 de desembre de 1910) va ser un editor i compositor alemany, fill de Carl Friedrich Naumann, nét de Johann Gottlieb Naumann i cosí d'Emil Naumann. Va estudiar amb Moritz Hauptmann i E.F. Richter a Leipzig abans d'obtenir el seu doctorat en la Universitat de Leipzig. Entre el 1860 i el 1906 va ser el director musical de la Universitat de Jena, el director acadèmic de concerts i l'organista de la mateixa ciutat. Com a editor va publicar nombrosa obra de Bach així com de Haydn, Beethoven, Handel, Mendelssohn i Mozart, entre altres. Com a compositor va escriure principalment obra de cambra, lieder i algunes obres religioses. Va morir a Jena el desembre de 1910.

OBRA:

published in Leipzig, n.d., unless otherwise stated

Vocal secular i religiosa:

Lieder, opp.3, 11, 15;
Salvum fac regem, TTBB, op.14;
Ehre sei Gott in der Hohe, 4vv;
2 Psalms, Eng. trans. (New York, n.d.), cited in Pazdírek, doubtful

Instrumental:

Sonata, va, pf, op.1;
4 Stücke, vn, pf, op.2;
3 Fantasiestücke, vc/va, pf, op.4;
3 Fantasiestücke, va/vn, pf, op.5;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.6;
Trio, pf, vn, va, op.7;
5 Impromptus, pf 4 hands, op.8;
Str Qt, op.9, also arr. pf 4 hands;
Serenate (Nonette), 2 vn, va, vc, b, fl, ob, bn, hn, op.10 (Berlin, n.d.);
Str Trio, op.12, also arr. pf 4 hands;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.13;
Pastorale, small orch, op.16

Literatura:

Über die verschiedenen Bestimmungen der Tonverhältnisse und die Bedeutung des pythagoreischen oder reinen Quinten-Systems für unsere heutige Musik (diss., U. of Leipzig, 1858; Leipzig, 1858) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Karl Ernst Naumann (1832-1910) - Altres: Karl Ernst Naumann (1832-1910)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Somriures incontrolables i tremolors espontanis se'm desperten als pocs segons d'escoltar o llegir el cognom Naumann. El culpable d'aquesta inexplicable i recurrent urticària de plaer recau en nom, en veu i esperit de Johann Gottlieb Naumann, compositor fix en la meva llista d'intocables. En aquest espai, particularment, ja n'hem parlat amb obres tant espectaculars com el seu Te Deum, un dels seus concerts de piano o alguns dels seus meravellosos salms. No obstant, avui el cognom Naumann farà referència a un desconegut Karl Ernst, és a dir, al nét de Johann Gottlieb Naumann. Fos com fos i sensiblement menys afortunat que el seu avi immortal, Ernst va fer vida més discreta principalment a Leipzig, on es va formar i on va ser conegut per la seva condició d'organista, editor i director, i a Jena, on des del 1860 hi va viure ininterrompudament com a organista fins el 1910, l'any de la seva mort. Com editor, va conèixer i divulgar l'obra d'autors clàssics com Mozart o Haydn però van ser les figures de Bach i especialment Beethoven les que més curiositat l'hi van despertar. I alhora, especialment aquest darrer, el que amb major intensitat va influenciar la seva obra, repertori principalment farcit de partitures de cambra i cançons. I va ser decisivament l'esperit clàssic vienès del geni de Bonn el més proper a la filosofia musical d'aquest Trio Sonata en Re major opus 12 per a violí, viola i violoncel de 1883. De quatre moviments característics, l'allegro inicial es presenta amb un caràcter desenfadat i ple d'encant jocós i fidel al Quartet No.3 Op.18 de Beethoven. El segon moviment, per nom molto vivace, és amb el seu ritme enèrgic equivalent al scherzo. La calidesa del lento molto expressivo ens fa pensar en el lirisme melindrós d'una cançó sense paraules. Per acabar, l'allegro assai recupera la cinquena marxa per tancar el conjunt de forma alegre i festiva. Estructura romàntica clàssica en una preciosa i delicada partitura per a tres veus de corda que, si més no en aquest espai, ens servirà pertinentment per donar la gustosa benvinguda a un Naumann, el de Karl Ernst!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau, Gracias por las joyas musicales....Un nuevo correo.
    Fuerte abrazo

    Milton

    ResponElimina