dimarts, 8 de desembre de 2015

MORANDI, Pietro (1745-1815) - Organ Concertos (c.1790)

Pietro Antonio Rotari - Portrait Of A Russian Girl In A Blue Dress
Obra de Pietro Antonio Rotari (1707-1762), pintor italià (1)



- Recordatori de Pietro Morandi -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pietro Antonio Rotari (Verona, 30 de setembre de 1707 - Санкт-Петербург, 31 d'agost de 1762) va ser un pintor italià. Inicialment va ser alumne del gravador Robert van Audenaerde abans d'entrar a l'escola del pintor veronès Antonio Balestra el taller de qui va freqüentar en companyia de Giambettino Cignaroli. Entre els anys 1725 i 1727 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb Giovanni Battista Piazzetta i el pintor suec Johan Richter. El 1727 es va mudar a Roma, a l'escola de Francesco Trevisani, on hi va romandre fins el 1732 any que va marxar a Nàpols on va treballar amb Francesco Solimena fins el 1734. Poc temps després va tornar a Verona on va obrir el seu taller si bé ràpidament fou sol·licitat a ciutats com Viena, Dresden i Mònaco, on va pintar nombrosos retrats. Des de Verona, on va pintar les peces d'altar dels Quatre màrtirs (1745) per a l'església de l'Ospedale di San Giacomo, es va mudar a Sant Petersburg on es va convertir en pintor oficial de la cort i on va morir l'agost de 1762.

Font: En català: No disponible En castellano: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) In english: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) - Altres: Pietro Antonio Rotari (1707-1762)



Parlem de Música...

Pietro Morandi (Bologna, 15 d'abril de 1745 - Senigallia, 8 de desembre de 1815) va ser un organista i compositor italià. Pare del també compositor i organista Giovanni Morandi, va estudiar, juntament amb Giuseppe Giordani i Giambattista Borghi, sota les ordres de l'internacionalment reconegut docent, organista i compositor Giovanni Battista Martini. Amb ell va aprendre, a Bolonya, cant, clavicordi i composició. El 1763 es va unir a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, una de les institucions de major prestigi a Itàlia. Aquell mateix any va assolir el càrrec d'organista i mestre de capella de la Catedral de Pèrgola un càrrec que va mantenir fins el 1778, any que es va traslladar, com a organista i mestre de capella, a la Catedral de Senigalia. Allà va treballar-hi fins el 1811, any que va cedir el seu lloc al seu fill Giovanni qui, posteriorment, assoliria un gran èxit en la interpretació i composició per a orgue. El repertori de l'italià és tant extens com desconegut actualment. La notable producció de Morandi va incloure música vocal (cantates, misses, oratoris i òperes) i instrumental, amb prop de seixanta composicions, la majoria d'elles per a orgue i conservades en algunes biblioteques italianes i europees. També va escriure concerts d'orgue, música de cambra i algunes simfonies. Va morir a Senigallia el desembre de 1815.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pietro Morandi (1745-1815) - Altres: Pietro Morandi (1745-1815)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A vegades la suma de l'atzar amb l'aroma suau però decisiva de la intuïció són el binomi necessari que indueix, de forma literal, a situacions o a fets inesperats. En el cas d'avui, i en paraules de l'organista que brillantment recupera aquesta col·lecció de Concerts d'Orgue de Pietro Morandi, autor de qui ja n'havíem parlat en relació també a música simfònica i concertant per a orgue (escoltar aquí), així va ser. Va ser la casualitat, indubtablement buscada i perspicaçment intuïda, la que va determinar la troballa, el 1990, d'una còpia manuscrita (!) d'aquests concerts d'orgue. L'espai geogràfic, a la biblioteca de la ciutat d'Assís, un nucli musical molt destacat al segle XVIII, i l'estat del manuscrit, sensiblement deteriorat. La tenacitat de l'organista, conscient de tenir una relíquia entre mans, va permetre recuperar-los amb la decència imprescindible per a poder-los interpretar. No obstant, va quedar desconcertat, i en part decebut, de trobar una col·lecció de concerts d'orgue sense la part orquestral. S'havien extraviat papers o és que realment eren concerts d'orgue, per a orgue únicament, valgui la redundància. Sembla ser que aquest fou el cas i efectivament Morandi pare (a qui no confondrem amb el seu extraordinari fill Giovanni Morandi, de qui també n'hem parlat), va ser un dels primers organistes italians en escriure pròpiament 'concerts d'orgue' sense orquestra, una singular característica musical que ja havíem observat en el mateix Giovanni Morandi i en Davide da Bergamo i que desconcertava en bona part als musicòlegs ja que no endevinaven delimitar-ne l'origen.

Alhora, la guia establerta per Morandi de com executar cadascun dels registres dels nous orgues moderns construïts molts d'ells per Gaetano Callido s'ha de considerar com una autèntica referència en la matèria enriquint, exponencialment, les possibilitats del ja de per sí polièdric orgue. Essencialment Morandi informava de com imitar una orquestra i els instruments que la conformen com la flauta, l'oboè, el fagot, la tromba o la trompeta i fins i tot una completa orquestra de cordes. Es desconeix la finalitat darrera d'aquest propòsit si bé dues idees rondinen amb força al nostre interior. Una d'elles la innata experimentació i la pertinent adaptació als cànons estètics més teatrals i galants de l'època. La segona, l'estalvi, és a dir, si l'orgue podia fer-se acompanyar a sí mateix d'una orquestra completa, per a què contractar instrumentistes. En aquest cas, la destresa de l'organista determinaria la qualitat del producte final, ni més ni menys. Concerts d'orgue, escoltant els exemples de Pietro Morandi, podríem dir que a mitges. Generalment monotemàtics i escrits en un únic moviment, l'esquema harmònic predominant bascula a través dels tres tons fonamentals (tònic, dominant, subdominant) i alternant constantment entre tutti i soli. Només en alguns casos, l'estructura es fa més complexa i refinada, amb seccions amb tecles relatives i la introducció de noves idees temàtiques. No caldrà experimentació prèvia per gaudir del contrast que s'estableix entre els diferents sons, notablement efectiu i per moments espectacular, no obstant i personalment, l'orquestra té una veu insubstituïble. Tanmateix i en darrera instància si el propòsit de Morandi fou imposat per restriccions econòmiques o d'altre índole, certament hem de rendir-nos a l'evidència que l'orgue, com a instrument, és el més adequat si el teu desig no és altre que el d'imitar una orquestra en tota la seva dimensió... Morandi, 200 anys després de la seva mort, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Mencoboni (organ)
RECICLASSICAT: MORANDI, Pietro (1745-1815)
AMAZON: Morandi P.: 12 Concerti Per Organo
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Great music. May I ask to upload Morandi's Concerti e sinfonie you published in 2014. (Comments seems to be closed on that page.) Thank you in advance.
    JP

    ResponElimina