dijous, 10 de desembre de 2015

MERULA, Tarquinio (c.1595-1665) - Canzoni, danze e variazioni

Adriaen van Ostade - Room in an Inn with Peasants Drinking, Smoking and Playing Backgam (1678)
Obra d'Adriaen van Ostade (1610-1685), pintor holandès (1)



- Recordatori de Tarquinio Merula -
En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Adriaen van Ostade (Haarlem, 10 de desembre de 1610 - Haarlem, 28 d'abril de 1685) va ser un pintor, dibuixant i gravador holandès. Tot i que algunes fonts parlen d'un aprenentatge en base a Frans Hals, no existeix documentació fiable de la seva vida fins que va entrar com a membre del Gremi de Pintors de Sant Lluc a Haarlem el 1634. En les seves primeres composicions es va fer evident la influència de l'obra d'Adriaen Brouwer, especialment en les escenes de baralles i escenes d'interior; amb fumadors, jugadors de cartes o bevedors. La utilització de composicions diagonals i els forts contrasts de clarobscur van ser algunes de les característiques predominants de les seves obres, així com els efectes de fonts de llum directa, com candeles o xemeneies. Progressivament va incloure en el seu corpus escenes de temàtica més pausada, com ara vistes de pobles o interiors de cases de pagès i fins i tot retrats individualitzats, on va demostrar el coneixement de la tendència caravaggista, matisada a través dels artistes d'Utrecht. De la mateixa manera, va mostrar, cap a finals de la dècada del 1630, un interès pel paisatge, molt influenciat per l'activitat pictòrica del seu germà Isaak van Ostade, amb obres en què va assolir notable qualitat gràcies a la combinació d'espais oberts amb figures en plena activitat quotidiana. No obstant, només es coneix un paisatge fet per ell, Paisatge amb vell roure (Rijksmuseum, Àmsterdam). 

A partir de la dècada de 1640 les seves escenes de gènere van evolucionar prestant més atenció als elements anecdòtics, com ara mobiliari o estris quotidians, representats amb un major detall. Les figures van guanyar en individualització i alhora va construir les escenes amb un sentit més madur de profunditat i perspectiva. De fet, la insistència en els detalls va ser una de les característiques que van marcar les seves obres posteriors, així com l'obsessió per la utilització de colors més delicats, en detriment de la tonalitat general de les seves primeres obres. Els mateixos temes de gènere de les seves pintures es van mantenir, també, en el gran nombre de dibuixos que va realitzar així com en els molts gravats que va fer sent el principal gravador holandès del seu moment després de Rembrandt. Adriaen van Ostade va ser mestre del seu germà Isaak, així com de Thomas Wijck, i indirectament va influir en artistes com Jan Steen, Cornelis Bega, Michel van Musscher, Jan de Groot i Cornelis Dusart, motiu pel qual se'l considera un dels principals mestres holandesos de la seva època. Va morir a Haarlem l'abril de 1685.




Parlem de Música...

Tarquinio Merula (Busseto, c.1595 - Cremona, 10 de desembre de 1665) va ser un violinista, organista i compositor italià, i un dels més importants de la seva generació. Es desconeix el seu any exacte de naixement i la formació inicial que va rebre. El seu primer càrrec va ser probablement com a organista a San Bartolomeo de Cremona. El 22 d'octubre de 1616 va signar un contracte de 3 anys com a organista de l'església de la Coronada de Lodi on pel que sembla hi va tornar el 1620 abans d'abandonar-lo definitivament a principis del 1621. Des d'allà es creu que va viatjar a la llunyana Polònia ja que se l'esmenta a Varsòvia. Un càrrec que el 1624 es va oficialitzar al servei del rei Segimon III de Polònia. El 1626 va tornar a Cremona on va rebre un càrrec provisional de mestre de capella de la Madonna della Laudi en una època en què també va assolir el càrrec d'organista de l'església de Santa Agata de Cremona. El 1631 va viatjar a Bèrgam on l'abril d'aquell any va signar un contracte de 3 anys per a servir a la com a mestre de capella de Santa Maria Maggiore com a successor d'Alessandro Grandi, mort un any abans degut a la terrible plaga que havia assolat la ciutat. Allà va iniciar la reconstrucció de la capella musical i va tenir nombrosos ajudants, entre ells, G.B. Buonamente. Sembla ser que algunes disputes el van fer renunciar al seu càrrec tornant a Cremona el 1633. Allà va tornar a treballar a la catedral desplaçant el titular G.B. Minzio. Novament alguns desacords el van fer renunciar el 1635. El 1638 va tornar a Bèrgam on va treballar com a mestre de capella i organista de la Cattedrale di Sant'Alessandro i despertant la controvèrsia i antipatia dels músics de la veïna Santa Maria Maggiore. Allà hi va romandre fins l'agost de 1646 any en què va tornar a Cremona i a on va succeir a Nicolò Corradini com a organista de la catedral i on també va ser nomenat, per enèsima vegada, organista i mestre de capella de la Madonna della Laudi un càrrec que ja va mantenir fins la seva mort, esdevinguda el desembre de 1665.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
La finta savia (G. Strozzi), Venice, 1643, collab. Filiberto Laurenzi, Alessandro Leardini, Vincenzo Torri and Benedetto Ferrari

Other:
4 Il primo libro de madrigaletti, 3vv, bc (Venice, 1624)
5 Il primo libro de madrigali concertati, 4–8vv, bc (Venice, 1624)
?7 Satiro e Corisca dialogo musicale, 2vv, bc (Venice, 1626)
10 Madrigali et altre musiche concertate a 1–5, libro secondo (Venice, 1633, 2/1635 as Musiche concertate et altri madrigali, libro secondo)
13 Curtio precipitato et altri capricii, libro secondo, 1v (Venice, 1638)
?14 Canzonette a 3 et 4 (before 1649); lost, mentioned in A. Vincenti’s catalogue of 1649 (see MMg, xv, 1883, p.22)

Vocal religiosa:

op.
6 Il primo libro de motetti e sonate concertati, 2–5vv (Venice, 1624)
?8 Libro secondo de concerti spirituali con alcune sonate, 2–5vv (Venice, 1628)
11 Pegaso … salmi, motetti, suonate … 2–5vv, libro terzo (c1633–7, Venice, 2/1640)
15 Concerto … messi, salmi … concertati, 2–8, 12vv, insts (Venice, 1639)
16 Arpa Davidica … salmi, et messe, a 4 (Venice, 1640)
18 Il terzo libro delle salmi et messa concertati, a 3–4 (Venice, 1652)
Gaudeamus omnes, S, vn, bc, A-KR; ed. W. Fuerlinger (Neuhausen - Stuttgart, c1977)
Pieces in 1620 (2 motets), 1624 (l), 1641 (1), 1641 (1), 1642 (3), 1646 (1), 1649 (5), 1649 (1), 1651 (2), 1657(1); D-Aa, I-Bc, Rli

Instrumental:

[1] Il primo libro delle canzoni, a 4 (Venice, 1615); S
9 Il secondo libro delle canzoni da suonare, 3 insts, bc (c1631–3, Venice, 2/1639)
12 Canzoni overo sonate concertate per chiesa e camera, a 2–3, libro terzo (Venice, 1637)
17 Il quarto libro delle canzoni da suonare, a 2–3 (Venice, 1651)
Pieces in 164612 (1), 165010(2), 16524 (2), 16554 (1)

Keyboard works:
Canzon, Capricio, Sonata cromatica, Toccata del secondo tono, Un cromatico overo Capricio primo tuono per li semituoni; ed. A. Curtis, MMI, 1st ser., i (1960)

Font: En català: Tarquinio Merula (1595-1665) En castellano: No disponible In english: Tarquinio Merula (1595-1665) - Altres: Tarquinio Merula (1595-1665)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Merula was particularly responsive to Venetian stylistic developments, and his sacred music is thoroughly progressive. The sacred concertos for few voices resemble Monteverdi's in their skilfully wrought lines, often richly embellished, as can be seen in ex.1. He was one of the first to write solo motets with string accompaniment. His sacred concertos for more voices are in the style of Giovanni Gabrieli, with harmonically conceived lines, strong tonal movement and formal clarity. In the mid-1630s Merula turned to writing mass and vesper psalm settings, several of which use ostinato basses. One setting of Beatus vir uses the romanesca, and an entire mass is said to be built on the Aria del Gran Duca, though in fact it is on the Ruggiero (see Kirkendale, 41). Other formal schemes encountered in his music include the ritornello principle and the ABB design common throughout Italy until the 1680s. Merula's secular music comprises monodies, dialogues and accompanied madrigals and includes some of the finest settings of his day. His arias are in the Venetian style of Berti and Grandi and are usually in triple metre. In numerous accompanied madrigals from the 1630s he adopted ostinato bass patterns, and in several the division into recitative and aria, characteristic of the mature Baroque cantata, is clearly recognizable. The title piece of his op.13 includes elements of Monteverdi's stile concitato. 

His instrumental music comprises works for both keyboard and ensemble. The ensemble canzonas are among his most significant works and trace the development of the form up to the 1650s, including the gradual fusion with the sonata that led to the sonata da chiesa. The earliest, like those of his north Italian contemporaries, use four-part writing and are divided into contrasting sections, which are often repeated. In his second book he adopted three-part textures, specified the violin (using notably idiomatic writing) and often re-used opening material at the end of a work. In his later canzonas the influence of violin technique is more marked, so they are indistinguishable from the early church sonatas subsequently produced by such composers as Cazzati and Legrenzi. In the 1630s and later he wrote several canzonas based on ostinatos, variations on popular tunes, chamber sonatas, sinfonias and a number of dances. He also wrote several sonatas similar to those of Buonamente and G.B. Fontana. His surviving keyboard works show similarities to those of Frescobaldi and Michelangelo Rossi. Several pieces use subjects found in his ensemble canzonas.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau, muchas gracias por las joyas Tactus!!!
    Un nuevo correo
    Fuerte abrazo

    Milton

    ResponElimina