diumenge, 13 de desembre de 2015

MAADER, Ludwik (c.1760-c.1805) - Requiem in Dis

Giovanni Domenico Tiepolo - El Descendimiento (1772)
Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giovanni Domenico Tiepolo (Venècia, 30 d'agost de 1727 - Venècia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a realitzar obres per sí mateix, destacant la sèrie Via Crucis per a l'oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, Giovanni Domenico va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Va morir a Venècia el març de 1804.




Parlem de Música...

Ludwik Maader (c.1760 - c.1805) va ser un director i compositor polonès. En general es desconeix la seva biografia. El 1777 va treballar, probablement com a mestre de capella, al santuari de Jasna Góra de Czestochowa on es creu que hi va romandre fins el 1783. Es creu que entre els anys 1782 i 1784 va ser director musical a Polònia en companyia d'autors com Marcin Dejczer, Michael Orlowski i Józef Daubeck. A Czestochowa va formar part, entre els anys 1784 i 1794, de la seva orquestra i allà va promocionar activament la música de contemporanis polonesos com Jan Engel però també d'autors com Haydn, Anfossi o Piccini. Es creu que el 1794, i fruit de les dificultats econòmiques que van assolar Jasna Gora, Maader va decidir marxar a rumb incert morint en una ciutat desconeguda i en una data indeterminada.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ludwik Maader (c.1760-c.1805) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'entrada d'avui ens enllaçarà, obligadament, amb una llunyana visita a l'univers d'Amando Ivancic un autor, com comentava aleshores, imprescindible per entendre l'extraordinària recuperació musical que sense estridències ni publicitat estant duent a terme sistemàtica i tranquil·lament al monestir de Jasna Góra on es creu que al seu interior s'hi conserven, cada dia que passa una mica menys desordenades, unes 3000 partitures de músiques dels segles XVII i XVIII. El resultat de la recerca que allà s'hi està realitzant no només es pot visualitzar empíricament en la col·lecció discogràfica (veure aquí) a tal efecte, on ja van per l'edició 56, sinó en la quantitat de noms inèdits i àmpliament desconeguts per la majoria de nosaltres. Marcina Józefa Żebrowskiego (1702-1770)Franciszka Perneckhera (c.1700-1769), Ignacego Rygalla (c.1700-c.1750), Jan Engel (c.1700-1788) o els més coneguts Amando Ivancic o Józef Elsner són alguns d'ells. I dins el gremi musical d'aquella singular escenografia polonesa també hi trobarem el nostre protagonista del dia, un oblidat i ignot compositor, per nom Ludwik Maader, que es creu que va viure per un temps a Jasna Góra abans de marxar, a rumb incert, el 1794. La seva existència tant desconeguda com misteriosa ens parla del més que probable mestre de capella del monestir entre els anys 1777 i 1783 si bé la ciència històrica no és del tot precisa en el seu cas.

Conscients del marge d'error, ens centrarem en el seu opus, millor indicador com a mínim de les influències que va rebre. I en general l'obra de Maader, que avui ressonarà penitencialment en veu del seu Rèquiem en Mi bemoll Major per a cor, solistes, violins, trompes i orgue, en la funció de continuo, i de data incerta, ens mostra d'entrada un perfil acadèmic interessant i subtilment ens informa d'una pauta generalitzada en la seva obra, la de la importància de la instrumentació fins i tot per damunt de les veus. En aquest sentit Maader sovint la situa en primer pla o bé per marcar el cromatisme de la tonalitat o bé per emfatitzar el dramatisme, solemnitat o teatralitat del moviment i segons el cas. En essència, aquesta circumstància va ser un recurs habitual durant el classicisme els principis del qual són imprescindibles per entendre el repertori de Maader. Per la filosofia inherent de la missa de difunts, la majoria dels moviments parteixen d'un temps lent però gustosament líric i harmoniós. Altres, com el Dies Irae, de gran bellesa, mostren una virtuosa integració de les veus solistes, del cor i de la instrumentació que s'hi relaciona. Pel que fa a la interpretació pròpiament, he de reconèixer certes mancances en la compactació de les veus que, no obstant, no són crítiques ni lesives a l'hora de gaudir un rèquiem que potser no passarà als anals de la història però que ens mostrarà l'esplèndid art de l'esquiu Ludwik Maader!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Zespół Muzyki Dawnej Kapela Jasnogórska; Jan Tomasz Adamus (conductor)
MUSICON: Musica Claromontana vol.30
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo pau, muchas gracias por esta joya musical.
    Fuerte abrazo

    Milton

    ResponElimina