diumenge, 8 de novembre de 2015

RAISON, André (c.1640-1719) - Messe du premier ton

Nicholas Poussin - S. Cecilia (c.1635)
Obra de Nicolas Poussin (1594-1665), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Nicolas Poussin (Les Andelys, 15 de juny de 1594 - Roma, 19 de novembre de 1665) va ser un pintor francès, fundador i màxim representant de la pintura classicista francesa del segle XVII. La lògica, l'ordre i la claredat van ser virtuts essencials en el seu treball i van influïr de manera decisiva en l'esdevenir de l'art francès fins als nostres dies. Va néixer a prop de Les Andelys, en el si d'una família camperola. Va estudiar pintura a París i potser també a Rouen. El 1624 va viatjar a Roma, on hi va romandre la resta de la seva vida, excepte durant una estada de 18 mesos a París entre 1640 i 1642. Les seves primeres obres romanes reflecteixen les bigarrades composicions i les animades superfícies que van caracteritzar el manierisme de mitjans del segle XVI. Al voltant de 1630 el seu estil va començar a canviar, allunyant-se de l'emergent exuberància del barroc per dedicar-se completament a la seva passió per l'antiguitat, enfocant la seva pintura vers assumptes bíblics i mitològics. En un primer moment, els seus quadres, com La pesta d'Azoth (1630-1631, Louvre), tenen la riquesa i brillantor cromàtica pròpia del venecià Tiziano, però després de 1633 Poussin va derivar cap a tonalitats més sòbries i fredes. Les seves composicions es van fer llavors més serenes i les seves figures més esculturals, dins d'una línia pròxima a l'estil de maduresa de Rafael, a la vegada que va intentar representar l'emoció mitjançant gestos, postures i expressions facials fàcilment recognoscibles, com succeeix en el quadre Adoració del vedell d'or (c.1634, National Gallery). Poussin va viatjar a París el 1640 amb certa indiferència, si bé gràcies a aquest viatge va aconseguir el mecenatge d'adinerats col·leccionistes burgesos així com la consolidació de les seves relacions amb la Reial Acadèmia Francesa, que temps després magnificaria el seu estil elevant-lo a la categoria de doctrina formal. 

Els quadres que va realitzar entre 1643 i 1653, després del seu retorn a Roma, com ara La Verge sobre els graons (1648, National Gallery Washington), constitueixen la més pura encarnació del classicisme francès. Es caracteritzen per la calma, la composició estructurada, els colors freds, la il·luminació dura i clara i la solemnitat. Durant els seus últims anys, del 1653 al 1665, l'estil de Poussin es va desenvolupar i va canviar. Va minimitzar les expressions i accions de les cares i els cossos però mantenint la seva intensitat emocional. L'al·legoria, el misticisme i el simbolisme van representar un paper encara més gran que el que tenien abans, les seves escenes van ser, si és possible, més vitals i intenses. Quadres com Els pastors de l'Arcàdia (c.1656, Louvre), en què va aconseguir una simplificació monumental i una calma gairebé sobrenatural, van més enllà de meres il·lustracions d'esdeveniments històrics per convertir-se en símbols de veritats eternes. On millor es manifesta la seva tècnica és en els seus paisatges, com El triomf de David i Paisatge amb edifici (ambdós en el Museu del Prado). La creença de Poussin que l'art ha d'atreure a la ment més que l'ull, ha de presentar les situacions humanes més nobles i serioses de manera ordenada, desproveïda de detalls trivials o referències sensibles, es va convertir en el dogma de l'estil academicista francès del segle XVII. La influència de Poussin va marcar a tota una generació d'artistes com Jacques-Louis DavidJean August Dominique Ingres i Paul Cézanne. Poussin va morir a Roma el novembre de 1665.

Font: En català: Nicolas Poussin (1594-1665) En castellano: Nicolas Poussin (1594-1665) In english: Nicolas Poussin (1594-1665) - Altres: Nicolas Poussin (1594-1665)



Parlem de Música...

André Raison (c.1640 - Paris, 1719) va ser un professor, organista i compositor francès. Si bé els primers anys de la seva vida es desconeixen, es va formar al Seminari de Ste Geneviève de Nanterre. A partir del 1665 va ser organista de l'Abadia Reial de Ste Geneviève de París. Allà anys després va esdevenir organista de l'església dels Jacobins. Un registre de 1695 el va documentar com un dels millors organistes de París, al mateix nivell que François Couperin, D’Anglebert, Gigault, Marchand i Grigny. Com a professor va format a Clérambault, qui va dedicar en agraïment el Premier Livre d’orgue (1710) a Raison. Com a compositor va publicar a París dues extenses col·leccions per a orgue, la primera el 1688 i la segona el 1714. Va morir a París el 1719.

OBRA:

Instrumental:

Livre d’orgue contenant 5 messes suffisantes pour tous les tons de l’Eglise ou 15 Magnificats … et une Offerte, en action de grâce, pour l’heureuse convalescence du Roy en 1687 (Paris, 1688/R 1993 [with prefatory matter in Eng., Fr. and Ger.]), ed. in Archives des maîtres de l’orgue, ii (Paris, 1899/R) and Orgue et liturgie, nos.55–6, 58–9, 61 (Paris, 1962)
Second livre d’orgue sur les acclamations de la paix tant desirée … [auxquelles] l’auteur adjoûte plusieurs Noëls (Paris, 1714), ed. in L’organiste liturgique, nos.39–40, 43–4 (Paris, n.d.)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: André Raison (c.1640-1719) - Altres: André Raison (c.1640-1719)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Raison’s Livre d’orgue constitutes a major portion of the extant organ mass repertory. The masses follow the usual pattern of short organ versets for alternatim performance of the Kyrie, Gloria, Sanctus and Agnus Dei. Genres used include the traditional plein jeu, duo, trio, récit, basse de trompette, fugue and grands jeux. Raison made no use of a plainchant cantus firmus, but this was not unusual. These organ masses were intended for use in convents and monasteries that had their own contemporary mass chants (messes musicales); hence, the lack of plainchant made the book more versatile and enabled Raison to claim that the five masses could also be used to form 15 Magnificat settings. His Deuxième Livre d’orgue commemorates the Treaty of Utrecht (1713) with a setting of the Da pacem; this is followed by a fugue on the same theme, several preludes and fugues, an offertory and an overture. The remainder of the volume consists of an allemande and many noëls with variations. Raison’s music is characterized by rhythmic vitality, consistent use of imitative counterpoint and imaginative use of registration, often requiring the full resources of a four-manual French Baroque organ. Since Raison designed his first Livre d’orgue to assist secluded monastic musicians, its preface contains a wealth of valuable information about performing practice. His advice about observing the metre of each piece to determine which dance movement is implied is often quoted; however, it should not be inferred that Raison used dance rhythm more than his contemporaries, or that his music is unusually ‘secular’ in nature. The book contains detailed information on registration, ornamentation, notes inégales and fingering. A striking example of Raison’s didacticism and attention to detail is his early use of the double dot in the French overture-style offertory (see illustration). Raison’s influence is clear in Clérambault’s organ works; further it seems that J.S. Bach borrowed the theme of his ‘Christe: Trio en passacaille’ (Messe du deuxième ton) for his Passacaglia in C minor (bwv582).

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Serge Schoonbroodt (orgue) 
AMAZON: RAISON, A. - Messes d'Orgue
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau, muchas gracias por esta joya Sacra!
    Fuerte abrazo
    Milton

    ResponElimina