dimecres, 25 de novembre de 2015

MUNKTELL, Helena Mathilda (1852-1919) - Melodies de la Belle Epoque

Georges Lemmen - La Liseuse
Obra de Georges Lemmen (1865-1916), pintor belga (1)



- Recordatori d'Helena Mathilda Munktell -
En el dia de la celebració del seu 163è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Georges Lemmen (Schaarbeek, 25 de novembre de 1865 - Ukkel, 5 de juliol de 1916) va ser un pintor belga. Va estudiar a l'escola de dibuix de Sant Josse-ten-Noode i en la seva primera època va rebre la influència de les obres d'Edgard Degas i Toulouse-Lautrec. Va ser membre del grup de Els XX a Brussel·les des del 1888 i va exposar en el Saló dels Independents a París el 1890. A partir d'aquell any, el seu estil va evolucionar vers el neoimpressionisme, més concretament cap al puntillisme, motivat per George Seurat i Théo van Rysselberghe i pels membres de Els Nabís. Basant-se en l'obra de Seurat, va desenvolupar una tècnica molt personal i original, que va aplicar particularment en retrats i paisatges. El 1891, després de la mort de Seurat, que va causar un fort impacte entre els neoimpressionistes, l'estil de Lemmen va tornar a ser més tradicional, deixant de banda el puntillisme, per tornar a la pinzellada impressionista, si bé va conservar algunes de les característiques de Els Nabís, sobretot en la seva paleta de colors. El 1906 va canviar la temàtica i va començar a pintar nus i escenes íntimes, habitualment al bany o al dormitori amb figures molt elaborades. Com a professor va tenir incomptables alumnes sent Yvonne Serruys, que va romandre amb ell entre els anys 1892 i 1894, una de les més notables. Va morir a Ukkel el juliol de 1916.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Georges Lemmen (1865-1916) - Altres: Georges Lemmen (1865-1916)



Parlem de Música...

Helena Mathilda Munktell (Grycksbo, 24 de novembre de 1852 - Stockholm, 10 de setembre de 1919) va ser una compositora sueca. Es va formar amb el seu pare, un músic amateur, abans d'estudiar piano amb Carl Fexer i composició amb Ludvig Norman, Johan Lindegren i Joseph Dente. Entre el 1877 i el 1879 va viatjar a París on hi va estudiar i on hi va passar els hiverns fins el 1910. Entre els anys 1885 i 1892 va estudiar amb Benjamin Godard i a poc a poc el seu interès es va anar focalitzant en la composició. A l'entorn de 1890 va conèixer a d'Indy amb qui va continuar els seus estudis fins el 1910. El 1915 va entrar com a membre de la Reial Acadèmia de Música Sueca. El seu nom es va fer especialment conegut a París per les seves cançons. Com a compositora fou especialment productiva en la dècada del 1890 escrivint principalment música vocal si bé també va escriure música orquestral i obra de cambra. Va morir a Stockholm el setembre de 1919.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
In Firenze (oc, 1), Stockholm, 1889

Others:
Isjungfrun (Vision polaire), ballad, Bar, orch, op.20, 1889;
Majnattsröster, S, orch, op.25;
2 cants.;
c20 choruses, mixed vv, female vv, male vv;
10 mélodies, 1v, pf (Paris, 1905)

Instrumental:

Orch:
Suite symphonique;
3 sym. poems:
Bränningar (Sur les brisants), op.19;
Dalsvit (Suite dalécarlienne), op.22, perf. 1910;
Valborgsmässoeld, op.24
Vn Sonata, E , op.21 (Paris, 1905);
Humoresque, pf

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Helena Mathilda Munktell (1852-1919) - Altres: Helena Mathilda Munktell (1852-1919)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Helena Mathilda Munktell va ser una pianista i compositora que tot just després d'estudiar amb mestres de sobrada acadèmia com d'Indy o Norman, es va construir musicalment a sí mateixa per tal de poder fer, lliurement, allò que més desitjava. I així va ser si bé amb algunes dificultats curiosament al seu país natal on la seva música fou rebuda a mig camí de la indiferència i del menyspreu per un públic poc avesat a les audàcies harmòniques que Munktell va proposar, tant en la seva obra vocal com en la instrumental. No obstant, a París, on hi va passar la majoria dels hiverns des del dia que va conèixer la ciutat, va ser rebuda amb honors i entusiasme creant-se una fama com a pianista però particularment com a compositora. El seu estil, en part eclèctic i allunyat de l'herència romàntica de l'escola alemanya, va moure's amb certa llibertat si bé sota dominis pràctics dels mètodes d'Indy o Godard. Precisament avui una sèrie de melodies per a soprano i piano emmarcades en la tradició de la Belle Epoque, i per tant en un context de modernitat, i que exploren temàtiques variades si bé de connotacions romàntiques, en un estil eminentment francès, amb canvis constants d'harmonies i graciosament ornamentades. I tot plegat en el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, una efemèride de lluita que s'emmarca en el context d'una societat estructuralment masclista i insuficientment preparada per afrontar aquest definitiu repte d'igualtat, respecte i llibertat per al gènere femení que viu, contínuament, amb la por de la violència la qual només es podrà combatre amb el compromís i la denúncia de tots i cadascun de nosaltres. Aquesta xacra social, devastadora, és imprescindible eradicar si desitgem construir un món diferent, socialment més just i en què la violència i el masclisme, en totes les seves manifestacions, desapareguin per sempre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Olof Hojer (piano); Marta Schele (soprano)
CLASSICSONLINE: MUNKTELL, H. - Melodies de la Belle Epoque


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau, muchas gracias por tu ayuda.Un correo.
    Saludos
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo vi, muchisimas gracias Milton!!!
      Cuando pueda te mando scans de Vidal!

      Abrazo!

      Elimina
    2. Gracias Pau!!!! Gracias por tu generosidad!!!
      Abrazo

      Elimina