diumenge, 1 de novembre de 2015

MOSONYI, Mihali (1815-1870) - Mass in A Major

Francisco Pradilla - Doña Juana la Loca (1877)
Obra de Francisco Pradilla (1848-1921), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Mihali Mosony -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francisco Pradilla (Villanueva de Gállego, 24 de juliol de 1846 - Madrid, 1 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol. Gairebé sense estudis, va entrar com a aprenent al taller saragossà del pintor i escenògraf Mariano Pescador, qui el va animar per tal que acudís a les classes de l'Escola de Belles Arts de Sant Lluís. Recomanat pel seu professor Bernardino Montañés, es va traslladar a Madrid on va combinar la seva feina com a ajudant a l'estudi dels escenògrafs Augusto Ferri i Jorge Busato, amb l'assistència a les classes de l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat. Incitat per José Casado del Alisal, primer director de l'Acadèmia Espanyola a Roma, que desitjava comptar en la primera promoció de pensionats amb les millors promeses del panorama artístic espanyol, va optar una pensió que va aconseguir fàcilment. Precisament el seu treball corresponent al tercer any de pensió li va suposar a Pradilla un èxit rotund. L'obra titulada Doña Juana la Loca va aconseguir la medalla d'honor en l'Exposició Nacional de 1878 i medalla d'honor aquest mateix any a la Secció Espanyola de la Universal de París. Aquest sonor triomf va motivar que rebés diversos encàrrecs, entre ells el del Senat per a la realització del quadre La rendición de Granada, que si bé no va resultar tan encertat com l'anterior, la seva difusió el va promocionar internacionalment. El seu nomenament com a director de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, substituint Casado del Alisal, el va obligar a viure a Roma on, emulant el seu admirat Fortuny, va obrir un estudi en què van acudir els més importants col·leccionistes i marxants d'Europa. El 1896 va tornar a Espanya on va ser nomenat director del Museu del Prado, un càrrec que va mantenir fins el 1898. A partir del 1900 es va retirar de la vida pública i es va recloure al seu taller de Madrid, ciutat on va morir el novembre de 1921.




Parlem de Música...

Michael Brand Mihály Mosonyi (Boldogasszonyfalva, [ara Frauenkirchen, Àustria], 4 de setembre de 1815 - Pest, 31 d'octubre de 1870) va ser un compositor i professor hongarès. Va néixer a Hongria, en una regió fronterera amb Àustria per la qual cosa va tenir un contacte directe amb la música i cultura del país veí. Es va formar en instrumentació de vent abans d'entrar a l'església local a formar-se en orgue, on també va debutar com a cantant del cor. El 1829 va entrar a treballar en una església de Magyaróvár, on de forma autodidacta va aprendre música copiant obres de piano d'Hummel. El 1832 va viatjar a Pozsony, aquell temps la capital del Regne d'Hongria. Allà va entrar en contacte de forma encara més directa amb la música austríaca de la que en va esdevenir un absolut devot. Abans de dedicar-se de ple a la música, va haver de treballar en múltiples activitats com a copista, professor de cal·ligrafia o venedor de diaris. Durant aquest temps va estudiar amb Károly Turányi, amb qui va aprendre solfeig i piano. Gràcies al seu mestre, va accedir a un càrrec de professor de piano a la residència del Comte Péter Pejachevich a Rétfalu, on hi va viure durant 7 anys (1834-1842).

Precisament allà va conèixer les obres d'Anton Reicha amb les quals es va animar a començar la carrera de compositor. Les seves primeres obres, Grand Duo per a piano, quartets i una obertura ens mostren un Mosonyi d'estil clàssic vienès. El 1842 va viatjar a Pest, on va treballar-hi la resta de la seva vida. La seva condició de músic liberal, no en va no va obtenir cap càrrec públic ni teatral o musical, el van convertir en un dels primers compositors independents d'Hongria, dedicant-se principalment a l'ensenyament i a la composició. Entre els seus alumnes cal destacar a Kornél ÁbrányiGyula i Sándor Erkel, Sándor Bertha i Ödön Mihalovich. A partir del 1843 es van estrenar algunes de les seves primers obres, entre elles la seva primera simfonia, obertures, misses i un concert de piano. El 1846 es va casar amb Paulina Weber, la germana del pintor Henrik Weber. Aquells anys van ser convulsos i va participar activament en la Guerra de la Independència com a membre de la Guàrdia Nacional. La mort prematura de la seva dona el 1851 va provocar una profunda depressió a Mosonyi motiu pel qual va deixar de compondre durant dos anys. El 1853 va tornar a publicar música en un estil, ara sí, marcadament romàntic. Els darrers anys va mantenir bona amistat amb Liszt fet que va promocionar exponencialment la carrera de Mosonyi. Va morir a Pest l'octubre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Kaiser Max auf der Martinswand (3, E. Pasqué), 1856–7, unperf.
Szép Ilonka [Pretty Helen] (4, M. Fekete, after M. Vörösmarty), Pest, National, 19 Dec 1861, vs (Pest, 1862)
Álmos (3, E. Szigligeti), 1862, Budapest, Royal Hungarian Opera, 6 Dec 1934

Cants.:
A tisztulás ünnepe az Ungnál 886-ik esztendőben [Festival of Purification at the River Ung in 886] (F. Kazinczy), 1859;
Dalra magyar! [Sing, Hungarian!] (E. Ábrányi), 1869;
Cantate a zenekedvelők dalcsarnokának megnyitási ünnepére [Cantata for the Inauguration of the Concert Hall of the Pest Amateur Music Society] (J. Komócsy), 1870

Other secular choral:
Chor zur Feyer des Tondichters Herrn Fr. Erkel, 1844;
A dalárda [The Choral Society] (I. Szepessy), 1857;
Üdvözlet [Greeting], 1857;
Völkerfrühling, 1857;
Fel fel e vérző kebelről [Up from the Bleeding Bosom], 1863;
Tavaszi dal [Spring Song] (L.F. Takáts), 1863;
Keserű pohár [Cup of Bitterness] (M. Vörösmarty), 1863;
Bordal [Drinking-Song] (J. Arany), 1864;
A nagyszombati dalárda jelvénye [Motto of the Nagyszombat Choral Society], 1864;
Kemény-induló [Kemény March] (K. Tóth), 1865;
A pacsirta [The Lark], 1865;
Ébresztő [Reveille] (Z. Balogh), 1865;
Szellemvilág [World of the Spirits], 1865;
Dalárok karéneke [A Song of Singers], 1866;
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy), 1868–9;
Gróf Batthyány Lajos emlékének [In Memory of Count Batthyány], 1870

Songs:
An Jrma, c1850;
Aus einsamer Zelle (Menner), c1850;
Wunsch im Frühlinge, c1850;
Wiegenlied (Stütze), 1850;
Du schönes Fischermädchen (H. Heine), 1853;
Ob ich dich liebe? (Renniger), c1853;
6 Lieder (N. Lenau, R. Burns, E. Geibel), op.5 (Leipzig, 1853);
Schilflieder (Lenau), op.6 (Leipzig, 1854);
A szerelem, a szerelem [Love, Love] (S. Petőfi) (Pest, 1860);
Letészem a lantot [I lay aside my Lyre] (Arany) (Pest, 1863);
Hat népdal [6 folksongs] (Tóth) (Pest, 1863);
Gara Mária (Tóth) (Pest, 1864);
Mátyás anyja [Mátyás's Mother] (Arany) (Pest, 1864);
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy) (Pest, 1869);
Boldogság emléke [Souvenir of Happiness] (Komócsy) (Pest, 1870)

Vocal religiosa:

5 masses, 1840-66;
Jubilate Deo, 1843;
Grad, 1843;
Off, 1844;
Grad, 1849;
Lauda Sion, 1855;
Off and Grad, for Liszt's Missa solemnis, 1856;
Das Gebet des Herrn; Halotti ének [Funeral Song], 1865;
Ave verum, Tui sunt, Ave Maria, all late 1850s;
Libera me, 1870 (Budapest, 1871)

Instrumental:

Orch:
Ov., b, 1841–2;
2 syms., D, 1843–4, a, 1846;
Pf Conc., e, 1844, ed. (Budapest, 1966);
A honvédek (Honvéds), fantasia, 1860;
Gyász hangok Széchenyi István halálára [Funeral Music for Széchenyi], 1860;
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének [Homage to Kazinczy], 1860;
Ünnepi zene [Festival Music], 1860

Chbr:
7 str qts, D, g, a, f, c, b, b, before 1846;
Ballade, vn, pf, 1841;
Sextet, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1844;
Grand Nocturne, pf trio, 1845;
Pf Trio, op.1 (Vienna, 1851);
Romance, vn, pf/str, 1861

Pf (2 hands unless otherwise stated):
Grand Duo, 4 hands, 1837–8;
3 Klavierstücke, op.2 (Pest, 1855);
2 Perlen, op.3 (Pest, 1856);
Pusztai élet [Puszta Life] (Pest, 1857);
Magyar gyermekvilág [Hungarian Children's World], i–iii (Pest, 1859);
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének (Pest, 1859), arr. orch;
Tanulmányok zongorára, a magyar zene elődásának képzésére [Studies for Development in the Performance of Hungarian Music], i–iv (Pest, 1860);
Magyar zeneköltemény [Hungarian Musical Poem] (Pest, 1860);
Gyász hangok Széchenyi István halálára (Pest, 1860), arr. orch;
A régi Rákóczi nóta [The Old Rákóczi Melody] (1863);
Ünnepi zene, 4 hands (Pest, 1864), arr. orch;
Variations on a theme of S. Elemy (Pest, 1863);
Az égő szerelem hármas szine [Three Colours of Burning Love], 4 hands (Pest, 1864);
Bandérium induló [Band March] (Pest, 1867)

Numerous arrs., incl.:
Beethoven: Syms. 1–9, pf 4 hands (Pest 1866);
Liszt: Missa solemnis (Graner Messe), pf 4 hands (Pest, 1865);
Rákóczi March, pf (Pest, 1863);
Rouget de Lisle: Marseillaise, Bar, vv, orch, 1848;
Schubert: Erlkönig, orch, 1853;
Beethoven: Terzetto op.116, orch, 1856

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mihály Mosonyi (1815-1870) - Altres: Mihály Mosonyi (1815-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa just un mes i escaig fèiem una primera referència, en motiu del bicentenari de naixement, a Mihály Mosoni, un dels compositors hongaresos més representatius de la seva geografia. Avui novament aprofitarem l'avinentesa per tornar-ne a parlar d'una forma més solemne. Com comentava en aquella entrada, en què recuperàvem un concert de piano, Mosony va ser un compositor capaç de construir un ecosistema musical propi si bé amb algunes idees heretades d'èpoques anteriors, especialment en el seu primer període professional, el que situàvem en l'estela clàssica i romàntica austríaca. Precisament, va ser en aquesta primera etapa creativa que Mosony va compondre algunes de les seves misses, entre elles, la que avui escoltarem, la Missa en La major per a solistes, cor i orquestra. Si bé no presenta l'etiqueta de solemne, per magnitud i idiosincràsia, la personalitat s'adequa perfectament a les característiques de les misses monumentals, especialment en moviments com el gloria o el credo. I en l'exemple d'avui Mosony va adoptar un estil lleugerament més proper al de Cherubini, l'italià emigrat a París, tot escrivint una missa amb canons, fugues i passatges de contrapunt depurat en un llenguatge sensiblement més còmode amb els cors homofònics que amb les veus solistes, limitades a parts concretes de l'eucaristia. De tot plegat n'emana una missa (solemne) en què la instrumentació també hi té una part activa i necessària amb el dibuix de melodies atractives i de suport harmònic de les veus del cor, les autèntiques, contundents i meravelloses protagonistes!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Liszt Ferenc Chorus and Orchestra; Péter Scholz
RECICLASSICAT: MOSONYI, Mihali (1815-1870)
PRESTOCLASSICAL: Mosonyi - Mass No.4 in A Major
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: