dissabte, 28 de novembre de 2015

FRÜHLING, Carl (1868-1937) - Trio for Clarinet, Cello and Piano, Op.40

Marianne Werefkin - Zwei kinder vor litfasssäule grand cirque (c.1930)
Obra de Marianne von Werefkin (1860-1938), pintora russa (1)



- Recordatori de Carl Frühling -
En el dia de la celebració del seu 147è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Marianne von Werefkin [Марианна Владимировна Верёвкина] (Tula, el 10 de setembre de 1860 - Ascona, 6 de febrer de 1938) va ser una pintora russa. Filla d'un militar pertanyent a la vella noblesa russa, va estudiar amb el pintor Ilya Repin, un dels principals pintors realistes de la Rússia del seu temps. No obstant això, el 1888 es va accidentar la mà dreta mentre caçava i va haver d'interrompre la seva carrera artística. La perseverança que posteriorment va procurar en la seva rehabilitació va donar bons resultats i es va arribar a especialitzar en pintura realista fins el punt que anys més tard va rebre distincions i l'etiqueta de "la Rembrandt russa." El 1892 Von Werefkin va conèixer el pintor Alexej von Jawlensky. Fascinada pel seu art, es va traslladar amb ell a Munich i es van casar. Allà va fundar el grup 'Lukasbruderschaft' on també n'era membre Wasili Kandinsky. El 1906 i després d'uns anys de silenci artístic, va reprendre la seva activitat mostrant una marcada influència d'Edvard Munch. Poc després van treballar, ella i el seu marit, amb Kandinsky i Gabrielle Münter amb qui van formar un nou grup de treball per nom 'Neue Kunstlervereinigung München'. Durant la Primera Guerra Mundial, Von Werefkin i Jawlensky es van instal·lar a Suïssa abans de separar-se oficialment el 1921. Com a pintora, va destacar per l'aportació al moviment expressionista alemany i a banda de la seva extensa producció plàstica, va destacar per la seva capacitat per aglutinar artistes amb interessos comuns. Va morir a Ascona el febrer de 1938.

Font: En català: No disponible En castellano: Marianne von Werefkin (1860-1938) In english: Marianne von Werefkin (1860-1938) - Altres: Marianne von Werefkin (1860-1938)



Parlem de Música...

Carl Frühling (Lemberg [ara L'viv], 28 de novembre de 1868 - Wien, 25 de novembre de 1937) va ser un pianista i compositor austríac. Va estudiar piano amb Anton Door i composició, contrapunt i història de la música amb Franz Krenn a la Gesellschaft für Musikfreunde (1887-1889), on va ser guardonat el 1889 amb el premi Franz Liszt. Durant molts anys va gaudir d'una carrera com a acompanyant d'alguns dels solistes instrumentals més importants com Pablo Sarasate, Bronislav Huberman i Leo Slezak. També va exercir com a pianista al Rosé Quartet, en aquell temps el primer quartet de corda de Viena. Degut a la Primera Guerra Mundial i als seus efectes catastròfics a Àustria i Viena, la seva carrera va acabar prematurament fet que va motivar el seu ràpid oblit. Va compondre en la majoria dels gèneres i va deixar diverses composicions de música orquestral, de cambra i obra vocal. Va morir en la pobresa a Viena el novembre de 1937.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular i religiosa:

Choral:
Grosse Messe, G, op.6;
Cant. (A. Silesius), op.54, solo vv, mixed chorus, org;
3 Sinnsprüche (Assim Agha), op.62, mixed chorus;
Lied der Eintagsfliegen (C. Schneller), op.63, female vv, pf 4 hands;
Am Strome, op.67, male vv;
2 Lieder im Volkston, op.68, mixed chorus;
Brudergruss, op.73, male vv;
Matt giesst der Mond, op.74, mixed chorus;
other works for mixed chorus (opp.77, 89, 91, 93, 102) and male vv (opp.80, 83, 86, 106)

Solo vocal:
Der Landsturm (M. Marton), op.39, 1v, orch;
3 Gesänge nach altjapansichen Gedichten, op.47, 1v, orch;
Gesang Buddhas, op.59, Bar, wind orch;
2 Gesänge, op.70, T, orch;
5 Lieder, 1v, orch;
many lieder, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., op.12;
Festmarsch, op.23;
Scènes de ballet, op.34;
Suite, F, op.36, str;
Fantasie, op.55, fl, orch;
Heitere Ouvertüre, op.75;
Miniaturen, suite, op.78;
Humoreske, op.87

Chbr:
Sonata, op.22, vc, pf;
Str Qt, E , op.25;
Pf Qnt, f , op.30;
Pf Trio, E , op.32;
Pf Qnt, D, op.35;
Trio, a, op.40, cl, vc, pf;
Duettino, op.57, 2 fl;
Rondo, op.66, fl, pf

Pf:
Lucie, mazurka, op.1;
La piquante, polka française, op.5;
Mazurka brillante, op.11;
Serenade, op.13;
Pas des sylphides, waltz, op.14;
5 pièces, opp.15–19;
3 Klavierstücke, op.21;
Konzertwalzer, op.24;
2 Klavierstücke, op.37;
other waltzes

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Carl Frühling (1868-1937) - Altres: Carl Frühling (1868-1937)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The exact date of the Trio in a minor, Op.40 is unknown but judging from the opus number, it is thought to have been composed around 1900. Originally for Clarinet, Cello and Piano, Frühling's publisher asked him for a violin part so that the work could be played by a standard piano trio, thus increasing the work's salability. Frühling complied and the trio plays equally well for both ensembles although with a different tonal quality in each. The opening movement Mäßig schnell (Allegro moderato) presents its warm, somewhat sad and graceful themes at a relaxed tempo. The clarinet is often given the bass line, which creates a lush effect. The second movement Anmütig bewegt (Grazioso) has for its first theme an updated, graceful Viennese waltz, followed by a Ländler like melody. A third subject sounds vaguely Russian. The Andante which follows is sad and reflective, the climax being a duet between the cello and clarinet (violin). The finale, Allegro vivace, is rhythmically spirited and playful. Although the trio recalls the style of Brahms and to a lesser extent Wagner, Frühling's own originality is front and center and the work cannot in any sense be styled as imitative. The writing for the clarinet leaves nothing to be desired and as such this trio is truly an essential additoin to the scanty repertoire for this combination. Yet it plays very well as a standard piano trio. A work for the concert hall which will also be treasured by amateurs.

Edition Silvertrust (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Amici Ensemble
AMAZON: FRUHLING, C. - Clarinet Trios
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Una pieza de gran belleza. Tal y como se indica en el post, aunque recuerda a Brahms, al mismo tiempo es diferente. Un acierto pleno.
    Muy interesantes, también, las sonatas para violín de H. Eccles, del que conocía su existencia pero del que nunca había escuchado su obra.
    Supongo que andas muy liado porque tus comentarios "en veu pròpia" escasean. Espero, sin embargo, que a pesar de todo te quede tiempo suficiente para disfrutar a tope de la Música tal y como, a diario, nos haces disfrutar a los demás.
    Muchísimas gracias por tu ilimitada generosidad.
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Como bien sabes, uno de los principios al que no quiero renunciar es el de la publicación diaria. Así que para adaptarme a este principio he tenido que renunciar a mi 'voz' cediendo espacio a 'otras voces'. Efectivamente, el trabajo, actividades varias y también el poder disponer de tiempo para hacer otras cosas han determinado que mi palabra sea más escasa, no así la música!

      Y quede claro que no quiero renunciar a la publicación diaria porqué la cantidad de música por compartir es exagerada! Si el universo, la humanidad y el azar me lo permiten, aquí seguiré unos cuantos años más...

      La música es y será siempre mi vida!

      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina