dimecres, 18 de novembre de 2015

FOGGIA, Francesco (1603-1688) - Psalmodia Vespertina (1667)

Gaspar de Crayer - The Adoration of the Shepherds (c.1650)
Obra de Gaspar de Crayer (1582-1669), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Francesco Foggia -
En el dia de la celebració del seu 412è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gaspar de Crayer (Antwerpen, 18 de novembre de 1582 - Gent, 27 de gener de 1669) va ser un pintor i dibuixant flamenc. Malgrat néixer a Anvers, la seva trajectòria va estar lligada a la ciutat de Brussel·les, on va assolir el grau de mestre del Gremi de Pintors de Brussel·les el 3 de novembre de 1607. Des dels inicis de la seva carrera va treballar com a pintor de la cort. A més dels encàrrecs dels arxiducs Albert VII i Isabel Clara Eugènia, del cardenal-infant Fernando i finalment de Leopold Guillem, va realitzar nombroses obres religioses, sent un dels millors exponents de l'art de la Contrareforma a Flandes. Les seves primeres pintures, fins el 1618, van demostrar l'atracció vers l'estètica tardana d'autors com Martin de Vós o Hendrick de Clerck, com s'observa en la seva obra Martiri de Sant Joan Baptista (Musées Royaux des Beaux-Arts, Brussel·les). A partir de 1619 va tendir cap a composicions equilibrades, carregades d'harmonia, on les figures monumentals i la seva càrrega emocional fan que les seves obres arribessin a mostrar notable expressivitat i tensió dramàtica, com es percep en Alejandro i Diògenes (Wallraf-Richartz Museum, Köln). En elles es mostra l'influx de la tendència més classicista de Rubens d'aquest mateix període, i fins i tot en algunes de les seves pintures va incorporar préstecs que només s'expliquen per una possible estada al taller del mestre. A partir de 1631 un nou canvi el va aproximar a Van Dyck, que es va manifestar en l'allargament de les figures i en l'adopció de motius i repetició d'esquemes de l'obra d'aquest, apreciable en L'elevació de la creu (Musée des Beaux- Arts, Rennes). 

Aquesta relació amb Van Dyck serà creixent en els anys posteriors, especialment en els seus retrats. Les composicions religioses de Crayer van evolucionar cap a una aparença tova i emocional, on la utilització de colors més clars, el va relacionar amb el venecianisme que va caracteritzar l'obra tardana de Rubens i Van Dyck. Les seves últimes pintures van demostrar un interès pels rics escenaris amb la incorporació de grandioses arquitectures poblades de nombroses figures, en les que es reforça l'aspecte dramàtic i l'emotivitat dels missatges. La direcció del seu gran taller li va permetre abordar nombrosos encàrrecs de retaules per a corporacions religioses, treballant sempre al servei del dogma contrareformista. Com a pintor de retrats, les seves obres van ser paradigmàtiques del gènere en la pintura de tall. A partir del 1630 va treballar per a nombrosos nobles de l'entorn dels Habsburg espanyols, realitzant retrats eqüestres del Comte-duc d'Olivares (Boston College, Boston) i el Marquès de Leganés (Kunsthistorisches Museum, Viena), properes a les composicions eqüestres de Rubens. En altres, com Felip IV amb nan (Palau de Viana, Madrid), va demostrar la seva proximitat a Van Dyck en el domini dels matisos i la suavitat que van caracteritzar al mestre. Durant els anys del govern del cardenal-infant don Fernando va col·laborar activament en la cort, primer en les decoracions efímeres realitzades a Anvers amb motiu de l'entrada del nou governador i posteriorment va realitzar nombrosos encàrrecs, com il·lustren els retrats que es conserven en el Museu del Prado de Madrid. L'últim període de la seva vida va ser pintor a la ciutat de Gant, on va realitzar fonamentalment encàrrecs religiosos. Va morir precisament allà el gener de 1669.

Font: En català: No disponible En castellano: Gaspar de Crayer (1582-1669) In english: Gaspar de Crayer (1582-1669) - Altres: Gaspar de Crayer (1582-1669)



Parlem de Música...

Francesco Foggia (Roma, bap. 17 de novembre de 1604 - Roma, 8 de gener de 1688) va ser un compositor italià. Considerat com un dels més importants mestres de capella del segle XVII a Roma, es va format com a membre del cor de l'església jesuïta de San Apollinare sota la direcció d'Ottavio Catalano i potser d'Antonio Cifra. També es creu que va rebre formació d'altres mestres romans com els germans Nanino i Paolo Agostini. Durant un temps va treballar fora de Roma, concretament a la Cort de l'Elector Ferdinand Maximilian a Köln, a la cort del duc Maximilià I a Munich i amb l'arxiduc Leopold d'Àustria a Brussel·les. Anys més tard va tornar a Itàlia on va assolir el càrrec de mestre de capella a les catedrals de Narni i Montefiascone. Es creu que el 1628 ja estava treballant a Santa Maria in Aquiro de Roma. El 1637 va assolir el càrrec de mestre de capella de San Giovanni in Laterano de Roma, càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Entre el 1645 i el 1681 va publicar nombrosos volums de motets, misses i altres obres religioses. Moltes d'aquestes partitures es van publicar i repartir en diverses geografies europees. Va tenir nombrosos estudiants entre ells G.B. Bianchini, G.O. Pitoni i el seu fill Antonio Foggia. Va morir a Roma el gener de 1688.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
David fugiens a facie Saul, I-Bc, ed. in IO, i (1986)
Tobiae oratorium, Bc, ed. in IO, i (1986)
S Giovanni Battista, music lost, lib pubd in Sacra melodia d’oratorii musicali (Rome, 1678/R)

Doubtful, mentioned in SmitherHO, i:
Daniele, Bc;
Victoria Passionis, F-LYm

Other sacred works:
all published in Rome, for complete MS sources see Fassbender (motets) and Miller (masses)
Editions: Psalmi duo, ed. L. Feininger, Monumenta liturgiae polychoralis, xv (Trent, 1974) Motetti, ed. G. Morche, Fonti Musicali, i (Palestrina, 1988)
Concentus ecclesiastici, 2–5vv, bc (org) (1645)
Missa et sacrae cantiones, 2–5vv, bc (org), op.3 (1650)
Litanie et sacrae cantiones, 2–5vv, bc (org), op.4 (1652)
Psalmi, 4vv, bc (org) (1660)
Sacrae cantiones, 2–5vv, bc (org), op.6 (1661)
Octo missae, 4–5, 8–9vv, bc (org) (1663)
Sacrae cantiones, 3vv, bc (org), op.8 (1665)
Psalmodia vespertina, 5vv, bc (org), liber 2, op.13 (1667)
Messe, 3–5vv, bc (org), op.15 (1672), rev. ed. G.B. Caifabri (1675), only in part
Litanie, 3–6vv, bc (org), op.16 (1672)
Motetti et offertorii, 2–5vv, bc (org), op.16
Offertoria, 4–8vv, bc (org), op.18 (1681)
Sacred compositions, 1642, 1643, 1643, 1645, 1645, 1646, 1647, 1647, 1648, 1649, 1649, 1650, 1650, 1652, 1653, 1654, 1655, 1656, 1659, 1662, 1663, 1664, 1665, 1665, 1667, 1668, 1672, 1675
Some motets ed. in Cantio sacra, xxviii (Cologne, 1955), xxxviii (Cologne, 1960) and in SMSC, viii (New York, 1988)

Font: En català: Francesco Foggia (1603-1688) En castellano: No disponible In english: Francesco Foggia (1603-1688) - Altres: Francesco Foggia (1603-1688)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Sembla ser que Francesco Foggia va ser un dels compositors més reconeguts al seu temps a Itàlia, i especialment a Roma on va assolir un renom considerable tant com a mestre de capella i compositor com a teòric i docent. Foggia tot i aquesta fama que va consolidar, és actualment considerat com a un compositor menor si bé la seva biografia hauria de desmitificar-lo d'aquesta secundària etiqueta. Els múltiples càrrecs que va assolir arreu d'Europa així com l'esplèndida labor a Roma però especialment el ressò de la seva música serà la que ens haurà d'ajudar a deconstruir-lo per a situar-lo allà on musicalment l'hi correspon. I si bé estem parlant d'un compositor barroc el cert és que, talment com va observar anys més tard el Pare Martini, Foggia va ser un dels darrers, potser l'últim, en mantenir-se fidel, i amb totes les conseqüències, a l'escola Romana fundada en el seu dia per l'enorme Palestrina si bé els seus últims anys va procurar adaptar-se tàcitament al nou estil que proposaven autors contemporanis com Cavalli i Carissimi. Per tant, quan l'escoltem, el domini de la polifonia no ens haurà de sorprendre. I així serà en aquest recull per nom Psalmodia Vespertina de 1667 on hi trobarem 5 salms, el Magnificat així com el Salve Regina amb el complement de les respectives introduccions gregorianes. El resultat és fantàstic i ens demostra que Foggia va saber combinar la fidelitat a l'escola romana amb la delicadesa instrumental del barroc així com amb una major diversitat cromàtica de les veus. Aquestes precisament rendeixen a molt bon nivell i el conjunt, que parteix del neòfit coneixement que en teníem, es veu favorablement reforçat una vegada finalitzada l'audició. En definitiva, un compositor oblidat, avui recuperat i feliçment destacat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappellantiqua; Bernhard Pfammatter
PRESTOCLASSICAL: Foggia - Choral music


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: