dilluns, 12 d’octubre de 2015

NEUBAUER, Franz Christoph (c.1760-1795) - Symphonie D-Dur op.11 "La Bataille" (1794)

Horace Vernet - Italian Brigands Surprised by Papal Troops (1831)
Obra d'Horace Vernet (1789-1863), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Christoph Neubauer -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Emile Jean Horace Vernet (París, 30 de juny de 1789 - París, 17 de gener de 1863) va ser un pintor francès. Fill de Carle Vernet, també pintor, i nét de Claude Joseph Vernet, va néixer en el Museu del Louvre de París quan els seus pares s'hi havien refugiat durant la Revolució Francesa. Aviat va començar a interessar-se pels temes bèl·lics i va representar la seva idealització del soldat francès. El 1819 va començar a representar escenes de batalla de gran format. Va triar les campanyes napoleòniques, sobretot a Itàlia, com per exemple, la Batalla del pont d'Arcole on representa a Napoleó portant la bandera de França, la Batalla de Marengo i la Captura de Roma. El 1839 va realitzar el primer daguerreotip del port de Marsella. Vernet va pintar moltes més escenes de les Guerres Napoleòniques, com la Batalla de Jena. A més mentre realitzava les seves pintures, va acompanyar l'exèrcit francès destinat a la Guerra de Crimea, representant diferents accions que es van produir durant la contesa, com la Batalla de l'Ànima. També va exercir de cronista gràfic a Algèria, on les tropes franceses van capturar el Pas de Mouzia. Els darrers anys va tornar a París on va morir el gener de 1863.

Font: En català: Horace Vernet (1789-1863) En castellano: Horace Vernet (1789-1863) In english: Horace Vernet (1789-1863) - Altres: Horace Vernet (1789-1863)



Parlem de Música...

Franz Christoph Neubauer (Hořín, c.1760 - Bückeburg, 11 d'octubre de 1795) va ser un violinista i compositor txec. Fill de camperols, va néixer en una regió poc poblada de Bohèmia i es va formar inicialment a l'escola local. De ben petit va mostrar un talent natural i va decidir viatjar a Praga on va ampliar la seva formació. Poc després va viatjar a Alemanya on a canvi de tocar i compondre va rebre allotjament i menjar. La tardor del 1780 va visitar els monestirs agustins d'Au am Inn i de Gars am Inn així com el monestir benedictí Attel am Inn. A partir del 1781 va viatjar per Munich i Viena on es creu que va arribar a conèixer a Haydn, Mozart i els seus compatriotes Kozeluh i Wranitzky. El 1790 va obtenir un càrrec musical a Weilburg si bé va haver de fugir per la invasió francesa. Poc després va aparèixer a Hannover on va treballar un breu període de temps abans d'acceptar la invitació de la princesa de Schaumburg-Lippe per a unir-se a la cort de Bückeburg on va tenir una notable disputa amb JCF Bach, en aquell temps músic de la cort. El 1795 i després de la mort de JCF Bach, el va succeir si bé per molt poc temps ja que Neubauer va morir l'octubre del mateix any degut a una malaltia fulminat sembla ser provocada per la seva afició a l'alcohol.

OBRA:

Vocal secular:

Fernando und Yariko (Spl, 3, K. von Ekhartshausen), ? Munich, 1784, Vienna, 1786 (Zürich, 1788/R1986 in GOB, ix)

Arias:
Die Fürstengruft, 1v, pf, D-Bsb;
Sponse me, 1v, str, Bsb

Songs:
13 songs, 1v, pf (Zürich, 1788);
24 songs, 1v, pf (Zürich, 1795)

Vocal religiosa:

Hymne auf die Natur (orat) (Zürich, 1787)
Cantata über die Lage des teutschen Vaterlandes (Rinteln, 1795)
Der Herr ist würdig (cant.), D-Bsb
Hymnus solemnis, Bsb
Stabat mater, A-Ssp
c40 masses,
8 requiem,
11 lits,
4 vespers,
8 TeD,
numerous offs, grads, Marian ants, other liturgical works:

Instrumental:

Thematic index in Sjoerdsma:
Orch:
Sym. periodique no.1 (Mainz, 1790), as op.1 (Offenbach, 1791);
3 syms., op.4 (Offenbach, 1791–2), no.3 ed. E. Hradecký (Prague, 1957);
3 syms., op.8 (Offenbach, 1793–4);
La bataille, op.11 (Offenbach, 1794), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, xiv (New York, 1985);
3 syms., op.12 (Offenbach, 1795);
Fl Conc., op.13 (Offenbach, 1795);
Pf Conc., op.21 (Brunswick, 1798);
Variations, fl, orch, op.9 (Augsburg, 1802);
Vc Conc. (Mainz, c1803);
Vn Conc., ed. A. Slivanská (Prague, 1986);
syms., D-DO, Rtt, I-Fn

Qts:
3 str qts (Speyer, 1785);
6 str qts (Heilbronn, 1792);
3 str qts, op.3 (Offenbach, 1792), no.3 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
4 str qts, op.6 (Offenbach, 1792);
3 str qts, op.7 (Offenbach, 1793);
6 qts, fl, str (Vienna, 1788), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985)

Trios:
1 for 2 fl, va (London, 1792);
3 for fl, vn, va, op.14 (Offenbach, 1793), no.2 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985), as op.3 (Augsburg, c1797), no.3 ed. P. Borman (Hamburg, 1954);
1 for vn, vc, pf, op.20 (Brunswick, 1798);
3 for fl, vn, vc, op.6 (Augsburg, c1800);
3 for 2 vn, vc, op.8 (Augsburg, c1803);
6 for vn, va, b, bn, A-KR

Duos (sonatas, solos):
1 for vn, pf (Speyer, 1791);
4 for vn, va, op.5 (Offenbach, 1792);
3 for vn, vc, op.9 (Offenbach, 1794);
3 for 2 vc, op.10 (Offenbach, 1794);
6 for vn, va, op.13 (Augsburg, 1797), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
6 for fl, vc, op.21 (Brunswick, 1798);
3 for 2 fl, op.15 (Offenbach, 1799);
2 for vn, va (Paris, 1799);
3 for 2 vn, op.4 (Augsburg, c1798), no.1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
3 for 2 fl, op.5 (Augsburg, c1798);
3 for 2 fl, op.7 (Augsburg, 1801);
3 for vn, va, op.10 (Augsburg, c1803), ed. W. Altmann (Hanover, 1932);
3 for 2 vn, op.11 (Augsburg, 1804);
3 for vn, va, op.12 (Augsburg, 1804);
6 for 2 vn, op.14 (Augsburg, 1804);
1 for vn, va (Bonn, 1807–8);
3 for 2 vn, op.35 (Augsburg, c1819);
1 for vn, b (Amsterdam, n.d.)

Miscellaneous:
Pieces, pf (Speyer, 1784–7);
Variations, vn, pf (Vienna, 1791);
Variations, vn, va, op.14 (Augsburg, 1797);
Notturno, 2 fl, va, op.11 (Augsburg, c1803);
Variations, fl, vn, va, op.16 (Augsburg, c1806);
2 serenades, strs, wind, D-Mbs;
5 parthias, wind, A-KR;
2 parthias, wind, CH-E;
parthia, strs, wind, D-DS;
March, strs, wind, A-KR;
Notturno-Divertimento, I-Fn;
Andante lieto, fl, pf, CH-E;
9 pieces, pf, D-OBS

Literatura:

Eine Erleichterung zu der musikalischen Composition (MS, CH-E, 1783)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Franz Christoph Neubauer (c.1760-1795)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si fem una ràpida radiografia del nostre protagonisme d'avui observarem certs patrons característics que amb independència del topònim, ja havíem observat anteriorment. Els principals indicadors ens informen que Neubauer va ser un músic de l'escola austríaca i per tant emmarcat en un context musical clàssic i amb una producció molt extensa, i com tantes vegades abans, totalment desconegut per les oïdes modernes. I les llàgrimes cauen desconsoladament quan observem un catàleg amb una òpera, (8) rèquiems, (c.40) misses, (c.15) simfonies, concerts i un llarg etcètera en un repertori que, si hem de fer cas a l'obra d'avui, ha de ser espectacular amb cadascuna de les lletres de la paraula. I tot això en vida d'un music que en qualsevol cas no va superar els 40 anys. La heterodoxa, per la seva concepció formal i moviments, Simfonia en Re major opus 11 La Batalla de 1794 així ens demostra la solvència acadèmica de Neubauer i alhora ens enllaça amb tot el reguitzell de contemporanis austríacs del seu temps, si bé destacant la notable capacitat imaginativa a l'hora de compondre una simfonia la similitud més propera de la qual m'ha fet pensar, espontàniament, en la solemne Grande Sinfonie caracteristique pour la paix avec la Republique Francaise de Paul Wranitzky. Per altra banda, i ja en primera persona, m'encantaria poder-ne tornar a parlar novament, amb més simfonies, concerts o amb la seva meravellosa, així ho afirmen les cròniques, Missa Solemnis... malauradament, els autors clàssics de segones i terceres trinxeres han alçat la bandera blanca, abandonant la contesa, i s'han fos en un aparent silenci etern... fins quan?

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: