dissabte, 24 d’octubre de 2015

NAGILLER, Matthäus (1815-1874) - Symphonie Nr.1 (1845)

David Roberts R.A. - View of Lucerne (1852)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)



- Recordatori de Matthäus Nagiller -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent.

Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Actualment, han recobrat valor al mercat de l'art, gràcies al col·leccionisme sorgit als països àrabs pel petroli. El Museu del Prado posseeix quatre pintures de Roberts, entre elles una Vista de Sevilla amb la Torre del Oro, un paisatge d'Alcalá de Guadaíra i un interior de la catedral de Burgos. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: David Roberts (1796-1864) In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864)



Parlem de Música...

Matthäus Nagiller (Münster, 24 d'octubre de 1815 - Innsbruck, 8 de juliol de 1874) va ser un director i compositor austríac. Es va formar a Schwaz amb el mestre del cor Pichler abans de traslladar-se a Innsbruck on va estudiar, entre els anys 1834 i 1836, amb Martin Goller. Pocs anys després va viatjar a Viena on va estudiar amb Gottfried von Preyer i amb Simon Sechter. Una vegada finalitzada la seva formació va viatjar a París el 1842 on va viure-hi fins el 1847 treballant com a professor del Conservatori de París. A París va estrenar, el 1845, la seva partitura instrumental més coneguda, la Simfonia No.1, considerada la seva millor obra. El 1847 va iniciar una extensa gira de concerts per Alemanya amb notable èxit. El 1848 va tornar a Àustria, instal·lant-se a Bozen. El 1854 va viatjar a Munich on hi va viure fins el 1861, estrenant diverses misses, cançons i una obertura concertant. El 1865 va tornar a Bozen com a director musical de la ciutat abans d'instal·lar-se, ja de forma definitiva, a Innsbruck on va treballar com a director de la Musikverein. Com a compositor i a banda de la seva simfonia, va destacar per les seves obres religioses. Va morir a Innsbruck el juliol de 1874.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthaus Nagiller (1815-1874) - Altres: Matthaus Nagiller (1815-1874)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En plena digestió i commocionat per l'extraordinària música de Cesis d'ahir, agafem el tren i fem parada a la següent estació on un nou i interessant paisatge ens hi espera. Doncs sí, Nagiller va ser un compositor-director amb més renom del que avui podem imaginar ja que de fet, i per la majoria de nosaltres, el seu nom ens ha de ser totalment desconegut fruit de la quasi impossibilitat de localitzar-ne música. Nascut a la bella regió del Tirol austríac, va desenvolupar una carrera musical de caràcter local abans de viatjar a París on a banda de ser professor del Conservatori de la capital francesa va fundar la Mozart Society amb la missió de promoure, divulgar i interpretar l'obra musical d'autors austríacs clàssics. Va ser probablement allà, tot i l'enorme desconeixement que en tenim, on va assolir la seva major fama com a compositor tot estrenant l'obra d'avui, aquesta opulent Simfonia en Do bemoll menor. Publicada el 1845 i estrenada a París el 15 de març de 1846 amb el mateix Nagiller en la direcció, se'ns presenta en la forma romàntica, amb un discurs de quatre moviments característics i amb arguments a mig camí entre el classicisme més tardà i el romanticisme. Rebuda amb entusiasme, aquesta simfonia va se'ns dubte motivar la posterior aclamació del compositor a ciutats alemanyes com Köln, Frankfurt am Main, Leipzig, Berlin i Hamburg on va interpretar material complementari a banda de la seva obra simfònica. Un autor, per cert, a qui avui celebrem i a qui intentarem seguir explorant tot i les enormes dificultats per fer-ho!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Capella Istropolitana; Edgar Seipenbusch (1936-2011)
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Super gracias Pau,tu amigo de las pampas infinitas.Tapirman.

    ResponElimina