divendres, 9 d’octubre de 2015

HERTEL, Johann Wilhelm (1727-1789) - Der Sterbende Heiland (1764)

Corrado Giaquinto - Pietà
Obra de Corrado Giaquinto (1703-1765), pintor italià (1)



- Recordatori de Johann Wilhelm Hertel -
En el dia de la celebració del seu 288è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Corrado Giaquinto (Molfetta, 18 de febrer 1703 - Napoli, 1765) va ser un pintor italià. Va estudiar a Nàpols i a Roma, on aviat es va convertir en un dels pintors més prestigiosos de la ciutat. El 1753, va ser reclamat per Ferran VI, es va traslladar a Madrid com a pintor de cambra i va exercir el càrrec de director de l'Acadèmia de San Fernando. Entre les seves obres realitzades a Espanya, cal destacar els frescos del Palau Reial de Madrid, els quadres d'altar pel Convent de les Salesas Reals (Sant Francesc de Sales i Santa Joana de Chantal) i els retrats (Farinelli). L'art de Giaquinto constitueix, en certa manera, una continuació del de Luca Giordano, amb un gust compositiu i unes subtileses de forma i d'estructura molt personals, que fan d'ell un dels artistes més brillants del rococó napolità i romà. El 1762 va tornar a Nàpols, ciutat on va morir el 1765.




Parlem de Música...

Johann Wilhelm Hertel (Eisenach, 9 d'octubre de 1727 - Schwerin, 14 de juny de 1789) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Johann Christian Hertel, es va formar amb el seu pare. Si bé la seva família va procurar-li una formació en Teologia i Dret, ben aviat es va decantar per la música estudiant amb Johann Heinrich Heil (1706-1764), un alumne de Bach. Amb 12 anys es va unir a les gires de concerts amb el seu pare abans d'estudiar violí amb Carl Höckh, el Konzertmeister de Zerbst. El 1744 va assolir el primer càrrec de violinista i clavecinista a la cort de Strelitz. Allà va entrar en contacte amb els músics de Berlín Franz Benda, els germans Graun i CPE Bach. El 1752 i després de la dissolució de la cort de Strelitz, va assolir el 1754 el càrrec de compositor de la cort a Schwerin. El 1759 va acceptar un càrrec d'organista i mestre de capella a Stralsund. A partir del 1770 es va convertir en el conseller privat al servei de la princesa Ulrike Sophie si bé no va deixar de compondre i organitzar concerts. Els darrers anys va abandonar el violí per a centrar-se en la música per a instruments de tecla. Va morir a Schwerin el juny de 1789.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Johann Friedrich Löwens [24] Oden und Lieder (Leipzig, 1757);
Johann Wilhelm Hertels Musik zu 24 neuen Oden und Lieder aus der Feder des Herrn Johann Friedrich Löwen (Rostock, 1760);
5 in Unterhaltungen, vii–x (Hamburg, 1769–70); 5 in D.B. Münter:
Sammlung geistlicher Lieder, i (Leipzig, 1773);
2, D-SWl; 2 vols., B-Bc

Other secular:
12 festival cantatas (J.F. Löwen), most for 2 S, T, B, orch, 1754–7, Bc, D-SWl;
Il vero omaggio (Metastasio), 1761, B-Bc;
more than 40 arias (most by Metastasio), 1v, orch, Bc, D-ROu, SWl;
Divertissement, 4vv, orch, 1767, B-Bc;
2 serenatas: 1 for 1v, orch, 1763 D-SWl;
1 for 1v, choir, orch, B-Bc, D-SWl

Vocal religiosa:

Sacred cants., all B-Bc, D-SWl, for 2 S, T, B, orch:
Das traurige Schicksal der Grossen auf Erden (Palitzsch), 4vv, orch, 1753, B-Bc;
Die Geburt Jesu Christi (H.J. Tode), 1777;
Die Gabe des Heiligen Geistes (Tode), 1777;
Die Himmelfahrt Christi (Tode), 1778;
Das Vertrauen auf Gott (Tode), 1778;
Der Ruf zur Busse (Tode), 1781;
Kirchen-Musik zur Feyer des Friedens-Festes, 1763

Other sacred:
Der sterbende Heiland (J.F. Löwen), passion, S, A, T, B, orch, 1764, B-Bc, D-SWl;
Passion in 4 parts (Tode), incl. Jesus in Gethsemane, 1780, Jesus in Banden, 1782, Jesus vor Gericht, 1782, Jesus in Purpur, 1783, all B-Bc, D-SWl;
Mass a 8, choir, str qt, SWl;
Ky, Gl, 4vv, org, B-Bc;
Herr, wie lange (Ps xiii), solo vv, choir, orch, 1777;
Wie lieblich sind deine Wohnungen (Ps lxxxiv), solo vv, choir, orch, 1775;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), choir, orch, 1780, SWl, B-Bc;
11 choral cants., solo vv, choir, orch, 1768–76, B-Bc, D-SWl;
Freuet euch, motet, 4vv, B-Bc;
Ich halte dich, motet, 4vv, org, Bc, D-SWl;
many chorales, 4vv, orch, SWl

Instrumental:

Incid music:
Richard III, Romeo und Julia, both (C.F. Weisse, after W. Shakespeare), 1767

Syms.:
6 sinfonie, 2 vn, va, b, 2 ob, 2 fl, 2 hn, bc (Hamburg, 1766);
2, 1755, D-DS, lost;
40, B-Bc;
15, D-SWl

Other orch:
15 kbd concs., others Bsb, SWl;
9 vn concs., B-Bc;
22 concs. for various solo insts, orch, Bc;
2 ovs., Bc;
3, minuets orch, Bc

Chbr:
Partita I–III, org, ob, bc, 1762, Bc, D-SWl;
5 trios, B-Bc;
6 marches, wind insts, Bc, D-SWl;
19 sonatas for vn, bc, B-Bc;
sonata a 4 and concerto a 5, wind insts, Bc

Kbd:
6 sonate, hpd, op.1 (Nuremberg, 1756);
sonata, hpd in Oeuvres mêlées, iii (Nuremberg, 1757);
other kbd sonatas, incl. 22 in B-Bc, 1 each in D-Bsb, Mbs, SWl

Literatura:

Gründliche Anweisung, wie man den General bass recht tractiren soll (MS, 1748, B-Br)
Abhandlung von der Musik (MS, 1749, Br)
Zusätze zum Walterschen musicalischen Lexicon, vorzüglich den historisch-biographischen Teil betreffend (MS, 1752–60, Br)
3 autobiographies (MS, 1783–4, Br); ed. E. Schenk: Johann Wilhelm Hertel: Autobiographie (Graz, 1957) [incl. list of lost works]
Sammlung musikalischer Schriften, i–ii (Leipzig, 1757–8); iii–iv (MS, Br)
[Catalogue of Hertel’s Library] (Schwerin, c1789) 

Font: En català: Johann Wilhelm Hertel (1727-1789) En castellano: Johann Wilhelm Hertel (1727-1789) In english: Johann Wilhelm Hertel (1727-1789) - Altres: Johann Wilhelm Hertel (1727-1789)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La tradición de las Pasiones tiene larga huella en la música religiosa alemana, centrada en el protestantismo. A partir de Bach este género, dramático aunque no teatral, que reúne el aria operística con el coral litúrgico, pasa a primer plano por su complejidad literaria y cantable. Prueba de ello es este Salvador agonizante de Johann Wilhelm Hertel (1727-1789), del cual ya exhumó CPO su Nacimiento de Jesucristo. Situado a fines del barroco y ya en pleno clasicismo dieciochesco, Hertel se inclina hacia una suerte de cantata dramática, sin personajes, con tres solistas vocales, coro y orquesta. El tema es de un riguroso patetismo: los fieles, al pie de la cruz donde agoniza el Redentor, reconocen su parte de responsabilidad en el sacrificio, se conduelen del martirio e imploran al Dios Padre que dé sentido al supremo delito de haber asesinado al Dios Encarnado. Un himno final convierte la penuria en una celebración. Cristo ha muerto pero tiene asegurada la eternidad tras su paso por las tinieblas infernales del mundo, instalado en su sitial mesiánico, juez, maestro y rey. Hertel sofoca el estremecimiento patético, elude los extremos y propone una lectura serena y, a la vez expresiva, racionalizada según el gusto del siglo ilustrado. El texto de su secretario Johann Friedrich Löwen prescinde de las citas evangélicas y resuelve la acción con una serie de recitativos, arias, corales y un dúo solístico. Una orquesta escueta da un clima de recogimiento íntimo, de meditación interiorizada, en tanto el coro evoca el templo y las voces se producen conforme a un melodismo rico y elegante. El director Michael Alexander Willens ha comprendido perfectamente el sesgo del compositor. Su sonoridad es recatada y su lectura, minuciosa, límpida y delicadamente musical. Las masas y los cantantes individuales rebosan de estudio y aplicación, con una muy concentrada dicción de las palabras. Por su especial compromiso en el canto florido, brilla especialmente la soprano Solset, a veces ya en pleno despliegue rococó.

Blas Matamoro - QuintadeMahler (source/font: aquí)

---

In his youth Hertel was considered one of the best violinists of Franz Benda’s school; he composed an impressive series of nine violin concertos as well as chamber music and trio sonatas. His 17 keyboard concertos, rich in invention and distinguished by fluent passage-work, are important north German achievements in this genre and rank beside C.P.E. Bach’s and A.C. Kunzen's. His sonatas and other works for keyboard, mostly still typical of harpsichord composition, are markedly inferior to the concertos. His 40 symphonies occupy a major place in his creative output. While his symphonic writing at first adopted the style of the Berlin school of Hasse and Graun, after 1760 it underwent a stylistic change unique in north Germany at the time by absorbing south German influences. Scored mainly for strings, horns, oboes and flutes, his symphonies are notable for their uncomplicated, straightforward technique and an almost aphoristic, rhythmically succinct and brilliant handling of thematic material. He also wrote incidental music for stage works, overtures and other instrumental concertos including ten oboe concertos.

It was undoubtedly Hertel’s extremely rich vocal compositions, however, that caused Gerber to place him among the ‘most tasteful composers’ of the second half of the 18th century. He wrote in many vocal genres for the Schwerin court, including masses, settings of the Passion, sacred cantatas, secular festive cantatas, and arias and chorales with orchestral accompaniment. Indeed very little of his vocal production was known outside Schwerin; only one aria and two collections of lieder (1757–60) were published, apart from songs in contemporary anthologies or periodicals. The two lieder collections (with texts by J.F. Löwen, court secretary in Schwerin) show the influence of C.P.E. Bach, Telemann, J.V. Görner and A.C. Kunzen; they contain folklike, light-textured songs which can also be played on the piano alone. His literary works include a treatise on thoroughbass, three autobiographies and a collection of essays by Voltaire and others.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: