dilluns, 19 d’octubre de 2015

GALLAY, Jacques François (1795-1864) - Grand Quatuor Op.26

Jean-Baptiste Regnault - Venus and Adonis
Obra de Jean-Baptiste Regnault (1754-1829), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques François Gallay -
En el dia de la commemoració del seu 151è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Regnault (París, 9 d'octubre de 1754 - París, 12 de novembre de 1829) va ser un pintor francès, emmarcat en la tradició neoclàssica. Abans de ser pintor va treballar com a grumet en un vaixell mercant. En la seva tornada a París, va ser alumne de Nicolas-Bernard Lepicié, Joseph-Marie Vien i Jean Badin, a qui va acompanyar a Itàlia. Va guanyar el Prix de Roma el 1776 i va viure a Florència amb Jacques-Louis David i Pierre Peyron. El 1782 va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de París amb el seu quadre 'L'educació d'Aquil·les'. El 1789 va pintar la seva millor obra, 'El descendiment de la creu' per a la Capella Reial de Fontainebleau. Primerament es va especialitzar en temes històrics, clàssics i mitològics per posteriorment especialitzar-se en pintura revolucionària. El seu estil, proper però a la vegada diferenciat del de David, va crear escola i va influir autors com Pierre Narcisse Guérin, Merry-Joseph Blondel, Robert Lefèvre i Théodore Caruelle d'Aligny entre molts d'altres. Va viure a París la quasi totalitat de la seva vida morint en aquesta ciutat el novembre de 1829.




Parlem de Música...

Jacques François Gallay (Perpignan, 8 de desembre de 1795 - Paris, 18 d'octubre de 1864) va ser un intèrpret de trompa, professor i compositor francès. Va estudiar teoria musical a Perpinyà des dels 10 anys i als 12 va començar a estudiar trompa amb el seu pare. Als 14 anys es va unir a l'orquestra del teatre de Perpinyà on va fer el seu debut en solitari a l'òpera Les visitandines de François Devienne. El 1818 va ser nomenat director de la societat musical de Perpinyà on va rebre classes del fill del famós fagotista Étienne Ozi. Aquell mateix any va estrenar el seu primer concert de trompa. El 1820 va viatjar a París per estudiar al Conservatori amb Dauprat. El 1821 va guanyar un primer premi i va poder interpretar material propi en un concert organitzat a tal efecte. Després de la seva graduació es va unir a l'orquestra del Teatre Odéon abans d'assolir, el 1825, el càrrec de trompa principal del Théâtre Italien, un lloc que va mantenir molts anys. El 1830 es va unir també a la capella reial i el 1832 va assolir el càrrec de primera trompa del grup musical privat de Louis-Philippe. El 1841 va succeir a Dauprat a la Société des Concerts i el 1842 va heretar el càrrec de Dauprat al Conservatori on hi va romandre la resta de la seva vida. Va rebre la medalla de Chevalier de la Légion d’Honneur. Va morir a París l'octubre de 1864.

OBRA:

(selective list)
all works published in Paris
works published before 1828 mentioned in Whistling (1828)

Instrumental:

Hn, pf/orch:
Fantaisie, op.4 (before 1828);
Solo no.1, op.5 (c1824);
Rondeau pastoral, hn, orch, op.6 (c1824);
Romance favorite de M. Romagnesi (Depuis longtemps j’aimais Adèle) et air varié, hn, pf/?hp, op.8 (before 1828);
Conc no.1, F, hn, orch, op.18, 1818 (1830);
Souvenirs d’Otello de Rossini, hn, pf (c1831); Conc no.2, op.28 (n.d.);
Fantaisie brillante sur un motif de Norma de Bellini, op.40 (n.d.);
Solo no.10, op.45 (1842);
Souvenirs et regrets, hn, pf, op.56 (1844);
3 caprices on: Panseron’s Le cor, Mercadente’s Le zephir, Donizetti’s Te dire adieu, hn, pf, op.60 (n.d.)

Unacc. hn:
12 duos concertants, 2 hn, op.1 (before 1828);
12 duos concertants, 2 hn, op.2 (before 1828);
12 nocturnes brillants et faciles, 2 hn, op.3 (before 1828);
12 duos, 2 hn, op.10 (c1829);
30 études, hn, op.13;
3 grands trios, 3 hn, op.24;
40 préludes mésurés et non mésurés, hn, op.27 (c1839);
[20] Mélodies gracieuses de Adam, Bellini, Rossini, Weber, hn, op.33 (n.d.);
12 grands études brillantes, hn, op.43 (1839);
22 fantaisies mélodiques, hn, op.58 (1850–51)

Font: En català: Jacques François Gallay (1795-1864) En castellano: No disponible In english: Jacques François Gallay (1795-1864) - Altres: Jacques François Gallay (1795-1864)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Gallay was the last major hand-horn figure in France. Reports of his playing praise a bright tone quality, evenness between open and stopped notes (aided by a preference for a narrow bell throat), secure attacks and clear technique; he produced trills in a curious manner, using a fluttering of the tongue. He composed concertos, solos and chamber music, primarily for horn, and a considerable number of exercises, addressing technical and musical issues, still widely used today. Most significant are his Préludes mésurés et non mésurés, which provide insights into cadenza-type performing practices. Gallay also produced a Méthode (Paris, 1843) which, though using ‘first’ and ‘second’ designations, focusses on the upper two octaves of the range, promoting even stopped and open tone colours. This limited range was the most practical for solo playing, though some, including Fétis, found it occasionally monotonous. Gallay’s compositions demonstrate a player’s understanding of the instrument, which may account for his apparent influence on the sound and technique associated with horn-playing in France for many years.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo Pau, muchas gracias por compartir estas rarezas!!!
      Os envié un nuevo correo, espero tu respuesta por favor.
      Fuerte abrazo
      Milton

      Elimina