divendres, 23 d’octubre de 2015

CESIS, Sulpitia (1577-c.1619) - Motetti spirituali (1619)

Ferraù Fenzoni - Holy Family
Obra de Ferraù Fenzoni (1562-1645), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Ferraù Fenzoni (Faenza, 1562 - Faenza, 11 d'abril de 1645) va ser un pintor italià. Format a Roma i segons algunes fonts amb l'italià Francesco Vanni, va col·laborar amb Andrea Lilio i Ventura Salimbeni en algunes de les més importants empreses decoratives del Papa Sixt V, com els frescos de la Biblioteca Vaticana o Biblioteca Sixtina i de l'Escala Santa. A principis de la dècada de 1590, encara a Roma, va treballar en la decoració de la capella de Sant Francesc a Santa Maria in Trastevere, destacant aquí el clarobscur anticlàssic en la representació de l'Estigmatització del sant, i en els frescs de la Vida de la Verge de Santa Maria Maggiore. Entre el 1593 i el 1599 va treballar a Todi, reclamat pel bisbe Angelo Cesi. Va ser allà on va realitzar la seva millor obra, el grandiós fresc del Judici Final, als peus de la nau, datat del 1596, en el qual va combinar nus academicistes i un nou realisme. El 1599 va retornar definitivament a Faenza on el 1603 va contraure matrimoni amb Anna di Cesare Naldi i va assolir una sòlida posició social. Els darrers anys es va veure influenciat per Ludovico Carracci, situant la seva obra entre el manierisme i el barroc.

Font: En català: No disponible En castellano: Ferraù Fenzoni (1562-1645) In english: Ferraù Fenzoni (1562-1645) - Altres: Ferraù Fenzoni (1562-1645)



Parlem de Música...

Sulpitia Cesis (Modena, 1577 - Modena, c.1619) va ser una llaütista i compositora italiana. A partir del 1593 va viure reclosa en el convent Agustí de San Geminiani de Modena on es creu que va alternar la seva activitat litúrgica amb la música. Procedent d'una família aristocràtica de la ciutat, pocs detalls es coneixen de la seva vida. Va publicar, el 1619, una col·lecció de 23 motets per títol Motetti Spirituale amb indicació d'ús de cornetes i trombons, instrumentació no permesa en els convents en aquell temps. Es creu que va morir a Modena en una data posterior al 1619.

Font: En català: No disponible En castellano: Sulpitia Cesis (1577-c.1619) In english: Sulpitia Cesis (1577-c.1619) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La clausura és sovint sinònim d'aïllament i renúncia a les mundanitats a les que la majoria de nosaltres vivim plàcidament habituats. Si ens traslladem a la plenitud del Renaixement i als inicis del Barroc les connotacions abans esmentades assoleixen una magnitud possiblement més intenses i a dia d'avui desconegudes. En aquest context hem de situar a la nostra, sí en femení, protagonista del dia, la monja Sulpitia Cesis que va viure la quasi totalitat de la seva vida a l'interior del convent de l'Ordre dels Agustins de San Geminiani de Modena on pel que sembla, i potser de forma autodidacta, va compaginar la música, com a intèrpret de llaüt i compositora, amb la devoció catòlica. I amb solvents crítiques per tots aquells que van tenir el plaer d'escoltar-la. I curiosament, Cesis ens fa d'enllaç directe amb dues autores italianes de renom: Raffaella AlleotiChiara Margarita Cozzolani. Totes tres van compartir un temps i espai propers i diverses característiques comunes, la de ser monges i la d'escriure música d'una qualitat impressionant tot i tenir molt en compte els pocs antecedents formatius que se'n coneixen. I si bé van viure sotmeses a un ferotge i rígid, si bé voluntari, confinament, el cert és que d'alguna manera van tenir un contacte sistemàtic amb l'univers musical exterior.

En el cas de Cesis, la menys coneguda de totes elles, els seus Motetti spirituali (1619) van ser la única col·lecció musical que va publicar. Un recull de 23 motets per entre 2 i 12 veus amb instrumentació, i de gran varietat ja que 7 motets són per a Setmana Santa, 3 pel Nadal, altres dedicats a diversos sants i la resta per a gran varietat de situacions i esdeveniments catòlics amb especial atenció a la figura de Sant Joan a qui potser adorava amb passió. I possiblement el més remarcable i gustosament sorprenent és l'opulència instrumental, formada per cornetes, trombons, tiorba, viola de gamba, violó i orgue. Una sorpresa inesperada i expressament indicada en les partitures de Cesis tot i la prohibició adhoc que en aquella època existia en relació a la presència d'instrumentació a l'interior dels convents catòlics. Subversió? Rebel·lia? En qualsevol cas un regal inesperat que enriqueix, i de quina manera (!), el conjunt vocal de 16 noies que amb unes veus celestials i un acompanyament instrumental superb ens obsequien amb aquesta joia musical, absolutament imprescindible i meravellosa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Cappella Artemisia
TACTUS: CESIS, S. - Motetti spirituali
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias Amigo Pau, por compartir!!!!
    Grandes tesoros musicales!!!!!
    Abrazo
    Milton

    ResponElimina