dimarts, 27 d’octubre de 2015

BUNGERT, Friedrich August (1845-1915) - Piano Quartet Op. 18 (1877)

Elizabeth Nourse - Mother and Three Children (1906)
Obra d'Elizabeth Nourse (1859-1938), pintora nord-americana (1)



- Recordatori de Friedrich August Bungert -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Elizabeth Nourse (Mount Healthy, Ohio, 26 d'octubre de 1859 - París, 8 d'octubre de 1938) va ser una pintora, escultora i il·lustradora nord-americana. El 1874 va entrar a la University School of Design de Cincinnati on es va graduar el 1881. Va estudiar National Academy of Design i entre els anys 1883 i 1886 va treballar com a pintora de retrats i de paisatges de la zona muntanyosa de Tennessee. El 1887 va exhibir quatre aquarel·les a la Industrial Exposition de Cincinnati abans de viatjar a França amb la seva germana gran Louise Nourse. Instal·lades a París, van viure la resta de la seva vida a la capital francesa on Elizabeth va estudiar a l'Académie Julian i on es va convertir en membre de la Societe Nationale des Beaux-Arts, un gran honor al seu temps per a una pintora. Va morir a Paris l'octubre de 1938.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Elizabeth Nourse (1859-1938) - Altres: Elizabeth Nourse (1859-1938)



Parlem de Música...

Friedrich August Bungert (Mülheim an der Ruhr, 14 de març de 1845 - Leutesdorf, 26 d'octubre de 1915) va ser un compositor alemany. Després d'estudiar piano, orgue i violí al Conservatori de Köln, va viatjar a París el 1866, finançat pel seu mecenes. El 1868 va tornar a Alemanya on va treballar a Königswinter i a Düsseldorf abans d'assolir un càrrec de director a Kreuznach. Allà va conèixer a Joseph Joachim qui el va ajudar a aconseguir una plaça per estudiar amb Friedrich Kiel a Berlin a partir del 1874. Des d'allà va iniciar una gira europea en part finançada per l'èxit assolit pel seu Quartet per a piano en Mi bemoll major. El 1878 va viatjar a Itàlia on va mostrar especial interès per la mitologia clàssica. El 1883 va conèixer a Nietzsche qui també el va influir en la temàtica de la seva obra. El 1889 va rebre el suport de la reina Elizabeth de Romania amb qui va fer amistat a banda de rebre un suport econòmic important. El 1896 es va situar a Dresden on va estrenar algunes òperes. Els darrers anys va viatjar a Leutesdorf on hi va viure la resta de la seva vida, morint l'octubre de 1915.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
librettos by the composer
Die Studenten von Salamanka (Musiklustspiel, 3), Leipzig, Stadt, 1884; rev. as Aurora [Liebe Siegerin]
Die Odyssee (Musik-Tragödie, 4 pts, after Homer), Dresden, Hofkirke (prol., 3), 24 Jan 1898
Nausikaa (prol., 3), 20 March 1901
Odysseus' Heimkehr (prol., 3), 12 Dec 1896 (Leipzig, 1896)
Odysseus' Tod (prol., 3), 30 Oct 1903

Choral:
Chorlied der Deutschen in Amerika (E. Ritterhaus), male vv, op.39;
Unter der Blume, Lieder vom Rhein (C. Sylva), male vv, pf, op.57;
Warum? Woher? Wohin?, soloists, 4 vv, orch, org, op.60;
Lieder im Volkston, male vv, op.61
Others;

Instrumental:

Orch:
Torquato Tasso, sym. ov., op.14;
Auf der Wartburg, sym. poem, op.29;
Sinfonia victrix, A, B, 4vv, op.70;
Genius triumphans, Zeppelins erste grosse Fahrt, op.71

Chbr.:
Piano Quartet Op. 18 (1877);
Violin Sonata;
Piano works:
Other chamber works;

Font: En català: Friedrich August Bungert (1845-1915) En castellano: No disponible In english: Friedrich August Bungert (1845-1915) - Altres: Friedrich August Bungert (1845-1915)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

August Bungert va ser un pianista però també un poeta i compositor que va procurar seguir l'estela, desconcertant i embriagadora, de Wagner. Observant els resultats des de la perspectiva que la història i el temps ens atorguen, queda clar que alguna cosa va fallar. Actualment, és complicat identificar el seu nom en l'extensa amalgama de compositors secundaris i dels que ho van intentar però a mig camí es van quedar. Alumne en els conservatoris de Köln i París respectivament, pupil de Friedrich Kiel i pel que sembla bon amic del filòsof Nietzsche, va guanyar un primer premi precisament amb l'obra d'avui i amb un jurat format, atenció, per Brahms i Robert Volkmann. Tot un èxit inicial que amb el temps i potser condicionat per la seva 'obsessió' wagneriana, es va diluir i desdibuixar fins el punt que més enllà de la seva mort fou ràpidament i tristament oblidat. Avui, com correspon a l'essència i filosofia d'aquest espai, procurarem fer-li justícia a 100 anys vista del seu decés. I ho farem amb dues obres en què el piano n'és el protagonista, una en solitari, i l'altre en companyia d'instruments de corda. D'entrada, l'extens Quartet per a piano en Mi bemoll major opus 18 que va presentar en públic el 1877, la seva obra més popular i reconeguda del seu desconegut repertori. Estructurat en quatre moviments, el primer con brio es caracteritza per dos temes principals. El segon adagio con moto, amb una anotació expressa de 'volkston' (melodia popular), és gustosament expressiu i contrastat. El tercer un poco agitato és més tempestuós i per moments heroic. El finale allegro giocoso és una melodia bullent de joia i alegria. I de regal el preciós i profundament sensible Albumblatter opus 9 per a piano. Una obra de joventut emmarcada encara en la tradició romàntica més clàssica. La música d'avui, que no dubto que t'encantarà, amb dedicatòria especial (felicitats)!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland

    ResponElimina