diumenge, 11 d’octubre de 2015

BRUCKNER, Joseph Anton (1824-1896) - Missa Solemnis B-Moll (1854)

Anton Josef Dräger - S. Cecilia, 1823
Obra d'Anton Josef Dräger (1794-1833), pintor alemany (1)



- Recordatori de Joseph Anton Bruckner -
En el dia de la commemoració del seu 119è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anton Josef Dräger (Münstermaifeld, 9 de setembre de 1794 - Roma, 26 de juliol de 1833) va ser un pintor alemany. Va estudiar amb Gerhard von Kügelgen a l'Acadèmia de Belles Arts de Dresden abans de viatjar el 1823 a Itàlia, on es va establir a Roma. Allà va crear el seu propi estil caracteritzat per un ús peculiar del color, sovint molt intens i contrastat. El seu model van ser el pintors clàssics venecians del segle XVIII l'essència dels quals va quedar reflectida en la seva obra. Va morir el juliol de 1833 a Roma.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anton Josef Dräger (1794-1833) - Altres: Anton Josef Dräger (1794-1833)



Parlem de Música...

Anton Bruckner (AnsfeldenAlta Àustria, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) va ser un compositor i organista austríac que va crear la seva obra a les acaballes de l'era romàntica. L'èxit de Bruckner es va fonamentar en les seves simfonies, misses, i motets. En particular, les seves simfonies van gaudir de gran reconeixement per la seva profunditat i ambició emocional, encara que també es van guanyar detractors, especialment als països de parla anglesa, a causa de la seva extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seva escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so. Anton Bruckner va néixer a Ansfelden, on l'avi i el pare del compositor eren mestres d'escola, i aquest últim era, a més, Kantor, sagristà, organista i, en ocasions, violinista a les festes i balls de poble. Els seus progressos musicals eren incessants, i als 10 anys Bruckner va poder substituir el seu pare a l'orgue de l'església i va descobrir, fascinat, el so de les trompetes que, en determinades ocasions, se sumaven per reforçar el grup d'instruments de vent que intervenien en la missa de mitjanit d'Ansfelden.

Bruckner va rebre una instrucció general molt sòlida i una excel·lent educació musical, que va consistir en estudis de cant, de violí i de composició amb diferents mestres, entre els quals van destacar el violinista Franz Gruber, deixeble de Schuppanzigh, i el cèlebre organista benedictí Anton Kattinger. Sens dubte aquest últim va saber d'inculcar a l'adolescent el seu entusiasme no solament per l'orgue sinó també per la composició. A més de simfonies, Bruckner va compondre Misses, motets, i altres obres corals de caire religiós. A diferència de les seves simfonies romàntiques, la música coral de Bruckner és sovint més conservadora i d'estil contrapuntístic. Bruckner va ser un home molt senzill i hi ha nombroses anècdotes que il·lustren la manera com acceptava el seu art i la humilitat davant la fama. Una vegada, després d'un assaig de la quarta simfonia es va adreçar al director Hans Richter: «Quan va acabar la simfonia» narra Richter, «Bruckner va venir cap a mi, amb el rostre resplendent d'entusiasme i alegria. Vaig sentir que dipositava una moneda en la meva mà. 'Prengueu' va dir, 'i beveu-vos un got de cervesa a la meva salut.'» Richter, per descomptat, va acceptar la moneda, un thaler de Maria Theresa, i la va portar penjada de la cadena del rellotge tota la seva vida.

Bruckner va ser un organista acreditat, que va impressionar el públic a França el 1869, i a Anglaterra el 1871, en donar sis recitals en un nou orgue Henry Willis al Royal Albert Hall de Londres i cinc més al Crystal Palace. No obstant això, no va escriure grans obres per a orgue. Les seves sessions d'improvisació a l'orgue, sovint li reportaven idees per a les simfonies. També va ensenyar orgue al Conservatori. Entre els seus estudiants estigueren Hans Rott, la música del qual va influir Gustav Mahler, i Franz Schmidt. Bruckner va compondre un Te Deum, diversos Psalms i motets, i set misses. Les misses primerenques eren com les habitualment curtes Landmesse austríaques, per a l'ús en petites esglésies, i no comprenien tots els números de l'ordinari. Aquestes primeres misses només tenen interès pels erudits, historiadors o etnomusicòlegs. Les tres misses que Bruckner va compondre en la dècada de 1860 i que després, en els darrers anys de la seua vida, va revisar, són les que s'interpreten avui dia i les que duen número d'ordre. Les Misses núm. 1 (en re menor) i núm. 3 (en fa menor) són per a solistes, cor i orquestra, mentre que la núm. 2 en mi menor és per a cor i un reduït nombre d'instruments de vent (potser influït pel Moviment Cecilià Alemany per a la reforma de la música litúrgica). La Missa núm. 3 va ser composta més aviat per a concert que per a la interpretació litúrgica. Els darrers anys va ser organista i professor al Conservatori de Viena, ciutat on va morir l'octubre de 1896.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Herbstkummer
Mein Herz und deine Stimme
Im April
Amaranths Waldeslieder
Frühlingslied

Weltliche Chorwerke:
An dem Feste
Festlied
Tafellied
Das Lied vom deutschen Vaterland
Vergissmeinnicht
Ständchen
Der Lehrerstand
Sternschnuppen
Das edle Herz
Die Geburt
2 Sängersprüche
Heil Vater! Dir zum hohen Feste
Lasst Jubeltöne laut erklingen
Auf, Brüder! Auf, und die Saiten zur Hand!
Des Dankes Wort sei mir vergönnt
Du bist wie eine Blume
Das edle Herz
Der Abendhimmel
Der Germanenzug
Herbstlied
Um Mitternacht
Der Abendhimmel
Vaterländisches Weinlied
Vaterlandslied
2 Wahlsprüche
Mitternacht
Das hohe Lied
Nachruf
Trösterin Musik
Abendzauber
Sängerbund
Um Mitternacht
Träumen und Wachen
Das deutsche Lied
Helgoland

Vocal religiosa:

Messen:
Messe in C-Dur/Windhaager Messe
Missa pro quadragesimo in g-Moll
Messe ohne Gloria in d-Moll/Kronstorfer Messe
Messe in F-Dur
Messe in Es-Dur
Reqiem in d-Moll
Missa sollemnis in b-Moll
Messe in d-Moll
Messe in e-Moll
Messe in f-Moll
Reqiem in d-Moll

Geistliche Chorwerke:
Pange lingua
Asperges
Herz Jesu-Lied
In jener letzten der Nächte
Tantum ergo
Entsagen
Psalm 22
Psalm 114
Totenlied
Magnificat
Tantum ergo
Libera me
Vor Arneths Grab
Festgesang
Ave Maria
Psalm 146
Am Grabe
Ave Maria
Afferentur
Festkantate
Psalm 112
Trauungs-Chor
In Sanctum Angelum Custodem
Pange lingua et Tantum ergo
Inveni David
Locus iste
Christus factus est
Tota pulchra es
Zur Vermählungsfeier
Os iusti
Te deum
Ave Maria
Veni Creator Spiritus
Ecce Sacerdos
Virga Jesse
Ave Regina
Psalm 150

Instrumental:

Symphonien:
Studiensymphonie in f-Moll
die Nullte Symphonie in d-Moll
Sinfonie Nr. 1 in c-moll 
Sinfonie Nr. 2 in c-moll 
Sinfonie Nr. 3 in d-moll 
Sinfonie Nr. 4 in Es-Dur
Sinfonie Nr. 5 in B-Dur 
Sinfonie Nr. 6 in A-Dur
Sinfonie Nr. 7 in E-Dur
Sinfonie Nr. 8 in c-moll 
Sinfonie Nr. 9 in d-moll 

Orgel:
5 Präludien in Es-Dur
Präludium und Nachspiel in d-Moll
Vorspiel und Fuge in c-Moll
Fuge in d-Moll
Präludium in C-Dur (Perger Präludium)

Other:
Streichquartett in c-Moll
Streichquintett in F-Dur
Ouvertüre in g-Moll
Marsch für Klavier in d-Moll
Marsch für Orchester in d-Moll
Marsch für Militärmusik in Es-Dur
Menuett in C-Dur
Menuett mit Trio in G-Dur

Font: En català: Anton Bruckner (1824-1896) - En castellano: Anton Bruckner (1824-1896) In english: Anton Bruckner (1824-1896) - Altres: Anton Bruckner (1824-1896



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Bruckner és un d'aquells músics que encara a dia d'avui em fa recança, per ignorància, afrontar-lo ja que les meves oïdes són, en termes generals, totalment neòfites pel que fa a la quasi totalitat del seu repertori. I per acabar-ho d'adobar, la partitura que avui presentarem m'ha acabat de confondre definitivament. M'explicaré. Bruckner, compositor i organista, fill de camperols i en gran part autodidacta com a compositor, va ser un músic peculiar, enamorat de l'orgue i profundament religiós. I si bé avui dia se'l coneix essencialment per les seves simfonies i misses tardanes, hi ha un breu i hauríem de dir desconegut període de la seva vida que ha quedat oblidat. Es tracta de la seva època en el Monestir de San Florian on Bruckner hi va treballar com a organista i compositor d'església entre el 1845 i el 1855 i on va compondre una cinquantena d'obres religioses. Entre elles aquesta Missa Solemne en Si bemoll per a solistes, cor i orquestra. Una missa estrenada el 14 de setembre de 1854 i dedicada a Friedrich Mayr, el nou abat del Monestir. Ràpidament, Bruckner en aquest treball deixa de ser Bruckner per a convertir-se en Mozart, Haydn(s) o Schubert, autors a qui coneixia molt bé ja que el seu repertori religiós era habitual en les esglésies i catedrals austríaques. La influència d'aquests autors és palpable des del primer a l'últim compàs situant aquesta missa en una plenitud clàssica atemporal i fora de context però d'una bellesa immaculada i que, com no podia ser d'altra manera, va fer les delícies de l'afortunat destinatari de la partitura. L'anècdota a l'entorn d'aquesta obra ens descriu un sopar posterior de celebració en què Bruckner, tot i l'èxit assolit, va haver de seure a la taula dels servents i sense cap privilegi més enllà d'un plat calent (suposem) a taula... quina desconsideració per Bruckner i per la seva preciosa missa solemne!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: