dimarts, 29 de setembre de 2015

STEPHAN, Rudi (1887-1915) - Music for Violin and Orchestra (1911)

Winslow Homer - West Wind (1891)
Obra de Winslow Homer (1836-1910), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Rudi Stephan -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Winslow Homer (Boston, 24 de febrer de 1836 - Prout's Neck, 29 de setembre de 1910) va ser un pintor naturalista nord-americà considerat, juntament amb Thomas Eakins com un dels grans artistes americans del segle XIX. La seva educació fou principalment autodidacta. El 1857 va començar a treballar com a il·lustrador de revistes, convertint-se en un col·laborador assidu de la coneguda Harper's Weekly. Les seves il·lustracions, sobretot els gravats, es van caracteritzar pels seus contorns nítids, formes senzilles, accentuat contrast de llums i ombres i pels seus grups de personatges plens de vida. Aquestes característiques es van convertir en una constant de la seva producció al llarg de tota la seva carrera artística. Durant la Guerra Civil, Homer va visitar en repetides ocasions el front de Virgínia on va pintar la seva primera gran obra Els presoners del front (1866, Museu d'Art Metropolità de Nova York), pintura notable per la seva objectivitat freda i el seu vigorós realisme. El 1856 es va traslladar a França durant un any tot i que no va patir la influència directa de l'impressionisme o l'art francès. El 1873 va començar a utilitzar l'aquarel·la, mitjà d'expressió tan important en la seva obra com l'oli. Durant la dècada de 1870 els temes predominants de les seves obres van ser els d'inspiració rural o idíl·lica: escenes de la vida agrícola, nens jugant i escenes de llocs coneguts poblats de dones elegants. D'aquestes últimes l'exemple més conegut és Long Branch, Nova Jersey (1869, Museum of Fine Arts, Boston). 

L'any transcorregut a Anglaterra (1881-1882), durant el qual Homer va viure en un poble de pescadors, va implicar un canvi definitiu en la temàtica de la seva obra. A partir d'aleshores es va concentrar en escenes naturals a gran escala, en particular escenes marines, de pescadors i les seves famílies. Després de fixar la seva residència en solitari a Prout s Neck, a la costa de Maine, va realitzar algunes obres mestres del realisme com Eight Bells (1886, Addison Gallery, Andover). En aquesta obra el dramatisme de l'escena marina està imbuït d'una qualitat èpica i heroica que representa el tema dominant de la seva maduresa: la lluita de l'home amb les forces de la natura. A partir de 1884, Homer va passar molts hiverns a Florida, a les Bahames i a Cuba. Gran part de les moltes escenes que va pintar del tròpic són aquarel·les executades amb un estil molt avançat per la seva època: fresc, solt, espontani, gairebé impressionista, però sense perdre mai la seva relació bàsica amb el naturalisme. Del 1899 va ser una de les seves obres més impactants, El corrent del Golf (Museu d'Art Metropolità de Nova York), en què un solitari mariner negre navega en una petita i destrossada embarcació, envoltat de taurons i incomunicat enmig d'un mar encrespat amb fort onatge. La grandiositat de la seva temàtica i la força expressiva de les seves obres van exercir una influència dominant en la pintura realista d'Estats Units. Va morir a Prout's Neck el setembre de 1910.

Font: En català: Winslow Homer (1836-1910) En castellano: Winslow Homer (1836-1910) In english: Winslow Homer (1836-1910) - Altres: Winslow Homer (1836-1910)



Parlem de Música...

Rudi Stephan (Worms, 29 de juliol de 1887 - Galicia, 29 de setembre de 1915) va ser un compositor alemany. El major de dos fills, es va formar a la seva ciutat natal amb Karl Kiebitz. En aquells temps va participar en les activitats culturals patrocinades per grups com Worms Musikgesellschaft und Liedertafel i Wagner Verein del qual el seu pare n'era membre. A partir del 1904 va començar a compondre, principalment cançons i peces breus. També va mostrar interès per la pintura arribant a experimentar el concepte de Farbklavier. La primavera de 1905 va persuadir als seus pares per tal de poder estudiar a Frankfurt amb el mestre Bernhard Sekles. Poc després va viatjar a Munich on va estudiar amb Rudolf Louis, piano amb Heinrich Schwartz i filosofia a la Universitat. La majoria de les seves obres de joventut no van ser mai publicades. No va ser fins el 1908 que va finalitzar la seva primera gran obra, l'opus 1 per a orquestra. Els dos anys següents va estar ocupat amb la seva òpera Vater und Sohn, el seu Groteskes Op.2, Liebeszauber, una ballada per a tenor i orquestra, Musik für Orchester i Musik für Geige und Orchester, obres amb les que es va presentar en públic el gener de 1911. Ben rebut a Alemanya, va seguir interpretant material propi els següents anys fins el punt que el seu nom va començar a ser considerat com un dels futurs i brillants compositors alemanys. La seva vocació militar voluntària en la Primera Guerra Mundial fou la seva perdició morint el setembre de 1915 al front de Galítsia.

OBRA:
complete list of surviving compositions

Vocal secular:

Stage:
Die ersten Menschen (music drama, 2, O. Borngräber), 1909–14, Frankfurt, 1 July 1920
Vocal:
4 Lieder (L. Greiner, M. Greif, von Stern, A. Lindner), 1904–6:
Mitternacht, Weihnachtsgefühl, Waldnachmittag, Auf den Tod einer jungen Frau;
Waldstille (M.R. von Stern), 1v, pf, 1905, unpubd;
Ich will dir singen ein Hohelied (G. von Robertus), 1v, pf, 1913–14:
Kythere, Pantherlied, Abendfrieden, In Nachbars Garten, Glück zu Zweien, Das Hohelied der Nacht;
7 Lieder (O.J. Bierbaum, J. Schanderl, H. Hinrichs, K. von Berlepsch, B. Goetz, G. Falke, R. Dehmel), 1v, pf, 1913–14:
Sonntag, Pappel im Strahl, Dir, Ein Neues, Im Einschlafen, Abendlied, Heimat;
Liebeszauber, Bar, orch, 1914;
Up de eensmae Hallig (D. von Liliencron), 1v, pf, 1914

Instrumental:

Für Hmn, 1907, unpubd;
Musik, orch, 1910;
Groteske, vn, pf, 1911;
Musik, str qt, db, pf, hp, 1911;
Musik, orch, 1912;
Musik, vn, orch, 1913

Font: En català: Rudi Stephan (1887-1915) En castellano: No disponible In english: Rudi Stephan (1887-1915) - Altres: Rudi Stephan (1887-1915)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Stephan was only 28 years old when he died, yet his oeuvre bears the stamp of a strong personality with a distinctive voice. Both his musical language and his aesthetic are rooted in the late 19th-century German style defined by Wagner and Liszt. His music was distinguished, however, by his desire to eliminate what he regarded as non-essential stylistic features and extra-musical associations. The note he appended to his first completed orchestral work, Opus 1 – ‘no poetic title, not the designation tone poem, nothing’ – explains not only his repeated use of the generic title ‘Musik für … ’, but also his underlying belief in expressive content created entirely by musical means. Interestingly for his time, this aesthetic was in no way at odds with the demands of music drama as he understood and sought to create it. Stephan’s harmonic language, while explicable as an extension of tonal practice, relies on the exploitation and retroactive redefinition of ambiguities, as well as on modal, particularly plagal, connections. None of his works follows a traditional schema, yet all are characterized by a hierarchical, sometimes self-reflexive, organization of musical events, each of which can be defined as much by timbre, rhythm or gesture as by motive or harmony. Many of his works are cast in an arch form in which opening material returns, transformed, at the conclusion.

What is perhaps most astonishing about the trajectory of Stephan's reception is that his music continued to have contemporary relevance after his death. Before the outbreak of World War I some thought that Stephan might be the new voice of German music. By the time the war was over the concerns of German musical life, indeed the definition of new music, had changed radically. Yet during the postwar era, Stephan’s music was seen to have anticipated the aesthetic of Neue Sachlichkeit. His name, nonetheless, may have been forgotten had it not been for his friend Karl Holl, Paul Bekker’s successor as critic of the Frankfurt Zeitung. Holl published a perceptive monograph on Stephan in 1920 and helped bring about a number of performances, the première of Die ersten Menschen (1920, Frankfurt; the first of a number of productions during the Weimar era) and Schott’s publication of the remaining principal works and 16 of the late songs. Most of the papers and autographs that document Stephan’s life and work were destroyed as a result of a 1945 bombing raid on Worms, and with the end of World War II performances became sporadic. Yet in the broad reassessment of early Modernism that began in the 1970s and 80s the distinctive formal and tonal language of his music and its unmistakable individuality led to a renewed appreciation of his achievement.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Rudi Stephan was a promising German composer whose life, like that of George Butterworth, was snuffed out in the heat of battle during "The War to End All Wars." Behind him, Stephan left a tiny output of 33 works, and of these, Music for Orchestra 1912 has proven by far the best known, receiving a decent amount of exposure in the concert halls of German-speaking lands since its 1912 premiere. None of Stephan's music has been recorded with any great frequency, and Chandos' deluxe Super Audio CD Rudi Stephen: Orchestral Works enters the field practically on its own. Conductor Oleg Caetani leads the Melbourne Symphony Orchestra in the only three orchestral works Stephan has, and one of them, Music for Orchestra 1910, appears on disc for the first time here. In the concerted Music for Violin and Orchestra, Caetani is joined by violin soloist Sergei Stadler, and all of the foregoing performers acquit themselves with distinction in this little-known music. Nevertheless, it is the music, and not the performances per se, that grabs one's attention. Stephan's music is firmly post-Romantic in idiom, reminiscent to some extent of late Mahler or early to middle Richard Strauss, but only superficially. Stephan favors a painstaking approach toward thematic development, similar to that of Bruckner, but generally at much slower tempi. Stephan's orchestra is large, but his textures are often thinly scored, and while his music is neither harsh nor modernistic, it is not harmonically conventional, either.

The only reservation that one may have about Rudi Stephen: Orchestral Works is, oddly enough, the sound, which as a Super Audio CD should be state of the art. In this instance though, there are many very quiet passages in this music that fall below the threshold of comfortable listening; crank it up to hear better, and you risk blowing the roof off your home with the arrival of the loud passages on the SACD. Jockeying the volume control is an absolute necessity when listening to this disc. Nonetheless, for those who enjoy great, late-Romantic music like Mahler, and prefer to sit still and listen when music is playing, Rudi Stephen: Orchestral Works will be both a revelation and a reward, as it is endlessly fresh and thought-provoking music, not to mention fun to spring on one's friends in a game of "name this composer." They won't be able to do it! Unless of course, your friends already have Rudi Stephen: Orchestral Works.

ALLMUSIC (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Pau, ostres va morir als 28 anys, i veig que va composar en un llenguatge hiper-expressiu del Romanticisme tardà, moltes ganes d'escoltar-lo!!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sincerament, no estic avesat a tanta modernitat musical... per tant, les meves oïdes, neòfites a tonalitats postimpressionistes, no són capaces d'apreciar detalls i subtileses que de ben segur tu gaudiràs!

      Gràcies!
      Abraçada!
      Pau

      Elimina