dimarts, 1 de setembre de 2015

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Hexachordum Apollinis 1699

Jan Brueghel II - Dörfliche Szene am Ziehbrunnen (c.1625)
Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Johann Christoph Pachelbel -
En el dia de la celebració del seu 362è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.




Parlem de Música...

Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - Nuremberg, 3 de març de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany i un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker, organista de la Sebalduskirche, i d'Heinrich Schwemmer, un músic que més tard es convertia en el cantor de la mateixa església. Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primària de Nuremberg i va entrar a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va compaginar les classes amb les seves activitats com a organista a la Lorenzkirche. Per completar els seus estudis, va aconseguir una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, músic alemany influenciat pel compositor italià Carissimi.

El 1674, potser orientat per Prentz, va viatjar a Viena on va assolir el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve. Allà va entrar en contacte amb Johann Kaspar Kerll de qui, probablement, va rebre classes. Va viure a Viena durant cinc anys, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta en les formes i els continguts. El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i a on va compartir amistat amb Johann Ambrosius Bach, el pare de J.S. Bach. Allà hi va romandre un any abans de marxar camí d'Erfurt. El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de la Predigerkirche a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. Allà precisament es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. Va viure a Erfurt durant dotze anys ciutat on va consolidar la seva reputació com un dels principals organistes d'Alemanya. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt.

El 15 d'agost del 1690 Pachelbel va deixar el seu càrrec d'Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Poc després, l'1 de setembre, va aconseguir el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on el 8 de novembre del 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693). Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel va rebre ofertes de feina de diverses ciutats. Una d'elles va ser quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, va morir el 20 d'abril del 1695. Les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor i l'hi van enviar una invitació oficial ocupant el càrrec durant l'estiu del 1695. En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Va morir a Nuremberg el març de 1706.

OBRA:

Veure llistat d'obres de Johann Pachelbel.

Font: En català: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) En castellano: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) In english: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - Altres: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La figura de Pachelbel, si més no en el meu cas, ha passat d'una quasi clandestinitat a ser un dels màxims referents del Barroc a un nivell que per mèrits propis i per cronologia situaria a un esglaó molt proper al de Bach. Tota música que vaig descobrint i amb el temps escoltant no fa sinó ratificar la descomunal qualitat d'un mestre avui dia imprescindible i feliçment consolidat. En aquest espai d'exemples en podrem escoltar en múltiples ocasions (Johann Pachelbel) i avui novament i en motiu de celebrar el seu aniversari, tornarem a il·luminar-nos i a emocionar-nos amb la seva música. Concretament, ens centrarem en la seva extensa producció per a orgue de la qual l'edició d'avui recupera dues xacones, que escoltarem en nom de la Chaconne en Re major, i el seu famós Hexachordum Apollinis de 1699. Recordem que aquest recull per a orgue consta de sis àries cada una d'elles amb el seu corresponent tema i variacions. Considerada la més brillant en la forma de variacions de Pachelbel, escoltarem l'Aria Prima en Re minor i l'Aria Sexta en Fa menor 'Aria Sebaldina' (en honor a l'església de St Sebaldus de Nuremberg, on va ser organista durant 11 anys). I si bé Pachelbel no va pensar estrictament aquesta sèrie de composicions únicament per a orgue, el cert és que amb un excel·lent intèrpret com és el cas, la qualitat i la bellesa són insuperables!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: