divendres, 11 de setembre de 2015

OTT, Hans Jakob (1715-1769) - Die Jahreszeiten

Antoni Viladomat - Summer (c.1730)
Obra d'Antoni Viladomat (1678-1755), pintor català (1)



- Recordatori d'Hans Jakob Ott -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) va ser un pintor català. Fill de Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, el seu pare, daurador, treballava sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. El 15 de juny de 1693 es va incorporar al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui va treballar fins a obtenir, als 24 anys, el mestratge. El 1698 va decorar l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També va ser autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de Sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona, actualment exposades al MNAC gràcies a un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1714 va morir la seva mare i el 1720 es va casar amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi. Va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Fins fa poc temps, es pensava que era l'autor de totes les pintures i la decoració mural i de la volta d'aquesta capella: Francesc Miralpeix demostra a la seva tesi doctoral que l'atribució és incorrecta i que aquestes pintures i les del retaule es deuen a altres autors, entre ells Pere Pau Muntanya i d'altres. 

Igualment, se li havien atribuït les pintures de la Sala de Juntes de la Congregació dels Dolors, també a la basílica de Santa Maria, i que semblen ser de Joan Gallart en la seva totalitat. Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'església de Santa Maria del Pi a Barcelona. Està representat en una estàtua situada al passeig de Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ciutat on s'anomenà el carrer Viladomat en honor seu. El seu retrat, obra d'Antoni Caba, fou un dels primers que s'incorporaren a la Galeria de Catalans Il·lustres (1872). Durant el 2011 el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya va confirmar que dues obres conservades al convent de les Carmelites Descalces de Lleida havien sigut pintades pel mestre. Viladomat va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. El pintor barceloní també va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Mentrestant, el seu taller va ser un espai de formació per a joves artesans que volien aprendre els rudiments de l'art del dibuix. Per poder pintar lliurement va haver de pledejar contra el Col·legi de Pintors de Barcelona en dues ocasions (1723 i 1739). Lliure d'imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat, com Les Estacions (Barcelona, MNAC) o La dona del ventall (Barcelona, col·lecció particular).




Parlem de Música...

Hans-Jakob Ott (Zurich?, 1715 - Zurich?, 1769) va ser un polític i compositor suís. Es desconeix la seva vida i formació més enllà del seu càrrec com a membre del Parlament a Zurich i de la Societat d'Economia Fiscal de Zurich i Berna. Es creu que la música fou per Ott un passatemps ja que només s'han conservat quatre publicacions musicals al seu nom, sent la més destacada l'obra coral dedicada a Les Estacions, publicada a Zurich el 1747. Va morir probablement en aquesta ciutat el 1769.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ott, un compositor de qui en prou feines en podem esbrinar la procedència, fa d'enllaç amb autors suissos sensiblement més coneguts com SchmidlinBachofen, compositors a qui ja hem visitat en anterioritat. Com bé sabem i en general, el segle XVIII musical a Suïssa ha estat poc explorat i és molt probable que la seva magnitud sigui més brillant del que, d'entrada, sembla per la qual cosa avui intentarem ampliar el brevíssim i escàs coneixement que en tenim. La condició de compositor d'Hans Ott sembla més aviat circumscrita a una afició i no tant a una feina. Funcionari suís de professió, la música fou de ben segur un ideal passatemps amb el qual es devia donar a conèixer en ambients relativament reduïts o espacialment limitats a Zurich i el seu entorn. Ara bé, la condició d'amateur queda apaivagada per la notable habilitat i la descarada acadèmia italiana. L'exemple aquest extens poema Die Jahreszeiten (Les Estacions) i que anys més tard es convertiria en internacionalment conegut gràcies a Joseph Haydn. Publicat a Zurich el 1747, representa per sí mateix una de les partitures més extenses mai abans publicades en territori suís, un extrem evidentment pendent de confirmar fruit de la gran quantitat de música absolutament desconeguda conservada en arxius i esglésies suïsses. Doncs bé, Ott divideix el poema en diferents seccions musicals cada una d'ella amb poques línies de text. Exempt de recitatius, les veus, bàsicament cantades pel cor, estan formades per sopranos, baix i cor amb acompanyament instrumental d'orgue, tiorba i violoncel, sent aquest darrer impropi per la qual cosa es planteja la possibilitat que Ott fos violoncel·lista tot emfatitzant o fins i tot interpretant ell mateix la part del violoncel. Inspirat, en paraules del mateix Ott, en alguns salms de Benedetto Marcello, l'estil és clarament italià tant en la forma com en els ritmes i melodies. La interpretació, tot i ser aparentment equilibrada, no acaba de fer justícia a una partitura extensa i de notable solidesa arquitectònica. Una llàstima tenint en compte la raresa de la vida i obra d'Hans Ott a qui difícilment tornarem a escoltar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina