divendres, 4 de setembre de 2015

MOSONYI, Mihály (1815-1870) - Piano Concerto in E Minor

Martin Johnson Heade - Approaching Thunder Storm [1859]
Obra de Martin Johnson Heade (1819-1904), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Mihály Mosonyi -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Martin Johnson Heade (Lumberville, 11 d'agost de 1819 - St. Augustine, 4 de setembre de 1904) va ser un pintor nord-americà. Durant els seus inicis va ser retratista i es va dedicar a la pintura de paisatges més endavant. En els seus anys de formació va viatjar per Europa. Aquest primer Grand Tour va marcar l'inici d'una vida ambulant que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1840 i 1859 va viure a Filadèlfia, Nova York, San Luis, Chicago, Trenton i Providence. El segon viatge a Europa, a finals de la dècada del 1840, va motivar un canvi en el seu estil, que va derivar vers una pintura de gènere més sofisticada. A partir del 1859 es va instal·lar a Nova York on va contactar amb alguns paisatgistes com Frederic Edwin Church, amb qui va compartir profunda amistat, i va començar a pintar paisatges. Tot i que va exposar en diverses ocasions a la National Academy of Design, mai en va arribar a ser membre, i tampoc va participar de forma especial en el món artístic novaiorquès. El seu estil madur, de gran precisió i lluminositat, influït per l'obra de Fitz Henry Lane a qui possiblement va conèixer, va ser batejat posteriorment amb el nom de luminisme. Els nombrosos paisatges de calma i esplendor de l'atmosfera de les maresmes són les composicions que més ressò li van proporcionar. A Heade, aquests camps pantanosos li brindaven l'oportunitat de plasmar els canvis climàtics i lumínics. Animat, potser pel seu amic Church, entre el 1860 i el 1870 va viatjar en tres ocasions a l'Amèrica Central i del Sud. En aquests viatges, a més de paisatges, va pintar flors i ocells exòtics. De la combinació d'aquests motius, van sortir les seves originals natures mortes d'orquídies i colibrís sobre fons de paisatges tropicals que han estat reconegudes com la part més emblemàtica de la seva obra. El 1883, amb 64 anys, es va casar i es va traslladar a Saint Augustine, a Florida, on va seguir pintant les flors tropicals de la zona. Va ser allà on va morir, totalment oblidat, el setembre de 1904.

Font: En català: No disponible En castellano: Martin Johnson Heade (1819-1904) In english: Martin Johnson Heade (1819-1904) - Altres: Martin Johnson Heade (1819-1904)



Parlem de Música...

Michael Brand Mihály Mosonyi (Boldogasszonyfalva, [ara Frauenkirchen, Àustria], 4 de setembre de 1815 - Pest, 31 d'octubre de 1870) va ser un compositor i professor hongarès. Va néixer a Hongria, en una regió fronterera amb Àustria per la qual cosa va tenir un contacte directe amb la música i cultura del país veí. Es va formar en instrumentació de vent abans d'entrar a l'església local a formar-se en orgue, on també va debutar com a cantant del cor. El 1829 va entrar a treballar en una església de Magyaróvár, on de forma autodidacta va aprendre música copiant obres de piano d'Hummel. El 1832 va viatjar a Pozsony, aquell temps la capital del Regne d'Hongria. Allà va entrar en contacte de forma encara més directa amb la música austríaca de la que en va esdevenir un absolut devot. Abans de dedicar-se de ple a la música, va haver de treballar en múltiples activitats com a copista, professor de cal·ligrafia o venedor de diaris. Durant aquest temps va estudiar amb Károly Turányi, amb qui va aprendre solfeig i piano. Gràcies al seu mestre, va accedir a un càrrec de professor de piano a la residència del Comte Péter Pejachevich a Rétfalu, on hi va viure durant 7 anys (1834-1842).

Precisament allà va conèixer les obres d'Anton Reicha amb les quals es va animar a començar la carrera de compositor. Les seves primeres obres, Grand Duo per a piano, quartets i una obertura ens mostren un Mosonyi d'estil clàssic vienès. El 1842 va viatjar a Pest, on va treballar-hi la resta de la seva vida. La seva condició de músic liberal, no en va no va obtenir cap càrrec públic ni teatral o musical, el van convertir en un dels primers compositors independents d'Hongria, dedicant-se principalment a l'ensenyament i a la composició. Entre els seus alumnes cal destacar a Kornél Ábrányi, Gyula i Sándor Erkel, Sándor Bertha i Ödön Mihalovich. A partir del 1843 es van estrenar algunes de les seves primers obres, entre elles la seva primera simfonia, obertures, misses i un concert de piano. El 1846 es va casar amb Paulina Weber, la germana del pintor Henrik Weber. Aquells anys van ser convulsos i va participar activament en la Guerra de la Independència com a membre de la Guàrdia Nacional. La mort prematura de la seva dona el 1851 va provocar una profunda depressió a Mosonyi motiu pel qual va deixar de compondre durant dos anys. El 1853 va tornar a publicar música en un estil, ara sí, marcadament romàntic. Els darrers anys va mantenir bona amistat amb Liszt fet que va promocionar exponencialment la carrera de Mosonyi. Va morir a Pest l'octubre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Kaiser Max auf der Martinswand (3, E. Pasqué), 1856–7, unperf.
Szép Ilonka [Pretty Helen] (4, M. Fekete, after M. Vörösmarty), Pest, National, 19 Dec 1861, vs (Pest, 1862)
Álmos (3, E. Szigligeti), 1862, Budapest, Royal Hungarian Opera, 6 Dec 1934

Cants.:
A tisztulás ünnepe az Ungnál 886-ik esztendőben [Festival of Purification at the River Ung in 886] (F. Kazinczy), 1859;
Dalra magyar! [Sing, Hungarian!] (E. Ábrányi), 1869;
Cantate a zenekedvelők dalcsarnokának megnyitási ünnepére [Cantata for the Inauguration of the Concert Hall of the Pest Amateur Music Society] (J. Komócsy), 1870

Other secular choral:
Chor zur Feyer des Tondichters Herrn Fr. Erkel, 1844;
A dalárda [The Choral Society] (I. Szepessy), 1857;
Üdvözlet [Greeting], 1857;
Völkerfrühling, 1857;
Fel fel e vérző kebelről [Up from the Bleeding Bosom], 1863;
Tavaszi dal [Spring Song] (L.F. Takáts), 1863;
Keserű pohár [Cup of Bitterness] (M. Vörösmarty), 1863;
Bordal [Drinking-Song] (J. Arany), 1864;
A nagyszombati dalárda jelvénye [Motto of the Nagyszombat Choral Society], 1864;
Kemény-induló [Kemény March] (K. Tóth), 1865;
A pacsirta [The Lark], 1865;
Ébresztő [Reveille] (Z. Balogh), 1865;
Szellemvilág [World of the Spirits], 1865;
Dalárok karéneke [A Song of Singers], 1866;
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy), 1868–9;
Gróf Batthyány Lajos emlékének [In Memory of Count Batthyány], 1870

Songs:
An Jrma, c1850;
Aus einsamer Zelle (Menner), c1850;
Wunsch im Frühlinge, c1850;
Wiegenlied (Stütze), 1850;
Du schönes Fischermädchen (H. Heine), 1853;
Ob ich dich liebe? (Renniger), c1853;
6 Lieder (N. Lenau, R. Burns, E. Geibel), op.5 (Leipzig, 1853);
Schilflieder (Lenau), op.6 (Leipzig, 1854);
A szerelem, a szerelem [Love, Love] (S. Petőfi) (Pest, 1860);
Letészem a lantot [I lay aside my Lyre] (Arany) (Pest, 1863);
Hat népdal [6 folksongs] (Tóth) (Pest, 1863);
Gara Mária (Tóth) (Pest, 1864);
Mátyás anyja [Mátyás's Mother] (Arany) (Pest, 1864);
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy) (Pest, 1869);
Boldogság emléke [Souvenir of Happiness] (Komócsy) (Pest, 1870)

Vocal religiosa:

5 masses, 1840-66;
Jubilate Deo, 1843;
Grad, 1843;
Off, 1844;
Grad, 1849;
Lauda Sion, 1855;
Off and Grad, for Liszt's Missa solemnis, 1856;
Das Gebet des Herrn; Halotti ének [Funeral Song], 1865;
Ave verum, Tui sunt, Ave Maria, all late 1850s;
Libera me, 1870 (Budapest, 1871)

Instrumental:

Orch:
Ov., b, 1841–2;
2 syms., D, 1843–4, a, 1846;
Pf Conc., e, 1844, ed. (Budapest, 1966);
A honvédek (Honvéds), fantasia, 1860;
Gyász hangok Széchenyi István halálára [Funeral Music for Széchenyi], 1860;
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének [Homage to Kazinczy], 1860;
Ünnepi zene [Festival Music], 1860

Chbr:
7 str qts, D, g, a, f, c, b, b, before 1846;
Ballade, vn, pf, 1841;
Sextet, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1844;
Grand Nocturne, pf trio, 1845;
Pf Trio, op.1 (Vienna, 1851);
Romance, vn, pf/str, 1861

Pf (2 hands unless otherwise stated):
Grand Duo, 4 hands, 1837–8;
3 Klavierstücke, op.2 (Pest, 1855);
2 Perlen, op.3 (Pest, 1856);
Pusztai élet [Puszta Life] (Pest, 1857);
Magyar gyermekvilág [Hungarian Children's World], i–iii (Pest, 1859);
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének (Pest, 1859), arr. orch;
Tanulmányok zongorára, a magyar zene elődásának képzésére [Studies for Development in the Performance of Hungarian Music], i–iv (Pest, 1860);
Magyar zeneköltemény [Hungarian Musical Poem] (Pest, 1860);
Gyász hangok Széchenyi István halálára (Pest, 1860), arr. orch;
A régi Rákóczi nóta [The Old Rákóczi Melody] (1863);
Ünnepi zene, 4 hands (Pest, 1864), arr. orch;
Variations on a theme of S. Elemy (Pest, 1863);
Az égő szerelem hármas szine [Three Colours of Burning Love], 4 hands (Pest, 1864);
Bandérium induló [Band March] (Pest, 1867)

Numerous arrs., incl.:
Beethoven: Syms. 1–9, pf 4 hands (Pest 1866);
Liszt: Missa solemnis (Graner Messe), pf 4 hands (Pest, 1865);
Rákóczi March, pf (Pest, 1863);
Rouget de Lisle: Marseillaise, Bar, vv, orch, 1848;
Schubert: Erlkönig, orch, 1853;
Beethoven: Terzetto op.116, orch, 1856

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mihály Mosonyi (1815-1870) - Altres: Mihály Mosonyi (1815-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mihály Mosonyi va néixer amb el nom de Michael Brand a Frauenkirchen el 4 de setembre de 1815, és a dir, avui fa 200 anys. Per tant, aniversari destacat d'aquest 2015, de fet a la seva ciutat natal el celebren amb un exhaustiu festival al seu honor, i que a nosaltres ens motivarà per a descobrir-ne el seu art. Considerat el tercer compositor hongarès més important després de Liszt i Ferenc Erkel, va treballar com a pianista, compositor i director d'orquestra i es va diferenciar dels seus contemporanis per ser un hongarès avesat a l'estil clàssic vienès, après durant els seus anys amb Hummel i també de l'estudi en detall de l'obra d'Anton Reicha i de Beethoven. No fou fins els darrers anys, i en bona part motivat per la mort de la seva dona, que va decidir endinsar-se en el romanticisme d'una forma més evident. En essència, la vida i obra de Mosonyi es pot o s'hauria de dividir en dos capítols diferenciats. Un de primer que finalitzaria a l'entorn del 1858 i en què es dedicaria a escriure música clàssica i preromàntica en un estil clarament germànic; les seves misses són bon exemple d'aquest primer període, inclusive la partitura que avui escoltarem. I un segon període que englobaria a partir del 1859 i fins la seva mort i en què també es produiria el seu canvi de nom pel de Mihály Mosonyi, canviant el seu estil musical i fent-lo més proper al de la seva Hongria natal, és a dir, més romàntic i nacionalista.

No obstant l'obra que avui escoltarem, i com comentàvem, es correspon al primer període. El Concert en Mi menor per a piano i orquestra, de 1844, representa un primer intent de transició del classicisme vienès al romanticisme més genuïnament alemany per part de Mosonyi. El resultat, una obra concertant construïda en la forma d'un únic moviment que no amaga el contorn i el contrast d'un concert amb els tres moviments tradicionals i amb algunes notables connotacions romàntiques en la melodia i en l'harmonia. Un concert, val a dir-ho, descobert en manuscrit el 1950 i representat per primera vegada el 1953 (!), és a dir, més de 100 anys després de la seva creació. La interpretació, tot i ser una edició antiga, és sòlida i brillant tant en la instrumentació solista com en la concertant. Una partitura fantàstica que només s'enfosqueix al pensar que el seu autor no la va poder escoltar en vida. Nosaltres afortunats oients si que ho podrem fer i no ens oblidarem de Mosonyi, a qui avui celebrarem amb respecte i admiració!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

12 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Me alegra ver que no has perdido el "instinto" para descubrir tesoros musicales ja, ja. Un concierto muy digno para añadir a mi extenso repertorio. Muchas Gracias Pau!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentaré no perderlo... jejeje!

      Gracias a ti Frantisek!!
      Pau

      Elimina
  4. Muchísimas gracias por seguir compartiendo material tan hermoso , aprovecho para preguntar si de casualidad no cuentas con el concierto para violín de Ignaz Brull??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estás de suerte, si lo tengo!

      Proximamente lo compartiré! Gracias!

      Saludos!
      Pau

      Elimina
    2. excelente noticia muchisimas gracias !!!!!!!!!!!! :)

      Elimina