diumenge, 6 de setembre de 2015

HARANT, Kryštof (1564-1621) - Missa quinis vocibus super Dolorosi martir

Filippino Lippi - The Meeting of Joachim and Anne outside the Golden Gate of Jerusalem (1497)
Obra de Filippino Lippi (c.1457-1504), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Filippino Lippi (Prato, c.1457 - Florència, abril de 1504) va ser un pintor italià del Renaixement. Fill del també pintor Fra Filippo Lippi, un dels grans mestres renaixentistes italians, es va formar al taller del seu pare, amb qui va viatjar regularment fins a la mort d'aquest el 1469. El seu estil va anunciar el manierisme. En els seus primers treballs s'aproxima a l'obra de Sandro Botticelli, a qui havia estudiat en el taller florentí, combinant la gràcia, agilitat i desimboltura tant de l'estil del seu mestre com del del seu pare. En les seves obres de maduresa, però, que comencen amb L'aparició de la Verge a Sant Bernat (c.1486, Abadia, Florència), augmenta l'esforç i la tensió mitjançant colors foscos, forts contrastos lumínics i línies més trencades. Els últims treballs de Filippino van culminar en els magnífics frescos de la capella Strozzi (c.1497-1502, Església de Santa Maria Novella, Florència). Il·lustrant la vida de Sant Joan Evangelista i Sant Felip, aquests frescos representen un món antic ple de detalls arqueològics i estranyes perspectives arquitectòniques dins les quals s'escenifiquen els dramàtics, cruels i durs episodis de la vida de tots dos sants, prefigurant, com ja s'ha indicat, l'estil manierista italià. Va viure a Roma i Florència, ciutat on va morir l'abril de 1504.




Parlem de Música...

Kryštof Harant (Klenové Castle, 1564 - Praga, 21 de juny de 1621) va ser un escriptor i compositor txec. Amb 12 anys va viatjar a la cort de l'arxiduc Ferran II a Innsbruck, on va estudiar amb Gerard van Roo i Alexander Utendal la polifonia flamenca. El 1584 i degut a la mort del seu pare va tornar a Bohèmia on es va fer càrrec del patrimoni immobiliari familiar. Va entrar a formar part de l'exèrcit i va participar activament en les guerres turques (1593-1597) i va ser condecorat amb una pensió vitalícia. El 1597 va viatjar a Terra Santa amb el cavaller Heřman Černín z Chudenic. Allà va escriure un extens diari amb les experiències d'aquest viatge i va incloure algunes partitures religioses escrites el 1598 durant la seva visita a Jerusalem. Al tornar a Bohèmia fou ascendit a músic de cambra del rei Rodolf II a Praga on hi va romandre-hi fins a la mort del rei el 1612. El 1615 va anar a viure al castell de Pecka, on va seguir actiu musicalment. En motiu d'una revolta i de la Batalla de la Muntanya Blanca, va ser arrestat i condemnat a mort. Fou decapitat el 21 de juny de 1621 a Praga.

OBRA:

Edition: Harant z Polžic a Bezdružic, Kryštof: Opera musica, DHM, ii (1956)

Vocal religiosa:

Mass, 5vv, 160210 [based on Dolorosi matir by Marenzio]
Maris Kron (motet), 16047
Qui confidunt in Domino (motet), 6vv, Sept 1598, in Putowanj, aneb Cesta z Kralowstwj Czeského do Města Benátek [Wandering, or Journey from the Bohemian kingdom to the city of Venice] (Prague, 1608), 400–05
4 other sacred pieces, 3–8vv, CZ-Pnm (inc.)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Kryštof Harant (1564-1621) - Altres: Kryštof Harant (1564-1621)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quan parlem del Renaixement ho fem, sovint, en nom d'un brillant i extraordinari moviment artístic i cultural. Ara bé, dins de l'amplitud del concepte hi podríem observar quasi infinits matisos i característiques diferenciades. En el cas de Bohèmia, el renaixement englobaria el període comprès, aproximadament, entre els anys 1420 i 1620, és a dir, l'època del moviment hussita, la reforma i ascens dels Habsburg per a finalitzar en la Batalla de la Muntanya Blanca, precisament un esdeveniment històric en què el nostre músic d'avui en va ser part activa tot i que malauradament per ell amb un final dramàtic. Abans no obstant d'aquest tràgic esdevenir, Harant va formar part de la generació d'artistes del renaixement txec en què hi va destacar, a banda del seu nom, Jan Campanus Vodňanský. Ambdós van compartir principis hussites, humanisme, art i desgràcia quan els catòlics van envair Praga. Harant va morir decapitat i Campanus va optar pel suïcidi. En qualsevol cas, ambdós són reconeguts, per mèrits propis, com dues personalitats imprescindibles per entendre la cultura bohèmia. Harant, a qui avui recuperem en veu de la seva música, va ser també escriptor, pintor, diplomàtic, viatger i militar. Precisament, una de les partitures que avui escoltarem, fou escrita en el transcurs d'un viatge a Terra Santa (1598-1599) que ell mateix va documentar i il·lustrar en un diari. Musicalment, va formar una orquestra pròpia, finançada pel seu protector Rodolf II, i va escriure gran quantitat de partitures la majoria de les quals s'han perdut per sempre. De fet, les obres recuperades són el breu llegat sonor del seu pas per aquest món. La Missa Quinis Vocibus i els motets Qui confidunt in Domino, escrit a Terra Santa, i Maria Kron, die Engel schon són el testimoni de l'excel·lència del músic txec. D'estricte contrapunt, amb polifonia vocal dominant i de perfil conservador, el ressò i l'elegància renaixentista és indiscutible. Música meravellosa que ens traslladarà al llunyà i inhòspit paisatge bohemi on Harant, tot i l'obscuritat, va saber trobar la llum per a regalar al món tresors com aquests!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Duodena Cantitans; Capella Rudolphina; Michael Consort; Petr Danek (conductor)
CDMUSIC: HARANT, K. - Missa Quinis Vocibus Super Dolorosi Martir

HARANT, K. - Missa Quinis Vocibus Super Dolorosi Martir

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Buongiorno,
    è possibile ripristinare il collegamento
    Grazie.
    Giancarlo Mainetti

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina