dijous, 3 de setembre de 2015

DIEPENBROCK, Alphonsus Johannes Maria (1862-1921) - Symphonic Suite Elektra

Jan Toorop - Broek in Waterland (1889)
Obra de Jan Toorop (1858-1928), pintor holandès (1)



- Recordatori d'Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock -
En el dia de la celebració del seu 153è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Toorop (Purworedjo, 20 de desembre de 1858 - La Haia, 3 de març de 1928) va ser un pintor holandès. Va néixer l'illa de Java, en aquell temps colònia holandesa. Va realitzar els seus estudis a l'Acadèmia de Delf i a Àmsterdam, viatjant més tard per ampliar-los a Brussel·les, Londres i París. En aquesta ciutat va rebre la influència de Gustave Moreau i Edouard Manet. A cavall entre el simbolisme i el modernisme, va desenvolupar un estil propi que va conjugar motius javanesos i simbòlics. Els seus dibuixos d'àlbers i figures curvilínies van ser precursores dels patrons pictòrics de l'Art Nouveau. El 1890 es va orientar breument vers el puntillisme. Després de la seva conversió al catolicisme (1905) va pintar escenes religioses i simbòliques. Va morir a La Haia el març de 1928.

Font: En català: Jan Toorop (1858-1928) En castellano: Jan Toorop (1858-1928) In english: Jan Toorop (1858-1928) - Altres: Jan Toorop (1858-1928)



Parlem de Música...

Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (Amsterdam, 2 de setembre de 1862 - Àmsterdam, 5 d'abril de 1921) va ser un compositor holandès. Va créixer en el sí d'una família catòlica burgesa que va inculcar al seu fill l'interès per la música i la literatura. Va rebre classes de música però en general va ser autodidacta aprenent a tocar el piano, l'orgue i el violí per sí mateix. Tot i aquest talent innat, es va matricular a la Universitat d'Àmsterdam per a estudiar-hi literatura clàssica. Paral·lelament, va formar un cor d'estudiants que es va especialitzar en música antiga, principalment d'autors com Palestrina i Sweelinck, autors a qui admirava profundament. A partir del 1882 va començar a compondre de forma més o menys regular, especialment obres corals i cançons. El 1888 va entrar a treballar com a professor de literatura a 's-Hertogenbosch. Allà va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, la celebrada Missa in die festo (1890), una de les seves grans obres monumentals. El 1895 es va casar i va tornar a Àmsterdam on va treballar en múltiples activitats, també com a músic i escriptor. Il·lustrat i intel·lectual, va participar en els debats polítics, filosòfics i artístics de la ciutat holandesa. L'estrena del seu Te Deum el 1897 el va acabar de consolidar com a compositor, considerat el més important a Holanda. Va fer amistat amb Mahler, amb qui va compartir admiració mútua i a qui va promocionar activament en la seva etapa de director d'orquestra. Va seguir escrivint música fins l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va morir a Àmsterdam l'abril de 1921.

OBRA:

Vocal secular:

Choral:
With orch: Les elfes (Leconte de Lisle), S, Bar, female chorus, orch, 1887, rev. 1896;
Rey van Clarissen, Rey van Amsterdamsche Maegden (J. van den Vondel), female chorus, orch, 1893–6;
Rey van Edelingen (Vondel), mixed chorus, orch, 1895–6;
Hymne aan Rembrandt (P.H. van Moerkerken), S, female chorus, orch, 1906;

Other acc.:
Rouw om het jaar (A. Verwey), female chorus, pf, 1886;

Unacc:
Dämmerung (J.W. von Goethe), mixed chorus, 1884;
Tibur (Matthison), male chorus, 1884;
XVe eeuwsch bruyloftslied, mixed chorus, 1884;
Rey van Burchtsaeten (Vondel), mixed chorus, 1892;
Chanson d’automne (P. Verlaine), mixed chorus, 1897;
Carmen saeculare (Horace), mixed chorus, 1901;
Oud paaschlied uit twente, mixed chorus, 1902;

Solo vocal:
With orch, ens:
Hymen an die Nacht (F. von Hardenberg [Novalis]), 1899:
Gehoben ist der Stein, S, orch, Muss immer der Morgen wiederkommen, A, orch;
Vondel’s vaart naar Agrippine (J. Alberdingk Thijm), Bar, orch, 1903;
Im grossen Schweigen (F. Nietzsche), Bar, orch, 1905–6;
Die Nacht (F. Hölderlin), Mez, orch, 1910–11;
Bruiloftslied (J. Beukers), S, A, ob, triangle, vn, va, 2 vc, 1912;
Lydische Nacht (B. Verhagen), spkr, Bar, orch, 1913

Unacc. S, A, T, B:
Den uil, 1902;
De groote hond en de kleine kat (A. Verwey), 1903;
Auf dem See (Goethe), 1908; Ergo bibamus (Goethe), 1908;
Gleich zu gleich (Goethe), 1908;
Wanderers Nachtlied (Goethe), 1908

1v, pf:
Blauw, blauw bloemelijn (G. Antheunis), 1880;
Entsagung (J. Uhland), T, pf, 1883;
Der Abend kommt gezogen (H. Heine), 1884;
Dämmernd liegt der Sommerabend (Heine), 1884;
Der Fischer (Goethe), T, pf, 1884;
Mignon (Goethe), 1884, orchd 1907;
De klare dag (F. van Eeden), 1884;
Avondzang (J. Perk), high v, pf, 1885, orchd 1903;
Maanlicht (A. Verwey), high v, pf, 1885;
Meinacht (H. Swarth), 1885;
Der König in Thule (Goethe), 1886, orchd 1907;
Mignons Verklärung (Goethe), 1886;
Die Liebende schreibt (Goethe), Mez, pf, 1887;
Es war ein alter König (Heine), Mez, pf, 1890;
La chanson de l’hypertrophique (J. Laforgue), 1895;
Hinüber wall’ ich (Novalis), 1897, orchd 1907
Ecoutez la chanson bien douce (Verlaine), S, pf, 1898, orchd 1907;
Ik ben in eenzaamheid niet meer alleen (L. van Deyssel), 1898, orchd 1906;
La lune blanche luit dans les bois (Verlaine), high v, pf, 1898;
Clair de lune (Verlaine), 1898, orchd 1907;
Lied der Spinnerin (C. Brentano), S, pf, 1898, orchd 1906;
Zij sluimert (Perk), 1900, orchd 1903;
Kann ich im Busen heisse Wünsche tragen (C. von Günderode), Mez, pf, 1902;
Ils ont fermé le monastère (C. Daniélou), 1903;
Les chats (C. Baudelaire), 1906, orchd 1907;
Recueillement (Baudelaire), S, pf, 1907, orchd;
Der Abend (Brentano), S, pf, 1908, orchd 1908;
Celebrität (Goethe), 1908;
Liebesklage (Günderode), Mez, pf, 1908
Mandoline (Verlaine), medium v, pf, 1909;
Puisque l’aube grandit (Verlaine), medium v, pf, 1909, orchd 1916;
En sourdine (Verlaine), medium v, pf, 1910;
Berceuse (C. van Lerberghe), 1912, arr. Mez, vc, pf, orchd 1918;
Serenade (E. Diepenbrock), 1912;
L’invitation au voyage (Baudelaire), 1913;
Simeon’s Lofzang (Vondel), 1914;
Les poilus de l’Argonne (A. Rameau), 1915;
Waak op, Nederland (B. Verhagen), 1915;
Beiaard (Vada), 1916;
Belges, debout! (F.H. de Puymaly), 1916;
Incantation (Gide), 1916;
Le vin de la revanche (Puymaly), 1916;
Come raggio di sol, 1917, arr. S, ww qnt

1v, org:
Wenn ich ihn nur habe (Novalis), 1898, orchd 1906, arr. S, ww qnt, db, 1915;
Wenige wissen das Geheimnis der Liebe (Novalis), 1898, orchd 1902;
Memorare (Bernard of Clairvaux), 1902, version with It. trans. Preghiera alla madonna, 1v, pf, 1917

Vocal religiosa:

Choral:
With orch:
Te Deum, S, A, T, B, double chorus, orch, 1897;
Kyrie and Gloria, S, A, T, B, mixed chorus, male chorus, orch, 1913 [from Missa in die festo]

Other acc.:
Missa in die festo, T, double chorus, org, 1890–94 [Kyrie and Gloria orchd 1913];
Tantum ergo (Thomas Aquinas), male chorus, org, 1901;
Hymnus de spiritu sancto, male chorus, org, 1906

Unacc:
Stabat mater dolorosa (J. da Todi), male chorus, 1888;
Stabat mater dolorosa (Todi), mixed chorus, 1896;
Stabat mater speciosa (Todi), mixed chorus, 1896;
Caelestis urbs Jerusalem, mixed chorus, 1897;
Veni creator spiritus, male chorus, 1906;
Ecce quomodo moritur, male chorus, 1913

1v, org:
Ave Maria, 1889, version for 1v, pf;
Jesu dulcis memoria (Bernard of Clairvaux), 1889, version for 1v, pf;
O Jesu ego amo te (St Francis Xavier), 1893, version for 1v, pf;

Instrumental:

Academische feestmarsch, wind orch, 1882, lost, orchd for wind C.L. Walther Boer from pf score, also orchd C. Dopper;
Hymne, vn, pf, 1898, orchd 1899, rev. 1905, 1910, 1917;
Marsyas of De betooverde bron [Marsyas or The Enchanted Well], suite, orch, 1909–10 [from incid music];
Avondschemer, pf, 1915;
Arr. C. Debussy: Berceuse héroïque, 1916;
Zegeklanken, carillon, 1916

Incidental music:
Marsyas of De betooverde bron (B. Verhagen), 1909–10;
Gijsbreght van Aemstel (Vondel), 1911–12;
De Vogels (Aristophanes, trans. C. Deknatel), 1917;
Faust (Goethe), 1918;
Electra (Sophocles, trans. P.C. Boutens), 1919–20

Font: En català: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921) En castellano: No disponible In english: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921) - Altres: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Partint d'un neòfit coneixement a l'entorn d'aquest, si més no personalment, desconegudissim autor holandès l'obra del qual és voluminosament considerable, avui intentarem conèixer alguna de les seves partitures instrumentals. Pel que diuen els experts que l'han estudiat, Diepenbrock va ser un compositor de perfil eclèctic, poc aficionat a un estil concret i delimitat que va decidir explorar les fonts clàssiques, l'edat mitjana, la poesia holandesa o la romàntica literatura de Goethe i els seus coetanis. Com ràpidament podrem observar i deduir, va tenir especial predilecció per la música vocal, una obra que va dotar d'una evocadora atmosfera, espiritual i mística convertint-lo en un dels compositors holandesos més importants del seu temps. No obstant, avui centrarem la nostra atenció en algunes partitures instrumentals, de les que escoltarem la Suite Simfònica Elektra. Basada en la tragèdia grega de Sòfocles, l'acció transcorre a la ciutat d'Argos uns anys després de la Guerra de Troia, i narra la venjança d'Electra i el seu germà Orestes envers la seva mare Clitemnestra i el seu padrastre Egist, responsables de l'assassinat del seu pare Agamèmnon. Poc avesat al músic holandès, he de reconèixer que la primera audició m'ha resultat desconcertant i certament confusa. Tanmateix, la meva opinió en relació a músics i músiques post-romàntiques no és, ni haurà de ser, indicador de bona o mala qualitat. Més agradables i properes m'han semblat l'Ouverture 'De Vogels' i el preciós Hymne an die Nacht 'Gehoben ist der Stein' que també trobarem en aquesta edició monogràfica en veu i en nom de Diepenbrock. La interpretació val a dir-ho, impecable, com correspon al gran mestre Riccardo Chailly!

---

The Dutch have always been proud of their cultural achievements—think Rembrandt and van Gogh—but after Sweelinck (1562–1621) they went for exactly three centuries without a composer of international stature. Alphons Diepenbrock (1862–1921) seemed to fill the bill, creating extraordinarily dramatic, very individual music. The trouble was, he wrote in none of the popular, conventional forms (no symphonies, concertos, sonatas, operas, string quartets) and was thus a hard sell to the world of Beethoven, Wagner, Tchaikovsky, Strauss, and eventually Mahler (who was a close friend). Diepenbrock wrote primarily vocal and choral music, specializing in symphonic songs that are practically vocal tone poems, in which the voice became an integral part of the orchestra. In addition, he wrote incidental music for stage dramas, a form dominated by a single masterpiece: Mendelssohn’s A Midsummer Night’s Dream . Diepenbrock was entirely self-trained as a musician, having earned his doctorate in classical languages and cultures. His first major work to attract attention was a Te Deum, in 1897, a full-scale oratorio for soloists, chorus, and orchestra. 

Diepenbrock’s final work and his best-known was the incidental music for a Dutch production of Sophocles’s tragedy Elektra . Again its form prevented it from achieving acceptance beyond the theater: A firm believer in the melodrama, he scored this music for reciter and orchestra. Diepenbrock’s biographer, Dutch musicologist Eduard Reeser, created an orchestral suite in 1952, which became the standard concert-hall representation not only of the composer but of Dutch music. The Concertgebouw Orchestra included it in its first Western Hemisphere concert, in Carnegie Hall in 1954 (I remember driving half a day to attend and most of a night to get home). This is sumptuous, highly dramatic music, four movements that seem more like a single tone poem. The dark atmosphere recalls Rachmaninoff, but the music is both meatier and more subtle than the Russian’s. The orchestration is lush late-Romanticism, a blend of Rachmaninoff and Strauss (closer to Salome than the latter’s Elektra ), to which Diepenbrock adds a sound all his own, an agonized shriek from trumpets and strings. Diepenbrock (and Reeser) omitted French horns and bassoons, creating a darker blend suitable to this classical tragedy. 

In 1899, Diepenbrock set two different Novalis poems called Hymn an der Nacht. This one, Gehoben ist der Stein (my limited German suggests: The Weight Is Lifted— by the salvation of mankind through resurrection, according to the program notes), is generally labeled No. 1. The 16-minute piece is a series of variations on two principal themes, typical of the composer in its gloomy atmosphere and its lengthy purely orchestral passages. The vocal line has echoes of Wagner as well as some wide leaps, most of which Augér negotiates with gleaming tone and convincing sincerity. The texts appear in the booklet only in the sung German. Aristophanes’s The Birds is intermittently a satire but always a comedy. Diepenbrock’s score for a 1917 production by schoolchildren is his only happy music. As with Elektra , it contains numbers with the spoken voice, so the overture is its most often played section; recognizable as a sonata-form movement, it sparkles gently. A flute is the most prominent of several solo woodwinds, but some of the bird calls are assigned to a not-so-joyous bassoon. 

The Elektra Suite has appeared often on Dutch records, including a 1958 performance that was Haitink’s first Concertgebouw recording. Those 13 minutes are the 1952 Suite, which Reeser later expanded to the 23 minutes heard here; the Chailly is superior in performance and recorded sound to both the Haitink and to a later Concertgebouw recording led by van Otterloo. There is also a fine two-CD Chandos set of Diepenbrock music, including four orchestral works and four more of Diepenbrock’s six symphonic songs, by the Hague Residentie Orchestra under Hans Vonk. His Elektra , fast and loud, does the score less justice than Chailly’s finely gauged, beautifully played performance. In addition, 35 Diepenbrock songs appear on three NM Classics single CDs, 92050–52. Donemus is a Dutch organization that commissions and publishes Dutch music; it has issued many hundreds of recordings over the past half century; its early LPs included full scores with each record. Dutch engineering standards have always been high (which is why we have so many listenable Mengelberg live performances from the 1930s and 1940s), and these live recordings from the Concertgebouw are the equal of the best commercial efforts in that magnificent acoustic environment. This CD was issued in 1995 but was only briefly available in this country; Forte Distributing LLC has now brought both Donemus and NM Classics back to our shores. It also imports many other small European labels, among them Oehms Classics, Cyprès, Cala, and Almaviva. To view its fascinating catalog, log on to www.shopforte.com. 

FANFARE: James H. North (font/source: aquí)

---

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris: