dimecres, 2 de setembre de 2015

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Vocal Music

Noël Hallé - Saint François de Sales donnant à sainte Jeanne de Chantal la règle de l'ordre de la Visitation
Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Noël Hallé (París, 2 de setembre de 1711 - París, 5 de juny de 1781) va ser un pintor, dibuixant i gravador francès. Va néixer en una família d'artistes i es va formar inicialment amb el seu pare, el pintor Claude-Guy Hallé. Va ser membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura francesa. Entre els seus mèrits destaquen el Premi de Roma que va guanyar el 1736 i les seves obres La mort de Sèneca, Cornelia Africana, Mare de Gracchi i La Justícia de Trajà. Es va fer famós, involuntàriament, per les àcides crítiques del filòsof Diderot en motiu d'una exposició al Saló de París. Va morir precisament a la capital francesa el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) En castellano: No disponible In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)



Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si el diumenge viatjàvem a Cuba en companyia d'un català, avui visitarem Mèxic, una geografia que va viure en l'abundància musical durant els segles XVII i XVIII. De Jerusalem va ser un músic italià que va recorre un llarg camí abans d'establir-se i consolidar-se a Nova Espanya on va assolir un èxit sense precedents tant per volum com per qualitat en el seu càrrec de mestre de capella, entre els anys 1750 i 1769, de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Allà va escriure abundant música religiosa però també secular amb el denominador comú de ser obra essencialment vocal amb acompanyament d'orquestra. El seu estil va viure immers de ple, i de forma precursora, en la forma galant. La varietat rítmica, les harmonies lentes, el seu impressionant domini de la forma orquestral i coral a gran escala i les textures homofòniques són elements característics del seu treball i curiosament es mouen en comoditat pels ritmes italians, fins i tot, endèmics de la seva regió natal, motiu pel qual va ser rebut amb entusiasme a Mèxic i per extensió a tot Centre Amèrica. Escoltant-lo ens resultarà fàcil entendre la magnitud del seu nom i inevitablement obligarà a preguntar-nos quin hauria estat, o fins i tot quin seria el ressò de la seva obra en cas d'haver viscut i treballat a Europa. Sens dubte, tot un mestre clàssic que anticipa per moments l'exuberància de Mozart. La gràcil teatralitat de les obres que escoltarem com Triumphe Maria reyna sagradaDespierta bato, Ni del mar ni del ayre Rompa ayrado el cieloCielos que aquesto miras Llore yoEa feliz vajel Nave dichosaEn un portal arruinado, és evident. Per a veus solistes, en duet o quartet i fins i tot algunes d'elles amb recitatiu i ària, en un clar mirall operístic, Mèxic va despertar del somni polifònic per a endinsar-se, de ple, en el classicisme i la pirotècnia lírica italiana, a les antípodes de la tradició religiosa fins aleshores dominant. No hi ha dubte que De Jerusalem fou atrevit i considerablement valent innovant i alhora liquidant, d'una estocada, el que fins el 1749 havia estat intocable a la Catedral de Mèxic. Tot un personatge que parlant en primera persona em desperta un interès il·limitat. Recordeu-lo, i si l'heu d'escriure, feu-ho en majúscules perquè s'ho mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. WOW Retorno triunfal !!!!
    Hace mucho tiempo buscaba este registro.Mis agradecimientos amigo Pau!!!!
    Espero muy pronto corresponder a vuestra generosidad.
    Un abrazo
    Milton

    ResponElimina