dissabte, 2 de maig de 2015

ZIEHRER, Karl Michael (1843-1922) - Operetta Overtures

Albert Ritzberger - Prachtvolle Sommerlandschaft im Alpenvorland (1888)
Obra d'Albert Ritzberger (1853-1915), pintor austríac (1)



- Recordatori de Karl Michael Ziehrer -
En el dia de la celebració del seu 172è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Albert Ritzberger (Pfaffstätt, 20 de maig de 1853 - Linz, 8 de novembre de 1915) va ser un pintor austríac. Fill de professors, va exhibir els seus primers dibuixos a Linz. Va estudiar amb Ferdinand Laufberger a Escola d'Arts Aplicades de Viena i després es va formar amb Heinrich von Angeli a l'Acadèmia de Belles Arts de la mateixa ciutat. Va rebre diversos premis i el 1884 va fundar el seu propi taller a Gumpendorf. Entre els anys 1887 i 1890 va residir a Munich abans de viatjar a Salzburg el 1893. A partir d'aleshores va realitzar diversos viatges per Itàlia i Holanda. Va tornar a Àustria i va seguir treballant a Linz i a Aschach an der Donau. Es va especialitzar en la pintura de gènere i el retrat en un estil romàntic en les seves primeres obres i postimpressionista en les darreries de la seva vida. Va morir a Linz el novembre de 1915.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Albert Ritzberger (1853-1915)



Parlem de Música...

Karl Michael Ziehrer (Vienna, 2 de maig de 1843 - Vienna, 14 de novembre de 1922) va ser un compositor austríac. El seu pare va finançar la seva educació musical al Conservatori de Viena a canvi que Carl Haslinger fos l'encarregat de publicar les seves obres. Aquest acord va motivar la rivalitat de Ziehrer amb els Strauss, especialment amb Johann Strauss IIEduard Strauss. El 1873 va formar la seva orquestra per la Weltausstellung de Viena. Un any després, va fundar la seva revista musical Deutsche Musik-Zeitung. Va ser també director de la banda del 76ª Regiment d'Infanteria (1875-7). Va formar una orquestra amb nombrosos musics contractats per Eduard Strauss motivant una demanda judicial que el va dur a l'exili per l'Europa de l'Est i Alemanya. El 1885 va ser nomenat director de la banda del regiment Hoch und Deutschmeister amb la qual va aconseguir una popularitat sense precedents. Va formar part de la delegació austríaca de la World's Columbian Exposition de Chicago realitzant, al mateix temps, una extensa gira americana que va motivar la seva destitució per sobrepassar-se del temps establert per a realitzar-la. Aleshores va batejar la seva banda amb el nom de Chicagoer Konzert-Kapelle realitzant una nova gira per Alemanya. Els estius es va dedicar a compondre operetes assolint, algunes d'elles, èxits desmesurats. Die Landstreicher (1899), per exemple, va sobrepassar les 1500 actuacions. El 1909 l'emperador Francesc Josep d'Àustria el va nomenar director del Ball de la Cort en reconeixement al seu èxit. Tot i la fortuna que va acumular, va morir en la pobresa a Viena el novembre de 1922.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

23 operettas (first performed in Vienna unless otherwise stated; most pubd in vs in Vienna at time of first production; incl. some orch. potourris), incl. Das Orakel zu Delfi (2, C. Costa), Linz, Stadttheater, 21 Sept 1872;
König Jérôme (4, A. Schirmer), Ringtheater, 28 Nov 1878;
Wiener Kinder (3, L. Krenn and C. Wolff), Carl, 19 Feb 1881;
Ein Deutschmeister (3, R. Genée and B. Zappert), Carl, 30 Nov 1888;
Der schöne Rigo (2, Krenn and C. Lindau), Venedig in Wien, 24 May 1898;
Die Landstreicher (prelude, 2, Krenn and Lindau), Venedig in Wien, 29 June 1899
Die drei Wünsche (prelude, 2, Krenn and Lindau), Carltheater, 9 March 1901;
Der Fremdenführer (prelude, 3, Krenn and Lindau), An der Wien, 11 Oct 1902;
Der Schätzmeister (3, A. Engel and J. Horst), Carl, 10 Dec 1904;
Fesche Geister (prelude, 2, Krenn and Lindau), Venedig in Wien, 7 July 1905;
Ein tolles Mädel (2, W. Sterk), Wiesbaden, 24 Aug 1907;
Der Liebeswalzer (3, R. Bodansky and F. Grünbaum), Raimund, 24 Oct 1908;
Ball bei Hof (3, Sterk), Stettin, Stadt, 22 Jan 1911
Manöverkinder (3, O. Friedmann and F. Lunzer), Kaisergarten, 22 July 1912, rev. as Der Husarengeneral (3, Friedmann and Lunzer), Raimund, 3 Oct 1913;
Fürst Casimir (3, M. Neal and M. Ferner), Carl, 13 Sept 1913;
Das dumme Herz (3, R. Oesterreicher and Sterk), Johann-Strauss, 27 Feb 1914;
Die verliebte Eskadron (3, Sterk), Johann-Strauss, 11 July 1930 [posth., arr. K. Pauspertl]

8 Spls, incl. Wiener Luft (3, B. Rauchenegger), An der Wien, 10 May 1889;
Herr und Frau Biedermeier (1, Sterk), Munich, Lustspiel, 9 Jan 1909;
Deutschmeisterkapelle (1, H. Marischka and Oesterreicher) Raimund; 30 May 1958 [posth., arr. M. Schönherr]

c50 popular operetta songs, incl. In lauschiger Nacht;
O Wien; mein liebes Wien;
Küsse im Dunkeln;
Rote Rose

c60 Lieder, couplets and hymns, incl. Wiener Lieder, op.326–31

Instrumental:

Orch.:
dates of first performance: opp.1–209, 1863–73; opp.210–373, 1874–85; opp.374–497, 1886–99; opp.498–566, 1900–22
c130 waltzes, incl. Der Himmel voller Geig'n, op.34;
Grazer Juristenball-Tänze, op.80;
Fachblätter, op.102;
Fidele Grundsätze, op.162;
Walzer der Kaiserin, op.177;
Wienerisch!, op.211;
Wiener Volksposie, op.314;
In der Sommerfrische, op.318;
Alt-Wien, op.366;
Oesterreich in Tönen, op.373;
Faschingskinder, op.382;
Weaner Mad'ln, op.388;
Natursänger, op.415;
Wiener Bürger, op.419;
Wiener Ball-Photografian, op.425;
Backfischerln, op.432;
Liebesrezepte, op.434;
Heimathsgefühle, op.436;
Gebirgskinder, op.444;
Donausegen, op.446;
Evatöchter, op.448;
Clubgeister, op.452
Märchen aus Alt-Wien, op.458;
Nachtswärmer, op.466;
Parfum-Walzer, op.469;
Schneeballen, op.471;
Ziehrereien, op.478;
Singen;
Lachen;
Tanzen, op.486;
In lauschige Nacht, op.488;
Mein Herz hängt an Wien, op.500;
Von der Donau-zur Spree, op.502;
Buberl Komm'!, op.505;
Sammt und Seide, op.515;
Herreinpaziert!, op.518;
Sei brave, op.522;
Tolles Mädel!, op.526;
Liebeswalzer, op.537;
Ball bei Hof, op.547;
Casimir-Walzer, op.551;
O diese Husaren!, op.552;
Ich Lach!, op.554 and Kulturbilder, op.563

c84 marches, incl. Oesterreichischer Kriegermarsch, op.11;
Auersperg-Marsch, op.111;
Franz Josef-Marsch, op.151;
John-Marsch, op.285;
Militär-Marsch, op.321;
's ist mein echt's Wienerblut, op.367;
Hoch und Neider, op.372;
Dorner-Marsch, op.377;
Wacht an der Donau!, op.385;
Freiherr von Schönfeld-Marsch, op.422;
Der Vater des Regiments, op.431;
Werner-Marsch, op.439;
Columbus-Marsch, op.457;
Der Zauber der Montur, op.493;
Mein Feld die Welt, op.499;
Auf! In's XX. Jahrhundert, op.501;
Beim-Militär, op.516;
Der Herr Leutnant, op.527

c210 polkas;
c40 potpourris, quadrilles, arrangements and other works, incl. Wien's Tanzmusic seit 50 Jahren, potpourri, op.27;
Verliebt, op.319 Nr.1; romance;
Der Traum eines österreichischen Reservisten, tone poem (1914)

Font: En català: Karl Michael Ziehrer (1843-1922) En castellano: Karl Michael Ziehrer (1843-1922) In english: Karl Michael Ziehrer (1843-1922) - Altres: Karl Michael Ziehrer (1843-1922)



Parlem amb veu pròpia...

Els Strauss van ocupar, si més no a Àustria, un territori 'comanxe', un espai infranquejable i delimitat exclusivament pel seu èxit. No obstant, un intrèpid i descarat personatge de formació més autodidacta que oficial, va gosar enfrontar-se a la gran família musical austríaca. Imagino que ser director de diverses bandes militars va ser d'ajuda en l'atreviment desvergonyit de Ziehrer a l'hora de proposar una alternativa, viable, a la singularitat del Strauss. En certa forma, Ziehrer es va construir un personatge de sí mateix tot creant un món paral·lel al dels seus col·legues el qual, observat amb el temps, podem afirmar sense por que va ser únic i d'estil inconfusible. Arrelat en la cultura popular, les melodies, tan efectives com originals, el van situar al cel tot i que deixant un reguitzell d'amics, i especialment enemics, en el camí que havia anat sinuosament dibuixant. De personalitat intel·ligent però descarada i fins i tot arrogant, Ziehrer es va fer literalment d'or amb els seus valsos, marxes i polques però de forma definitiva amb les seves operetes les quals van causar un furor desenfrenat. Festives i militars, segurament, però el més destacat, si més no i en relació a les obertures de les operetes que escoltarem, és l'aparent facilitat de Ziehrer de crear, del no res, melodies irremeiablement enganxoses les quals, per poc avesats que estiguem al gènere tant característic del Strauss, resultaran si més no en primera audició àmpliament atractives. No cal dir res més, simplement celebrar el seu aniversari i posar-nos a ballar amb alegria i desvergonyiment!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Ziehrer - Operetta Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina