dimecres, 20 de maig de 2015

PORTA, Costanzo (c.1528-1601) - Missa quatuor vocum

Melone Altobello - Sulla strada di Emmaus
Obra d'Altobello Melone (c.1490-1543), pintor italià (1)



- Recordatori de Costanzo Porta -
En el dia de la commemoració del seu 414è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Altobello Melone (Cremona, c.1490 - Cremona, 1543) va ser un pintor italià. Va ser un dels màxims exponents de l'escola cremonesa renaixentista. Influenciat inicialment per l'estil de Boccaccio Boccaccino, es va formar probablement amb Girolamo Romanino. El 1516, va rebre l'encàrrec de continuar la sèrie de frescs que Boccaccino havia començat a la Catedral de Cremona. En aquestes obres el seu estil es troba molt proper al de Romanino, tot i que donant una major brillantor a les formes, conservant l'aspecte venecià de l'obra del seu mestre. Va mostrar una energia desbordant que va conferir al seu treball un ritme convuls on va combinar el talent ornamental amb una gran expressivitat. Partint de Boccaccino, va absorbir algun tipus d'influència de l'art nòrdic. Tanmateix, en la segona fase de la decoració de la Catedral de Cremona, amb el tema de les escenes de la vida de Crist, sembla mostrar algun tipus d'involució en el seu estil, que adopta un aire més conservador i proper a l'alemany Dürer. Amb el temps va anar canviant el seu estil fins a aproximar-se, al final de la seva vida, a Raffaello. Va morir a Cremona el 1543.




Parlem de Música...

Costanzo Porta (Cremona, c.1528 - Padova, 19 de maig de 1601) va ser un professor i compositor italià i un dels més importants del renaixement a Itàlia. La seva formació i vida primerenques es desconeixen tot i que probablement es va formar al convent Porta San Luca de Cremona. Es creu que a partir del 1550 va estudiar amb Adrian Willaert, el mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Allà va coincidir amb Claudio Merulo, també estudiant de Willaert, i amb qui va mantenir una sòlida amistat la resta de la seva vida. El 1552 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral d'Osimo. El 1565 va viatjar a Padova on va treballar un breu període de temps abans d'assolir un càrrec musical a la Catedral de Ravenna el 1566. A partir d'aquells anys el seu nom es va fer molt conegut arreu d'Itàlia i va rebre nombroses ofertes i encàrrecs que sovint havia de rebutjar. Alhora, la seva labor com a teòric i docent fou molt sol·licitada, especialment per la seva habilitat en la tècnica del contrapunt. Els darrers anys va tornar a Padova on va viure fins el maig de 1601.

OBRA:

Vocal secular:

printed works, except anthologies, published in Venice unless otherwise stated
Il primo libro de [29] madrigali, 4vv (1555); C xix
Il primo libro de [28] madrigali, 5vv (1559); C xx
Il secondo libro de [29] madrigali, 5vv (1569); C xxi
Il terzo libro de [29] madrigali, 5vv (1573); C xxii
Il quarto libro de [21] madrigali, 5vv (1586); C xxiii
Madrigals, 1557, 1559, 1560, 1562, 1564, 1567, 1567, V. Galilei: Il Fronimo (Venice, 1568, 2/1584), 1570, 1575, 1575, 1576, G.C. Gabussi: Il primo libro de madrigali (Venice, 1580), 1582, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1590, 1592, 1592, 1593, 1593, 1594, 1595, 1596, 1596, 1597, 1598, 1598, 1598, 1601, 1604; C xxiv
14 madrigals, 4vv, I-Bc, F-Pn; C xxiv
Intabulations of all madrigals from 1559, 1569 and some from 1573 publications, I-Fl

Vocal religiosa:

[37] Motectorum … liber primus, 5vv (1555); C ii
Liber primus [28] motectorum, 4vv (1559, 2/1591); C i
Musica [44] introitus missarum … in diebus dominicis, 5vv (1566, 2/1588); C xiv
Musica [40] introitus missarum … in solemnitatibus omnium sanctorum, 5vv (1566, 2/1588); C xv
Musica [29] canenda … liber primus, 6vv (1571); C iv
Litaniae deiparae virginis Mariae, 8vv (1575); C vii
[12] Missarum liber primus, 4–6vv (1578); C viii–ix
Liber [52] motectorum, 4–8vv (1580); C v
Musica [29] canenda … liber tertius, 6vv (1585); C vi
[44] Hymnodia sacra totius per anni circulum, 4vv (1602); C xiii
Psalmodia vespertina omnium solemnitatem decantanda cum 4 canticis beatae virginis, 8, 16vv (Ravenna and Venice, 1605); C xvi
[23] Motectorum, 5vv (1605); C iii
Motets, psalms, litanies in 1563, 1583, C. Merulo: Il primo libro de'motetti (Venice, 1583), 1588, 1590, 1592, 1596, 1596, 1601, Florilegii musici portensis … pars (Leipzig, 1603), 1607, 1607, 1609, 1613, 1623; C xviii
Missa ‘Da pacem’, 8vv; Missa mortuorum, 4vv: I-LT; C x
Missa Ducalis, 13vv, ?holograph, I-Fl; C x
Antiphons, 4vv, I-Ac, Bc, RA, TVd; C xii
Other sacred works, incl. Magnificats, Te Deum, graduals, responsories, psalms, motets, Lamentations, hymns, antiphons: D-As, F-Pn, I-Ac, Bc, MOd, Pc, RA, TVd [many concordances]; C xxv

Instrumental:

Fantasia, F-Pn Rés.Vma.851
Ricercar, a 4; Gerometta, a 8, I-Bc U 95; xviii

Literatura:

Trattato … ossia Instruzioni di contrappunto (MS, I-Bc B 140)

Font: En català: Costanzo Porta (c.1528-1601) En castellano: No disponible In english: Costanzo Porta (c.1528-1601) - Altres: Costanzo Porta (c.1528-1601)



Parlem amb veu pròpia...

Les mirades furtives en el temps parteixen de l'evident restricció de no saber, en detall i amb certesa, la història exacta dels esdeveniments. I si la mirada l'hem de situar a un temps més llunyà dels 400 anys totes les evidències són fungibles i distorsionades. Per tant, quan les cròniques en relació a Costanzo Porta ens afirmen que a la seva època fou elogiat i admirat tant per músics com per teòrics hem de contextualitzar-ho bé i no perdre'ns en els imperatius. L'escepticisme és un principi filosòfic essencial i en música també si bé en aquesta disciplina disposem d'un sagrat, que no teològic, indicador, el del so i la tècnica de la pròpia música. Mestre del contrapunt segons paraules de Giovanni Artusi, o extraordinari compositor segons Lodovico Zacconi, Porta és actualment considerat com un dels compositors italians més destacats del renaixement. I com a bon servidor de la causa franciscana que va ser, el corpus principal de la seva obra va ser la música religiosa si bé no va deixar de compondre madrigals. Fins a set llibres de motets, un d'ells perdut, va escriure al llarg de la seva vida. A través d'aquestes obres, ens és possible rastrejar i entendre el per què de l'admiració que va despertar en molts dels seus coetanis i en generacions posteriors. Emmarcats en la tradició de Gombert i Willaert, es presenten en una impecable forma polifònica d'excepcional qualitat en la tècnica del contrapunt. Ara bé, avui escoltarem una de les 15 misses que va compondre, de les quals 12 d'elles es van publicar, d'una tacada, el 1578. Misses paròdies, que escoltarem en nom de la Missa quatuor vocum, en un format sensiblement més tradicional i conservador tot i que amb detalls que ens fan pensar en un origen secular de l'obra quatuor vocum en la que s'inspira. Esplendor renaixentista de Costanzo Porta!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensembles 'les Nations' & 'Speculum Musicae'
TACTUS: Porta - Madrigali, Motetti et Missa

Porta - Madrigali, Motetti et Missa

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: