diumenge, 10 de maig de 2015

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Messe en pastorale pour le premier consul

Mariano Salvador Maella - Visione del Beato Sebastiano dell’Apparizione (c.1789)
Obra de Mariano Salvador Maella Pérez (1739-1819), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Giovanni Paisiello -
En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) va ser un pintor valencià. La seva primera formació artística fou a càrrec del seu pare pintor. Pocs anys més tard va viatjar a Madrid on va entrar en contacte amb la pintura neoclàssica. Allà es va formar amb Felipe de Castro abans d'entrar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va rebre la formació d'Antonio González Velázquez, amb la filla del qual s'hi casaria anys més tard. Va obtenir alguns premis i va decidir viatjar a Itàlia el 1757. Va romandre a Roma fins el 1765 any que va decidir tornar a Espanya, on va participar, juntament amb Anton Raphael Mengs, en la remodelació del Palau Reial de Madrid. A partir d'aleshores, la seva progressió com a pintor fou ascendent assolint el càrrec de director de l'Acadèmia de San Fernando entre els anys 1795 i 1798. Va realitzar retrats, fruit de la seva condició de pintor de cambra, va pintar al fresc a la Catedral de Toledo i a la Catedral de Burgo de Osma, i va realitzar notables escenes de gènere i composicions religioses. Va morir a Madrid el maig de 1819.




Parlem de Música...

Giovanni Paisiello (Taranto, 9 de maig de 1740 - Naploli, 5 de juny de 1816) va ser un compositor italià, un dels més influents pel que fa a òpera de finals del segle XVIII. Va assistir a un col·legi on la seva veu va despertar l'interès dels seus mestres per la qual cosa va ser enviat, el 1754, al Conservatori di San Onofrio de Nàpols. Allà va estudiar amb Francesco Durante i va començar a escriure diverses òperes, la més important d'aquest període va ser L'ldolo cinese. Es va casar amb Cecilia Pallini abans de viatjar, el 1776 convidat per Caterina II de Rússia, a Sant Petersburg, on va passar vuit anys en la condició de mestre de capella. A la ciutat russa va compondre la seva òpera més famosa, El barber de Sevilla (1782), basada en una comèdia de Beaumarchais de 1775, anys més tard superada per la versió que en va fer Rossini. Gràcies al suport que va donar a la causa revolucionària francesa, entre els anys 1801 i 1804 es va convertir en director de la capella musical de Napoleó a París però contrariat amb el públic parisenc, va tornar a Nàpols i va treballar per als reis José Bonaparte i Joachim Murat. Indubtablement, Paisiello va ser un dels principals autors d'òpera còmica de la seva època, només superat per Wolfgang Amadeus Mozart. El seu estil es va caracteritzar per la gràcia melòdica i el dramatisme. El seu repertori va ser immens, amb més de 100 òperes, centenars d'obres religioses i abundant música instrumental. Va morir a Nàpols el juny de 1816.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il ciarlone (12.5.1764 Bolonya)
I francesi brillanti (24.6.1764 Bolonya)
Madama l'umorista, o Gli stravaganti (26.1.1765 Mòdena)
L'amore in ballo (Carnaval 1765 Venècia SM)
I bagni d'Abano (primavera 1765 Parma)
Demetrio (Pasqua 1765 Mòdena)
Il negligente (1765 Parma)
Le virtuose ridicole (1765 Parma)
Le nozze disturbate (Carn. 1776 Venècia SM)
Le finte contesse (2.1766 Roma V) [Il Marchese di Tulissano?]
La vedova di bel genio (prim. 1766 Nàpols N)
L'idolo cinese (prima. 1767 Nàpols N)
Lucio Papirio dittatore (estiu 1767 Nàpols SC)
Il furbo malaccorto (hivern 1767 Nàpols N)
Le 'mbroglie de la Bajasse (1767 Nàpols F)
Alceste in Ebuda, ovvero Olimpia (20.1.1768 Nàpols SC)
Festa teatrale in musica (31.5.1768 Nàpols PR) [Le nozze di Peleo e Tetide]
La luna abitata (estiu 1768 Nàpols N)
La finta maga per vendetta (tardor? 1768 Nàpols F)
L'osteria di Marechiaro (hiv. 1768 Nàpols F)
La serva fatta padrona (estiu 1769 Nàpols F) [rev. Le 'mbroglie de la Bajasse]
Don Chisciotte della Mancia (estiu 1769 Nàpols F)
L'arabo cortese (hiv. 1769 Nàpols N)
La Zelmira, o sia La marina del Granatello (estiu 1770 Nàpols N)
Le trame per amore (7.10.1770 Nàpols N)
Annibale in Torino (16.1.1771 Torí TR)
La somiglianza de' nomi (prima. 1771 Nàpols N)
I scherzi d'amore e di fortuna (estiu 1771 Nàpols N)
Artaserse (26.12.1771 Mòdena)
Semiramide in villa (Carn. 1772 Roma Ca)
Motezuma (1.1772 Roma D)
La Dardanè (prima. 1772 Nàpols N)
Gli amante comici (tardor 1772 Nàpols N)
Don Anchise Campanone (1773 Venècia) [rev. Gli amante comici]
L'innocente fortunata (Carn. 1773 Venècia SM)
Sismano nel Mogol (Carn. 1773 Milà RD)
Il tamburo (prima. 1773 Nàpols N) [Il tamburo notturno]
Alessandro nell'Indie (26.12.1773 Mòdena)
Andromeda (Carn. 1774 Milà RD)
Il duello (prima. 1774 Nàpols N)
Il credulo deluso (tardor 1774 Nàpols N)
La frascatana (tardor 1774 Venècia SS) [L'infante de Zamora]
Il divertimento dei numi (4.12.1774 Nàpols PR)
Demofoonte (Carn. 1775 Venècia SB)
La discordia fortunata (Carn. 1775 Venècia SS) [L'avaro deluso]
L'amor ingegnoso, o sia La giovane scaltra (Carn. 1775 Pàdua)
Le astuzie amorose (prima. 1775 Nàpols N)
Socrate immaginario (tardor 1775 Nàpols N)
Il gran Cid (3.11.1775 Florència P)
Le due contesse (3.1.1776 Roma V)
La disfatta di Dario (Carn. 1776 Roma A)
Dal finto il vero (prima. 1776 Nàpols N)
Nitteti (28.1.1777 Sant Petersburg)
Lucinda e Armidoro (tardor 1777 Sant Petersburg)
Achille in Sciro (6.2.1778 Sant Petersburg)
Lo sposo burlato (24.7.1778 Sant Petersburg)
Gli astrologi immaginari (14.2.1779 Sant Petersburg E) [Le philosophe imaginaire]
Il matrimonio inaspettato (1779 Kammenïy Ostrov) [La contadina di spirito]
La finta amante (5.6.1780 Mogilev) [Camiletta]
Alcide al bivio (6.12.1780 Sant Petersburg E)
La serva padrona (10?.9.1781 Tsàrskoie Seló)
Il duello comico (1782 Tsàrskoie Seló) [rev. Il duello]
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile (26.9.1782 Sant Petersburg)
Il mondo della luna (1782 Kammenïy Ostrov)
Il re Teodoro in Venècia (23.8.1784 Viena B)
Antigono (12.10.1785 Nàpols SC)
La grotta di Trofonio (12.1785 Nàpols F)
Olimpiade (20.1.1786 Nàpols SC) òpera estrenada pel castrat Gaspare Pacchiarotti (1744-1821)
Le gare generose (prima. 1786 Nàpols F) [Gli schiavi per amore; Le bon maître, ou L'esclave par amour]
Pirro (12.1.1787 Nàpols SC)
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile [rev] (1787 Nàpols F)
La modista raggiratrice (tardor 1787 Nàpols F) [La scuffiara amante, o sia Il maestro di scuola Nàpolstano; La scuffiara raggiratrice]
Giunone e Lucina (8.9.1787 Nàpols SC)
Fedra (1.1.1788 Nàpols SC)
L'amor contrastato (Carn. 1789 Nàpols F) [L'amor contrastato o sia La molinarella]
Catone in Utica (5.2.1789 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore (25.6.1789 Caserta)
I zingari in fiera (21.11.1789 Nàpols Fo)
Le vane gelosie (prima. 1790 Nàpols F)
Zenobia in Palmira (30.5.1790 Nàpols SC)
La molinara (1790 Viena) [rev. L'amor contrastato]
Nina, o sia La pazza per amore [rev] (1790 Nàpols F)
Ipermestra (6.1791 Pàdua)
La locanda (16.6.1791 Londres Pantheon) [La locanda di falcone; Lo stambo in Berlina]
I giuochi d'Agrigento (16.5.1792 Venècia F)
Il fanatico in Berlina (1792 Nàpols F) [rev. La locanda]
Il ritorno d'Idomeneo (tardor 1792 Perusa)
Elfrida (4.11.1792 Nàpols SC) [Adevolto]
Elvira (12.1.1794 Nàpols SC)
Didone abbandonata (4.11.1794 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore [rev 2] (1795 Nàpols F)
Chi la dura la vince (9.6.1797 Milà S)
La Daunia felice (26.6.1797 Foggia)
Andromaca (4.11.1797 Nàpols SC)
L'inganno felice (1798 Nàpols Fo)
Proserpine (28.3.1803 París O)
Elisa (19.3.1807 Nàpols SC) [+ Mayr]
I pittagorici (19.3.1808 Nàpols SC)

Cantatas and occasional works:
Le nozze di Bacco ed Arianna (mascherata coreografica, A. Biondini), Modena, 11 Feb 1765; I-MOe (2)
L’Ebone (cant., S. Mattei), 3vv, orch, Naples, S Carlo, 20 Jan 1768
La Sorpresa delli dei (serenata, G.B. Locatelli), St Petersburg, Prince Potemkin’s palace, Dec 1777
2 notturni, S, S, bc, ?1778–80, F-Pn, GB-Lbl (2 copies), Lcm, Ob (2 copies), HV-Zha, S-Skma (2 copies), RU-SPsc
La libertà e Palinodia a Nice (canzoni, Metastasio), S, S, bc, St Petersburg, before July 1783; A-Wgm (2 copies), D-Hs, Mbs, GB-Lbl (2 copies), Ob (2 copies), I-Mc, Vnm, RU-SPsc (London, n.d.; Paris, n.d.; Zürich, n.d.)
Il ritorno di Perseo (cant., L. Serio), Naples, Accademia degli Amici, 6 Oct 1785; GB-Ob, I-Nc (2 copies, 1 autograph)
Amore vendicato (favola boschereccia, di Gennaro), Naples, Accademia dei Cavalieri, 30 June 1786; as Apollo e Dafne, Naples, S Carlo, carn. 1790; F-Pn, I-Nc*, US-SFsc, RU-Mcm
Il genio poetico appagato (cant., G. Pagliuca), Naples, S Ferdinando, 17 Aug 1790; I-Mc
Cantata epitalamica, Florence, Intrepidi, 6 May 1791
La volontaria & marcia militare, Naples, 1796; I-Vlevi, Vnm (Naples, c1796)
Le nozze di Silvio e Clori (cant.), Naples, Accademia dei Cavalieri, for wedding of Francesco, Prince of Calabria, and Archduchess Maria Clementina, July 1797; F-Pn, I-Nc*
La pace (componimento drammatico), Naples, ?1802; Nc, probably completed by others
Cantata for birthday of Prince Felice of Lucca (B. Cenami), Naples, 1807, I-PAc
Fille a Tirsi (cant.), S, bc, D-MÜs, I-Nc, Vnm; La lontanza di Tirsi (cant.), A, bc, GB-Ckc; La scusa (cant., Metastasio), S, bc, Ckc, Ob (inc.), I-Mc, Nc; Tirsi a Fille (cant.), S, bc, Nc
Miscellaneous arias and ensembles (many doubtful)

Vocal religiosa:

Oratorios and Cantatas:
Jephte sacrificium (actio sacra), Venice, Ospedale dei Mendicanti, 1774
La passione di Gesù Cristo (orat, 2, Metastasio), Catholic Cathedral, St Petersburg, 1783; A-Wn (2 copies), B-Bc (2 copies), D-Bsb, Hs (2 copies), MÜs (inc.), DK-Kk, F-Pn (4 copies), R (1st pt), GB-Lbl (2 copies), Lcm (2 copies), Lgc, Ob, I-Bc (2 copies), Gl, LEp, Mc (2 copies, 1 inc.), Nc (2 copies), OS (2 copies), Pc, PAc (2 copies), Rf (2 copies), Rsc (3 copies, 1 inc.), Tf, Tn, Vc, Vnm (3 copies), P-La (2nd pt), US-Bp (1st pt), RU-SPtob (facs., 1987); with rev. 2nd pt, I-Nc*
Il transito di S Luigi Gonsaga (cant.), ?Naples, c1785–90, Rmassimo
Cantata fatta in occasione della transalazione del sangue di S. Gennaro, Naples, Sedile di Nido, 5 May 1787, Nc*
Baldassare (dramma sacro per musica [pasticcio], 2, P. Giovannini), 1787, Mc
Cantata per la sollenità del SS Corpo di Cristo, Naples, 3 June 1790, Nc
Cantata per la transalazione del sangue del glorioso martire S Gennaro (G. Pagliuca), Sedile di Nido, Naples, 4 May 1793, Nc*
Il fonte prodigioso di Orebbe (cant., P.D.A. Rota), Piazza del Pendio, Naples, 13 June 1805
Passio per la domenica delle palme (Bible: Matthew xxvi-xxvii), Nc
Passio per il venerdì santo (Bible: John xviii-xix), Mc

Doubtful:
La concezione di Maria Vergine (orat), Bc, Mc

Masses:
Messa in pastorale, 1802, F-Pn, I-Nc*;
Masses in A, 1802–3, F-Pn, Us-Wc (inc.);
F, C, F, B , 1802–4, F-Pn;
G, 1802–4, Pn, I-Nc (inc.);
F for Passion and Palm Sundays, 1802–4, F-Pn;
B , 2 Dec 1804, Pn (2 copies), I-Nc*;
D, 1807, F-Pn, I-Mc;
C, 1807, F-Pn (2 copies), I-Mc;
F, c1807, Mc;
D, perf. 15 Aug 1808, F-Pn (2 copies);
G, perf. 15 Aug 1809, Pn (3 copies);
G, perf. 15 Aug 1811, Pn (2 copies);
E , 1811, Pn (2 copies), version dated 1812, I-Mc;
C, perf. 15 Aug 1812, F-Pn;
B , ?1812, Pn, I-Nc*

Other liturgical:
Veni sancte spiritus, 1803, Mc, Nc*;
Laudate pueri, Mc;
Te Deum Breve, 1813, F-Pn (2 copies)

Motets:
Absit sonitus, Coeli stella, Non est in vita amara, Splendete of coeli, Veni ferox, Virgam virtutis tuae, 1802–4, Pn;
Coeli stella, Deh resplende o clara stella, Gratiae sint deo devotae, Heu nos jam velum, In tuo beato ardore, Ne lucem, Non est in vita amara, O mortales summo ardore, Quis est, Rosea lux, Si mare ferox murmurat, Sitibundi desolati, Splendete o coeli stellae, Vivat deus, 1806–8, I-Mc;
Absit sonitus, Alma fax, Atlas olympi fores, 1806–8, Nc

Other sacred:
Sagro trattenimento musicale, B , ?1810, F-Pn, I-Mc;
Sagro componimento musicale, C, 1809–10, F-Pn, I-Mc;
Componimento sagro musicale, G, perf. 9 June 1811, F-Pn (2 copies)

Music for the ordinary and proper of the mass:
Masses in G, c1786–92, A-Wn, I-Nc (2 copies, 1 autograph), PLcom;
D, c1790–91, A-Wn, D-MÜs, I-Nc*;
F, c1787–1800, A-Wn, D-MÜs (2 copies), GB-Lbl, I-Bsf, Nc, US-Wc;
D, c1787–1800, D-Mbs, I-Mc, Nc, Vnm;
B , perf. 21 March 1796, A-Wn, GB-Lbl*;
F, c1796–1800, D-MÜs, I-Bc;
C, c1790–1805, Nc, F, perf. 2 July 1805, F-Pn, I-Mc (2 copies);
Requiem, c, perf. 11 Feb 1789 D-MÜs;
perf. with extra items 7 Nov 1799, I-Fc, FAN, Mc (2 copies), Nc (2 copies, 1 autograph), Nf, vs (Paris, n.d.)
Introit, Gradual, Offertory, Post-Communion, Responsory, Mc;
Introit, Kyrie, Offertory, Bc;
Omnes de Saba venient, Mr;
Alleluja in aeternum, Nc;
Veni Sancte Spiritus, GB-Ob;
Libera me Domine, I-Mc

Reorchd arr. of Pergolesi:
Stabat mater, perf. 16 Sept 1810 (Paris, 1810)

Doubtful:
Masses in B , I-Mc;
B , Bc;
C, D-MÜs (inc.);
D, I-Fc;
E , Mc;
E , Vnm;
E, D-MÜs, I-Mc;
F, D-MÜs (inc.);
G, I-Mc;
7 masses, I-Ac;
Requiem, f (Paris, n.d.);
Kyrie, E , A-Wn;
Lauda Sion, D-Bsb, Quotiescumque manucabitis, I-Bc, Rumpe dolore, CH-E

Other liturgical music:
Benedicat, F, I-Nc;
Christus factus est, & Miserere, perf. Holy Week, 1794, A-Wgm, Wn, GB-Lbl, Ob, I-Ac, Fc, Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Ng, vs (Paris, n.d.);
Dixit Dominus, A, 1789, GB-Lam, Lcm, Lgc, I-Fc (2 copies), Mc (2 copies), Nc*, Ng, P-La;
Dixit Dominus, D, perf. 9 March 1797, I-Nc*;
Dixit Dominus, D, I-Bc, Mc, Nc;
Dixit Dominus, G, Nc;
Dixit Dominus, G, MC, music by Paisiello and Giuseppe Scodari;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, F, 1792, D-MÜs (Domine only), I-Nc (2 copies, 1 autograph), P-La;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, C, 1795, I-Fc, Nc*, PLcom, P-La (Dixit only);
Lesson for Thursday of Holy Week, I-Ac; Litany, Mc, Nc (2 copies);
Magnificat, C, Nc;
Magnificat, G, PLcom;
Pange lingua, 1799, RU-SPtob (inc.);
Regina coeli, B  23 July 1787, F-Pn*;
Responsories for Good Friday, Nc;
Responsories for Thursday of Holy Week, Nc;
Responsories for Wednesday, Thursday & Friday of Holy Week, Nc;
Salve regina, E , OS;
Te Deum, B , April/May 1791, A-Wn (2 copies), D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn (2 copies), F-Pn (version in reduced orch), GB-Lbl, I-Fc, Nc (2 copies, 1 autograph), P-La, US-SFsc;
Te Deum, C, F-Pn, vs (Paris, n.d.); 3 Tantum ergo in B , A, C, I-Mc, Nc; Tantum ergo, A, D-Mbs*; Tantum ergo, C, I-Mc

non-liturgical sacred music
Motets:
Astra coeli, 1762, D-Bsb;
O luminosa aurora, 1762, A-Wgm;
In corde intrepido, 1769, I-Nc;
Mille furis, c1785–90, B-Br;
Absit sonitus, c1787–90, I-Mc;
Si mare ferox, c1785–90, Mc;
Oh stupor! Oh portentum, 1791, D-MÜs, F-Pn, I-Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Nf (3 copies), Ng;
Magna dies, c1787–90, Mc;
Qualis stella, ?1806–8, Nc;
Veni ferox, A-Wn;
Alma fax, Wn
Chorus: Audite pastores, ?1791, I-Mc, Nc
Aria: Miles fortis, F-Pn
Pastorale: Jam splendet, I-Nc

Doubtful:
Dixit Dominus, C, vs (Paris, n.d.);
Confitebor tibi Domine, D, D-MÜs;
Magnificat, G, I-Mc;
Miserere, g, F-Pn;
Pange lingua, 1808, CH-E

Instrumental:

Kbd concs. in C, c1781–3, Gb-Ob, I-Bc, Nc* (Milan, 1937), ed. A. Lualdi (Milan, 1948);
F, c1781–3, GB-Ob, I-Bc, Nc*, ed. G. Tintori (Rome, 1964);
A, A, B , D, before Dec 1788, GB-Ob, ed. P. Spada (Rome, 1977);
g, before Dec 1788, Ob, ed. P. Spada (Rome, 1979);
C, before Dec 1788, Ob, US-Bp
Sym., C, I-Rdp;
12 Syms. for Joseph II, lost
16 Divertimenti, wind instr, c1782-3, RU-SPsc;
Musica funebre, on death of General Hoche, 1797, F-Pn;
3 pieces for military band (Paris, n.d.)
12 Qts, 2 vn, va, kbd, 1774, 9 survive as str qts, A, A, C, C, D, E , E , E , G, GB-Lbl (lacking vc pt), I-Mc, TRc, Vcm (Paris, n.d.; Offenbach am Main, n.d.)
Collection of rondos and capriccios for kbd, opt. vn acc., before April 1783, A-Wn (2 copies), CH-Gpu, F-Pn (inc.), I-Mc, Nc (2 copies), Vnm, RU-SPsc, US-NYp, also many MSS and printed copies of single pieces
Sonata, vn, pf, E, between 1786 and 1798, I-Nc (2 copies) (Naples, n.d.)
Andante, hn, hp, 1802–4, F-Pn

Doubtful:
syms. in C, I-TRc, D, RVE, D, CH-Zz, D, D-MÜu, E , I-Mc; 6 Fl Qts in C, D, e, G, G, G (Berlin, n.d., Brunswick, n.d.);
6 Minuets for orch, I-Mc;
March for wind, Rvat; str trio, C, Gl;
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , E , F, G, g, EIRE-Dtc (vn pt only);
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , C, D, E , G, I-Rsc;
kbd sonata with vn acc., C, D-Hs;
3 duos, 2 vn, S-Skma;
7 kbd sonatinas, I-Mc;
minuet for kbd, TRa

Pedagogia:

Regole per bene accompagnare il partimento, St Petersburg, c1781–2, I-Bc, Nc (2 copies) (St Petersburg, 1782)

Doubtful:
Regole e partimenti, Nc

Font: En català: Giovanni Paisiello (1740-1816) En castellano: Giovanni Paisiello (1740-1816) In english: Giovanni Paisiello (1740-1816) - Altres: Giovanni Paisiello (1740-1816)



Parlem amb veu pròpia...

Paisiello va ser un autor tant prolífic com popular arreu d'Europa. Les seves òperes es van representar durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del XIX en la majoria de teatres europeus sent, el seu nom, el més citat en aquest sentit. A partir del 1810 la competència va augmentar, els gustos van canviar i la seva presència es va anar apaivagant en sintonia amb la seva pròpia vida, extingida el 1816. Anys més tard, va fins i tot desaparèixer d'escena si bé la seva aureola va perviure a un altre nivell, el de ser considerat com un dels representants més importants de la històrica Escola Napolitana. Però en la vida de Paisiello no tot va ser teatre i comèdia sinó que també va dedicar un ingent temps de la seva existència a la música religiosa, fos en nom de la capella musical de Napoleó o directament en nom propi ja que molta de la seva voluminosa producció sacra no té un propòsit clar o si més no documentat. Oratoris, motets, salms o cantates però especialment misses van ser el nucli del seu corpus religiós el qual, amb l'excepció del seu rèquiem, segueix malvivint en silenci. Paisiello va explorar diversos estils, des d'una sèrie "alla Palestrina", en la seva etapa a la Catedral de Nàpols, fins al belcantisme religiós o el classicisme més vienès.

Precisament, la Messe en pastorale pour le premier consul de 1802 es correspon al seu període parisenc a la capella de Napoleó. Pel context històric i revolucionari, es pot creure que Napoleó repudiava la religió i per tant una missa al seu honor podria considerar-se o bé una excentricitat o directament una incongruència a la seva política. No obstant, el mateix Napoleó afirmava, sembla ser amb orgull, que fins i tot ell estava "molt lluny de l'ateisme" per tant, no sembla descabellat pensar que les misses de la seva capella tenien clarament un significat solemne i reial però també evidentment religiós. En el cas d'aquesta missa, s'exemplifica aquesta circumstància amb els moviments amb què s'estructura: Kyrie, Gloria, Credo i Oratio pro repubblica. El darrer és significatiu i prou eloqüent de la singularitat del moment. La barreja de text pròpiament bíblic i text no litúrgic és habitual a la França revolucionària, himnes com el Te Deum, per la seva inherent grandiloqüència, es van adaptar convenientment al servei cerimonial republicà. Fer-ho amb les misses era qüestió de temps i el llenguatge musical, líric i teatral però necessàriament d'exaltació, així ho va entendre. Paisiello ens ho demostra amb aquesta missa i amb la seva música ens contextualitza la història de la França de principis del segle XIX. Llàstima de la interpretació, irregular i de so confús, que dinamita la precisió que tota música requereix però especialment aquella per a solistes, cor i gran orquestra. Vull creure que l'any vinent, en el bicentenari del seu decés, tindrem noves oportunitats de gaudir d'alguna de les nombroses misses que va escriure. Felicitem-lo, que Paisiello és un dels grans!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Giovanni Paisiello - Musiques pour le chapelle de Napoleon Bonaparte

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: