dijous, 28 de maig de 2015

PABST, Christian Georg Paul (1854-1897) - Opera and Ballet Paraphrases

Carl Larsson - Nameday at the storage house (1898)
Obra de Carl Larsson (1853-1919), pintor suec (1)



- Recordatori de Christian Georg Paul Pabst -
En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Larsson (Estocolm, 28 de maig de 1853 - Falun, 22 de gener de 1919) va ser un pintor suec, i membre destacat pel que fa a pintura i disseny d'interiors. Va néixer al Gamla Stan d'Estocolm, en una família extremadament pobra. La seva infància no va ser feliç, tot i així, als 13 anys el seu professor de l'escola per a nens pobres on va estudiar el va animar a presentar una sol·licitud per accedir a la "principskola" de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, sol·licitud que va ser acceptada. Durant el primer any es va sentir inferior als seus companys per la seva procedència social, actuant de manera tímida. Quan als 16 anys va ser admès per a continuar els seus estudis en la mateixa acadèmia, va guanyar més confiança esdevenint una figura central en la vida estudiantil de l'acadèmia. Després d'uns quants anys treballant com a il·lustrador de llibres, revistes i diaris, Larsson va anar a viure a París, on hi va passar un quants anys treballant com a artista, sense gaire èxit. El 1882, quan vivia a Grez-sur-Loing, una colònia d'artistes escandinaus dels afores de París, va conèixer l'artista Karin Bergöö, que aviat va esdevenir la seva dona. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió en la vida de l'artista. Va ser també a Grez on Larsson va pintar algunes de les seves obres més importants, aquest cop fent servir l'aquarel·la, un estil molt diferent a la tècnica que havia emprat en les seves pintures a l'oli. Larsson va morir a Falun el gener de 1919.

Font: En català: Carl Larsson (1853-1919) En castellano: Carl Larsson (1853-1919) In english: Carl Larsson (1853-1919) - Altres: Carl Larsson (1853-1919)



Parlem de Música...

Christian Georg Paul Pabst (Königsberg, 27 de maig de 1854 - Moscow, 9 de juny de 1897) va ser un pianista, professor i compositor alemany. Fill d'August Pabst (1811-1885), compositor d'òperes i director del Conservatori de Riga, es va formar amb ell al piano. Anys més tard va estudiar a Viena amb Anton Door i Franz Liszt. Poc després va viatjar a Rússia, geografia on va viure la resta de la seva vida, assolint un càrrec de professor en el Conservatori de Moscou. Entre els seus alumnes cal destacar a Igumnov, Aleksandr Gol'denveyzer, Gedike, Beckman-Shcherbina, Buyukli (1873-1920), Konyus i Medtner. Com a compositor va escriure principalment obres per a piano, entre elles un Trio i un Concert de Piano. Paul Pabst va morir a Moscou el juny de 1897. El seu germà Louis Pabst (1846-1903) va ser també compositor, fundador de l'Acadèmia de Música de Melbourne i professor de l'escola de la societat filharmònica de Moscou.

Font: En català: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897) En castellano: No disponible In english: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897) - Altres: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897)



Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Pabst is little known these days. The bias against paraphrase and transcription has taken its toll. Amongst the cognoscenti he is well remembered for one work – the Paraphrase de concert sur l’opéra "Eugene Onegin." However he wrote a reasonable amount of other music – including original compositions. There is known to be a piano concerto and a chamber trio. Paul Pabst died in Moscow on 9th June 1897. This present CD gives listeners an ideal opportunity to get to know some fine 'transcriptions' by an accomplished pianist and composer. All six paraphrases are minor masterpieces in their own right. Of course if the listener is looking for an original, deeply moving musical experiences s/he will not find it in the pages of these works. These are bravura pieces designed to reveal the highlights of the ballets and operas chosen by the composers. All these tunes would have been well known to the concert-goer or habitué of the salon. They would have been presented in a variety of guises by a number of composers. Some would have been good and some dreadful. What we have in these paraphrases is a fine pianism coupled with an ability to draw out the significance of the original music however do not look for the operatic story in music. There is no sequential narrative to these pieces. It is the tune and the elaboration of the tune that counts. This is a lovely CD. The playing is everything one would expect for this kind of music. All the artifices of nineteenth century pianism are well exploited. There is always a danger with this sort of music that the pianist does not take it seriously; that somehow it can be parodied instead of being played properly. Oleg Marshev plays these works with panache and a style that would have done the idols of the salons proud. There is much lovely music here. Of course the big tunes are well known - the waltzes from Eugene Onegin and Sleeping Beauty. But so many other favourite melodies are either played or hinted at. There is another pitfall that can trip up so many pianists. It is virtuosic music, and they go over the top with making sure that you know it is fiendishly difficult. Marshev has an ability to present the music as if it is 'easy' to play. Yet we hear every detail of this technically difficult and complex music. It is one of the unexplainable facets of good piano playing.

John France (Review)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

PABST, P. - Opera and Ballet Paraphrases

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: