dissabte, 16 de maig de 2015

KAPRÁLOVÁ, Vítězslava (1915-1940) - Piano Concerto in D minor Op.7

Adam Styka - At the water's edge
Obra d'Adam Styka (1890-1959), pintor polonès (1)



- Recordatori de Vítězslava Kaprálová -
En el marc de la celebració del seu 100è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Adam Styka (Polònia, 7 d'abril de 1890 - Doylestown, 23 de setembre de 1959) va ser un pintor polonès, nacionalitzat francès posteriorment, i de temàtica orientalista. Va néixer a Polònia tot i que ràpidament va viatjar, amb el seu pare i pintor Jan Styka, a París, on va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. Allà va exposar amb regularitat als salons i galeries i va rebre elogis i mencions especials. Anys més tard es va graduar a l'Acadèmia Militar de Fontainebleau, servint en un regiment d'artilleria durant la Primera Guerra Mundial. Va ser condecorat a tal efecte amb la Creu del Mèrit i va rebre, en reconeixement, la nacionalitat francesa. A partir d'aquell moment, va començar a viatjar pel Nord d'Africa. Van ser aquests viatges els que van determinar la seva pintura vers l'orientalisme, el motiu i la temàtica recurrent en la majoria de les seves obres. Colors càlids i un mestratge sense competidors, el van convertir en el 'Mestre de la llum del Sol'. Els darrers anys va viatjar als EUA on va pintar algunes obres religioses actualment repartides en esglésies americanes i europees. Va morir a Doylestown el setembre de 1959.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Adam Styka (1890-1959) - Altres: Adam Styka (1890-1959)



Parlem de Música...

Vítězslava Kaprálová (Brno, 24 de gener de 1915 - Montpellier, 16 de juny de 1940) va ser una compositora i pianista txeca. El seu pare, el compositor Václav Kapral, qui més endavant seria professor al Conservatori de Brno, la va guiar en els seus primers passos en composició. Entre els anys 1930 i 1935, Kapralova va estudiar composició amb Vilem Petrzelka i direcció orquestral amb Zdenek Chalabala al Conservatori de Brno. Durant els dos anys següents va prosseguir els seus estudis al Conservatori de Praga amb Vítězslav Novak en composició i amb Vaclav Talich en direcció. El 1937 va rebre una beca per estudiar a l'École Normale de Musique de París on, entre els anys 1937 i 1939, va ser alumna de Charles Munch i on va prendre classes particulars de composició amb Bohuslav Martinu, el Concerto pour clavecin del qual va dirigir a París el 1938. Kaprálová va ser autora de música vocal i instrumental. Per exemple, el 1938 va estrenar la seva Sinfonietta militaire a Londres. El 1939 es va exiliar a França i el 1940 es va casar amb l'escriptor Jiri Mucha. Aquell mateix any i poc temps abans de la invasió alemanya de París, va ser evacuada a Montpeller, on el juny de 1940, i amb només 25 anys, va morir en un hospital, víctima d'una malaltia fulminant.

OBRA:

Vocal secular:

Jablko s klína [The Apple from the Lap] (J. Seifert), op.10, 1v, pf;
Navždy [Forever] (J. Čarek, Seifert), op.12, high v, pf;
Sbohem a šáteček [Waving Farewell] (V. Nezval), op.14, S, orch/pf;
Zpíváno do dálky [A Faraway Song], op.22, 1v, pf;
Koleda milostná [Love Carol] Vteřiny [Seconds] (8 songs), op.18, incl.

Instrumental:

Orch:
Piano Concerto in D minor, Op. 7;
Vojenská symfonietta [Military Sinfonietta], op.11;
Suita rustica, op.19;
Partita, op.20, pf, str orch;
Concertino, op.21, vn, cl, orch, inc.

Chbr and solo inst:
Dubnová preludia [April Preludes], op.13, pf;
Variace na zvonkovu hru kostela St Etienne du Mont v Paříži [Variations on the Peal of the Church of St Etienne-du-Mont in Paris], op.16, pf;
Deux ritournelles, op.25, vc, pf;
Groteskní passacaglia [Grotesque Passacaglia], pf (from op.9)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Vítězslava Kaprálová (1915-1940) - Altres: Vítězslava Kaprálová (1915-1940)



Parlem amb veu pròpia...

'Una dona de petita alçada però de gran talent musical i de forta personalitat'. Així és com van caracteritzar, a grans trets, a Vítězslava Kaprálová, una de les figures musicals txeques més importants de principis del segle XX. Les seves composicions van ser interpretades amb gran èxit a les ciutats txeques de Brno i Praga però també als grans centres musicals de París i Londres. Malaguanyada als 25 anys, el seu llegat és extens tenint en compte la seva joventut. I precisament una de les seves primeres grans obres va ser aquest Concert en Re menor opus 7 per a piano i orquestra. Una obra plena d'exuberància i de brillantor juvenil, combinada amb l'exotisme i els sentiments romàntics, i on es posen de manifest les prematures aptituds de Kaprálová com a compositora. Escrit quan només tenia 20 anys, Kaprálová demostra un impressionant domini dels recursos de l'orquestra i de la forma concertant tradicional. El concert està ben equilibrat en la seva estructura, es mostra ben ric en harmonies i viu ancorat en un llenguatge clarament post-romàntic, arrelat en les tendències modernistes de la música txeca de la primera meitat del segle XX, on la música popular hi té un marcat efecte harmònic. Sense pretensions ni temps excessius, ens transmet en certa forma la personalitat de la seva creadora: passió, humor, energia, espontaneïtat i altres virtuts com l'audàcia o la senzillesa en una obra esplèndida de principi a final. Aquest espai no té, i reitero, no tindrà especial predilecció per la música del segle XX, no obstant, pel perfil de la nostra protagonista del dia, per la celebració del seu centenari i per la singularitat de la seva vida i obra, Kaprálová serà sempre benvinguda i aquest concert de piano, fantàstic, és un primer i pertinent motiu per a recuperar-la!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

KAPRALOVA, V. - Piano concerto et al

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Tienes que mejorar tu relación con la música del pasado siglo je, je. En el siglo XX hay montañas de buena música como lo es este Concierto de Kaprálová.
    Muchas gracias, Pau, con toda seguridad, si no fuese por ti, jamás habría llegado a escuchar este excelente piano concierto que comparte las características esenciales de la mayoría de los compuestos en la misma época.
    Un gran descubrimiento!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Frantisek!

      Tienes toda la razón. Debo mejorar mi relación con ella el problema, o la suerte según como se mire, es precisamente la cantidad de música que tengo de los siglos anteriores. Y como este espacio se preocupa más bien por lo renacentista, barroco, clásico y romántico, creo poco factible añadir el siglo XX entre mis prioridades. De entrada, mi ignorancia es total por lo que no podría aportar mucha cultura al respecto. Y segundo, creo que en el mundo musical de los blogs, el siglo XX, a diferencia de épocas anteriores, vive en la abundancia. Así que por ahora, las apariciones serán más bien esporádicas y por situaciones como las de la autora de hoy.

      Gracias!!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Coincido con el comentario de Frantisek, pero lamentablemente también es necesario explicitar que en el s.XX hay montañas y montañas de basura musical, o simplemente de música "gris", para no ser tan categórico y despectivo.
    El mérito es tuyo, Pau, de ofrecernos esta música SELECTA del s.XX.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Rodrigo.

      Coincido plenamente contigo especialmente en lo que se refiere a música clásica "gris". Curiosamente, del siglo XX destacaría otros géneros... desde los Beatles, pasando por Led Zeppelin, The Doors y muchos más, hasta el jazz, heavy, rock o algunas bandas sonoras de videojuegos o películas (1492, Last of Mohicans, El Imperio del Sol... y muchas más)... Por esta razón, no tengo intención de añadir el siglo XX entre mis prioridades. No soy entendido en el tema y lo poco que he escuchado... léase Stravinsky, Schonberg y autores contemporáneos me ha parecido cualquier cosa menos agradable... Lo respeto pero no comparto estos principios musicales.

      Gracias... pero el mérito no es mío jejeje!

      Saludos!!
      Pau

      Elimina