diumenge, 17 de maig de 2015

ISOUARD, Nicolò (1773-1818) - Gloria in excelsis Deo

Amadeo Preziosi - Vizita domnitorului Carol I la Manastirea Pasarea (1869)
Obra d'Amadeo Preziosi (1816-1882), pintor maltès (1)



- Recordatori de Nicolò Isouard -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Amedeo Preziosi (Malta, 2 de desembre de 1816 - 27 de setembre de 1882) va ser un pintor maltès conegut per les seves aquarel·les i gravats dels Balcans, l'Imperi Otomà i Romania. Amedeo Preziosi va néixer el 1816 en una família noble a Malta. El seu pare, Giovanni Francesco Preziosi treballava a l'administració local i representava al poble maltès en les negociacions del Tractat d'Amiens el 1802, mentre que la seva mare, Margarita née Reynaud era d'origen francès. Amedeo va tenir inquietuds artístiques des de ben petit per la qual cosa va començar a rebre classes de Giuseppe Hyzler, un pintor molt apreciat a Malta. Si bé el seu pare volia que estudiés Dret, enviant-lo a estudiar a la Facultat de Dret de Sorbona, Amedeo va mostrar més interès per la pintura i va continuar els seus estudis d'art a l'Ecole des Beaux-Arts. A Malta no va trobar el suport incondicional a la seva carrera pictòrica per la qual cosa va fer les maletes i va fer escala a Turquia, aproximadament pels vols de 1840. Els primers dibuixos d'Istanbul daten de novembre de 1842. Dos anys més tard, el 1844, Preziosi va rebre un encàrrec de Robert Curzon, el secretari privat de l'ambaixador britànic a Istanbul, Lord Stratford Canning, de crear un àlbum anomenat Vestits de Constantinoble, que ara es troba a les col·leccions del Museu Britànic. 

Preziosi oferia als turistes europeus i als visitants d'Istanbul els seus dibuixos de la ciutat i dels seus voltants. El 1858, va publicar les seves obres més populars en una sèrie de litografies al taller Lemercier de París. Potseriorment, Preziosi va fer escala a Romania el juny de 1868 i va començar a dibuixar escenes de Bucarest, així com de diverses localitats de tot el país, incloent alguns dibuixos que representen el príncep Carles I de Romania. Els esbossos dels seus dibuixos més tard es van convertir en aquarel·les en el seu taller d'Istanbul. De tornada a Istanbul, el seu rastre es perd. Se suposa que va continuar amb la seva sèrie de dibuixos turístics. No obstant, el naixement de la fotografia va fer perdre valor a les seves aquarel·les. Preziosi va morir accidentalment en una jornada de cacera. Va ser enterrat al cementiri catòlic de Yeşilköy, Istanbul. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades durant dècades. A Bucarest, algunes de les seves obres es van presentar en públic el 1934 i el 1985 i alguns dels seus treballs van ser exhibits en una exposició al museu Victoria and Albert Museum de Londres. El 2003, el Museu de Bucarest va organitzar un monogràfic al seu nom.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Amadeo Preziosi (1816-1882) - Altres: Amadeo Preziosi (1816-1882)



Parlem de Música...

Nicolò Isouard (Valletta, 16 de maig de 1773 - París, 23 de març de 1818) va ser un compositor maltès. Alumne de Giuseppe Amendola a Palerm i de Nicola Sala i Pietro Alessandro Guglielmi a Nàpols, Isouard va començar a treballar a Valletta en el càrrec de mestre de capella de l'església Sant Joan de Jerusalem. Durant aquests primers anys va compondre principalment obra religiosa. El 1799 es va traslladar a París, on va orientar la seva carrera vers l'òpera còmica, consolidant-se com un dels grans mestres del gènere de la capital francesa. Allà va conèixer a Rodolphe Kreutzer i va col·laborar activament amb ell en la representació de diverses òperes. El seu èxit fou immediat i òperes com Michel-Ange (1802) i L'Intrigue aux fenêtres (1805) van ser ben rebudes pel públic i la crítica. Va treballar pel Théâtre de l'Opéra-Comique tot escrivint una trentena d'òperes i en rivalitat amb François-Adrien Boïeldieu amb qui va mantenir disputes constants. Va morir a París el març de 1818. Les seves filles, Sophie-Nicole (1809-?) i Annette-Julie (1814-76) van ser també compositores. El seu germà Joseph Isouard (1794-1863) va ser cantant i director operístic.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Paris by the Opéra-Comique at the Théâtre Feydeau unless otherwise stated
L'avviso ai maritati (op, 2, F. Gonella), Florence, Pergola, 4 June 1794, F-Pc
Artaserse re di Persia (op, 3, P. Metastasio), Livorno, Avvalorati, Sept 1794
Il barbiere di Siviglia (ob, after P.-A. Beaumarchais), Malta, c1796
Rinaldo d'Asti (op, G. Carpani, after J.-B. Radet and P.-Y. Barré: Renaud d'Ast), Malta, c1796
L'improvvisata in campagna (ob, after E.J.B. Delrieu), Malta, 1797; rev. as L'impromptu de campagne (1, Delrieu), Paris, OC (Favart), 30 June 1801 (1801)
Il tonneliere, Malta, 1797; rev. as Le tonnelier (oc, 1, Delrieu and F.A. Quêtant), Paris, OC (Favart), 19 May 1801
I due avari (ob), Malta, c1797
Il barone d'Alba chiara (op), Malta, c1798
Ginevra di Scozia (op, after L. Ariosto), Malta, c1798
Le petit page, ou La prison d'état (cmda, 1, R.C.G. de Pixérécourt and L.T. Lambert), Paris, Feydeau, 14 Feb 1800 (n.d.), collab. R. Kreutzer
Flaminius à Corinthe (op, 1, Pixérécourt and Lambert), Paris, Opéra, 27 Feb 1801, Po (inc.), collab. Kreutzer
La statue, ou La femme avare (oc, 1, F.-B. Hoffman), 26 April 1802
Michel-Ange (op, 1, Delrieu), 11 Dec 1802 (1802)
Les confidences (comédie mêlée de chants, 2, A.G. Jars), 31 March 1803 (1803)
Le baiser et la quittance, ou Une aventure de garnison (oc, 3, L.B. Picard, M. Dieulafoy and C. de Longchamps), 18 June 1803, B-Bc, F-Pn, collab. E.-N. Méhul, A. Boieldieu and Kreutzer
Le médecin turc (opéra-bouffon, 1, P. Villiers and A. Gouffé), 19 Nov 1803 (1804)
L'intrigue aux fenêtres (opéra bouffon, 1, J.-N. Bouilly and L.E.F.C. Mercier-Dupaty), Paris, OC (Favart), 25 Feb 1805 (1805)
La ruse inutile, ou Les rivaux par convention (op, 2, Hoffman), Paris, OC (Favart), 30 May 1805 (1805)
Léonce, ou Le fils adoptif (comédie mêlée de musique, 2, B.-J. Marsollier), 18 Nov 1805 (1805)
La prise de Passau (oc, 2, Mercier-Dupaty), 8 Feb 1806
Le déjeuner de garçons (cmda, A.-F. Creuzé de Lesser), 24 April 1806 (c1806)
Idala, ou La sultane (oc, 3, Hoffman), 1 Aug 1806
Les rendez-vous bourgeois (opéra-bouffon mêlé d'ariettes, 1, Hoffman), 9 May 1807 (1807)
Les créanciers, ou Le remède à la goutte (oc, 3, J.-B.-C. Vial), 10 Dec 1807
Un jour à Paris, ou La leçon singulière (oc mêlé de musique, 3, C.-G. Etienne), 24 May 1808 (1808)
Cimarosa (oc, 2, Bouilly), 28 June 1808 (1808)
Zélomir, ou L'intrigue au sérail (oc, 3, Etienne), 25 April 1809
Cendrillon (opéra-féerie, 3, Etienne, after C. Perrault: Contes de ma mère l'oye), 22 Feb 1810 (c1810)
La victime des arts, ou La fête de famille (oc, 2, L.-M. d'Estourmel), 27 Feb 1811, collab. H.-M. Berton and J.-P. Solié
La fête de village, ou L'heureux militaire (oc, 1, Etienne), 31 March 1811
Le billet de loterie (cmda, 1, Creuzé de Lesser, J.-F. Roger), 14 Sept 1811 (c1811)
Le magicien sans magie (oc, 2, Creuzé de Lesser and Roger), 4 Nov 1811 (c1811)
Lully et Quinault, ou Le déjeuner impossible (oc, 1, P.C. Gaugiran-Nanteuil), 27 Feb 1812 (?1812)
Le prince de Catane (op, 3, R.R.L. Castel, after Voltaire: L'éducation d'un prince), 4 March 1813 (c1813)
Le français à Venise (oc, 1, M.A.J. Gensoul), 14 June 1813 (1813)
Bayard à Mézières, ou Le siège de Mézières (oc, 1, Mercier-Dupaty and R.A.P. Allisan de Chazet), 12 Feb 1814, vs (1814), collab. Boieldieu, C.-S. Catel and L. Cherubini
Joconde, ou Les coureurs d'aventures (comédie mêlée de chants, 3, Etienne), 28 Feb 1814 (c1814)
Jeannot et Colin (oc, 3, Etienne), 17 Oct 1814 (c1814)
Les deux maris (oc, 1, Etienne), 18 March 1816 (1816)
L'une pour l'autre ou L'enlèvement (oc, 3, Etienne), 11 May 1816 (c1816)
Aladin, ou La lampe merveilleuse (opéra-féerie, 5, Etienne), Paris, Opéra, 6 Feb 1822 (c1822), completed by A.M. Benincori
Une nuit de Gustave Wasa (op, 2), inc. [sketches and chorus for Act 1], completed by F. Gasse, 1825

Cants.:
La paix, solo vv, chorus, orch, 1802, copy, F-Po [on Peace of Amiens];
Hébé (Commandeur de St-Priest);
8 cants (Commandeur de Rohan)

Airs and romances:
Duos, in the style of Cari and Steffani;
6 canzoncine, ou Petits airs italiens, pf/hp acc. (n.d.) [Fr. texts];
6 duettinos, ou Petits duos italiens, pf/hp acc. (n.d.);
Je ne sais quoy (F.-A.-E. de Planard), 1809 (n.d.);
La romance historique de Marie Louise (J. Lablée), 1811 (n.d.);
Dialogue entre Euterpe et Erato (Dupuy des Islets), 1813;
Le ménestrel: ronde villageoise, 1814, Journal d’Euterpe (1816), no.3, p. 130;
Rosier d’amour (N. Lefebvre), Journal d’Euterpe (1816), no.4, p.106;
Les adieux, ou La constance du bon vieux temps (Lefebvre), c1816 (n.d.);
numerous other works, 1–2 vv, acc. pf, gui, insts, many in Pn

Vocal religiosa:

Sacred (before 1800):
3 Ky, 3 Gla, Cro, Mag, 2 Dixit Dominus, 2 Domine, 5 motets, all mixed vv, orch;
Gloria patri, Diffusa est gratia, both 1v, orch;
14 other settings, mostly autograph

Font: En català: Nicolò Isouard (1773-1818) En castellano: Nicolò Isouard (1773-1818) In english: Nicolò Isouard (1773-1818) - Altres: Nicolò Isouard (1773-1818)



Parlem amb veu pròpia...

Realment poques seran les oportunitats que tindrem d'escoltar un compositor nascut a Valletta, és a dir, a la petita illa de Malta. Ara bé, m'he de corregir a mi mateix ja que aquesta no serà la primera vegada, i espero que tampoc la última, que parlem d'aquesta geografia ja que en una llunyana entrada del 2013 ja vam recuperar a un compositor clàssic maltès per nom Girolamo Abos precursor i sense coincidència temporal, de Nicolò Isouard. En qualsevol cas, el nostre protagonista d'avui, de curta volada en el temps, va viure dues realitats diferenciades. La primera pròpiament a Malta on va cultivar, amb rigor però amb clars símptomes teatrals, la música religiosa. La segona a París on, tot i les trifulgues amb Boieldieu, es va fer un nom dins el complex i competitiu univers de l'òpera còmica de la capital francesa. Sent diumenge, el nostre retrovisor haurà d'aturar-se en la dècada del 1790 i en un espai concret, el de l'església de Sant Joan de Jerusalem on va treballar, possiblement sense competidors, com a mestre de capella consolidant el model clàssic italià i marcant la pauta del seu substitut Francesco Azopardi.

I val a dir que amb el permís de l'extensa família Bugeja, iniciada amb Pietro Paolo Bugeja (1772-1828), Isouard va ser el compositor maltès més important i internacional, assolint l'èxit especialment a França. Avui, en nom seu, escoltarem una de les poquíssimes edicions, potser la única, en què se'l recupera monogràficament. I ho farem amb dues partitures diferenciades, la primera una clàssica Simfonia en Do menor que ens servirà d'instrumental introducció de l'ordinari de missa Gloria in excelsis Deo per a cor i orquestra i de data probable a l'entorn del 1795. Moviment solemne com correspon al Gloria de les misses del XVIII amb una pauta lírica clarament operística, tant per la temàtica de la melodia principal, i de les secundàries, com pel lluïment de les veus. Les condicions d'origen de la interpretació són certament limitades i s'observen nombrosos i evidents desequilibris, principalment en l'afinació i en la compactació de les veus. No obstant, la instrumentació modula i suavitza el desgavell vocal amb notable dignitat convertint l'audició d'aquesta edició en una considerable i majúscula sorpresa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

ISOUARD, N. - Liturgical Works for Saint John's

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Por favor puede reponer este enlace? Muchas gracias por las maravillas de su blog.
    Saludos
    Yehu

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina