dijous, 14 de maig de 2015

HARTMANN, Johan Peter Emilius (1805-1900) - Volvens spaadom, Op. 71

Bruno Liljefors - Jays (1887)
Obra de Bruno Liljefors (1860-1939), pintor suec (1)



- Recordatori de Johan Peter Emilius Hartmann -
En el dia de la celebració del seu 210è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Bruno Andreas Liljefors (Uppsala, 14 de maig de 1860 - Stockholm, 18 de desembre de 1939) va ser un pintor suec i un dels més importants pel que fa a representació de la fauna salvatge. De formació probablement autodidacta, tot i els seus estudis inicials a la Konstakademiens, va viatjar a Alemanya el 1882 on va estudiar anatomia i pintura animal. La seva condició de caçador va condicionar la seva obra, plena d'escenes realistes de caça entre animals. Influenciat posteriorment per l'impressionisme i fins i tot per la pintura japonesa, va adaptar els seus paisatges al toc i al color d'aquestes corrents artístiques. Fascinat per la vida salvatge, els seus quadres van ser un reflex d'aquesta passió convertint-se, en vida, en el més important pintor especialitzat en aquesta temàtica. El 1906 va entrar com a membre de l'Acadèmia d'Art de Berlin i va rebre l'Honoris Causa de filosofia de la Universitat de Rostock. Els darrers anys, afectat per la seva separació matrimonial, va canviar la temàtica de les seves obres a un to més obscur i depriment. El seu germà Ruben Liljefors va ser director d'orquestra i compositor. Va morir a Stockholm el desembre de 1939.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Bruno Liljefors (1860-1939) - Altres: Bruno Liljefors (1860-1939)



Parlem de Música...

Johan Peter Emilius Hartmann (Copenhaguen, 14 de maig de 1805 - Copenhaguen, 10 de març de 1900) va ser un compositor i organista danès. Va ser el primer representant en el seu país de la direcció romàntica i colorista, iniciada amb la seva òpera Die goldener Horner. El seu pare August Wilhelm Hartmann va ser violinista a l'orquestra de capella reial (1796-1817) i després organista i director del cor de la Garnisonskirke (1817-1824). El 1810 la seva mare va ser nomenada una de les institutrius de la casa del príncep Christian VIII. Hartmann, tot i la modèstia en la que vivia la seva família, va créixer rodejat de la comoditat i de la seguretat necessàries per a desenvolupar la seva carrera musical ja que estava en contacte amb les més altes instàncies de la societat danesa per la qual cosa va rebre una bona educació. El seu pare va ser l'encarregat d'ensenyar-li solfeig, orgue, piano i violí. Va començar a compondre de nen i amb 15 anys ja tocava el violí en públic amb August Bournonville, un amic seu de tota la vida. Amb 19 anys va succeir al seu pare com a organista de la Garnisonkirke. A petició de la seva família, reticent a què estudiés música oficialment, va cursar dret a la Universitat de Copenhaguen, on es va graduar el 1828. A partir d'aquest any i fins el 1870 va ocupar un càrrec governamental que no va impedir, no obstant, que seguís la carrera com a compositor, organista, director d'orquestra i pedagog.

El 1826 va ser l'any del seu debut com a compositor amb un concert de les seves obres, incloent una cantata a partir d'un text d'Adam Oehlenschläger, la primera d'una sèrie de col·laboracions amb la figura literària dominant de la naixent Dinamarca romàntica. El 1843 Hartmann va succeir en el càrrec d'organista a C.E.F. Weyse de la Vor Frue Kirke, la catedral de Copenhaguen, on va romandre-hi actiu fins a la seva mort l'any 1900. Així mateix, va ser nomenat director adjunt amb Gade, del Conservatori de Copenhaguen, fundat el 1867. Al llarg de la seva dilatada vida va realitzar diversos viatges per Europa en què va poder conèixer les personalitats musicals més destacades del moment. MendelssohnSchumannRossini o Liszt, entre molts altres, van ser alguns d'ells. El seu repertori, clàssic als inicis, romàntic europeu a la maduresa i postromàntic nacionalista els últims anys, representa la quasi totalitat dels exemples musicals del segle XIX a Dinamarca. Va compondre òperes, els balllets ValkyrienThrymskviden, diversa música d'escena, obertures, simfonies, música d'església, obres per a orgue, lieder, una sonata per a violí i una altra per a piano i la col·lecció de peces pianístiques Novelletten. La seva filla es va casar amb el també compositor Niels Gade i el seu fill Emil Hartmann, també va ser compositor. Va morir a Copenhaguen el març de 1900.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Ravnen, eller Broderprøven [The Raven, or The Brother Test] (trylle-opera, 3, H.C. Andersen, after Gozzi), op.12, Copenhagen, 29 Oct 1832, vs (Copenhagen and Leipzig, 1839); rev. in 4 acts, Copenhagen, 1865
Korsarerne [The Corsairs] (op, 3, H. Hertz), op.16, Copenhagen, 1835; vs (Copenhagen, 1883)
Liden Kirsten [Little Christine] (romantisk opera, 1, Andersen), op.44, Copenhagen, 12 May 1846; rev. in 2 acts, Copenhagen, 1858; vs (Copenhagen, n.d.)

Other stage:
Ballets (A. Bournonville): Et folkesagn [A Folk Tale], 1854, collab. Gade, arr. pf (Copenhagen, n.d.);
Valkyrien, op.62, 1861, arr. pf (Copenhagen, 1900);
Thrymskviden [The Legend of Thrym], op.67, 1868, arr. pf (Copenhagen, 1868);
Arcona, op.72, 1875, arr. pf (Copenhagen, 1879)
Incidental music for c16 plays, incl. Olaf den hellige (A. Oehlenschläger), op.23, 1838;
Syvsoverdag (J.L. Heiberg), op.30, 1840–72, vs (Copenhagen, 1872);
Undine (C. Borgaard), op.33, 1842, vs (Copenhagen, 1878);
Hakon Jarl (Oehlenschläger), op.40, 1844–57, arr. pf (Copenhagen, 1873), ov. ed. S. Lunn (Copenhagen, 1954);
Yrsa (Oehlenschläger), op.78, 1883, arr. pf (Copenhagen, n.d.), ov. (Copenhagen, 1946);
Dante (Molbech), op.85, 1888

Melodramas, incl. Guldhornene [The Golden Horns] (Oehlenschläger), op.11, spkr, orch, 1832 (Copenhagen, n.d.); Jurabjerget (Oehlenschläger), op.14. 1833

Cantatas, incl. Weyses minde [In memory of Weyse] (H. Hertz), op.36, vs (Copenhagen, 1843);
Dryadens bryllup [The Dryads’ Wedding], op.60, 1858, vs (Copenhagen n.d.);
En sommerdag [A Summer Day], S/T, female vv, orch (Copenhagen, 1857);
Foraarssang [Spring Song], op.70, 1871 (Leipzig and Copenhagen, 1875);
Vølvens spaadom [Vølven’s Prophecy], male vv, orch, op.71, 1872 (Copenhagen and Leipzig, n.d.);
Hinsides bjergene [Beyond the Mountain], Mez, vv, orch, 1865 (Copenhagen and Leipzig, 1870)

Vocal religiosa:

Choruses, incl. Quando corpus morietur, 3 solo vv, chorus, str, op.15, 1850 (Copenhagen, n.d.);
6 sange, 4 male vv, op.61, 1860 (Copenhagen, 1860);
[5] Religiøse sange og billedtekster, SATB, orch, op.73, 1872 (Copenhagen, 1880);
[10] Religiøse og folkelige digte, SATB, unacc., p.86, 1888 (Copenhagen, 1888)
[89] Religiøse sange (Copenhagen and Leipzig, 1897)

Instrumental:

Orch:
4 concert ovs.: d, op.3, 1825, Gejstlig ouverture, c, op.9, 1827, C, op.51, 1852, arr. pf 4 hands (Copenhagen, n.d.), En efteraarsjagt [An Autumn Hunt], op.63b, 1863, arr. pf 4 hands (Copenhagen, n.d.);
Ov. to Axel og Valborg (Oehlenschläger), op.57, 1856;
Ov. to Correggio (Oehlenschläger), op.59, 1858, ed. S. Lunn (Copenhagen, 1953);
2 syms.: g, op.17, 1835, E, op.48b, 1848;
Marches

Chbr.:
Sonata, fl/cl, op.1, 1825;
pf qt, F, op.2, 1823;
3 vn sonatas: g, op.8 1826 (Leipzig, 1837), C, op.39, 1844 (Hamburg and Leipzig, 1846), g, op.83, 1886 (Copenhagen, n.d.);
2 str qts, G, 1848, A, 1855;
Suite, vn/cl, op.66, 1864 (Copenhagen, 1866);
Fantasi-allegro, vn/cl, 1889 (Copenhagen, 1900)

Pf:
Numerous pieces, incl. [6] Novelletten, op.55b, 1855 (Berlin, 1878);
[9] Studier og novelletter, op.65, 1866 (Copenhagen, n.d.);
Prissonata, op.34, 1843 (Leipzig, n.d.);
Sonata no.2, op.80, 1885 (Copenhagen, n.d.)

Org:
Fantasi, f, op.20, 1837 (Leipzig, 1837);
Langfredag [Good Friday], Paaskemorgen [Easter Morning], op.43, 1847, 1886 (Copenhagen, 1886);
Sørgemarch ved Thorvaldsens bisaettelse [Funeral march for Thorvaldsen’s Burial], org, wind, 1844 (Copenhagen, 1844);
Sonata, g, op.58, 1855–84 (Copenhagen, 1885). Complete organ works, ed. J.E. Hansen (Copenhagen, 1968)

Font: En català: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) En castellano: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) In english: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) - Altres: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900)



Parlem amb veu pròpia...

L'extensa vida de J.P.E. Hartmann va motivar, indubtablement, el seu gran èxit com a compositor. Alhora, va ser, juntament amb Niels Gade, la figura central de la música danesa del segle XIX tant per la seva presència escènica com per la seva labor creativa, escrivint música en tots els gèneres i en estils ben diversos, des del classicisme passant pel romanticisme i finalitzant en el nacionalisme. No obstant, va ser el període romàntic el que amb major precisió va saber interpretar deixant un llegat musical d'incalculable valor. I ho va fer amb un toc singular danès, proper evidentment als alemanys, però amb particularitats úniques que l'han preservat de l'oblit. Precisament, una de les seves obres mestres va ser aquesta orquestral i coral Volvens spaadom opus 71, que traduïda significa 'La profecia del vident'. El treball, en cinc moviments, transcorre en base a una selecció de nou estrofes de l'antic poema Völuspá (c.1200) extret de l'Edda Major i en què parla de la creació del món, del seu final i del seu renaixement. Escrita per un vǫlva (vident) que s'adreça a Odin (Déu), és una de les fonts més importants per estudiar i entendre la mitologia escandinava. Hartmann adapta convenientment aquest text el 1872, i que va conèixer a través de Frederik Winkel Horn, i sense estendre'l en excés, hi posa cor i orquestra creant una obra propera a la filosofia coral religiosa de Mendelssohn, sens dubte el gran referent d'aquesta impressionant i majestuosa partitura. No puc sinó alabar i destacar les virtuts d'aquesta edició en què també es recuperen algunes obertures. Tanmateix, i de forma indiscutible, aquesta Volvens spaadom sorprendrà des del més neòfit fins al més expert en J.P.E. Hartmann!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

HARTMANN, JPE. - Volvens spaadom & Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: