dijous, 21 de maig de 2015

DE MONTGEROULT, Hélène (1764-1836) - Piano etudes & sonate

Louis Janmot - Poem of the Soul; On the mountain (1854)
Obra d'Anne-François-Louis Janmot (1814-1892), poeta i pintor francès (1)



- Recordatori d'Hélène de Montgeroult -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anne-François-Louis Janmot (Lyon, 21 de maig de 1814 - Lyon, 1 de juny de 1892) va ser un pintor i poeta francès i representant del període de transició entre el Romanticisme i el Simbolisme. Va néixer en una família profundament religiosa. La mort del seu germà el 1823 i de la seva germana el 1829 el va marcar profundament. Va estudiar al Royal College de Lió on va conèixer a Frederic Ozanam i a altres seguidors del filòsof Abbe Noirot. El 1831 va ser admès a l'Escola de Belles Arts de Lió i un any després li van donar la més alta condecoració, el "llorer d'or". El 1833, va anar a Paris per estudiar pintura amb Victor Orsel i Jean-Auguste Dominique Ingres. El 1835 se'n va anar a Roma amb Claudius LavergneJean-Baptiste Frenet i altres estudiants i va conèixer a Hippolyte Flandrin. Després de tornar a Lió el 1836, Janmot va atreure l'atenció de la crítica del Saló de París amb uns grans quadres d'inspiració religiosa. El 1845 el seu quadre "Flors dels camps" li va facilitar l'accés al Saló del 1846. Theophile Gautier es va quedar impressionat pel seu retrat de "Lacordaire" (1846). Però el fracàs del seu "Poema de l'ànima" a l'Exposició Universal del 1855 el va decebre.

El 1856, Janmot va aconseguir un encàrrec per a un fresc (destruït) representant l'Últim Sopar per a l'església de St Polycarp. Altres encàrrecs van incloure la decoració de la cúpula de l'església de Sant Francesc de Sales i pel salo principal de l'ajuntament que havia estat renovat pel seu amic i arquitecte T. Desjardins. Després va ser nomenat professor de l'Escola de Belles Arts. A causa de diversos problemes econòmics familiars, Janmot va acceptar una càtedra a l'Escola Dominicana d'Arcueil. En aquesta època, a Bagneux, va fer molts retrats dels membres de la seva família (quadres perduts). Després del naixement del seu setè fill a l'agost del 1870, la seva esposa va morir a Bagneux. Quan les tropes prussianes van ocupar casa seva, va fugir a Alger amb el seu padrastre i es va dedicar a la pintura de paisatges. Va tornar al juny de l'any següent a París i va portar una vida solitària. El 1878, va fer un fresc a la capella dels franciscans a Terra Santa, l'última de les seves grans obres. El 1885, Janmot es va tornar a casar amb una antiga alumna, Antoinette Currat, i va tornar a Lió. Va fer dibuixos al carbó sobre temes místics, com una mena de continuació del Poema de l'ànima, incloent el Purgatori (1885) i La Fi del Temps (1888). El 1887 es van publicar a Lió i a París. Va morir a Lió cinc anys més tard a l'edat de 78 anys.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892) - Altres: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892)



Parlem de Música...

Hélène de Montgeroult (Lyon, 2 de març de 1764 - Firenze, 20 de maig de 1836) va ser una pianista i compositora francesa. Va néixer a Lio però es va formar a París amb N.J. Hüllmandel, M. Clementi i J.L. Dussek. Pocs anys més tard va estudiar amb Antoine Reicha. El 1784 es va casar primer amb el marquès de Montgeroult (c.1755-1793), després de la mort d'aquest amb Charles-Hyacinte His i finalment amb el Comte du Charnage. El 1795 va assolir el càrrec de professora de première classe del recentment fundat Conservatori de París. Allà va tenir alumnes com L.B. Pradher, A.P.F. Boëly i I.A. Ladurner. Va convertir casa seva en un dels salons musicals més importants de París. Com a compositora, va publicar dos col·leccions de Trois sonates pour le forte-piano i tres volums de Cours complet pour l’enseignement du forte-piano (1820), amb un miler d'exercicis i estudis per a piano, rebent els elogis de Marmontel. Va morir el maig de 1836 a Florència.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hélène de Montgeroult (1764-1836) - Altres: Hélène de Montgeroult (1764-1836)



Parlem amb veu pròpia...

Hélène de Montgeroult, a banda de tenir l'honor de ser la primera dona professora del Conservatori de París, va ser una compositora de cançons i obres de piano. Tanmateix i abans del seu èxit, De Montgeroult va haver de viure, en primera persona, el patiment més terrible durant el temut Regnat del Terror (1793-94). El seu marit, el marqués de Montgeroult va ser ajusticiat i guillotinat pels revolucionaris condemnant la seva dona Hélène a la mateixa sort. Afortunadament per ella, i literalment, la música li va salvar 'el cap' i la vida. Empresonada a Conciergerie i condemnada a mort per la seva condició d'antirevolucionària, el seu pecat havia estat casar-se amb un noble, va patir una intensa i extenuant estada a la presó fins el dia del seu judici quan, i donant gràcies eternes a la prèvia i decisiva intercessió de Giovanni Battista Viotti i de Bernard Sarrette, el director del Conservatori de París, es va dictar sentència:
"A la sala havien vingut familiars, amics i coneguts que al veure-la van témer per la seva integritat. Van passar uns minuts, que van haver de semblar eterns, quan es va obrir una porta i van entrar quatre soldats carregant un forte-piano bastant atrotinat. El president del tribunal revolucionari va parlar: "Ciutadana, m'han dit que vostè és realment la millor pianista francesa. Si és així, llavors toqueu la Marsellesa". El públic va irrompre en aplaudiments. Després de nou mesos empresonada, tranquil·la i digna, es va asseure al piano-forte sense dir res. A continuació va interpretar una brillant improvisació sobre el tema de la Marsellesa, amb modulacions, canvis de ritme... Una interpretació increïble i impecable. A causa de les seves habilitats pianístiques que tant sobradament havia demostrat, va ser indultada a canvi de retre, a partir d'ara, els seus talents al servei de les noves corrents revolucionaris".
I així va ser, d'una possible i literal decapitació a una revolucionària ascensió. I pel que sembla va poder refer la seva vida amb certa rapidesa, casant-se de nou i dedicant-se de ple a la música assolint una fama probablement mai abans vista en una dona. I potser no tant per la seva condició de compositora sinó possiblement per la seva labor docent la qual va ser determinant per l'esdevenir romàntic posterior. Les seves obres per a piano així ens ho demostren. Les sonates, per exemple, mostren un estil clàssic tardà, però especialment els estudis i exercicis, un miler d'ells en el seu mètode Cours complet pour l’enseignement du forte-piano, considerat com el tractat més important a França del seu temps, ens anticipen el romanticisme d'una forma personal i sensible i que posteriorment influenciaria a molts autors avui dia indispensables com Schumann, Chopin o Mendelssohn. Estudis o la brillant Sonata que escoltarem i que fàcilment ens traslladaran a un món de somnis i de fantasies fruit de l'elegància i naturalitat amb què es presenten. Tot un repte per l'intèrpret, en aquesta edició superada amb immillorable nota, que ens posa música a la convulsa existència d'Hélène, la francesa a qui la música la va revolucionar per obligació!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

De MONTGEROULT, H. - À la Source du Piano Romantique

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: