dimecres, 13 de maig de 2015

BORDES, Charles (1863-1909) - Songs & Piano Pieces

Delphin Enjolras - La leçon de chant
Obra de Delphin Enjolras (1857-1945), pintor francès (1)



- Recordatori de Charles Bordes -
En el dia de la celebració del seu 152è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Delphin Enjolras (Courcouron, 13 de maig de 1857 - Toulouse, 23 de desembre de 1945) va ser un pintor acadèmic francès. Va estudiar a l'École de Decoration de Paris a les ordres de Gaston Gerard. Més tard, ell i Pascal Adolphe Dagnan-Bouveret van ser alumnes de Jean-Léon Gérôme i Gustave Claude Etienne Courtois a l'Escola de Belles Arts de París. El 1889 Enjolras va debutar a la Société des Artistes Français i es va especialitzar en la pintura de paisatge. El 1890, Enjolras va exposar en la primera exposició del Saló de París. Durant aquest temps va obrir el seu primer taller a París i a partir del segle XX va canviar la temàtica de les seves obres, centrant-se en interiors amb dones en diferents situacions i sota il·luminació artificial. Va morir a Toulouse el desembre de 1945.

Font: En català: No disponible En castellano: Delphin Enjolras (1857-1945) In english: Delphin Enjolras (1857-1945) - Altres: Delphin Enjolras (1857-1945)



Parlem de Música...

Charles Bordes (Vouvray, 12 de maig de 1863 - Toulon, 8 de novembre de 1909) va ser un professor i compositor francès. Va estudiar composició amb Franck i piano amb Marmontel abans d'assolir el càrrec de mestre de capella i d'organista a Nogent-sur-Marne entre els anys 1887 i 1890. El 1890 va viatjar a París on va ser mestre de capella de l'església de St Gervais-St Protais. Allà va organitzar les vetllades musicals de Setmana Santa, una sèrie de serveis musicals on va recuperar la música italiana i francesa renaixentista. Precisament, va ser un dels compositors francesos més actius a l'hora de recuperar la polifonia renaixentista sacra i secular. Amb el suport de Guilmant i d'Indy, va fundar el 1894 la societat Schola Cantorum, transformada el 1896 en l'escola oficial per la recuperació de la música religiosa antiga. Va treballar-hi com a professor i com a promotor del cant gregorià així com de les obres de De Victoria, Des Prés, Palestrina, entre molts altres, i creant nova música vocal d'inspiració antiga. Aquells anys, en la seva labor divulgativa, va realitzar una extensa gira per França i Europa. El 1899 va fundar la Schola Cantorum d'Avignon i el 1905 la de Montpellier, on va organitzar el primer Congrés de Cant Popular el 1906. Va morir a Toulon el novembre de 1909.

OBRA:

all printed works published in Paris

Vocal secular:

for solo voice and piano unless otherwise stated
Avril (A. Maudit) (1883);
Chanson (M. Bouchor), 1883, in Oeuvres vocales révisées par Pierre de Bréville (1921);
Pleine mer (V. Hugo), 1880–84, in Oeuvres vocales révisées par Pierre Bréville (1921);
Soirée d’hiver (F. Coppée) (1883);
Amour évanoui (Bouchor) (1883);
Le temps des lilas (Bouchor), 1884;
Paysages tristes (P. Verlaine) (1886):
1 Soleils couchants, 2 Chanson d’automne, 3 L’heure du berger, 4 Promenade sentimentale;
Colloque sentimental (Verlaine), 1884 (1924);
O triste, triste était mon âme (Verlaine), 1886 (1902);
3 Madrigaux amers (L. Valade), op.5, 1885, in Oeuvres vocales révisées par Pierre de Bréville (1921): 1 Profonds cheveux, 2 Le rire, 3 Sur la mer
Spleen (Verlaine), 1886 (1902);
Green (Verlaine) (1887);
Epithalame (Verlaine) (1888);
3 mélodies (J. Lahor), op.8 (1889): 1 Chanson triste, 2 Sérénade mélancolique, 3 Fantaisie persane; Pensées orientales (Lahor), ?1889 (1901);
La bonne chanson (Verlaine) (1889);
Dansons la gigue (Verlaine) (1890);
Le son du cor s’afflige vers les bois (Verlaine), 1888–96, in 19 oeuvres vocales revues d’après les manuscrits par P. de Bréville (1914);
Paysage vert (Verlaine), 1894 (1902);
Sur un vieil air (Verlaine), 1895 (1902)
Promenade matinale (Verlaine) (1896);
La ronde des prisonniers (Verlaine), 1899 (1900);
Mes cheveux dorment sur mon front (C. Mauclair) (1901);
4 poèmes (F. Jammes), 1901 (1902): 1 La poussière des tamis chante au soleil, 2 La paix est dans le bois silencieux, 3 Oh! ce parfum d’enfant dans la prairie, 4 Du courage? mon âme éclate de douleur;
Petites fées, honnêtes gnomes (J. Moréas), 1901 (1902);
O mes morts tristement nombreux (Verlaine) (1903);
Paysage majeur (L. Payen) (1908);
L’hiver (Bouchor), 2vv, op.18, 1886 (1903);
Madrigal à la musique (W. Shakespeare: Henry VIII, trans. Bouchor), S, A, T, B (1895)

Vocal religiosa:

Pie Jesu, op.10 (1889);
O salutaris, solo v, chorus, op.12 (1889);
Litanies de la très Sainte Vierge, 2 female vv, chorus, op.17 (1891);
Tantum ergo, motet, S, T/(T, org), op.18 (1889);
Le drapeau de Mazagran, chant de patronage (H. Hello) (1895);
Mariale, cantique en l’honneur de la très Sainte Vierge (c1896);
Cantique aux saints (Hello) (1897);
Cantique de pénitence (Le Dorz) (c1897);
4 antiennes à la Sainte Vierge, 2vv: 1 Alma redemptoris, 2 Ave regina, 3 Regina coeli, 4 Salve regina (c1898);
Beata viscera, antienne brève, 2vv, acc. (n.d.);
Faux bourdons, 3vv (n.d.)
Salut au saint sacrement, 3vv: 1 Beata es, Virgo Maria, 2 Laudate dominum, 3 O sacrum convivium, 4 Tantum ergo (c1900);
Verbum caro factum est, response to Sacrement, 4 male vv (c1900);
Ave Maria, motet, 4vv (1897);
Fili quid fecisti, dialogue spirituel, 4vv (?1899) [for foundation of the Schola Cantorum of Avignon, 1899];
Domine, puer meus jacet, dialogue spirituel (1900) [for inauguration of new location of Schola Cantorum in Paris];
Nunc dimittis, paraphrase of Cantique de Siméon (Hello), 1v, org (1909);
Vierge lorraine, cantique à Jeanne d’Arc (Virolet) (1920)

Instrumental:

Les trois vagues (drame lyrique, C. Bordes), 1890–1906, inc., F-Po

Orch:
Pastorale, 1888;
Ouverture pour le drame basque Errege Jan (1888);
Trois danses béarnaises, op.11 (1888);
Rhapsodie basque, pf, orch, op.9 (1889);
Euskal Herria, musique de fête pour accompagner une partie de paume au pays basque: 1 Barcus, 2 Lequito, 3 Fuentarabia (1891); Divertissement, tpt, orch (1929)

Chbr:
Suite basque, fl, 2 vn, vc, op.6 (1887);
Caprice à cinq temps, pf (1891);
4 fantaisies rythmiques, pf, op.16 (1891);
Divertissement sur un thème béarnais, 2 pf, 1904, in Album pour enfants, petits et grands (1905)
Versets pour les 2es vêpres de plusieurs martyrs (c1898)

Edicions:

100 chansons populaires basques (n.d.)
10 cantiques populaires basques (n.d.)
12 Noëls populaires basques (1894)
Euskal Noelen/Lilia (1897)
Kantika espiritualak (1897)
10 danses, marches et cortèges populaires du Pays basque espagnol (1908)
12 chansons amoureuses du Pays basque français (1910)
11 chansons du Languedoc (1906)

Font: En català: Charles Bordes (1863-1909) En castellano: Charles Bordes (1863-1909) In english: Charles Bordes (1863-1909) - Altres: Charles Bordes (1863-1909)



Parlem amb veu pròpia...

Pràcticament inèdit en disc, el nom de Charles Bordes apareix en els manuals vinculat sempre a la seva condició de destacat alumne de César Franck i cofundador de l'Schola Cantorum. Professor, organista i mestre de capella a l'església de Sant-Gervais de París des del 1890, Bordes va ser també un dels primers redescobridors del patrimoni musical antic i renaixentista alhora que destacat estudiós i compilador del folklore vascofrancés. Precisament serien aquestes ocupacions, juntament amb altres activitats editorials i pedagògiques, les que contribuirien a enfosquir un catàleg en el qual la veu, des del drama líric Les trois vagues fins a un volum apreciable de cors i melodies, hi domina clarament. És aquest últim capítol de la seva producció el que Timpani recupera aquí amb una antologia que reuneix totes les cançons escrites per Bordes sobre versos de Verlaine. Ja el 1916 Georges Jean-Aubry es lamentava a La musique française d’aujourd’hui: "aquest deliciós Charles Bordes, l'obra és massa desconeguda: però, les seves úniques melodies sobre poemes de Verlaine n'hi hauria prou per assegurar-li un lloc delicat i bell entre els músics del poeta". No exagerava, es tracta de 16 delicats exemples del que l'aliança entre uns versos gairebé sempre memorables i una música exquisida, que mira més a Chausson i Duparc que a Fauré o al primer Debussy (sense oblidar l'ensenyament wagneria en l'elaborat suport pianístic), pot aconseguir. Amb el magisteri demostrat en la Sophie Arnould de Pierné i Le coeur du moulin de Séverac, Marin-Degor i Bou ens endinsen en aquesta illa desconeguda de l'inesgotable arxipèlag de la mélodie. L'acompanyament del semiretirat Duchâble resulta excepcional, tant com les seves versions de les delicioses peces a sol, aquest Caprice à cinq temps i aquestes quatre Fantaisies rythmiques, que, degudament intercalades, atorguen varietat a aquest recital ple de sorpreses que ja ens fa esperar amb impaciència l'anunciat segon volum. (Juan Manuel Viana, La Quinta de Mahler)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sophie Marin-Degor (soprano); Jean-Sébastien Bou (baritone); François-René Duchâble (piano)
LAQUINTADEMAHLER: BORDES, C. - Songs & Piano Works
CPDL: No disponible

BORDES, C. - Songs & Piano Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: