dilluns, 18 de maig de 2015

ALBENIZ, Isaac (1860-1909) - Piano Concerto No.1 in A minor 'Concierto fantástico', Op 78

Julio Romero de Torres - Tristeza andaluza
Obra de Julio Romero de Torres (1874-1930), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Isaac Albeniz -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Julio Romero de Torres (Còrdova, 9 de novembre de 1874 - Còrdova, 10 de maig de 1930) va ser un pintor espanyol. Fill del pintor Rafael Romero Barros, el fundador de Museu Provincial de Còrdova i director de l'Escola de Belles Arts, Romero de Torres es va ser famós pels seus quadres de dones. Va pintar i va viure intensament la vida cultural cordovesa de finals del segle XIX. A principis del XX, i ja a la ciutat de Madrid, va freqüentar habitualment el Cafè Nou Llevant i l'Ateneu d'aquesta ciutat, entrant en contacte amb intel·lectuals de l'època, especialment amb Ramón María del Valle-Inclán. Les seves influències pictòriques, derivades del realisme de Courbet i de Marià Fortuny, dels retrats fotogràfics de Federico de Madrazo, del paisatgisme de Martí Alsina i de l'impressionisme d'Aureliano de Beruete i Darío de Regoyos, el motivarien vers una tècnica valenta i concisa avançant, posteriorment, per les rutes de la plàstica pictòrica quan els aires del simbolisme francès i del prerafaelitisme anglès fructificaven a Catalunya, on brollava el modernisme. Dels 220 quadres que va pintar, són admirables els de dones bíbliques, Salomé, Judit, Marta, María, Ruth, Noemí, etc; "mujeres morenas", La Saeta, Malagueñas, Carceleras, Cante Jondo; i els seus magnífics nus, El Pecado, La Gracia, La nieta de la Trini, Esclava, etc. El 1930, i afectat d'una dolència hepàtica, va realitzar a Còrdova la que seria la seva obra final, La chiquita piconera, considerada per la crítica com el seu millor quadre. A l'any següent es va inaugurar el Museu Julio Romero de Torres a la seva ciutat natal, on havia mort el maig de 1930.




Parlem de Música...

Isaac Albéniz (Camprodon, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, 18 de maig de 1909) va ser un pianista i compositor català i un dels compositors espanyols més importants del segle XIX, especialment per les seves obres per a piano, d'inspiració nacionalista i de llenguatge modern. Va néixer a Camprodon, i des de ben petit va ser un prodigi al piano. El seu pare, Àngel Albéniz, va preparar el primer concert públic del seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar al Teatre Romea de Barcelona. Als 13 anys va fugir de casa i va treballar com a pianista en diversos països llatinoamericans, on va arribar en un vaixell com a polissó. Hi ha constància que va estar a Argentina, Uruguai, Brasil i Cuba. Durant la tardor de 1873 va tornar a Madrid. Des d'alla va marxar a estudiar al Conservatori de Brussel·les (1875-1878) amb el compositor i pianista hongarès Franz Liszt (1878) i amb el compositor català Felip Pedrell (1883). El 1893 es va establir a París, on va rebre classes de Vincent d'Indy i va entrar en contacte amb un grup de compositors de l'avantguarda europea entre els quals es trobaven Debussy i Fauré, que van influir de manera decisiva en la seva tècnica compositiva. Com a compositor va cultivar tots els gèneres, des del vocal operístic i religiós, fins a l'instrumental per a piano, amb el que va destacar i amb el que es va convertir, juntament amb Granados, en un dels màxims exponents del piano romàntic espanyol. Va morir a França el maig de 1909.

OBRA:

Vocal secular:

El canto de salvación, ?end of 1881 (zar, 2), lost
¡Cuanto más viejo …! (zar, 1, Zapino), Bilbao, Feb 1882, lost
Catalanes de Gracia (zar, 1, R.L. Palomino de Guzmán), Madrid, Salón Eslava, 25 March 1882, lost
The Magic Opal (comic op, 2, A. Law), London, Lyric, 19 Jan 1893, vs (London, 1893); rev. as The Magic Ring, London, Prince of Wales, 11 April 1893; as La sortija, Madrid, Zarzuela, 23 Nov 1894
Mar i cel, 1893–5 (after A. Guimerá), inc.
San Antonio de la Florida (zar, 1, E. Sierra), Madrid, Apolo, 26 Oct 1894, vs (Barcelona, 1894); in Fr. as L’ermitage fleuri, Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905
Henry Clifford (3, Mountjoy [F.B. Money-Coutts]), in It. as Enrico Clifford, Barcelona, Liceo, 8 May 1895, vs (Barcelona, 1895); also known as Les deux Roses
Pepita Jiménez (lyric comedy, 1, Money-Coutts, after J. Valera), in It. trans., Barcelona, Liceo, 5 Jan 1896; rev. in 2 acts, Ger. trans., Prague, Neues Deutsches, 22 June 1897, fs and vs (Leipzig, 1897); rev., Fr. trans., Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905, fs and vs (Leipzig, 1904); new Fr. trans., Paris, OC (Favart), 18 June 1923, vs (Paris, 1923); rev. P. Sorozábal in 3 acts, Sp. trans., Madrid, Zarzuela, 6 June 1964, vs (Madrid, 1963); rev. J. Soler in 2 acts, new Sp. trans., Peralada, Palace Garden, 27 July 1996, fs (1996)
King Arthur [Le roi Arthus] (trilogy, F. Coutts, after T. Malory: Morte d’Arthur), also known as La table ronde
Merlin, 1898–1902 (3), Barcelona, Tívoli, 18 Dec 1950, vs (Paris, 1906); in orig. Eng., Madrid, Auditorio Nacional, 20 June 1998 (concert perf.)
Lancelot, 1902–3 (3), inc., Guenevere (4), not comp.
La sérénade, 1899 (lyrical drama, 1), inc.
La real hembra, 1902 (zar, 3, C. de Castro), inc.
La morena, 1905 (lyrical drama, 4, A. Mortier), inc.
Song of Songs (after play by F. Coutts), c1906, inc., also known as Le cantigue des cantigues
Numbers for Incognita (F.C. Burnand, after C. Lecocq: Le coeur et la main), London, Lyric, 6 Oct 1892, vs for ‘Oh! Horror! Horror!’ (London, 1892); numbers for Poor Jonathan (after C. Millöcker: Der arme Jonathan), London, Prince of Wales, 15 June 1893, unpubd

Songs:
3 romanzas, Catalan, 4 romanzas, Fr. (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
[5] Rimas de [G.A.] Bécquer (1888): Besa el aura, Del salón en el ángulo oscuro, Me ha herido recatándose, Cuando sobre el pecho inclinas, ¿De dónde vengo?;
6 baladas (Marquesa de Bolaños) (1888): Barcarola, La lontananza, Una rosa in dono, Il tuo sguardo, Morirò!!!, T’ho riveduta in sogno; 6 melodías (A. de Musset) (?1889), lost;
Chanson de Barberine (Musset), c1889 (1947) [?from 6 melodías];
Conseil tenu par les rats (J. de la Fontaine), ?1890s, inc. (Barcelona, 1998)
To Nellie (F.B. Money-Coutts), 6 songs (Paris, 1896): Home, Counsel, May-Day song, To Nellie, A Song of Consolation, A Song; Art thou gone for ever, Elaine (Money-Coutts), 1896 (Barcelona, 1998);
Laugh at loving (Money-Coutts), 1896, frag. (Barcelona, 1998);
Il en est de l’amour (C. de Beauregard) (Paris, 1897);
2 morceaux de prose de Pierre Loti (Saint-Sebastián, ?1898): Crépuscule, Tristesse; 6 Songs (Money-Coutts), lost except no.2 Will you be mine?, 1897, no.3 Separated, 1897 (both Barcelona, 1998);
2 Songs (F. Coutts) (Paris, 1913): The Caterpillar (La chenille), 1903, The Gifts of the Gods (Les dons de dieux), 1897;
Quatre mélodies (F. Coutts) (Paris, 1909): In Sickness and Health (Quand je te vois souffrir), Paradise Regained (Le paradis retrouvé), The Retreat (Le refuge), Amor, summa injuria

Other vocal:
Lo llascó, poema sinfónico (A. Mestres), S, Mez, T, Bar, chorus, orch, 1896, inc.;
Guajira (chant populaire cubain), solo v, orch, 1905, inc.

Vocal religiosa:

El Cristo (orat), early 1880s, lost;
Salmo sexto del oficio de difuntos, SATB, 1885 (1994);

Instrumental:

Orch:
Rapsodia española, pf, orch, op.70, arr. 2 pf (1887), pf solo (1922) [orchd by G. Enescu, 1911];
Pf Conc. no.1, a, op.78, arr. 2 pf (c1887), also known as Concierto fantástico;
Escenas sinfónicas, 1888, unpubd: En la aldea (used as ov. in The Magic Opal), pubd for pf as La fiesta de aldea (1973), Idilio, Serenata, Final: Baile campestre;
Suite característica, ?1889: Scherzo, En la Alhambra, Rapsodia cubana [no.3 arr. pf, op.66 (1886) (also used as ballet music in The Magic Opal)];
Pf Conc. no.2, E , 1892, inc.;
The Alhambra (sym. poem, after F.B. Money-Coutts), 1896–7, inc.: La vega (completed for solo pf), Generalife (completed for solo pf as Prelude of Espagne), other movts not composed;
Catalonia, suite populaire, movt 1 (Paris, 1899), movt 2 inc.;
Aventura de los molinos (after Cervantes: Don Quixote), ?1890s, inc.

Chbr:
Pf trio, F, early 1880s, lost;
Serenata, vn, pf, c1883, lost [?used for 3rd movt of Escenas sinfónicas];
Suite de concierto, 2 vn, va, vc, db, pf, c1883, lost [?orig. version of Suite característica, orch];
Berceuse, vc/vn, pf, op.102 (London, 1891);
Poèmes d’amour (Légendes bibliques), fl, ob, hn, str, hmn, pf, 1892, unpubd [written to accompany Tableaux vivants by C. Godebski after poems by A. Silvestre]

Piano solo:
2 Caprichos, 2 Caprichos andaluces, Grande estudio de concierto, Marcha nupcial, Suite morisca (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
Marcha militar (?1869);
Nelly, 1879, unpubd;
Pavana-capricho, op.12 (Barcelona, 1884), also arr. 2 pf;
Primera barcarola, op.23 (Barcelona, 1884);
6 peqeuños valses, op.25 (Barcelona, 1884), nos.3 and 5 also pubd as Valses de salon;
Sonata no.1, A , op.28, scherzo pubd (Barcelona, 1884) [used as Scherzo of Suite característica], ?other movts lost
Suite española (1886): Granada, serenata, Cataluña, corranda, Sevilla, sevillanas [also arr. 2 pf], Cádiz, saeta [=op.181, added 1898; also arr. 2 pf], Asturias, leyenda [=op.232/1, added ?1898], Aragón, fantasía [=op.164/1, added ?1898; also arr. 2 pf], Castilla, seguidillas [=op.232/5, added ?1898; also arr. 2 pf], Cuba, capricho;
Serenata árabe (1886) [used as int for The Magic Opal];
Deseo, estudio de concierto, op.40 (1886)
Suite ancienne, op.54 (1886): Gavota, Minuetto;
Estudio impromptu, op.56 (1886);
Diva sin par, mazurka (1886);
Balbina Valverde, polka (1886);
Suite ancienne no.2, op.64 (1886):
Sarabande, Chaconne;
7 estudios en los tonos naturales mayores, op.65 (1886) [no.3 also pubd as Romance sans paroles (London, c1890)];
6 mazurkas de salón, op.66 (1886):
Isabel, Casilda [also pubd as op.140, no.1 (London, 1890)], Aurora, Sofía, Christa [also pubd as op.140, no.2 (London, 1890)], María;
Sonata no.3, A , op.68 (1886);
Angustia, romanza sin palabras (1886);
Tercer minuetto (1886);
Recuerdos de viaje (1886–7):
En el mar [also pubd as On the Water (London, 1891)], Leyenda-barcarola, Alborada [op.71], En la Alhambra, Puerta de Tierra, bolero [also pubd as Andalucia (London, ?1889)], Rumores de la Caleta, malagueña, En la playa;
Sonata no.2, op.60 (?pubd 1887), lost
Sonata no.4, A, op.72 (1887) [3rd movt also pubd as Celebre Minuet (London, 1892)];
Arbola-pian, zortzico (San Sebastián, 1887);
Suite ancienne no.3 (1887): Minuetto, Gavotta;
6 danzas españolas (1887);
Cotillon, album de danses de salon: no.1 Champagne (carte blanche), vals (c1887) [also arr. pf 4 hands (London, 1889), lost];
Recuerdos, mazurka, op.80 (Barcelona, 1887);
Mazurka de salón, op.81 (Barcelona, 1887)
Sonata no.5, G , op.82 (1888) [2nd movt also pubd as Minuetto del gallo (1888)];
Pavana fácil para manos pequeñas, op.83 (1888);
12 piezas características, op.92 (1888): Gavotte sur un thème de Mlle Irene Landauer, Minuetto a Sylvia, Barcarola (Ciel sans nuages), Plegaria, Conchita, polka, Pilar, vals, Zambra, Pavana, Polonesa, Mazurka, Staccato, capricho, Torre Bermeja, serenata;
2 mazurkas de salón (1888):
Amalia, op.95, Ricordati, op.96
Suite espagnole no.2 (1889): Zaragoza, Sevilla; Cadix-gaditana (London, 1889);
Zambra granadina (London, 1889);
2 morceaux caractéristiques: Spanish national songs, op.164 (London, 1889), Jota aragonesa, Tango;
España, op.165 (London, 1890): Prélude, Tango, Malagueña, Serenata, Capricho catalan, Zortzico;
L’automne valse, op.170 (London and Barcelona, 1890) [also orchd, unpubd];
Sérénade espagnole, op.181 (London, 1890) [also orchd, ?unpubd]; Rêves, op.101 (London and Paris, 1891): Berceuse, Scherzino, Chant d’amour; Mallorca, barcarolle, op.202 (London, 1891)
Album of Miniatures (London, 1892): Spring, Summer, Autumn, Winter [also pubd as Les saisons, op.201 (Paris, 1893):
Le printemps, L’été, L’automne, L’hiver];
Chant d’Espagne, op.232 (Barcelona, 1892): Prélude, Orientale, Sous le palmier, Córdoba [added 1898], Seguidillas [added 1898];
Menuet (Paris, 1894);
Sonata no.7, op.111, minuetto pubd between 1900 and 1914, ?other movts lost; The Alhambra Suite: no.1;
La vega [Fantaisie espagnole] (San Sebastián, ?1898), Espagne (Souvenirs): Prelude, Asturies (Barcelona, c1899);
Yvonne en visite, in Album pour enfants (Paris, 1905)
Iberia, 4 bks: 1 Evocation, El Puerto (orchd 1907, unpubd], Fête-Dieu à Séville (Paris, 1906), 2 Rondeña, Almería, Triana (Paris, 1907), 3 El Albaicín, El polo, Lavapiés (Paris, 1907), 4 Málaga, Jerez, Eritaña (Paris, 1908);
Navarra, inc., completed by D. de Séverac (Paris, 1912);
Azulejos, inc., completed by Granados (Paris, 1911)

Font: En català: Isaac Albeniz (1860-1909) En castellano: Isaac Albeniz (1860-1909) In english: Isaac Albeniz (1860-1909) - Altres: Isaac Albeniz (1860-1909)



Parlem amb veu pròpia...

Albéniz va dedicar el seu Concert No.1 en La menor 'Concierto fantástico' opus 78 per a piano i orquestra al seu amic i deixeble José Tragó, qui a la vegada va ser el mestre de piano de Granados, Falla i Turina. Si bé no havia estat el primer gran concert de piano romàntic espanyol, Felip Pedrell el va definir com una obra 'sense precedents' dins el gènere a Espanya. Es va estrenar a Madrid el 21 de març de 1887 amb el mateix Albeniz com a solista i amb una orquestra dirigida per Tomás Bretón, qui havia ajudat a Albeniz en l'orquestració de l'obra. Tres anys més tard, els mateixos actors el van estrenar a Londres on va rebre immillorables crítiques i on va sorprendre a l'audiència per la seva excentricitat i el seu scherzo màgic. I si bé el concert el firma un espanyol com Albeniz el cert és que la influència en la que s'emmiralla dista lluny de resultar espanyola. Schumann o Chopin són potser els referents més evidents d'aquesta obra. D'estructura en tres moviments, el primer a gran escala i d'extensió quasi idèntica a la suma dels dos moviments restants, s'inicia amb una potent orquestra que dóna pas, després del pertinent lluïment, al piano. El segon moviment, rêverie et scherzo és probablement el més original i sorprenent amb la combinació d'una pausada introducció i la sobtada irrupció del scherzo encantador que segueix. El tercer moviment allegro s'inicia amb un potent i orquestral ressò dels moviments anteriors abans de l'entrada del tema principal i en què el diàleg entre piano i orquestra és constant, enèrgic i senzillament deliciós. Una partitura meravellosa d'un dels catalans més famosos musicalment parlant. Escoltant aquesta obra, tot i el mèrit que també haurà de compartir amb Bretón per la seva ajuda en l'orquestració, queda clar el perquè allà on Albeniz va anar, va triomfar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

ALBENIZ, I. - Iberia, Navarra & Piano Concerto No. 1, Concierto fantastico

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: