divendres, 24 d’abril de 2015

PAOLUCCI, Giuseppe (1726-1776) - Sacred works

Bolognese school last quarter of the 17th century - The penitent Magdalene
Obra d'autor anònim, membre de l'escola bolonyesa de pintura (1)



- Recordatori de Giuseppe Paolucci -
En el dia de la commemoració del seu 239è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

L'Escola bolonyesa va ser una escola artística sorgida a Bolonya entre els segles XVI i XVII, i que va aglutinar a una sèrie d'artistes actius en aquesta ciutat, així com a Roma, Florència i altres ciutats italianes, rivalitzant amb aquestes com a centre artístic. Pertanyent al període Barroc, s'emmarcava dins de l'estil clàssic. L'escola es va formar al voltant de l'Accademia degli Incamminati, fundada per Ludovico Carracci i els seus cosins Agostino i Annibale. A més dels Carracci i els Incamminati, també va incloure a altres prominents pintors del barroc com Domenichino, Lanfranco, Guercino i Guido Reni, entre altres. L'Escola bolonyesa pren les seves referències d'estils clàssics tant de l'antiguitat grecoromana com del Renaixement del primer cinquecento; s'inspiren en Correggio i la pintura veneciana del segle XVI. El seu estil es basa en l'estudi de la veritat natural, de la realitat com a model, en el que seran paral·lels al naturalisme de Caravaggio, encara que d'una forma més estètica i idealitzada que no el cru realisme del artista milanès. L'Acadèmia va posar èmfasi en la formació tant pictòrica com intel·lectual, i va deixar molta llibertat als seus alumnes, que eren considerats artistes amb plena autonomia creadora; eren lliures d'interpretar els temes al seu estil, recórrer a la tradició o innovar. El seu estudi es fonamentava en l'exercici diari del disseny, practicant qualsevol aspecte de la realitat, des del més humil objecte fins al més noble. El classicisme bolonyès va tenir un important èxit a la Roma papal, rebent nombrosos encàrrecs de cardenals i membres de la noblesa romana. Els Incamminati tenien un ampli domini de la tècnica del fresc, pel que van ser els encarregats de decorar tant esglésies com palaus de la capital pontifícia. Solien treballar junts: per exemple, en la decoració del Palazzo Farnese van col·laborar amb Annibale Carracci Albani, Domenichino, Lanfranco i Badalocchio.

Font: En català: Escola bolonyesa En castellano: Escola bolonyesa In english: Escola bolonyesa - Altres: Escola bolonyesa



Parlem de Música...

Giuseppe Paolucci (Siena, 25 de maig de 1726 - Assís, 24 d'abril de 1776) va ser un compositor italià. Va estudiar a Bolonya amb el Pare Martini al llarg de la dècada del 1750 i de la mateixa manera que el seu mestre, es va convertir en membre de l'ordre franciscà. Ben aviat, va compartir una profunda amistat amb Martini intercanviant un mínim de 150 cartes al llarg de la seva vida. Entre els anys 1756 i 1769 es va convertir en mestre de capella de l'església S Maria Gloriosa dei Frari de Venècia. El 1770 va assolir el mateix càrrec a S Martino de Senigallia abans d'assolir, el 1772, el càrrec de mestre de capella de la Basílica de S Francesco d'Assisi. Allà hi va romandre fins l'abril del 1776, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giuseppe Paolucci (1726-1776)



Parlem amb veu pròpia...

Si ahir parlàvem del Pare Davide da Bergamo, avui ho farem en nom del Pare Giuseppe Paolucci estretament vinculat al Pare Martini. Acumulació de 'pares' que en el cas de Paolucci hi trobarem una circumstància especial, la de ser un dels alumnes més estimats i admirats de Martini, les referències del qual en aquest espai es compten per desenes. Mestre de capella en diverses esglésies, sent el seu càrrec més important al servei de la imponent Basílica de Sant Francesc d'Assis, va compondre un nombre indeterminat però probablement bastant elevat d'obres litúrgiques la majoria d'elles conservades precàriament en manuscrit. Poques són les publicacions que van veure la llum sent la més destacada un extens tractat teòric de tres volums per nom Arte pratica del contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (Venècia, 1765) on Paolucci fa una detallada dissecció de la tècnica del contrapunt amb exemples pràctics de nombrosos compositors i que va servir de model per a Martini en la seva publicació Esemplare ossia Saggio fondamentale pratico di contrappunto (Bolonya, 1774). En qualsevol cas, es creu que Paolucci va ser autor de nombroses obres religioses, destacables 6 misses i 2 rèquiems, la majoria d'ella per a cor, solistes i orquestra, i d'algunes obres instrumentals, com una simfonia, un concert de flauta i 12 sonates per a dos mandolines i continuo. Els exemples d'avui ens posen de manifest, per primera vegada i en primera gravació mundial, algunes de les seves obres vocals i instrumentals, de les que escoltarem Salvete flores martyrum, el Concert de flauta travessera i el Victimae paschali laudes, en un estil clarament pre-clàssic. La interpretació, més afortunada en la instrumentació, és irregular i àmpliament millorable. Ara bé, les nostres paraules finals seran d'agraïment per l'atreviment en recuperar un autor tant poc conegut de l'orbita 'martiniana'!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: