dimecres, 22 d’abril de 2015

DOLES, Johann Friedrich (1715-1797) - Motets for Double Choir

Antoni Viladomat - Saint Francis and Saint Clare at Supper in the Convent of Saint Damian (c.1730)
Obra d'Antoni Viladomat (1678-1755), pintor català (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Doles -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) va ser un pintor català. Fill de Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, el seu pare, daurador, treballava sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. El 15 de juny de 1693 es va incorporar al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui va treballar fins a obtenir, als 24 anys, el mestratge. El 1698 va decorar l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També va ser autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de Sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona, actualment exposades al MNAC gràcies a un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1714 va morir la seva mare i el 1720 es va casar amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi. Va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Fins fa poc temps, es pensava que era l'autor de totes les pintures i la decoració mural i de la volta d'aquesta capella: Francesc Miralpeix demostra a la seva tesi doctoral que l'atribució és incorrecta i que aquestes pintures i les del retaule es deuen a altres autors, entre ells Pere Pau Muntanya i d'altres. 

Igualment, se li havien atribuït les pintures de la Sala de Juntes de la Congregació dels Dolors, també a la basílica de Santa Maria, i que semblen ser de Joan Gallart en la seva totalitat. Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'església de Santa Maria del Pi a Barcelona. Està representat en una estàtua situada al passeig de Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ciutat on s'anomenà el carrer Viladomat en honor seu. El seu retrat, obra d'Antoni Caba, fou un dels primers que s'incorporaren a la Galeria de Catalans Il·lustres (1872). Durant el 2011 el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya va confirmar que dues obres conservades al convent de les Carmelites Descalces de Lleida havien sigut pintades pel mestre. Viladomat va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. El pintor barceloní també va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Mentrestant, el seu taller va ser un espai de formació per a joves artesans que volien aprendre els rudiments de l'art del dibuix. Per poder pintar lliurement va haver de pledejar contra el Col·legi de Pintors de Barcelona en dues ocasions (1723 i 1739). Lliure d'imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat, com Les Estacions (Barcelona, MNAC) o La dona del ventall (Barcelona, col·lecció particular).




Parlem de Música...

Johann Friedrich Doles (Steinbach, 23 d'abril de 1715 - Leipzig, 8 de febrer de 1797) va ser un organista, director i compositor alemany. El seu pare Johann Andreas Doles, Kantor de Steinbach, va morir el 1720 i Johann Friedrich va rebre la primera instrucció musical del seu germà Johann Heinrich, el substitut del seu pare a Steinbach. Als 12 anys va entrar a l'escola de Schleusingen i als 15 anys va assolir-ne el càrrec d'organista. Amb 19 anys va entrar a l'escola de Schleusingen on va ser nomenat prefecte del cor de l'escola organitzant, així mateix, concerts setmanals i escrivint les primeres obres, principalment motets i àries religioses. A la finalització de la seva estada el 1739, es va matricular a la Universitat de Leipzig on va coincidir i estudiar amb Bach que el va recomanar com a Kantor de Salzwedel. El 1744 va viatjar a Freiberg on va assolir la condició de Kantor de la Catedral, de la Petrikirche, la Nikolaikirche i la Johanniskirche. Allà va compondre nombroses obres, entre elles, una òpera en commemoració del centenari de la Pau de Westfàlia. L'octubre del 1755 va ser escollit, per unanimitat i superant a C.P.E. Bach, com a Kantor de la Thomaskirche de Leipzig i en les mateixes condicions del seu predecessor J.S. Bach. Allà hi va romandre 34 anys rebent fins i tot la visita de Mozart el 1789. Aquell any va abandonar el seu càrrec de Leipzig i va desistir d'ocupar nous llocs públics. Va seguir component música i va realitzar una important distribució en manuscrit de les seves obres afavorint, anys més tard, la difusió de les mateixes. Va morir a Leipzig el febrer de 1797. El seu fill Johann Friedrich Doles va ser també compositor i clavecinista i va publicar una col·lecció de sis sonates per a clavecí (1773) i obra vocal reminiscent, tota ella, del seu pare.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
[25] Neue Lieder nebst ihren Melodien (G. Fuchs), 1v, bc/obbl kbd (Leipzig, 1750);
[21] Melodien zu Gellerts Geistlichen Oden und Liedern, 4vv/1v, bc (Leipzig, 1758);
15 kleine Lieder mit leichten Melodien für Kinder und Anfänger auf dem Klavier (F. Hölty) (Leipzig, 1790), lost;
Morgenlied, in Beliebte Gesänge, ed. E. Seidler, iv (n.d.);
Fliesse, meine frömmste Zähre, MS

Vocal religiosa:

Cants., pss, chorale settings, for solo vv, chorus, orch:
Gott ist unser Zuversicht (Ps xlvi) (Leipzig, 1755);
Ich komme vor dein Angesicht (Gellert) (Leipzig, 1790);
c160 others, MS

Motets, choral lieder, 4vv:
Herr, wer bin ich, in Vierstimmige Motetten und Arien, ed. J.A. Hiller, ii (Leipzig, 1777);
34 others in MS, incl. 15 for 8vv

Passion music:
St John Passion, see Schulze, 1994;
St Luke Passion;
St Mark Passion;
3 St Matthew Passion;
Nun ist er da, der Grosse Tag, Passion oratorio;
Oratorio on the Crucifixion, only text extant;
Settings of 3 Passion texts

Masses:
5 Missa brevis;
Sanctus

Instrumental:

Kbd:
Vierstimmige Choralbuch oder Harmonische Melodiensammlung … auf 2 Linienzeilen (Leipzig, 1785) [215 pieces], arr. with bc in D-Dl, LEm;
[40] Singbare und leichte Choralvorspiele (Leipzig, 1794–7);
Arioso con variazioni, Sonatina, in Musikalisches Handbuch, ed. J.A. Hiller, i (Leipzig, 1777)

Literatura:

Anfangsgründe zum Singen, MS, A-Wgm, ed. A. Schneiderheinze in Beiträge zur Bachsforschung, vii (1989) [whole issue]

Numerous lost or doubtful works, incl. many cited in Breitkopf catalogues, see Banning

Font: En català: Johann Friedrich Doles (1715-1797) En castellano: No disponible In english: Johann Friedrich Doles (1715-1797) - Altres: Johann Friedrich Doles (1715-1797)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Friedrich Doles va ser un alumne de Bach, tant fidel i metòdic en relació amb el seu mestre, que va assolir la posició de Thomaskantor cinc anys després de la mort de Bach. I a diferència de la majoria d'organistes i compositors del seu temps, l'admiració que sentia pel seu mestre era de tal magnitud que durant els 34 anys que va romandre al càrrec a Leipzig no va deixar d'interpretar-lo i de recuperar-lo. De fet, quan Mozart el va visitar el 1789 va quedar tant sorprès d'escoltar el motet 'Singet dem Herrn' de Bach (hem de pensar que Mozart quan pensava en els Bach ho feia en nom de Carl Philipp Emanuel o de Johann Christian) que va expressar sorprès 'Què és això!?' i Doles va decidir regalar-li una còpia del manuscrit de l'obra. Doles, juntament amb el seu col·lega alemany Homilius, va ser, en definitiva, un dels compositors luterans més importants durant la segona meitat del segle XVIII. I si el 2014 va ser, a banda de l'any C.P.E. Bach, el d'Homilius, aquest hauria de ser, si més no a Alemanya, l'any Doles. De moment, les senyals i els indicadors són febles i no sembla albirar-se gaire interès pel qui va ser, per mèrits propis, el Kantor que va continuar, amb el permís del breu període d'Harrer, el càrrec de Bach a la Thomaskirche de Leipzig. I més incomprensible serà després d'escoltar aquesta extraordinària edició.

Criticat al seu temps per 'apartar-se de l'estil del seu mestre i precursor', va procurar no imitar en excés la forma i contingut de l'obra d'un mestre a qui considerava irrepetible i va centrar el seu interès en l'estil d'Hasse o Graun, autors a qui coneixia prou bé. Amb perspectiva, no obstant, i en relació amb l'edició d'avui observarem que les similituds amb Bach i també amb Homilius són més que evidents i en darrera instància molt benvingudes. Doles va escriure un repertori format per més de 160 cantates, en la més àmplia varietat de formes, uns 70 lieders, 5 misses, 34 passions i obra instrumental. La majoria d'ella, afortunadament ben preservada gràcies a les còpies i distribució que Doles va fer de les seves partitures, roman inexplicablement inèdita. De moment, haurem de satisfer la curiositat amb aquests Motets a doble cor que mostren, de forma excepcional, una clara continuïtat de l'artesania musical dels Bach i la seva extensa constel·lació. Menys complexa en la construcció i potser de més fàcil digestió pel públic del seu temps poc avesat, tot i el que pugui pensar-se, a la música de Bach, Doles sap impregnar aquests motets d'un encant harmònic subtilment galant, de melodies corals agradables i d'efectes antifonals sorprenents, especialment en el motet 'Gelobet Sei Gott'. En resum, a l'alemany no tant sols li hem d'agrair la seva pertinent labor de preservació del llegat de Bach, probablement decisiva pel seu redescobriment vuitcentista posterior, sinó que potser seria hora d'explorar-lo a consciència tenint en compte que fins ara i en el seu tricentenari la foscor segueix silenciant el seu nom!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Deutschen Bach-Vocalisten; Gerhard Weinberger (Conductor)
AMAZON: Doles: Motets for Double Choir

Doles: Motets for Double Choir

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: