dissabte, 18 d’abril de 2015

BOELY, Alexandre Pierre François (1785-1858) - Duo a quatre mains opus 4

Giovanni Migliara - Fantasy view of a venetian square
Obra de Giovanni Migliara (1785-1837), pintor italià (1)



- Recordatori d'Alexandre Pierre François Boely -
En el dia de la celebració del seu 230è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Migliara (Alessandria, 15 d'octubre de 1785 - Milan, 18 d'abril de 1837) va ser un pintor italià especialitzat en vedutisme i pintura històrica. De família d'artesans humils, es va formar com a decorador del Teatre Carcano (1804) i La Scala (1805-1809). A partir del 1810 va començar a pintar aquarel·les i pintures en diferents formats. El seu estil, si bé proper al classicisme dominant d'Andrea Appiani i Luigi Sabatelli, es va saber adaptar als gustos de l'aristocràcia milanesa. El 1822 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà i el 1833 va ser nomenat pintor de la cort del rei Carles Albert I de Sardenya. Va tenir alumnes a ulterior coneguts com Giovanni Renica de Brescia, Luigi Bisi i Federico Moja. Va morir a Milà l'abril del 1837.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Migliara (1785-1837) - Altres: Giovanni Migliara (1785-1837)



Parlem de Música...

Alexandre Pierre François Boely (Versailles, 19 d'abril de 1785 - Paris, 27 de desembre de 1858) va ser un compositor, organista i pianista francès. Es va formar amb el seu pare Jean François Boëly (1739-1814), un teòric, mestre d'un cor i intèrpret d'arpa de la comtessa d'Artois i de Madame Elizabeth. Amb només 11 anys va entrar al Conservatori de París on va estudiar violí amb Guérillot i piano amb Montgeroult i Ladurner. No obstant, no va completar els seus estudis i va decidir emprendre una carrera en solitari i de forma independent. Entre els anys 1834 i 1838 va ser l'organista provisional a l'església de St Gervais-St Protias de París. A partir del 1840 va assolir el càrrec d'organista titular de l'església de St Germain-l’Auxerrois de París. Va ser allà on Boely es va construir a sí mateix i on va rebre el reconeixement unànime per la seva virtuositat a l'orgue. Entre els anys 1845 i 1850 es va dedicar a la docència ensenyant piano a l'escola del cor de la Notre Dame de París. Durant aquest temps, no obstant, la suposada 'austeritat' de Boely va perjudicar el seu nom i va haver de renunciar als seus càrrecs el 1851. Va morir a París el desembre de 1858.

OBRA:

MSS in F-V; printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

6 romances, 1v, pf, op.19 (1856)

Vocal religiosa:

2 messes brèves, 3vv, org, db ad lib, opp.25–6, 1844

Instrumental:

Chbr:
2 sonatas, vn, pf, op.32, c1805 (1857);
7 variations, vn, pf, op.3 (c1819);
3 str trios, op.5, 1808 (c1830), ed. B. François-Suppey (1994);
2 str trios, opp.23–4, 1857;
4 str qts, opp.27–30, c1827

Pf solo:
2 sonatas, op.1 (1810), ed. B. François-Sappey (1981);
30 caprices ou pièces d’étude, op.2 (c1816);
30 études, op.6 (1830), ed. B. François-Sappey (1987);
Caprice, op.7 (1843);
3ème livre de pièces d’étude, op.13 (1846), ed. B. François-Sappey (1987);
4 suites dans le style des anciens maîtres, op.16 (1854);
24 pièces, op.20 (1857);
Fantaisie, op.21, 1829 (1858);
24 pièces, op.22 (1858);
posth. works, opp.33–4, 46–56

Pf 4 hands:
Duo, op.4 (c1830);
3 caprices (1 for pf 3 hands), op.8 (c1843);
Sonata, op.17 (1855);
Arr. of str trio, op.23

Org:
4 offertoires, op.9 (1842);
14 morceaux qui pourront servir pendant l’office divin, op.10 (1842); .
Messe du jour de Noël, op.11 (1842), ed. E. Kooiman (Hilversum, 1981);
24 pièces, op.12 (1843);
12 morceaux pour l'orgue expressif, op.14 (c1846);
14 préludes sur des cantiques de Denizot, op.15 (1847);
12 pièces, op.18 (1856);
Posth. works, opp.35–45

Font: En català: No disponible En castellano: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) In english: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) - Altres: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858)



Parlem amb veu pròpia...

Boëly va ser, en certa forma, un personatge construït en base a la introspectiva que va fer de sí mateix però també en base a l'estudi exhaustiu dels grans mestres barrocs i clàssics. En aquest sentit, va ser un dels primers promotors de la música d'orgue de Bach a les esglésies franceses. Hereu del contrapunt i ferm en la defensa de l'escola d'orgue alemanya, va ser també admirador i en certa forma hereu de l'escola clàssica vienesa, més evident en les seves obres de piano, i un apassionat de l'obra de Beethoven. Com a compositor, tot i escriure dues misses breus a capella, va dedicar el seu temps a l'obra instrumental, principalment per a piano i orgue. Instruments que va saber interpretar amb intel·ligència i va saber adaptar a les tendències de cada moment tot i la desfeta que va patir a finals de la seva vida acusat d'austeritat i conservadorisme. Amb independència de les circumstàncies, el cert és que Boëly, tot i la seva escassa formació acadèmica, va demostrar en tot moment una brillant capacitat compositiva escrivint una música considerada, pels seus contemporanis, com a neo-clàssica i allunyada de l'academicisme. Considerat noble i pur pels seus col·legues Franck i Saint-Saëns, a les antípodes estilísticament parlant, va viure allunyat del públic fins el punt que la seva música va romandre desconeguda més enllà d'un petit cercle virtuós d'amics com Marie Bigot, Baillot, Kalkbrenner o Cramer. Aquest perfil lliure va determinar la seva vida i el va condemnar a un oblit que a dia d'avui, afortunadament i observant la seva discografia, ja és història!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Boely - Oeuvre pour piano quatre mains

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: