dissabte, 14 de març de 2015

TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Suite en Ré Majeur

Roelant Roghman - Berglandschap met waterval (c.1670)
Obra de Roelant Roghman (1627-1692), pintor holandès (1)



Recordatori de Georg Philipp Telemann -
En el dia de la celebració del seu 334è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Roelant Roghman (Amsterdam, 14 de març de 1627 - Amsterdam, 3 de gener de 1692) va ser un pintor holandès. Fill del gravador Henrick Lambertsz Roghman i de Maria Jacobs Savery, va estudiar amb el seu pare i el seu oncle Roelant Savery. Segons Houbraken, va patir ceguesa en un ull tot i que això no va impedir el futur desenvolupament del seu talent com a pintor. Es va especialitzar en paisatges, tot i que posteriorment va realitzar nombrosos gravats històrics basant-se en molts dels seus dibuixos de joventut i dels quals en va realitzar més de 200 gravats que van assolir gran ressò a Holanda per les seves detallades vistes de castells i paisatges del nord del país. Seguidor de Rembrandt, segons Houbraken es creu que van compartir amistat durant la joventut. Va treballar com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Jan Griffier i a Pieter Wouwerman. Va morir a Amsterdam el gener de 1692.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Roelant Roghman (1627-1692) - Altres: Roelant Roghman (1627-1692)



Parlem de Música...

Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) va ser un compositor alemany. Se'l considera el compositor més prolífic del seu temps i considerat com el principal músic d'Alemanya durant la primera meitat del segle XVIII. Al llarg de la seva vida es va mantenir en l'avantguarda de la innovació musical i va ser un vincle important entre el barroc tardà i els principis del classicisme. També va contribuir de manera significativa a la vida concertant d'Alemanya i, més enllà de la composició, en els camps de l'edició musical, educació musical i teoria. Telemann va ajudar a redefinir el paper del músic professional. A través dels seus concerts públics va facilitat l'accés de la música a totes les classes socials incloent-hi obres que originalment van ser compostes per a celebrar cerimònies elitistes. Va establir, així mateix, un precedent important al considerar la música "propietat intel·lectual del seu creador".

Va néixer a Magdeburg, Prússia, de pares luterans, i va estudiar a la Universitat de Leipzig. Telemann es va formar musicalment, i en moltes de les arts de la seva època, per sí mateix. Des de ben jove era capaç de tocar diversos instruments. Va treballar per a diferents esglésies i orquestres privades de Leipzig, Sorau (actualment Zary, Polònia) i Eisenach fins el 1721, data en què es va traslladar definitivament a Hamburg, on hi va romandre com a director de música de la ciutat fins a la seva mort. Telemann és considerat com un dels compositors més fecunds de la seva època i el seu estil representa la transició entre el barroc (Johann Sebastian Bach) i el classicisme (Carl Philipp Emanuel Bach o Christoph Willibald Gluck). Va saber combinar amb mestria el contrapunt barroc convencional amb l'alegria italiana de les seves melodies i la riquesa de l'orquestració francesa. Telemann va ser autor de 40 òperes, 44 passions, 12 cicles anuals de cantates (és a dir, unes 1700 obres), una desena d'oratoris, nombroses cançons i gran quantitat de música instrumental, com per exemple 600 suites-obertures. Actualment, en la seva obra s'hi comptabilitzen més de 3000 partitures. Tot i ser un dels compositors més admirats de la seva època, quan va morir gran part de la seva obra va caure en l'oblit fins que a mitjans del segle XX es va començar a estudiar la seva obra així com els primers enregistraments.

Matthaus Merian (1593-1650) - Magdeburg (c.1640)
Vista de Magdeburg (c.1640), obra de Matthaus Merian (1593-1650), gravador alemany (2)

La seva influència va determinar la música de molts dels seus contemporanis en un grau equivalent o superior al de Johann Sebastian Bach. Els crítics del segle XVIII van ser pràcticament unànimes al situar a Telemann entre els millors compositors del seu temps i de retruc de la història. Durant els anys 1710 i 1720 Telemann va exercir un paper determinant en la creació de l'estil que es va arribar a conèixer com el "sabor mixt alemany", és a dir, una barreja del llenguatge contrapuntístic alemany amb l'estil francès i els estils italià i polonès. Cada un dels estils musicals importants conreats durant els dos primers terços del segle XVIII estan representats en la seva música i si bé que aquesta va evolucionar amb els temps, certs elements del seu estil, especialment el llenguatge melòdic que recorda a la cançó popular alemanya, la rica harmonia, el contrapunt elegant i l'escriptura vocal i instrumental idiomàtica, van romandre immutables. La majoria de la seva obra s'ha perdut, no obstant, el fet que Telemann fos un autor prolífic com pocs en la història, ha permès que una part important del seu repertori estigui ben conservat. En part, això es deu a les labors de preservació del seu net i compositor Georg Michael Telemann ja que ell va ser l'hereu directe de la majoria d'obres del seu avi. Durant el seu temps com Kantor a Riga (1773-1831), Georg Michael va promocionar l'obra de Telemann amb algunes modificacions per adaptar-les als nous gustos musicals clàssics. Després de la mort de Georg Michael el 1831, els manuscrits de Telemann van ser adquirits pel col·leccionista Georg Poelchau que posteriorment els va donar a la Königliche Bibliothek de Berlín.

Font: En català: Georg Philipp Telemann (1681-1767) En castellano: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - In english: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - Altres: Georg Philipp Telemann (1681-1767) 



Parlem amb veu pròpia...

La vida de Telemann mereixeria, per biografia, volum d'obra i qualitat, un extensa monografia ja que el seu univers lluny de contraure's, s'accelera exponencialment amb el temps. Indubtablement, Telemann va ser un d'aquells prodigis de la música des de ben petit. Autodidacta, fruit del rebuig patern als estudis de música, i multinstrumentista, va estudiar Dret abans de convertir-se en un dels més grans compositors de la història de la música. I això que Telemann no ho va tenir gens fàcil per assolir la descomunal genialitat que ha demostrat amb el temps ja que la seva vida personal va ser bastant problemàtica: la seva primera esposa va morir només uns mesos després del seu matrimoni, i la seva segona esposa va tenir relacions extramatrimonials i va acumular deutes desorbitats. Per tant, tot i el context i sense saber com, Telemann va ser capaç de construir un dels capítols musicalment més interessants de la història amb tantíssima música que un es pregunta si tenia temps de menjar, dormir o fer mundanitats o es que directament va venir d'un altre planeta. El seu estil, podríem dir-ne ecumènic, és l'exemple de la constant recerca, inquietuds i adaptacions ja que en la seva música hi podrem trobar testimonis italians, francesos, alemanys i fins i tot bohemis en una amalgama de sabors que va saber cuinar magistralment.

Va ser un avantguardista ja que va procurar evitar l'obsolescència adaptant-se en tot moment a les corrents emergents des del Barroc al Classicisme passant per quasi totes les variants existents. Una mostra, fulminant i eloqüent del seu bon gust, van ser les suites franceses que va conèixer a través de Lully i que no només va saber desxifrar sinó que també va adaptar als gustos i a les tendències del públic alemany. Telemann va viure enamorat de la música francesa fins el punt que algunes fonts, potser exagerades tot i que factibles tenint en compte la producció descomunal de l'alemany, documenten que va compondre més de 1000 (!) suites orquestrals. Per altra banda, el paral·lelisme amb Bach però de forma notable amb Händel, és evident. Ara bé, escoltant la Suite en Ré Majeur poques són les paraules que podran fer justícia a l'inevitable trasbals dels sentits. Impressionant, extraordinari, meravellós són alguns dels adjectius que de forma espontània envaeixen l'ambient. Un espectacle tant brutal, d'una edició absolutament tant imprescindible, que sumat a la vigorosa i opulent interpretació, ens deixarà sense alè i ens confirmarà allò que molts melòmans intuíem des de feia anys: Telemann viu plàcidament al cel en companyia de Bach i Händel i molts, incrèduls de nosaltres, sense saber-ho!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Telemann: Orchestral Suites

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Thank you for this music. The link works fine, downloading now.

    ResponElimina