dijous, 12 de març de 2015

SCHULZ-BEUTHEN, Heinrich (1838-1915) - Vier Clavierstücke im heroischen Style, op.22

Oswald Achenbach - Morgen (1854)
Obra d'Oswald Achenbach (1827-1905), pintor alemany (1)



- Recordatori d'Heinrich Schulz-Beuthen -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Oswald Achenbach (Düsseldorf, 2 de febrer de 1827 - Düsseldorf, 1 de febrer de 1905) va ser un pintor alemany. Va estudiar primer amb el seu germà gran, Andreas Achenbach, abans d'entrar a la Kunstakademie de Düsseldorf el 1835. Allà hi va romandre fins el 1841. El 1843 va iniciar una sèrie de viatges per Europa que el van dur a recorre Alemanya i, especialment, Itàlia, país que va plasmar assíduament en les seves pintures. Tanmateix, moltes de les pintures que va realitzar durant el període anterior al 1850 es van perdre. Els referents dels seus primers anys van ser els alemanys Johann Wilhelm SchirmerCarl Rottmann. Durant l'estiu de 1850 va tornar a Itàlia, en un viatge que va consolidar la seva pintura definitivament. Allà va conèixer pintors com el suís Arnold Böcklin, i els alemanys Ludwig ThierschHeinrich Dreber. El 1863 es va convertir en professor de pintura paisatgística de la Kunstakademie de Düsseldorf. El seu estil va procurar captar, amb intensitat, els efectes de la llum tot plasmant una visió més idealitzada de la naturalesa de la del seu germà Andreas. Oswald va morir a Düsseldorf el febrer de 1905.

Font: En català: No disponible En castellano: Oswald Achenbach (1827-1905) In english: Oswald Achenbach (1827-1905) - Altres: Oswald Achenbach (1827-1905)



Parlem de Música...

Heinrich Donatien Wilhelm Schulz-Beuthen (Beuthen, 19 de juny de 1838 - Dresden, 12 de març de 1915) va ser un compositor alemany. Va estudiar amb K.F. Brendel, Hauptmann i Moscheles al Conservatori de Leipzig entre els anys 1862 i 1864. El 1866 es va traslladar a Zuric on va rebre el suport d'Otto i Mathilde Wesendonck. A través d'ells també va conèixer a Wagner i a Hans Richter. En els seus inicis, Schulz-Beuthen es va guanyar la vida exercint de crític tot i que també va gaudir d'un èxit creixent com a compositor, arribant a ser conegut com un destacat membre de la Nova Escola Alemanya. Va rebre el suport públic de Liszt tot declarant que la seva versió del Salm xxix era 'espiritualment poderosa i musicalment perfecte'. El 1880 va abandonar Zurich i es va traslladar a Dresden, ciutat on va treballar com a professor i compositor freelance fins el 1893. Va viure una etapa fosca a Viena abans de tornar a Dresden com a professor de piano del seu Conservatori. Els darrers anys va patir nombroses decaigudes i va haver de ser internat a un geriàtric el 1913. Dos anys més tard, el març de 1915, va morir a Dresden.

OBRA:

(selective list)
MSS in CH-Zz, D-Dl, Dsb, WRh

Vocal secular:

Stage:
Der Zauberschlaf (fairytale op, 3, Schulz-Beuthen, after M. Wesendonck), Zürich, 1879;
Ohne Mann (comic op, 1, H. Graeser), 1883;
Die Verschollene (music drama, 2, F. Spigl), 1891–2;
Die Paria (musical tragedy, 1, Spigl)
Harald (ballad, W.M. von Königswinter), Bar, male vv, orch, 1876

Other:
Song cycle (M. Wesendonck);
Songs, 1v, orch or 1v, pf

Vocal religiosa:

Choral:
Ps lxii, lxiii, Bar, chorus, orch, 1868;

Instrumental:

Orch:
10 syms. (lost, except for no.5, ‘Reformation Hymn’, and no.7, ‘Kinder-Symphonie’);
Indianischer Korntanz, op.35, 1876;
Konzert-Romanze, op.37, vc/vn, orch, 1877;
Neger-Lieder und Tänze, op.26, 1880;
Suite, str, 1889–94;
Die Toteninsel, sym. poem after Böcklin, 1890;
Tarantella, from op.40, arr. pf, orch, c1896

Chbr:
Ungarisches Ständchen, op.9, vn, pf, 1872;
Stimmungsbilder, op.17, vn, pf, 1873;
Abschiedsklänge, op.28, 3 vn, va, vc, db, 1880

Pf:
Orientalische Bilder, 8 pieces, op.2, 1871;
4 pieces ‘in the heroic style’, op.22, 1874;
Alhambra Sonata, op.34, 1878–82

Font: En català: Heinrich Donatien Wilhelm Schulz-Beuthen (1838-1915) En castellano: No disponible In english: Heinrich Donatien Wilhelm Schulz-Beuthen (1838-1915) - Altres: Heinrich Donatien Wilhelm Schulz-Beuthen (1838-1915)



Parlem amb veu pròpia...

Tal com hem comprovat recentment en l'entrada de Kayser, el segell Guild es caracteritza, entre moltes altres virtuts, per la constant recerca històrico-musical tot recuperant actors oblidats. Avui un nou exemple en aquest sentit en nom i especialment en música d'Heinrich Schulz-Beuthen, un compositor alemany acadèmicament ben format a Leipzig i de qui malauradament se n'ha perdut, per sempre, gran part del seu repertori, destruït durant el bombardeig a Dresden del 13 de febrer de 1945. Entre les obres perdudes, cal lamentar-se especialment per les nombroses simfonies ja que actualment només se'n conserven dues, la No.5 i la No.7, la primera d'elles editada pel segell Sterling. En general, la música que ha sobreviscut a les penitències del temps i al bel·licisme del humans, mostra certes característiques formals que la situen a l'òrbita d'autors gravitatòriament molt potents, com Liszt i Wagner tot i que amb menor intensitat harmònica. Avui, no obstant, exhumarem mostres del nombrós material per a piano que va escriure, del que escoltarem Vier Clavierstücke im heroischen Style opus 22 i que Schulz-Beuthen va dedicar al seu mestre Julius Epstein. Partitures escrites entre els anys 1873 i 1880 i que, a diferència de les seves grans obres orquestrals, mostren pautes comunes i certes similituds amb les obres de piano de Schumann i Brahms. En general, el conveni marc que regula els principis d'aquestes obres és el del romanticisme més 'clàssic' motiu que redundarà en favor dels nombrosos aficionats al gènere pianístic del XIX, en el centenari d'un compositor a qui no teníem en llista i a qui donarem gustosament la benvinguda a l'espera de més novetats musicals!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Piano Music by Heinrich Schulz-Beuthen

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: