diumenge, 1 de març de 2015

ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Messa di Lugo

Guillaume-Charles Brun - La mendiante (1868)
Obra de Guillaume-Charles Brun (1825-1908), pintor francès (1)



- Recordatori de Gioacchino Rossini -
En el dia de la celebració del seu 223è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Guillaume-Charles Brun (Montpellier, 5 de maig de 1825 - París, 20 de febrer de 1908) va ser un pintor francès orientalista. Va entrar a l'Escola de Belles Arts l'abril de 1847 per tal de completar la seva formació al costat del seu amic Alexandre Cabanel. Aquell mateix any va obtenir el seu primer premi i a partir del 1851 es va presentar regularment en els salons francesos d'art amb diverses escenes de la vida quotidiana del nord d'Àfrica, especialment d'Algèria. A partir del 1859, va presentar diverses obres dedicades a Constantinoble: "L'oració", "La província de Constantinoble" i "Una vista de Constantinoble". Gràcies a la seva tècnica precisa, les seves obres representaven una descripció sorprenent i realista de la ciutat. Les seves composicions són impecables i abunden en detalls colorits. Anys més tard, Brun es va convertir en membre de la Societat d'Artistes Francesos i en pintor oficial de l'Oficina de Guerra francesa. Va morir a París el febrer de 1908.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Guillaume-Charles Brun (1825-1908) - Altres: Guillaume-Charles Brun (1825-1908)



Parlem de Música...

Gioacchino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià considerat una de les figures de l'òpera del segle XIX. És recordat especialment per El barber de Sevilla, però la seva notorietat va més enllà perquè va rejovenir l'opera buffa i l'opera seria amb la seva passió per l'estil vocal virtuós conegut com el del bel canto. La seva vida va ser en certa manera comparable a un dels seus cèlebres crescendi. Va compondre la primera òpera a l'edat de catorze anys, però després, en el cim de la seva popularitat i crèdit, va abandonar la composició, i es dedicà a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca. El cigne de Pesaro, com va ser conegut Rossini, va néixer tres mesos després de la mort de Mozart i va imprimir al melodrama un estil que va fer època i que va influir en gran manera els operistes posteriors. Va deixar més de trenta òperes en tots els gèneres, des de la farsa a la comèdia, passant per la tragèdia i l'òpera seria. Fill d'un trompetista del municipi de Pesaro, que col·laborava amb les orquestres dels teatres de la província i d'una soprano que va dur a terme una curta carrera com seconda donna, l'existència de Rossini es va veure lligada, des de la infància, a l'univers operístic.

Alumne del Liceu Musical de Bolonya des del 1806, és en aquesta institució on va tenir com a mestre de contrapunt al pare Mattei i on va entrar en contacte amb la producció simfònica dels clàssics vienesos Mozart i Haydn els quals exercirien una notable influència en la fisonomia instrumental de les seves populars òperes, d'una riquesa tímbrica i de recursos (els cèlebres i característics crescendi rossinianos) desconeguts a la Itàlia del seu temps. Després de diverses òperes escrites segons el model seriós (Demetrio i PolibioCiro in Babilonia), ja en decadència, i bufo (La cambiale di matrimoni, l'Inganno felice), sense excessives innovacions, el geni de Rossini va començar a manifestar-se en tota la seva grandesa a partir del 1813, any de l'estrena d'Il signor Bruschino. Dotat d'una gran facilitat per a la composició, els títols van anar succeint un darrere l'altre sense pausa (va arribar a estrenar fins a quatre obres en el mateix any). A París, ciutat en la qual es va establir el 1824, va compondre i va donar a conèixer la que seria la seva última partitura per a l'escena, Guglielmo Tell (1829). Malgrat el seu èxit, el compositor va abandonar per complet, amb trenta-set anys i per raons desconegudes, el cultiu de l'òpera. Va morir a Passy el novembre de 1868.




Parlem amb veu pròpia...

Rossini és un dels meus compositors preferits, conseqüentment, de tant en tant en parlaré i sovint ho faré amb allò amb què menys se'l coneix, la música instrumental o religiosa. Tot i que en el seu cas, dir desconegut no vol dir rar ja que la totalitat del seu repertori, a dia d'avui i a l'espera de nous descobriments, ha estat editat en reiterades ocasions. Bé, la reiteració la posarem en dubte en l'edició d'avui en què, en primera gravació mundial, es recupera la Messa di Lugo. Tanmateix, aquesta obra no és una missa pròpiament dita, sinó una missa "virtual", és a dir, construïda a partir de diversos fragments sacres compostos per Rossini que, col·locats en l'ordre que estableix la missa catòlica romana, formen una missa de glòria, és a dir, Kyrie i Gloria. Els fragments que donen forma a aquesta missa estan datats entre els anys 1802 i 1808, dels quals diversos estan datats entre 1802 i 1804, temps durant el qual el compositor, pre-adolescent, va residir a la ciutat italiana de Lugo, d'aquí el nom donat a aquesta obra. Musicalment s'assenta sobre instruments de corda i vent-fusta amb petites intervencions puntuals del metall i requereix les veus d'una soprano, un contralt, un tenor, dos baixos i un cor mixt. La missa comença amb un Kyrie de considerable extensió. Per a tenor solista i cor, musicalment s'assenta sobre instruments de corda i vent-fusta amb interessants aportacions de l'oboè i el fagot. Alhora, es divideix clarament en tres parts. El Kyrie eleison, amb una elaborada introducció orquestral, presenta una obertura desconcertantment tenebrosa i lúgubre si bé al cap d'uns moments adopta un to rossinià que no trigarà a donar pas a un ambient alegre i joiós. El Christe eleison per a tenor, presenta un desenvolupament tranquil i un to pacífic. La tercera i última part, retorn del Kyrie eleison, reprèn l'allegro inicial de forma més breu.

El Gloria es divideix, amb precisió, en set parts, totes elles assentades sobre instruments de corda i vent-fusta amb breus intervencions del metall. Gloria in excelsis Deo; per a la soprano, el tenor, la contralt i el baix amb intervenció del cor mixt. El seu desenvolupament és alegre però moderat i presenta una tonalitat indubtablement juvenil. No és vocalment molt exigent encara que presenta frases de considerable longitud que requereixen bon domini sobre el fiato. Laudamus te; és el moviment més extens de l'obra per a la contralt amb un interessant acompanyament de fagot tot adoptant la forma d'ària operística (cavatina i cabaletta). Gratias agimus; per a tenor solista amb acompanyament del cor, musicalment té les mateixes característiques ja assenyalades en el Christe eleison del Kyrie. Domini Deus; per als dos baixos solistes, presenta interessants intervencions del fagot. Qui tollis; es creu que aquesta peça estava realment destinada a la Missa de Ravenna. Per a tenor solista i, de la mateixa forma que el Laudamus te, adopta la forma d'ària operística, amb cavatina i cabaletta. Quoniam; per a un dels baixos solistes, compta amb un extraordinari acompanyament de corn anglès. De desenvolupament moderadament alegre i to religiosament evident, no presenta grans exigències vocals, encara que precisa de força interpretativa per part del solista. Cum Sancto; Els Cum Sancto que Rossini va compondre al llarg de la seva carrera van estar sempre destinats a alguna de les seves obres religioses. És per això que els estudiosos han optat per completar aquesta missa virtual amb el Cum Sancto corresponent a la Missa de Ravenna. Compta amb la participació dels dos tenors, el baix i el cor. Posseeix un to marcat de lloança religiosa per exaltar a Déu i per finalitzar solemnement la missa. La interpretació, en conjunt i tenint en compte que el segell Bongiovanni no es caracteritza precisament per les seves bondats en aquest sentit, és prou decent i precisa sorprenent als més escèptics i donant a conèixer una més que interessant obra d'un Rossini a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Rossini: Messa di lugo & Verspro lughese

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Lindo pastiche rossiniano,ya lo han hecho con alguna opera,que no recuerdo el título,pero siempre es bienvenido un extraño cd nuevo,gracias magnífico Pau. Tapirman.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada! Un buen e interesante pastel sin duda! jejejeje
      En mi caso, Rossini es siempre bienvenido!

      Saludos!

      Elimina
  3. Muchas gracias, no tenía esa misa en mi collección. Siempre lo de Rossini es algo divino.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rossini es único y el autor de este espacio lo ama con locura! jejeje

      Saludos!

      Elimina
  4. Hi ! could you reload ? Files are dead. Thanx in advance.
    Pulzuzu

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina