divendres, 27 de març de 2015

RODRÍGUEZ DE LEDESMA, Mariano (1779-1847) - Lamentaciones de Setmana Santa

José Camarón Bonanat - Morte di S. Francesco (1789)
Obra de José Camarón Boronat (1731-1803), pintor espanyol.



- Recordatori de Mariano Rodríguez de Ledesma -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

José Camarón Boronat (Sogorb, 18 de maig de 1731 - València, 14 de juliol, 1803) va ser un pintor, gravador i il·lustrador valencià i un dels més destacats de la segona meitat del segle XVIII a Espanya. Va néixer en una família d'artistes, van ser els seus pares els que el van introduir en la pintura. De fet, va treballar durant un temps al taller d'escultura del seu pare, l'escultor Nicolás Camarón, abans d'estudiar pintura amb el seu oncle, el pintor de miniatures Eliseu Boronat. Anys més tard, va estudiar amb el pintor rococó Miguel Posadas. L'any 1749, després de la mort del seu pare, Camarón es va traslladar a València amb 18 anys, per estudiar-hi pintura. Hi va romandre fins a l'any 1752, quan es va traslladar a Madrid per completar la seva formació. Probablement, allà va treballar al taller del pintor i miniaturista valencià Francesc Bonay i, potser, a les classes d'estudi de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va rebre la influència de Corrado Giaquinto. En la seva primera etapa es va dedicar a la pintura de paisatges, va realitzar miniatures i va copiar als grans mestres del barroc. L'any 1754 va tornar a València, on va ser nomenat professor de pintura en la recentment creada Acadèmia de Santa Bàrbara. Anys més tard, va explorar el retrat i també la pintura de gènere, històrica i religiosa. El seu fill José Juan Camarón y Meliá va ser també pintor. Va morir a València el juliol de 1803.




Parlem de Música...

Mariano Rodríguez de Ledesma (Zaragoza, 14 de desembre de 1779 - Madrid, 28 de març de 1847) va ser un compositor espanyol. Es va formar des de nen al col·legi d'Infants de la Seu saragossana amb F.J. García Fajer 'el Spagnoletto'. El 1804 va viatjar a Sevilla contractat com a tenor de l'òpera d'aquesta ciutat i el 26 d'abril del 1805 va debutar a Madrid al Teatre de la Creu, com a tenor principal. El setembre de 1806 va ser nomenat tenor supernumerari de la Reial Capella de Carles IV, nomenament que va iniciar la seva carrera en aquesta institució. A causa de la invasió francesa va marxar a Anglaterra el 1810 on el van nomenar 'Membre del Concert Filharmònic' de Londres. El 1812 va tornar a Madrid d'on va haver de fugir poc temps després. El 1815 va tornar a Madrid on va ser nomenat contralt de la Reial Capella i ja el 1817 Mestre supernumerari. El 1819 va componde l'Ofici i Missa de Difunts per als funerals de la reina Isabel de Bragança. L'any següent l'Ajuntament de Madrid li va encarregar la direcció musical de les honres per les víctimes del 2 de Maig i el 1821 va rebre, del Rei, el nomenament com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències i Belles Arts, el que va demostrar la seva reputació, ja que fins aleshores fou l'únic músic nomenat per a tal institució.

El juny de 1822 va marxar de nou a Londres per por a la repressió desencadenada per Ferran VII i aquest el desposseeix dels seus càrrecs "per addicte al sistema constitucional". Instal·lat de nou a la capital britànica, Rodríguez de Ledesma es converteix en una de les personalitats més interessants de l'exili liberal espanyol. Allà és nomenat acadèmic de la Royal Academy of Music i el 1825 professor d'aquesta acadèmia i director de la classe de cant. El 1827 va realitzar un viatge per Alemanya i l'any següent Rossini el va proposar com a professor del Conservatori de París, però Rodríguez de Ledesma no ho va acceptar ja que considerava que a Londres vivia prou bé. El 1827 va publicar a Londres i París la seva 'Colección de Quarenta ejercicios o estudios progresivos de vocalización' amb algunes observacions sobre el cant i la part orgànica i material de la veu i que va dedicar a la infanta Carlota. El 1835, ja de tornada a Madrid, va ser nomenat facultatiu del conservatori, rebent l'encàrrec, del ministre de Governació, d'estudis sobre les millores que es podrien fer al Conservatori Maria Cristina de Màlaga. El 7 de juny de 1836 va ser nomenat Mestre de la Reial Capella sent l'etapa de major esplendor en la seva tasca creativa, component música religiosa però també instrumental i teatral. A partir del 1840 la seva activitat va decaure fruit de diverses malalties que li van provocar la mort el març de 1847 a Madrid.

OBRA:

Vocal secular:

Songs:
Canción fúnebre, (s.a.,1819?), RL 30
Los cantos del trovador, (s.a., 1809?), RL 31
Delio a la ausencia de su amada Nise (Nach Nise’s abschied), (s.a., 1810?), RL 32
O sí o no (Ja und nein), (s.a., 1810?), RL 33
El pescador (Der Fischer), (s.a., 1810?), RL 34
El pescador (Der Fischer, (s.a., 1814?), RL 35
La persuasión, s.a., 1831?), RL 36
El propósito inútil (Eitler Vorsatz), (s.a., 1810?), RL 37
Las señas de amor, (s.a.), RL 38
El sueño de mi amor (Liebchens Schlaf), (s.a., 1810?), RL 39
Ya tengo dueño (Schon Versagt), (s.a., 1810?), RL 40

Amo te solo, te solo amai, (s.a., 1825?), RL 41
Aria e vocalizzio, (s.a., 1827?), RL 42
Il capriccio (Der Entschluss), (s.a., 1815?), RL 43
Ch’io mai vi possa, (s.a., 1825?), RL 44
Clori mia bella Clori, (s.a., 1815?), RL 45
Da quel sembiante appresi, (s.a., 1825?), RL 46
Dov’e il mio bene, (s.a.,1825?), RL 47
Un fanciullin tiranno, (s.a., 1815?), RL 48
La felicità (Der Glückliche), (s.a., 1815?), RL 49
In te spero o sposo amato, (s.a., 1825?), RL 50
La nebbia, (s.a., 1815?), RL 51
Pensiero, (s.a., 1826?), RL 52
Più non si trovano fra mille amanti, (s.a., 1825?), RL 53
Se mai turbo il tuo riposo, (s.a., 1825?), RL 54
Se tenero seme, (s.a., 1815?), RL 55
Tarde s’avvede d’un tradimento, (s.a., 1825?), RL 56
Three italian arietts, (s.a., 1822?), RL 57
Three italian notturnos for two voices, (s.a., 1830?), RL 58
Trova un sol mia bella Clori, (s.a., 1825?), RL 59
Vorrei di te fidarmi, (s.a., 1815?), RL 60

Vocal religiosa:

Misa a 4 con ripieno en Re M, 1816?, RL 1
Misa a 4 breve en Sib M, 1818, RL 2
Misa de difuntos, 1819, RL 3
Misa a grande orquesta, 1835, RL 4
Misa a cuatro a pequeña orquesta en Do M, 1836, RL 5
Misa a 4 en Sol M, 1838, RL 6
Misa de Cuaresma, 1844, RL 7
Benedictus a 4, 1819, RL 8
Benedictus, (s.a.), RL 9

Completas a 4 con ripieno a pequeña orquesta, 1839, RL 10
Primera Lamentación del Miércoles Santo, 1838, RL 11
Segunda Lamentación del Miércoles Santo, 1838. RL 12
Tercera Lamentación del Miércoles Santo, 1838, RL 13
Primera Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 14
Segunda Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 15
Tercera Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 16
Primera Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 17
Segunda Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 18
Tercera Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 19
Libera me Domine, (s.a.), RL 20
Nona de la Ascensión, 1837-1842, RL 21
Oficio de difuntos, 1819, RL22
Parce mihi, 1819, RL 23
Responsorio de reyes, 1817, RL 24
Salve a 4 y a 8, 1818, RL 25
Stabat mater, 1823, RL 26
Stabat mater a 5 voces, 1842, RL 27
Salve a 4, (s.a.): lost
Te Deum; (s.a.): lost

O! Admirable sacramento a 4, 1836, RL 28
O! Admirable sacramento a 5, 1836, RL 29

Instrumental:

Orch.:
Gran sinfonía a grande orquesta, 1835, RL 62
Obertura ‘La jeunesse’, 1820, RL 63
Tanda de rigodones y vals, 1840, RL 64
Tanda de rigodones y vals, 1840, RL 65

Chbr.:
Bolero favori, (s.a., 1815?), RL 66
Divertimento marcial nº 1, (s.a., 1814?), RL 67
Divertimento marcial nº 2, (s.a., 1815?), RL 68
Zapateado, (s.a., 1815?), RL 69

Piano:
VI valses, (s.a., 1814?), RL 70

Pedagogia:

Colección de cuarenta ejercicios o estudios progresivos de vocalización, (s.a., 1827?), RL 61

Font: En català: Mariano Rodríguez de Ledesma (1779-1847) En castellano: Mariano Rodríguez de Ledesma (1779-1847) In english: Mariano Rodríguez de Ledesma (1779-1847) - Altres: Mariano Rodríguez de Ledesma (1779-1847)



Parlem amb veu pròpia...

Alguna cosa està canviant en el nostre país quan podem començar a parlar de tants noms espanyols d'antuvi desconeguts. Aquest primer trimestre de 2015 ja hem, precisament, escoltat alguns testimonis del primer romanticisme espanyol, un dels períodes més abandonats del repertori. I d'aquest període hem de destacar, per mèrits propis, el cas de Rodríguez de Ledesma considerat com el primer músic romàntic espanyol, és a dir, qui va connectar Espanya amb Europa en el camí cap a la modernitat musical d'aleshores. Per tant, la música de Rodríguez de Ledesma, que abasta cançons per a una o diverses veus amb acompanyament de piano, guitarra o orquestra, peces instrumentals per a diversos solistes, obertures per a orquestra i sobretot música sacra: grans misses i oratoris religiosos per a solistes, cors i orquestra, s'ha de dividir en dos grans períodes. El primer, amb una gran influència d'Haydn i Mozart, aniria fins a la seva tercera estada a Londres, consagrant-se en els Responsoris de Reis i l'Ofici i Missa de Difunts.

El segon període, a partir del seu definitiu retorn a Espanya el 1835 és purament romàntic, caracteritzat per una rica orquestració i una gran força expressiva producte de la riquesa i diversitat harmònica. La influència romàntica s'aprecia també en la importància que concedeix als instruments de vent i sobretot en la seva peculiar visió de la funció de l'orquestra en el context de l'obra, en moltes ocasions la veritable protagonista, la qual cosa el distingeix dels italians i el distancia de la resta de músics espanyols. Les grans obres d'aquesta època serien la Gran sinfonía a grande orquesta, la Misa grande en Re mayor, la Nona de l'Ascensión i les Lamentaciones de Setmana Santa. Precisament, i de moment, la recuperació de Ledesma ha començat gràcies a una monogràfica edició en què podrem escoltar, al complert, les Lamentaciones de Setmana Santa. D'aquestes, en la nostra selecció escoltarem la Segunda Lamentación del Miércoles Santo per a solistes, cor i orquestra. Rodríguez de Ledesma va compondre les seves lamentacions en dos períodes: les corresponents a dimecres i dijous durant l'estiu de 1837, estrenant-les en la Setmana Santa del 1839 en els oficis de la Capella Reial, i les de divendres Sant el 1843, unint-les a les anteriors en tots els oficis a partir d'aquesta data, sent dels pocs compositors espanyols que van realitzar el cicle complet de lamentacions.

Ledesma, que va disposar d'un virtuós conjunt instrumental i vocal, ens sorprendrà, també, per alguns passatges solistes vocals però també instrumentals, com els de trompa, corn anglès o violoncel. A la seva època, les parts soprano, tant solistes com del cor, les van cantar castrats ja que la dona tenia l'accés prohibit a l'església. L'orquestra, simfònica i a gran escala i tot i l'absència de timbales i trombons, es veu accentuada per la incorporació de la tuba com a instrument de suport dels violoncels i contrabaixos. La interpretació de l'edició, millorable en algunes de les lamentacions, és especialment brillant en la que escoltarem, destacant l'espectacular passatge solista del corn anglès en diàleg amb la soprano i amb el ressò de fons de l'orquestra. Escoltant-lo queda clar fins a quin punt el silenci musical a Espanya ha estat, i en gran part segueix sent, insuportable. Definitivament cal, amb urgència, més repertori de Ledesma com el d'avui!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: