dijous, 26 de març de 2015

POLLINI, Francesco (1762-1846) - Sonata en Do menor No.3 opus 26

Pietro Giacomo Palmieri - A Moonlit Landscape with Fishermen
Obra de Pietro Giacomo Palmieri (1737-1804), pintor italià (1)



- Recordatori de Francesco Pollini -
En el dia de la celebració del seu 253è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Pietro Giacomo Palmieri (Bologna, 7 de desembre de 1737 - Torino, 18 de desembre de 1804) va ser un pintor italià. Va estudiar a l'Acadèmia Clementina de Bologna amb Ercole Graziani. Va ser convidat a Parma per Guillaume du Tillot, un dels polítics implicats en la creació d'un nou centre cultural. Allà, va explorar la tècnica paisatgística amb la qual, anys més tard, seria conegut. Un art que va rebre la influència de la pintura holandesa del segle XVII, dels pintors italians Salvatore Rosa i Guercino i també de la pintura del francès Claude-Joseph Vernet. La majoria de les seves obres de joventut les va convertir en gravat i les va publicar en la col·lecció Il Libro dei paessaggi (1760). Va viure a París una temporada abans de traslladar-se a Torino el 1779 on va treballar al servei de la Cort de Savoia com a assessor de la col·lecció reial de gravats i dibuixos. Va morir precisament en aquesta ciutat el desembre de 1804.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pietro Giacomo Palmieri (1737-1804) - Altres: Pietro Giacomo Palmieri (1737-1804)



Parlem de Música...

Francesco Pollini (Ljubljana, 26 de març de 1762 - Milan, 17 de setembre de 1846) va ser un compositor, pianista i professor italià nascut en territori de la Dinastia dels Habsburg. Membre d'una família veneciana, va viure uns anys a Viena on va conèixer a Mozart, qui per cert va dedicar dues peces a Pollini (K489 i K490). Allà també va coincidir amb Salieri amb qui va compartir una estada a París. A partir del 1790 es va instal·lar a Milà, ciutat on va estudiar amb Zingarelli. El 1798 es va casar amb Marianna Gasparini (1775-c.1850), una jove de 23 anys i intèrpret d'arpa. El mateix any va estrenar la seva primera òpera, La casetta nel bosco, al Teatro della Cannobiana. El 1801 es va interpretar la seva cantata Il trionfo della pace a La Scala de Milà en honor al Tractat d'Amiens. El 26 de maig de 1805, durant la cerimònia de coronació de Napoleó a la Catedral de Milà, es van interpretar Vivat, vivat i el Te ergo quaesumus de Pollini. També va dedicar molt temps a la docència i es creu que podria haver estat professor del Conservatori de Milà del qual en va ser membre honorari. Va escriure un mètode de piano per títol Metodo pel clavicembalo publicat el 1812 assolint un gran èxit de reimpressions. A través de Zingarelli va conèixer a Bellini amb qui va mantenir una profunda amistat manifestada en la dedicatòria de l'òpera La Sonnambula. Com a compositor, va ser autor d'abundant obra vocal profana i religiosa així com de nombrosa música per a piano. Va morir a Milà el setembre de 1846.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Opera:
La casetta nel bosco (op, 3), Milan, Cannobiana, 25 Feb 1798
Il genio insubre (azione teatrale, 2), 1799
Le convenienze teatrali (op), inc.
Ines de Castro (op), inc.
Il ripudio fortunato (farsa), inc.

Songs (1v, pf unless otherwise stated):
Tre canzonette (Zürich, c1806);
Arietta (Vienna, after 1812);
Canzonette (Vienna, 1817);
Sai qual'è l'amena sponda, romance (after J.W. von Goethe) (Milan, c1818);
Canto di Selma d'Ossian, op.48 (Milan, 1822);
Più la contemplo, sonnet (V. Monti) (Milan, 1823);
I primi fior son questi (Milan, n.d.);
Lascia che questo labbro, 1v, gui (Milan, n.d.);
6 canzonette, ou 6 airs italiens, 1v, pf/hp (Paris, n.d.);
Amicizia finita, 1803;
Dolce Imeneo che i giovanili amori (C. Orombelli);
Dove fuggi infelice (cant.);
La morte: apriti al mio pensiero spaventosa lugubre scena (cant.);
Lo chiedo al ciel, sonnet (G.M. Crescimbeni);
Mentr'io dormia sotto quell'elce ombrosa, sonnet (B. Menzini);
Qual madre i figli con pietoso affetto, sonnet (V. da Filicaia);
Soffri mio caro Alcino

Cants.:
Il trionfo della pace (A. Fugazza), Milan, La Scala, 30 April 1801, lost;
L'amor timido (P. Metastasio);
Dove fuggi o bella Irene;
Flora gentil;
Ombra gradita e muta

Arias (some with recits):
Allor che hai fame (Freguglio);
Chi mai chi può resistere;
Deh cedi o amato bene;
Ecco, silvani e ninfe (Freguglio);
L'ira del ciel credei;
Vedrai mia cara Lilla

Other:
Ladre aquerer ti sies trompà (canzone nazionale nizzarda);
Perché mai nel sen
Ode III di Anacreonte, op.39 (Milan, 1817);
Dunque lasciar dovrò, sonnet;
Lasciate almen che adesso, quintet;
Mille volte o mio tesoro, recit and duet (P. Metastasio: La danza)

Vocal religiosa:

Stabat mater (Milan, 1821);
Via crucis, 1800;
La passione di Christo, 1816;
Ahi come siede adolorata;
Delle sventure nostre sovvengati o Signor;
De Vergin rimira (cant.);
Dicean allegre madri;
Kyrie;
Quando Gesù con l'ultimo lamento;
Requiem;
TeDeum;

Choral:
In festa e in giubilo, 15 Jan 1803;
Te ergo quaesumus, 26 May 1805, lost;
Vivat, vivat, 26 May 1805, lost;
Di zampogne al suon festoso (pastorale), 16 Dec 1812;

Instrumental:

for solo piano and published in Milan, unless otherwise stated:
Capriccio, on ‘Signori miei scusatemi, from G. Mosca: I pretendenti delusi, op.28 (1812);
3 [=6] sonate, op.26, i–ii (1812);
Variazioni, on F.X. Süssmayr: Il noce di Benevento (1812);
Capriccio, on ‘Eco pietosa’, from G. Rossini: La pietra del paragone, op.29 (1814);
Fantasia, on ‘Quel sepolcro che racchiude’, from F. Paer: Agnese (1814);
Toccata, op.31 (1814);
Variazioni, on ‘Ah Sofia mio caro bene’, from Paer: Sargino, op.30 (1814);
Divertimento pastorale, op.34 (1816);
Scherzo di fantasia, on ‘Tu che accendi questo core’, from Rossini: Tancredi, op.37 (1817);
Fantasia, on La gazza ladra, op.40 (1818);
Uno de' trentadue esercizi, op.42 (1820);
Preludio cantabile e rondò, op.44 (1821);
Variazioni, on a chorus theme, from S. Mercadante: Elisa e Claudio, op.47 (1822);
Introduzione e toccata, op.50 (1825);
Tema originale con variazioni preceduto da un breve preludio, op.51 (1826);
Melodie armoniche e rondò, fortepiano (1827);
Giovin rosa, on a phrase from a duet in Act 1, from V. Bellini: La straniera, op.54 (1829);
Fantasia, with 5 variations and finale, from Bellini: La straniera, op.55 (1829);
Estro armonico, from Bellini: Norma, op.57 (1832);
Saggio d'una toccata per pianoforte ordinata in tre righi, op.56 (1832);
Air varié, hp (Paris, n.d.);
Caprice et variations sur un thème de Viotti (Paris, n.d.);
2 sonates et un air varié (Paris, n.d.);
12 walzes, hpd/pf, op.11a (n.d.);
Grande sonate, caprice et variations, (hp, pf)/2 pf (Vienna, n.d.);
3 sonates (Paris, n.d.);
Variations et rondeaux (Zürich, n.d.);
Variations sur un air d'un ballet, op.13a (n.d.);
Variazioni per il fortepiano, op.10 (n.d.)

Pedagogical:
all published in Milan
Metodo pel clavicembalo (1812)
25 scale in tutti i toni estratte dal metodo per pianoforte (2/1829)
12 esercizi per il clavicembalo a due, tre e più parti da eseguire colla sola mano sinistra (1834)
L.M. Frasca, ed.: Giri d'armonia composti dal maestro Francesco Pollini (1892)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Francesco Pollini (1762-1846)



Parlem amb veu pròpia...

Seguim una jornada més a Itàlia per a descobrir-ne una personalitat realment peculiar. Multifacètic, no en va fou cantant, actor, compositor, pianista, violinista i professor, i conegut en molts ambients; des de Mozart a Viena dedicant-li un parell d'àries, Spiegarti non poss’io (KV489) i Non temer, amato bene (KV 490), fins a íntim amic de Bellini, la primera referència com a compositor la trobem el 1798, amb l'estrena de la seva primera òpera a Milà. Recordem que la música vocal fou un dels principals arguments del seu èxit tot i que no hem de perdre de vista que va ser prou hàbil com per sorprendre l'audiència amb interessants aportacions al piano, com a compositor però també com a teòric, amb el seu Metodo pel clavicembalo (1812). Precisament, els principis d'aquest mètode quedaran recollits, en bona part, en algunes de les partitures d'aquesta edició, de la que escoltarem la Sonata en Do menor No.3 opus 26 per a pianoforte. La singularitat del seu tractat teòric distingeix, curiosament, entre el Piano i el Forte, enfocant-se en el que ell va anomenar el "Tocco del tasto", és a dir, el toc de tecla on Pollini vol expressar les diferents personalitats del piano definit-les amb els noms de Sciolto, Staccato i Legato. En resum, el que Pollini vol és poder explorar, detalladament i de forma innovadora, les possibilitats dramàtiques i romàntiques del piano a través d'un discurs sòlid però també, i sovint, molt exigent. El resultat, a banda de la partitura que escoltarem, van ser les bones consideracions i crítiques que va rebre en vida convertint-se en un autor molt citat i referenciat en les enciclopèdies de música de l'època. I compte, que anys més tard, l'entrada en escena del compositor suís Francesco Pollini (1832-1871), estudiant del Conservatori de Milà i intèrpret a La Scala, va causar una notable confusió d'atribucions musicals que fins ben entrat el segle XX no s'ha pogut resoldre. Afortunadament, en el nostre cas les autentificacions són clares i, tot i ser realment poques les edicions que l'han recuperat, la d'avui ho fa majestuosament i amb una interpretació acadèmica i brillant que ens permet introduir-nos, per primera vegada, en la polifacètica i prou interessant vida de Francesco Pollini!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

POLLINI, F.: Pretendenti delusi (I), Op. 28 et al.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. ''... l'anima della musica sia canto ...'' says Pollini in his foreword to ''Tre suonate'' op. 26.

    Perfectly quirky, lively and interesting compositions, thank you for this upload!!! :D

    If anybody is interested, more about Franc - Francesco - Pollini ... Please use Google Translator!

    He grew up and received education in Ljubljana (before travelling and studying in major musical spots in Europe), his mother was Elizabeta Posarelli from Gorizia, she was his father's true cousin, like his father - he may have been married many times (Marianna when in Milano - to whom V. Bellini dedicated ''Sei ariette per camera''), he became a teacher after his operatic career ended - for Franz knew Mozart and Salieri (hence ''canto'' as the soul of music) ~ both generously gave him a leg-up in Paris and Vienna - which means that at 21 years of age - he was a prosperous, skilled and talented young artist! Plus people back then were splendid cosmopolitans, citizens of the world ~ and Franc, Franz, Francesco, François ~ is another cool proof of this! ... On the other hand ~ he apparently stuck to term ''clavicembalo'' when the rest of the universe began punching claviers,

    for some reason these compositions are being hailed as superficial trifles (in many discussions) - but they deserve more than a brief brush-off: I'd say there's plenty of clementian bits in his music, Clementi being one of the cca 300 Viennese piano teachers who at the time of Franz's coming to Vienna were flexing their digits on many a keyboard. If anything - Franz would have been aware of Muzio's more public performances, music and reputation thereby picking a thing or two from him. There be also microparts of baroque elements and romantic shifts in keys and virtuoso displays and ...! Very cool stuff!

    More here:

    http://www.slovenska-biografija.si/oseba/sbi447798/
    https://de.wikipedia.org/wiki/Francesco_Pollini_(Komponist,_1762)
    http://www.dlib.si/details/URN:NBN:SI:DOC-HCMDQ983/?query=%27keywords%3dfranc+pollini%27&pageSize=25
    http://www.dlib.si/details/URN:NBN:SI:DOC-81PFTHGY/?query=%27keywords%3dfranc+pollini%27&pageSize=25
    http://www.dlib.si/details/URN:NBN:SI:DOC-BUY1A9ES/?query=%27keywords%3dfranc+pollini%27&pageSize=25

    And about his father and family:

    http://www.slovenska-biografija.si/iskanje/?q=Janez+Krizostom+pollini
    http://www.dlib.si/details/URN:NBN:SI:DOC-UJAF1DEK/?

    ... There's very likely more, hope to hear more of his works!

    ResponElimina