dissabte, 28 de març de 2015

PLEYEL, Ignace (1757-1831) - Symphonie Concertante in F Major, Ben. 115

Friedrich Gauermann - Harvesting in the Foothills of the Alps
Obra de Friedrich Gauermann (1807-1862), pintor austríac (1)




Parlem de Pintura...

Friedrich Gauermann (Scheuchenstein, 10 de setembre de 1807 - Viena, 7 de juliol de 1862) va ser un pintor austríac, fill del pintor de paisatges Jacob Gauermann. El seu pare volia que es dediqués a l'agricultura però seguint l'exemple d'un dels seus germans, es va dedicar a la pintura. Sota la direcció del seu pare, va començar els estudis de paisatges. Durant un temps va viatjar per diverses regions austríaques abans de presentar en públic els seus primers quadres a partir del 1824. La seva obra 'La Tempesta' exhibida el 1829 va fer augmentar notablement la seva reputació i els encàrrecs que va rebre van ser més nombrosos. Les seves pintures d'animals van ser considerades com les millors del seu temps a Àustria. El seu gènere preferit van ser els paisatges, realistes però idealitzats, amb figures humanes i animals en interacció configurant-se una al·legoria subtil de la connexió integral de la naturalesa. Moltes de les seves obres es van convertir en gravat i van assolir gran popularitat. Gauermann va morir a Viena el juliol de 1862.

Font: En català: No disponible En castellano: Friedrich Gauermann (1807-1862) In english: Friedrich Gauermann (1807-1862) - Altres: Friedrich Gauermann (1807-1862)



Parlem de Música...

Ignace Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - Paris, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor, pianista, editor i fabricant de pianos austríac. Fill d'un mestre d'escola, va estudiar música des de ben petit amb Vanhal abans de convertir-se en alumne de Joseph Haydn a Eisenstadt el 1772. Una relació alumne-mestre que els va unir tota la vida i que va ajudar a convertir a Pleyel en un dels compositors més coneguts del seu temps. La primera obra representada del primer període va ser la seva òpera de titelles Die Fee Urgele, estrenada el novembre de 1776 al Nationaltheater de Viena, any que Haydn va estrenar Die Feuersbrunst. El primer càrrec important de Pleyel fou el de mestre de capella pel Comte Erdődy tot i que no hi ha documentació ni referències que ho corroborin. Durant la dècada del 1780 va viatjar per Itàlia. Gràcies a Norbert Hadrava, un amant de la música i un compositor vinculat a l'ambaixada d'Àustria a Nàpols, Pleyel va compondre diverses obres per a viola de roda, un peculiar instrument del gust de Ferran IV, el Rei 'Lazzarone' de Nàpols. Pleyel, Haydn i Sterkel van ser els encarregats d'escriure algunes de les partitures sol·licitades. A partir del 1784 es va convertir en assistent de F.X. Richter, el mestre de capella de la Catedral de Strasbourg, càrrec que va assumir el 1789. A partir del 1786 va assumir també la direcció i organització d'alguns concerts públics en col·laboració amb J.P. Schönfeld, mestre de capella del Temple Neuf de Strasbourg. El 1788 es va casar amb (Franziska) Gabrielle (Ignatia) Lefebvre, filla d'un tapisser. Va tenir quatre fills el més gran i conegut dels quals va ser Camille Pleyel, pianista i fabricant de pianos. Aquell període a Strasbourg (1787-1795) va ser, indubtablement, el més productiu musicalment de Pleyel. Va treballar també com a professor tenint com alumnes, entre altres, a Ferdinand Franzl i a P.J. Pfeffinger.

La Revolució Francesa va abolir les funcions religioses de la catedral i els concerts de la ciutat, motiu pel qual va acceptar una invitació per a dirigir el Professional Concert a Londres, ciutat on s'hi va quedar des del desembre del 1791 fins el maig del 1792. Allà es va fer especialment conegut tot i l'enorme competència del seu mestre Haydn. Després de tornar al continent, Pleyel va comprar el gran Château d'Itenwiller a St Pierre, prop d'Estrasburg, probablement amb els considerables guanys dels seus concerts a Londres. D'acord amb una història dramàtica, inexistent pel que fa a referències i documentació, Pleyel va ser detingut en diverses ocasions durant el 1793 per les autoritats revolucionàries que sospitaven simpaties pro-austríaques o aristocràtiques. A condició de la seva llibertat, va haver d'escriure, sota estricte vigilància, l'himne patriòtic 'La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique'. Estrenat el 10 d'agost del 1793, és una obra plena de referències populars i de músics francesos com Gretry, i requereix un gran conjunt de veus i instruments, incloent campanes i canons. A principis del 1795 Pleyel es va instal·lar a París, on va obrir una botiga de música i va fundar una editorial, que va publicar unes 4000 obres durant els 39 anys de vida convertint a Pleyel en un dels compositors més rics d'aleshores. El 1805 va viatjar amb el seu fill Camille a Viena, on els seus quartets de corda van ser molt ben rebuts. Allà va visitar a Haydn, ja en les darreries de la seva vida, i va conèixer al Beethoven pianista. A Viena va viure-hi una temporada procurant ampliar, sense èxit, els seus negocis com a editor. A partir del 1820 va retornar a França, on va viure en una granja rodejat d'animals. Va morir a París el novembre de 1831 i tres anys abans de la liquidació definitiva de l'editorial Maison Pleyel.

OBRA:

Vocal secular:

701 Die Fee Urgele (marionette op, 4, K. von Pauersbach, after C.-S. Favart), Eszterháza, Nov 1776, A-Wn*
702 Overture to J. Haydn: Die Feuersbrunst, h XXIXb:A, ?1775–8, US-NH
703 Ifigenia in Aulide (op, 3, ? A. Zeno), Naples, S Carlo, 30 May 1785, F-Pn* (Act 3), I-Nc, P-La
704 Deutsche Aria, E , v, pf (1790)
705 Hymne à la liberté (Rouget de Lisle), Revolutionary song, v, pf (1791)
706 La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique, Revolutionary hymn, vv, orch, 1793, F-Pn
707–38 32 Scottish songs, arr. 1–2vv, pf, vc, 1792–3, Pn*, GB-Lbl* (1793–9)
739 Hymne du temple de la raison, v, pf, ?1792–4
740 Hymne à la nuit (Viscount de Parny), v, pf (1795)
742–53 Winter-Unterhaltung (12 songs), v, pf (c1798)

Vocal religiosa:

741 Mass, G, 1796–7, CZ-Pnm, D-BAR, I-Fc
754 Requiem, E , F-Pn*
755 Cum Sancto Spiritu, fugue, D, chorus, orch, A-Wgm*
756 Mass, D, Wn*, I-Fc
TeDeum;
Motets et al.;

Instrumental:

Orch.:
symphonies
nos. refer to Benton, 1977
121, c, 1778, F-Pn* (inc.) (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
122, A, 1778, A-Wgm* (inc.) (1786);
123, F, 1782–4 (1788);
124, D, 1782–4 (1790);
125, B , 1782–4 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
126, D (1785), ed. H. Riessberger (Vienna, 1990) and in RRMCE, viii (1978);
127, B  (1785–6);
128, C (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
129, C (1786);
130, G (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
131, C (1786);
131A, C, ?1786–93, A-R, ST, CZ-OP, D-HR, Mbs, Rtt, TEG, I-CR, Mc, MOe, US-Wc;
131B, C, 1786 or after, A-ST, D-HR, Mbs, I-Mc, MOe;
132, B  (1786), ed. in RRMCE, viii (1978);
132A, B , ?1786–90, CH-Zz, D-DO, HR, Rtt, I-MOe, Vnm;
133, D, 1786 (1787);
134, E , 1786 (1787), ed. J.L. Petit (Paris, 1973);
135, B , 1786 (1787);
136, F, 1786 (1787), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
136A, F, US-Wc;
137, A, 1786 (1787);
138, f, 1786 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
139, E  (1789);
140, F (1789), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
140A, F (1791–2);
141, G (1789);
142, c (1790);
143, C (1790), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
144, E  (1790);
145, D (1790);
146, G (1790);
147, d (1791), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
147A, D, 1791 or after, F-Pn* (inc.);
148, E  (1793);
149, B  (1794);
150, B  (1799);
150A, B , 1799–1800, Pn*, GB-Lbl*;
151, C, by 1800, Lbl*;
152, E , ?1801, F-Pn*, GB-Lbl*;
153, f, ?1801, F-Pn* (inc.);
154, C, Pn* (inc.) (1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
155, a, ?1803, Pn*, GB-Lbl*;
156, G (1804);
157, C (?1804–5);
158, C, A-Wn, D-AB, HR, GB-Lbl, I-Fc;
159, F, D-Rtt; 160, d, I-MOe; 161, D, D-DO, I-MOe

Concertos & symphonies concertantes:
B
101 Vc conc., C, F-Pn, 1782–4
102 Vc conc., D, 1782–4, lost
111 Symphonie concertante, E , solo vn, va, vc, ob, perf. 1786
103 Vn conc., D, 1785–7 (1788)
103A Vn conc., D (1788)
104 Vc conc., C (1788)
105 Va/Vc conc., D (1790); ed. C. Hermann (Frankfurt, 1951)
112 Symphonie concertante, B , solo vn, va (1791); ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981)
113 Symphonie concertante, F, 2 solo vn, va, vc, fl, ob, bn, perf. 1792
106 Cl/Fl/Vc conc., C (1797); ed. A. Pejtsik (Zürich, 1985)
114 Symphonie concertante, A, 2 solo vn/solo pf, vn, perf. 1792
115 Symphonie concertante, F, solo (fl, ob, bn, hn)/(pf, vn) (1802 or 1805); ed. F. Oubradous (Paris, 1959)
107 Bn conc., B , CZ-Pnm
108 Vc conc., C, A-Wgm*
116 Symphonie concertante, F, solo pf, vn, I-Gl

Miscellaneous orchestral and chamber:
201 Nocturne, D, ob, 2 hn, vn, va, vc, vle, 1780, F-Pn*
201A Nocturne [Serenade], D, solo vn, solo vc, 2 hn, vn, va, b, 1780–90 (1790)
202 [Untitled work], C, 2 hn, 2 vn, va, b, 2 hurdy-gurdies, c1785, Pn* (inc.)
202.5 Nocturne, 2 cl, 2 hn, 2 va, b, 2 hurdy-gurdies, 1785, D-Bsb*
203–14 Twelve Minuets (6 with trios), 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, 1785–7 (1787)
215 Nocturne [Serenade], C, ob, 2 hn, vn, 2 va, vc, b (1787)
216 Serenade, F, ob, 2 hn, 2 vn, va, b (1790)
217 Nocturne, B , ob, 2 hn, 2 va, b; ed. B. Pauler (Winterthur, 1989)
218 Adagio, a, solo vn, 2 ob, 2 bn, hn, 2 vn, va, b, F-Pn*
219 Serenade [Parthia], 2 cl, 2 bn, 2 hn [transcr. from recording, source unknown]
220 Divertimento, G, 2 hn, 2 vn, va, vc, A-Wgm, F-Pn* (inc.)
quintets, sextets, septets
271–2 Str Qnts, E , g, 2 vn, 2 va, vc (1785)
273 Str Qnt, C, 2 vn, 2 va, vc (1786)
276 Str Qnt, a, 2 vn, 2 va, vc (1786)
277 Str Qnt, f, 2 vn, 2 va, vc, perf. 1786; ed. in RRMCE, liii (1998)
251 Septet, E , 2 vn, va, vc, db, 2 hn (1787)
274–5 Str Qnts, D, B , 2 vn, 2 va, vc (1787)
280–82 Qnts, G, C, E , fl, ob, vn, va, vc (1788); no.282 ed. H.Steinbeck (Vienna, 1968)
283–4 Str Qnts, F, D, 2 vn, 2 va, vc (1788)
278–9 Str Qnts, B , G, 2 vn, 2 va, vc (1789)
285 Str Qnt, F, 2 vn, 2 va, vc (1789)
261 Sextet, F, 2 vn, 2 va, vc, b (1791); ed. W. Sawodny (Munich, 1993)
286 Qnt, g, hpd, fl, vn, va, b, A-Wgm*
287 Str Qnt, g, 2 vn, 2 va, vc, F-Pn*

Quartets:
301–6 Str Qts, C, E , A, B , G, D, op.1, USSR-Lsc* (1782–3, nos.303–4, inc.)
307–12 Str Qts, A, C, g, E , B , D (1784)
313–18 Str Qts, B , A, e, C, E , D, 1785 (1786)
319–24 Str Qts, C, G, F, A, B , D, 1786 (1786)
325–30 Str Qts, E , B , A, C, G, F, 1786 (1787); 326A, 327A, 329A (1787); 325A, 328A, 330A (1788)
331–3 Str Qts, B , G, d, 1786 (1787), ded. King of Prussia
334–6 Str Qts, C, A, E , 1786 (1787), ded. King of Prussia
337–9 Str Qts, D, F, g, 1786 (1787), ded. King of Prussia
340–42 Str Qts, G, c, D, 1786 (1787), ded. King of Prussia
343–5 Str Qts, F, A, F (1788)
346–51 Str Qts, C, F, E , G, B , A (1788), ded. Prince of Wales: 348A, 350A (1788)
352 Qt, E , vn, 2 va, vc (1788); ed. U. Drüner (Zürich, 1976)
381–6 Qts, D, F, A, G, B , C, fl/vn, vn, va, vc (1789)
353–8 Str Qts, C, B , e, G, A, f (1791), ded. King of Naples
359–64 Str Qts, F, B , D, E , G, E (1792)
387–92 Qts, D, F, A, C, G, A, fl, vn, va, vc (1797); nos.387–9 ed. J.-P. Rampal (New York, 1977)
393–4 Qts, D, G, fl, vn, va, vc (1799)
365–7 Str Qts, C, B , f (1803), ded. Boccherini
367A Str Qt, f, F-Pn*
367B Str Qt, f, Pn
368–9 Str Qts, E , D (?1810), ded. Viotti, Pn* (no.368, inc.)
369A Str Qt, D, Pn*
369B Str Qt, D, Pn*
370 Str Qt, g, Pn*
395 Qt, E , fl, 2 cl, bn, D-ASh; ed. G. Meerwein (London, 1970)

Trios:
Kbd Trio = Trio [Sonata] for keyboard, flute/violin, cello
428–30 Kbd Trios, C, F, G, 1783–4 (1785);
nos.428–9 ed. W. Stockmeier (Munich, 1976);
b 430 is by Haydn:h XV:5
401–3 Str Trios, E , D, F, vn, va, vc (1787); ed. B. Päuler (Zürich, 1971)
404–9 Str Trios, C, E , D, e, B , G, 2 vn, vc (1788 or 1789); nos.404–6 ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1987)
431–6 Kbd Trios, C, G, B , A, e, D (1788), ded. Queen of Great Britain
437–9 Kbd Trio, F, G, E  (1790), ded. Elizabeth Wynne
440–42 Kbd Trio, B , C, f (1791), ded. Mme de Marclésy
443–5 Kbd Trios, C, F, D (1793) (Scottish Airs, bk 1)
446–8 Kbd Trios, G, B , A (1794) (Scottish Airs, bk 2)
449–51 Kbd Trios, C, G, B  (1794) (Scottish Airs, bk 1)
452–4 Kbd Trios, D, B , A (1794–5) (Scottish Airs, bk 2)
455–7 Kbd Trios, G, C, B  (1795–6) (Scottish Airs, bk 3)
461 Kbd Trio, D (1795–6)
458–60 Kbd Trios, G, D, C (1796–8) (Scottish Airs, bk 4)
462–4 Kbd Trios, F, D, B  (1796) (with favourite airs)
465–7 Kbd Trios, F, C, E  (1796), ded. Eugénie Beaumarchais
468–70 Kbd Trios, B , A, C (1796–7), ded. Mme de Gramont
410–15 Str Trios, D, F, G, B , G, A, 2 vn, vc (1797); ed. B. Päuler (Adliswil, 1992)
471–3 Kbd Trios, B , D, E  (1798), ded. Mme Martilière
474–6 Kbd Trios, F, B , E  (1803), ded. Empress of Russia
416 Str Trio, B , 2 vn, va, F-Pn*

Duos:
571–2 Duos, B , G, kbd, vn (1787)
573 Duo, B , kbd, vn (1788)
501–6 Duos, C, D, F, G, A, B , vn, vc (1788); ed. A. Pejtsik (Adliswil, 1990)
507–12 Duos, B , F, C, G, D, A, 2 vn/fl, or fl, vn (1788)
513–18 Duos, B , D, A, F, C, e, 2 vn (1789)
519–24 Duos, C, g, A, B , G, d, 2 vn (1789)
525 Duo, C, va, vc (1792)
526–8 Duos, C, F, E , vn, va (1795); ed. U. Drüner (Winterthur, 1987)
529–31 Duos, G, B , c, vn, va, or 2 vn (1796)
531A Duo, d, 2 fl (1796)
574–9 Duos, C, F, G, B , D, E , kbd, fl/vn (1796)
575A Duo, F, 2 vn (1796–7)
580–85 Duos, F, D, B , e, C, A, kbd, fl/vn (1798)
532–4 Duos, C, g, D, 2 vc (1799/R); ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1984)
532–7 Duos, C, g, E , G, B , D, 2 vn, F-Ppincherle* (no.536) (1799)
538–43 Duos, C, G, a, F, D, e, 2 vn (1806); ed. G. Maglioni (Milan, 1954)
544–9 Duos, D, E , C, B , f, G, vn, va (1808–12)

Keyboard, harp solos:
601–12 12 German dances, kbd (1792)
613 Rondo, E , hp/kbd (1796)
614 Swiss Air with Variations, B , kbd/hp (1796)
615 Air with Variations, B , pf (1798)
616–17 Pieces, c, B , hp/hpd (1798)
618–24 7 Pieces, pf (?1799)
625–7 Sonatas, a, F, G, kbd (1800)
628–63 36 Ecossaises, pf (1803)
664–9 6 Ecossaises, pf (?c1810)
670 Sonata, B , kbd, A–Wn, B-Bc, D-WRl, I-OS

Pedagogia:

801–27 27 instructional exercises pubd in a pf method (1796), incl. 3 for pf 4 hands, also attrib. Dussek

Font: En català: Ignace Pleyel (1757-1831) En castellano: Ignace Pleyel (1757-1831) In english: Ignace Pleyel (1757-1831) - Altres: Ignace Pleyel (1757-1831)



Parlem amb veu pròpia...

Pleyel és de sobres conegut i ho és, essencialment, per dues circumstàncies diferenciades. La primera, la de ser un dels alumnes, i hereus, més brillants de Franz Joseph Haydn. La segona, la de ser el creador i promotor d'una important indústria de fabricants de pianos, tant potent, que segueix vigent a dia d'avui (Pleyel). Si ho analitzem en perspectiva històrica, el fet d'afirmar que Àustria i els seus ciutadans van ser uns autèntics privilegiats és quedar-se curt tenint en compte la gran quantitat de compositors a qui avui dia tots coneixem i que van néixer en la seva verda i preciosa geografia. I gosaria afirmar, sense por, que si Haydn no hagués existit com a tal, probablement Pleyel seria substancialment més conegut del que ja és ara. En qualsevol cas, les històries virtuals deixem-les per altres univers i centrem-nos en el nostre. Pleyel, en tot cas, se'l coneix pel seu abundant repertori instrumental destacant, per singularitat pròpia, les simfonies (properes a Haydn), els quartets i les simfonies concertants amb les quals es va fer famós, i molt ric, a Londres. Precisament d'aquest darrere gènere, recuperarem una edició que farà les delícies dels gourmets clàssics. Simfonies concertants, interpretades amb l'energia, la claredat i l'excel·lència necessàries, i que ens permetran abordar, des d'una nova perspectiva, al mestre austríac famós, recordem-ho també, per la importantíssima labor d'edició i publicació de partitures. Doncs bé, he seleccionat la Simfonia Concertant en Fa major per a flauta, oboè, fagot, trompa i orquestra. Escrita a París l'any 1805, és una obra amb obertura solemne, en un estil proper a la dels concerts de Carl Stamitz, tot i que a diferència d'un concert típic, fins a quatre instruments solistes participen en els tres moviments, de més a menys pel que fa a extensió. Pleyel va explorar el gènere simfònic concertant tardanament i a partir del 1786 tot i que aquesta forma musical havia nascut a París a l'entorn del 1770. Molt ben considerat al seu temps, actualment se'l considera una extensió de l'obra de Joseph Haydn tot i que ambdós van ser coetanis i fins i tot 'rivals' a Londres. Personalment, Pleyel és un dels meus autors clàssics preferits i, per tant, la seva obra em desperta una permanent simpatia i un irracional plaer... Música i més música a totes hores i en totes direccions d'un inseparable amic clàssic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Pleyel - Symphonies Concertantes

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Aunque últimamente ando algo "liado" siempre queda algo de tiempo para echar un vistazo al blog y encontrar maravillas como la de hoy. Música que nos transporta a un mundo mejor y que rezuma alegría de vivir y elegancia.
    Muchas Gracias!!
    Espero que pases una inmejorable Semana Santa.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querido Frantisek!
      Si Liado estás, sin música te quedarás... jeje bromas a parte, cuando pensamos en el clasicismo creo que Pleyel ya es indispensable!

      Gracias! Igualmente, feliz Semana Santa!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Señor Paul Muad Dib si no es molestia las sinfonias y el concierto con sus respectivos movimientos (tracks) desde ya muchas gacias.
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina