dimecres, 11 de març de 2015

GORRITI, Felipe (1839-1896) - Missa de Rèquiem

Benito Mercadé y Fábregas - Traslazione del corpo di S. Francesco (1866)
Obra de Benet Mercadé (1821-1897), pintor català (1)



- Recordatori de Felipe Gorriti -
En el dia de la commemoració del seu 119è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Benet Mercadé i Fàbrega (La Bisbal d'Empordà, 6 de maig de 1821 - Barcelona, 10 de desembre de 1897) va ser un pintor català. Fill d'una família humil, va haver de treballar des de la seva infància en diversos oficis abans d'entrar a treballar amb el seu pare, també pintor. El 1839, es va traslladar a Barcelona on es va reunir amb el seu germà Josep. Allà va aprendre l'art del daguerreotip, tècnica amb la qual es va guanyar la vida mentre estudiava a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1853, es va traslladar a Madrid on va ingressar a l'Escola Superior de San Fernando i a on va estudiar amb Carlos Luis de Ribera. El 1858, va viatjar a París i des d'allà, el 1863, a Roma, on va conviure amb els pensionats espanyols Rosales, Palmaroli, Vera, Puebla i Casado del Alisal. Des de Roma va tornar a Barcelona. Allà va gaudir de la protecció del mecenes Pablo Gil i va dur a bon terme diversos encàrrecs per a decoracions murals fins que el 1882 va obtenir la plaça de professor de Belles Arts a la mateixa Escola de Sant Jordi en què havia estudiat. Com a pintor va destacar en els gèneres històric i religiós, així com en el retrat i el paisatge. Dels primers, destaquen Colom a les portes del convent de Santa Maria de la Rábida, Carles V a Yuste, El donoso i gran escrutini que el capellà i el barber van fer a la llibreria de l'enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa, Velázquez premiat per Felip IV, Les germanes de la caritat, segona medalla en l'Exposició Nacional de 1860 o Translació de Sant Francesc d'Assís, medalla de primera classe a l'Exposició Nacional de 1866. Per aquesta obra, de la qual es conserven abundants esbossos, va tenir molt en compte l'obra de Giotto, que l'havia impressionat molt durant la seva estada a Itàlia. De la seva tasca com a retratista en destaquen tres excel·lents exemples: el seu Autoretrat, La seva neboda al costat del piano i La senyora Anita, en què la sobrietat del colorit contribueix a mostrar la profunda personalitat del rostre de la model duta a terme pel pintor. Mercadé va morir a Barcelona el desembre de 1897.

Font: En català: Benet Mercadé (1821-1897) En castellano: Benet Mercadé (1821-1897) In english: Benet Mercadé (1821-1897) - Altres: Benet Mercadé (1821-1897)



Parlem de Música...

Felipe Gorriti y Osambela (Uharte-Arakil, 23 d'agost de 1839 - Tolosa, 12 de març de 1896) va ser un organista i compositor navarrès. El seu pare, León Gorriti, secretari-organista del seu poble natal, va ser qui el va instruir en els primers coneixements musicals i qui el va enviar, amb només 11 o 12 anys, a Tafalla (Navarra) per formar-se amb el mestre de capella José Preciado. Més tard va entrar a estudiar piano i harmonia amb Mariano García, que en aquell temps treballava com a compositor i instrumentista a la Catedral Santa Maria la Real de Pamplona. Posteriorment, va rebre els ensenyaments de Cándido Aguayo, organista i mestre de capella de l'Església de Santa Maria de Tolosa i, el setembre de 1856, va ingressar al Reial Conservatori de Madrid, on va estudiar orgue amb Román Jimeno de Lerma i composició amb Hilarión Eslava. En concloure els seus estudis, el juny del 1859, va obtenir la medalla de plata al concurs anual que organitzava el Conservatori. El 17 de març de 1859 va guanyar, per oposició, la plaça de mestre de capella i organista de la parròquia de Santa Maria de Tafalla. A partir d'aleshores va començar a adquirir certa fama, atraient deixebles dels pobles veïns, entre els quals cal destacar Apolinar Brull i Calixto Barcos. A Tafalla, a més de dirigir la capella de música i escriure algunes de les seves millors obres (surge propera, Missa de Rèquiem, sonates i altres obres per a orgue, etc.), el compositor va organitzar una incipient banda de música. El 1860 va contreure matrimoni amb Eugènia Izu, amb la qual va tenir cinc fills. El 1867 va quedar vacant la plaça d'organista i mestre de capella de Tolosa per renúncia del que havia estat el seu professor, Cándido Aguayo. Gorriti va aconseguir aquesta plaça per oposició (1867) i va exercir el càrrec fins a la seva mort. A la Parròquia de Santa Maria comptava per a la interpretació de les seves obres religioses amb una capella formada per 28 músics entre cantants masculins i instruments de corda i vent. Així mateix, a Tolosa es va dedicar a la direcció de la banda de música i a l'ensenyament, amb alumnes destacats com Vicente Goicoechea o Eduardo Mocoroa, aquest darrer el successor de Gorriti l'any de la seva mort el març de 1896.

OBRA:

Vocal secular:

10 obras corales;
1 obra teatral;
3 obras para canto y piano;

Vocal religiosa:

13 misas;
3 misas de réquiem;
7 piezas del oficio de difuntos;
7 misereres;
6 antífonas;
3 arias;
8 canciones a la Virgen en castellano y vascuence;
15 piezas de devoción (gozos, novenas y septenarios);
2 graduales;
8 himnos;
6 lamentaciones;
2 magníficat;
20 motetes;
2 pasiones, 6 rosarios y letanías;
3 salmos;
4 secuencias;
6 tercetos para la Bendición de los Ramos;
13 villancicos;
4 zortzikos de Navidad.

Instrumental:

Organ:
10 elevaciones;
5 versos;
4 ofertorios;
2 marchas fúnebres;
2 sonatas

Other:
Andante religioso;
7 obras para banda;
6 obras para piano;
5 obras de música de cámara;

Font: En català: No disponible En castellano: Felipe Gorriti (1839-1896) In english: No disponible - Altres: Felipe Gorriti (1839-1896)



Parlem amb veu pròpia...

Felipe Gorriti va ser, juntament amb Hilarion Eslava, el compositor més conegut de l'escola navarresa del XIX ja que la seva fama, lluny de circumscriure's en un àmbit local o nacional, va traspassar fronteres. Els seus èxits assolits, en forma de premis i mencions, en concursos internacionals com el de la Société Internationale des Organistes et Maîtres de Chapelle de París així en donen fe i més tenint en compte el jurat d'aquests certamens; Franck, Guilmant o Dubois entre altres. Gorriti, tot i la seva condició d'organista brillant, va ser principalment un compositor de música religiosa (més de 250 obres repartides en misses, rèquiems, motets, himnes i un llarg etcètera). Per tant, la ciència històrica ens certifica l'alçada professional d'un Gorriti de qui personalment no n'havia sentit parlar abans d'explorar-ne el repertori que avui recuperarem. Una edició antològica, i no pel títol pròpiament, sinó pel volum de partitures recuperades i per la seva incalculable importància cultural, d'altíssim valor històric. Conseqüentment, en un dia de commemoració com avui és adequat però especialment interessant recuperar-lo de l'oblit en el que viu tot i que, sorprenentment, existeixen bones edicions que l'exploren en detall. Una d'aquestes és precisament la d'avui d'on hem extret la Marcha fúnebre per a orgue i la Missa de Rèquiem que escoltarem. Precisament, Gorriti va compondre aquest rèquiem breu amb l'ajuda del seu alumne Calixto Barcos (c.1850-c.1900). L'estudi de les composicions de Gorriti és una fotografia fidel del moment que va viure i del desenvolupament de la música religiosa espanyola en què es van juxtaposar la influència de l'estil operístic italià, especialment en veu de Bellini, el romanticisme centre-europeu, l'escola organística francesa, la influència de la música folklòrica i certs trets que podrien assimilar-se a la reforma de la música religiosa que s'estava donant a Alemanya, Itàlia i França, com pot ser el tractament del cant pla o la utilització d'un estil sobri que pren com a model la polifonia renaixentista. Tots aquests arguments hi són presents i ens donen certes pistes per a començar a dimensionar el llegat religiós espanyol del XIX que, a diferència d'anteriors èpoques (segle d'or o segle XVIII), romania en la foscor més absoluta. El nostre olfacte curiós i en permanent estat d'alerta, seguirà explorant aquest territori avui dia tant desconegut com apassionant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Coral de Cámara de Navarra; Óscar Candendo (orgue); David Guindano (direcció)
LAQUINTADEMAHLER: Various Artists – Felipe Gorriti. Antología
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Felipe Gorriti. Antología

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Thanks so much for your wonderful sharing of this work. Your offerings are so full of information on each composer and the music is a real treat. Gracias amigo. pburton

    ResponElimina
  4. Buongiorno,
    è possibile ripristinare questo collegamento
    Grazie
    Giancarlo Mainetti

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina