divendres, 20 de març de 2015

ALEOTTI, Raffaella (c.1570-c.1646) - Sacrae cantiones

Andrea Vaccaro - S. Agata (c.1635)
Obra d'Andrea Vaccaro (1600-1670), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Andrea Vaccaro (Nàpols, 8 de maig de 1604 - Nàpols, 18 de gener de 1670) va ser un pintor italià vinculat a l'Escola Napolitana de Pintura. Membre d'una família d'artistes, Vaccaro va ser deixeble de Girolamo Imparato, un artista manierista d'àmbit local. Els seus inicis van ser més tenebristes, en clara sintonia amb l'obra de Caravaggio. Amb el temps, no obstant, i fruit de la influència d'autors com Bernardo Cavallino, Guido Reni i Van Dyck, van anar modificant el seu estil fins a situar-se en el classicisme, més fàcil de vendre i visualment menys agressiu que el fosc tenebrisme de la seva joventut. El conjunt de la seva obra es caracteritza per les seves figures mesurades i l'absència, en general, de trets agressius en expressions i gestos, si bé algunes obres mostren escenes clarament dramàtiques i de patiment. Va morir a Nàpols el gener de 1670.

Font: En català: Andrea Vaccaro (1600-1670) En castellano: Andrea Vaccaro (1600-1670) In english: Andrea Vaccaro (1600-1670) - Altres: Andrea Vaccaro (1600-1670)



Parlem de Música...

Raffaella Aleotti (Ferrara, c.1570 - c.1646) va ser una organista i compositora italiana. Filla de l'arquitecte Giovan Battista Aleotti, àlies 'L'Argenta', va estudiar, probablement, amb el pastor Alessandro Milleville i amb Ercole Pasquini. Després va entrar al Convent de Sant Vito de Ferrara, famós per l'excel·lència de la seva música on hi va treballar durant tota la seva vida. Pel que sembla, va tenir una germana per nom Vittoria Aleotti que curiosament es va fer molt coneguda com a compositora. Algunes fonts apunten en la possibilitat, no verificable, que Raffaella i Vittoria fossin la mateixa persona. En qualsevol cas, Raffaella va ser molt coneguda al seu moment per la seva condició de dona organista sent, també, la primera en publicar sistemàticament música per a aquest instrument així com nombrosa producció litúrgica. De fet, el seu primer llibre Sacrae cantiones quinque, septem, octo, & decem vocibus decantande… liber primus es va publicar a Venècia el 1593. Va ser, tot i el context de l'època, una compositora molt independent i àmpliament popular. Es desconeix la data i la ciutat on va morir però és creu que va ser més tard del 1646.

OBRA:

Vocal religiosa:

Sacrae cantiones quinque, septem, octo et decem vocibus decantande (Venice, 1593);
excerpts ed. C.A. Carruthers-Clement, Nine Centuries of Music by Women (New York, 1983): Angelus ad pastores ait;
Ascendens Christus in altum;
Facta est cum Angelo

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Raffaella Aleotti (c.1570-c.1646)



Parlem amb veu pròpia...

Darrerament hem visitat diverses compositores, dos d'elles italianes, la d'avui i Anna Leonarda, i la francesa Jacquet de la Guerre. Afortunadament, cada vegada és més habitual poder explorar aquest repertori tant desconegut fins fa relativament pocs anys. Un repertori, així mateix, que seguirem recuperant en nom de més autores, com per exemple de Cozzolani, una monja benedictina italiana de qui properament en parlarem. Avui no obstant posarem el fre de mà i cercarem en la immensitat de l'univers per visitar una Aleotti, partint de la base que van ser dos, Raffaella i Vittoria, tot i que algunes fonts apunten en la possibilitat que fossin la mateixa persona. No sembla descabellat pensar-ho, per tant, en el seu cas i fins a confirmació o falsabilitat, no podrem sinó assumir que van ser dues ciutadanes vinculades familiarment però de vides separades. Doncs bé, una d'elles, va deixar un llegat ignot i oblidat i feliçment recuperat pels amics de Tactus. Per entendre el per què Aleotti va ser on havia de ser per escriure música haurem de situar el context històric, molt a veure amb la Dinastia dels Este, la família noble que va governar la regió de Ferrara fins a principis del segle XIX. No tindria major repercussió si no fos per la importantíssima labor de promoció artística que van dur a terme, fos en música, pintura o escultura principalment. I una de les singularitats d'aquesta família, única a Europa, fou el famós conjunt de virtuoses cantants femenines anomenades 'concerto delle donne'.

Evidentment, Aleotti no en va formar part però inevitablement l'existència d'aquest grup musical àmpliament respectat va afavorir, notablement, la creació musical i la dedicació de moltes dones a la música, una d'elles la monja Raffaella Aleotti del Convent de San Vito de Ferrara. Un espai religiós però segons les cròniques de l'època reconvertit, sovint, en un dels majors espectacles musicals de la Itàlia del seu temps. I una de les particularitats, potser principi inalienable, era que totes les intèrprets havien de ser dones, fossin cantants o instrumentistes. Una d'elles, a l'orgue, era precisament Aleotti que lluny de limitar-se a la interpretació, va decidir escriure alguns testimonis del seu art creatiu a l'orgue però especialment en música religiosa. Obres que va incloure en el Sacrae cantiones quinque, septem, octo et decem vocibus decantande (Venice, 1593) i que nosaltres recuperarem en veu d'algunes de les seves partitures per a un màxim de 10 veus i abundant instrumentació com violins, trombons, cornetes, flautes, arpa, tiorba, viola de gamba i orgue. Motets, per la seva banda, que mostren un domini complet de la tècnica del contrapunt, de ritmes diferenciats i de gran sensibilitat en relació al text bíblic. Tot un descobriment, allunyat de tota pretensió comercial i que decideix submergir-se en la plenitud i en l'hàbitat d'unes monges que van entendre, o així ho van creure, que la música era el llenguatge de Déu!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cappella Artemisia; Candace Smith (conductor)
TACTUS: Aleotti - Le Monache di San Vito
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Aleotti - Le Monache di San Vito

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris: