dijous, 26 de febrer de 2015

WETZ, Richard (1875-1935) - Symphony No.3 in B Flat Major, Op.48

Félix Ziem - Embarquement sur le quai des esclavons
Obra de Fèlix Ziem (1821-1911), pintor francès (1)



- Recordatori de Richard Wetz -
En el dia de la celebració del seu 140è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Fèlix Ziem (Beaune, 25 de febrer de 1821 - París, 10 de novembre de 1911) va ser un pintor francès pertanyent a l'Escola de Barbizon. Va ser un artista nòmada, inclassificable i excèntric i un incansable viatger, admirador de Lorrain i de Turner. Es va guanyar un lloc original en l'art del segle XIX francès. Originalment, Ziem va planejar ser arquitecte i va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Dijon, i durant un temps va treballar com a arquitecte. La pintura va passar de una afició a una carrera després d'una visita a Itàlia el 1841, on es va enamorar de la ciutat de Venècia, una ciutat que es convertiria en la font de moltes de les seves obres. A part d'escenes venecianes, va pintar també molts bodegons, retrats i paisatges de llocs variats incloent Constantinoble, Martigues, Cagnes-sur-Mer i la seva Borgonya nativa. Ziem va saber seduir a una àmplia clientela que somiava amb Venècia o Constantinoble al contemplar-les en els seus llenços. La seva va ser una fecunda carrera a l'ombra de Delacroix. Estèticament, l'aigua i el cel ocupen un lloc predominant en els paisatges lluminosos que el van fer famós. Va morir a París el novembre de 1911.

Font: En català: Fèlix Ziem (1821-1911) En castellano: Fèlix Ziem (1821-1911) In english: Fèlix Ziem (1821-1911) - Altres: Fèlix Ziem (1821-1911)



Parlem de Música...

Richard Wetz (Gleiwitz, [ara Gliwice], 26 de febrer de 1875 - Erfurt, 16 de gener de 1935) va ser un professor i compositor alemany. Va estudiar al Conservatori de Leipzig, tot i que ben aviat es va traslladar a Munich, on va estudiar en privat amb Ludwig Thuille (1899-1900) i on va assistir a classes a la Universitat. Després de dos anys com a mestre de capella en els teatres de Stralsund i Barmen va tornar a Leipzig. El 1906 es va traslladar definitivament a Erfurt, on es va fer càrrec de la direcció de la Musikverein i de la Singakademie. A Erfurt es va dedicar a ensenyar composició i història de la música al Conservatori (1911-1914) i a l'Escola Superior de Música de Weimar a partir del 1916. El 1920 va ser nomenat professor i el 1928 va ser elegit, juntament amb Stravinsky, a l'Akademie der Künste de Berlín. Va morir a Erfurt el gener de 1935.

OBRA:

Vocal secular:

Traumsommernacht, op.14, female chorus, orch;
Gesang des Lebens, op.29, male chorus, orch;
Nicht geboren ist das beste (after Sophocles: Oedipus), op.31, chorus, orch;
Hyperion, op.32, Bar, chorus, orch;
Ps iii, op.37, Bar, chorus, orch;
Judith, op, unpubd;
Das ewige Feuer, op, perf. 1907; lieder, opp.5–7, 9–10, 15, 17–18, 20–28, 30, 35–6, 41, 45;
many choruses

Vocal religiosa:

Requiem, op.50, S, Bar, chorus, orch;
Weihnachtsoratorio, op.53, S, Bar, chorus, orch;

Instrumental:

Orch:
Kleistouvertüre, op.16;
Vn Conc., op.33;
Sym. no.1, c, op.40, 1914–17;
Sym. no.2, A, op.47;
Sym. no.3, B , op.48;
Vn Conc., op.57

Chbr and inst:
Romantische Variationen, op.42, pf;
Str Qt no.1, F, op.43;
Str Qt no.2, e, op.49;
Toccata, Passacaglia and Fugue, op.55, org

Literatura:

Anton Bruckner (Leipzig, 1922)
Franz Liszt (Leipzig, 1925)
Beethoven (Erfurt, 1927, 2/1933) 

Font: En català: Richard Wetz (1875-1935) En castellano: No disponible In english: Richard Wetz (1875-1935) - Altres: Richard Wetz (1875-1935)



Parlem amb veu pròpia...

Richard Wetz va ser un compositor que va viure sota la influència, principalment, de tres compositors: Wagner i Liszt durant la seva joventut, i Bruckner. A partir d'aquests models va construir el seu repertori. I si bé actualment les biografies de Wetz no ho mencionen, el cert és que els darrers anys va rebre el suport i patrocini del partit nazi. Potser aquesta proximitat amb el nazisme, no sabem si voluntària o circumstancial, va ser la que va provocar el seu oblit pocs anys després de la Segona Guerra Mundial. Actualment, algunes edicions, especialment motivades pel segell CPO, han intentat il·luminar la funesta ombra d'aquest autor alemany que públicament va criticar la modernitat considerant-se a sí mateix conservador i seguidor de Bruckner. Un exemple d'aquesta afirmació el trobarem implícit en la Simfonia No.3 en Si bemoll major opus 48. Escrita el 1922 però qualificada de 'ultraconservadora', l'hauríem de situar pel dibuix que presenta entre Bruckner i Bruch. Si bé això ens deixa molt de marge, el cert és que s'emmarca en la tradicional i romàntica escola alemanya. El llenguatge simfònic utilitzat és el d'imatges contrastades i canviants al llarg dels dilatats quatre moviments. L'obertura de la simfonia és tant extensa que per sí mateixa ja podria ser una simfonia independent. A partir d'aquí, un moviment espiritualment lent, un scherzo d'humor suau i líric i un final apoteòsic, tot i que clarament progressiu de menys a més. Wetz, tot i que no va ser un actor destacat de l'escena alemanya, va demostrar sobrades capacitats d'orquestració tot escrivint la temàtica de forma clara i eficient. La seva harmonia, tant diatònica com cromàtica, és de gran bellesa i sap com utilitzar discretament la dissonància per tal de no alterar el conjunt. En definitiva, Wetz va saber entendre molt bé els seus contemporanis a qui admirava per adaptar-los musicalment al seu exquisit i acadèmic estil simfònic. Per ara, és la primera obra que he tingut el plaer d'escoltar i el seu romanticisme, allunyat de la modernitat del seu temps, m'ha fet gaudir com un nen quan descobreix una joguina nova. Autoritat i dramatisme però també delicadesa, d'un Richard Wetz a qui celebraríem amb més èmfasi i alegria si no fos per l'enverinada benedicció que va rebre de l'infern nazi!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Richard Wetz: Symphony No.3 in B Flat Major, Op.48

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Nadie en un Multiverso tiene este cd,muchas graaaaaaacias,amigazo,Pau,siempre con Sinfonias y Concerti extraños,super!! Tapirman

    ResponElimina
    Respostes
    1. En los infinitos multiversos que teóricamente pueblan los infinitos espacios y tiempos no solo hay infinitas copias de este disco sinó también infinitas copias de cada uno de nosotros hasta incluso infinitas copias de este blog y hasta infinitas copias de este comentario.... sin duda, el infinito es inquietante!

      Gracias!
      Pau

      Elimina
  3. Hola Pau!
    La segunda sinfonía y el concierto para violín, creo que también serán muy de tu agrado. Del mio, al menos, lo son.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Para mi era un autor totalmente desconocido. Intentaré darle una oportunidad guiándome en tu buen criterio!

      Gracias!
      Salut!
      Pau

      Elimina