dimarts, 17 de febrer de 2015

URSPRUCH, Anton (1850-1907) - Fantasiestucke, Op. 2 No. 1 in D-Flat Major

Carolus-Duran - Merrymakers (1870)
Obra de Charles Émile Auguste Durand (1837-1917), pintor francès (1)



- Recordatori d'Anton Urspruch -
En el dia de la celebració del seu 165è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Charles Auguste Émile Durand, o simplement Carolus-Duran (Lille, 4 de juliol de 1837 - París, 17 de febrer de 1917) va ser un pintor francès i un dels màxims representants del retrat naturalista de finals del segle XIX francès. Va iniciar els seus estudis d'art a la seva ciutat natal i els va continuar a París, on va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra dels pintors realistes, especialment la de Gustave Courbet. El 1861, becat pel govern francès, va iniciar un viatge per Itàlia i per Espanya, país aquest últim on va quedar impressionat pels retrats de Velázquez. El 1866 va exhibir, amb gran èxit, una de les seves obres més cèlebres, L'assassinat. Dos anys més tard va firmar la seva Sant Francesc d'Assís, que mostra clarament la influència del mestre sevillà abans esmentat. El reconeixement social i la popularitat van arribar a partir de 1870, quan la seva producció pictòrica es va centrar definitivament en el retrat i es va acabar de refinar el seu estil. El 1905 va ser triat per dirigir l'Escola Francesa de Roma, fet que va motivar que Duran es convertís en mestre d'una destacada generació de joves pintors, entre els quals cal citar a Sargent. Al Museu del Louvre es conserva una extensa mostra de la seva producció retratística. Altres obres cèlebres de Carolus Duran es troben en el Museu Metropolità de Nova York, entre les que cal esmentar La senyora del guant, considerada per alguns el millor quadre del seu repertori, El triomf de Bacus i Estudi de Mrs. William Astor. Va morir a París el febrer de 1917.

Font: En català: No disponible En castellano: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917) In english: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917) - Altres: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917)



Parlem de Música...

Anton Urspruch (Frankfurt, 17 de febrer de 1850 - Frankfurt, 7 de gener de 1907) va ser un pianista, professor i compositor alemany. Va estudiar composició amb Ignaz Lachner i Joachim Raff, i el 1871 va ser a Weimar per completar els seus estudis de piano amb Liszt, on el seu contacte amb el cercle de Weimar va tenir un efecte decisiu en el seu desenvolupament posterior. A partir d'aleshores es va dedicar a la composició, convertint-se en professor el 1878 i, des del 1883, en professor de contrapunt i composició al Conservatori Hoch de Frankfurt. Com a compositor va escriure tres òperes, nombroses cançons, una simfonia, un concert de piano i nombrosa obra de cambra. Populars en el seu moment, no van resistir gaire temps en escena anys més tard de la seva mort, el gener de 1907 a Frankfurt.

OBRA:

Vocal secular:

Der Sturm (opera), after William Shakespeare's The Tempest, Frankfurt, 1888
Das Unmöglichste von Allem, (comic opera), after Lope de Vega: El mayor imposible, Karlsruhe, 1897
Heilige Cäcilie;
Songs with piano;

Instrumental:

Orch.:
Symphony in E flat major, Op. 14;
Piano Concerto;

Chbr.:
Piano Quintet;
Piano Trio;
Violin Sonata;
Cello Sonata in D major, Op. 29;
Sonata quasi fantasia, for piano 4 hands;
German Dances for two pianos;
Piano works;

Literatura:

Der gregorianische Choral und die Choralfrage (Stuttgart and Munich, 1901).

Font: En català: Anton Urspruch (1850-1907) En castellano: No disponible In english: Anton Urspruch (1850-1907) - Altres: Anton Urspruch (1850-1907)



Parlem amb veu pròpia...

Aquest és el meu primer contacte amb l'obra d'Urspruch, per tant, el criteri propi serà més subjectiu que científic. Fet aquest incís, anem a intentar desgranar alguna cosa més d'aquest compositor alemany, alumne de Raff i Liszt i pel que sembla company i conegut de Brahms. Estimat i respectat al seu temps i oblidat i malmès en el nostre, és una afirmació bastant recurrent en centenars d'autors que han viscut el silenci musical l'endemà de la seva mort. Així va ser en el seu cas tot i la simfonia i el concert de piano del seu repertori ambdues obres, per cert, inèdites en edició (potser CPO hi farà alguna cosa al respecte properament...), no així a Youtube. Mentrestant, farem 'dentetes' amb aquesta doble, i perquè no dir-ho, interessantíssima edició que recupera una part del seu repertori de piano. Un piano que escoltarem en nom de la seva Fantasiestucke, Op. 2 No. 1en Re bemoll major i que en el seu cas sembla aproximar-se, amb la seva notable inventiva melòdica, enginyosa harmonia i destresa formal, als seus compatriotes Schumann i Brahms. Alhora, la lectura que ens proporciona la pianista que l'interpreta gosaria afirmar que persuadiran al més escèptic fruit de la textura, sensibilitat, ritme i cromatisme aparentment indicats i precisos en cada nota. Una joia d'edició que merescudament fa justícia a un 'unsung composer' que, afortunadament, ben aviat deixarà de ser-ho!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Urspruch: Complete Works for Piano, Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. =====================
    Good day.
    Please, reupload link.
    Thank you.
    =====================

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Благодарю Вас от всей души!

    ResponElimina
  5. Could you please repost this Cd? Thans !

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina